La ciutat va quedar dins dels límits d'Etrúria establerts perAugust però és dubtós que fos una ciutat etrusca, ja que no es menciona com a tal ni s'han trobat restes. És possible que en algun moment fos dependent d'alguna ciutat etrusca però si va ser així, va caure aviat en mans delslígurs als qui alsegle iii aC la van arrabassar els romans i la van considerar una ciutat lígur. L'any218 aC (primera menció històrica)Titus Livi diu que elcònsolTiberi Semproni Llong es va retirar a la ciutat després del fracàs d'un atac contraHanníbal.[1] En aquell període estava en mans dels romans, però devia tornar a caure en mans dels lígurs suposadament elsapuans. Durant la guerra entre Roma i els lígurs alsegle ii aC la ciutat no és esmentada, però el177 aC ja es va establir allí unacolònia romana de dret llatí. Titus Livi parla també d'una colònia romana (colonia civium) però segurament es refereix aLuna.
Va ser unmunicipi en virtut de la lleiJulia municipalis probablement de l'any49 aC iCiceró l'esmenta com a "municipium Lucense".[2] Va formar part de la província deLigúria iGàl·lia Cisalpina donada aJuli Cèsar que la va escollir sovint com a residència i en una ocasió, l'any56 aC, s'hi van reunir més de 200 senadors, entre els qualsPompeu iCras i el mateix Cèsar.[3] Sota August va rebre una nova colònia i l'emperador la va incloure a la regió d'Etrúria.[4]
Durant l'Imperi era una ciutat de certa importància, ben situada a lavia Clòdia que des de Roma anava aArretium,Florentia iPistoia, i també hi passaven branques desParma iPisae.[5][6] L'amfiteatre és l'única resta important d'aquesta època que es conserva a la modernaPiazza del Mercato, i una part del teatre prop de l'església deSanta Maria di Corte Landini.
Al final de l'ImperiOdoacre la va saquejar i després va caure en mans delsostrogots el493.Narsès la va assetjar durant tres mesos el553, i en aquell moment era una fortalesa important. Elslongobards la van ocupar l'any570.[7]
Sota els longobards va ser la seu d'un ducat (Ducat de Túscia) que va emetre moneda. El bisbe Frediano i la reinaTeodolinda van aconseguir la conversió de molts longobards al cristianisme i el bisbe va fer construir nombroses esglésies entre elles la de San Vicenzo (després Sant Frediano) i la de San Martino, la moderna catedral, que va substituir com a seu del bisbe a la dels sants Giovanni i Reparata.
Després de la conquesta delsfrancs el790 va formar part delregne d'Itàlia i va constituir part d'unmarcgraviat sota una família feudal de comtes. Dins el marcgraviat la ciutat va quedar en mans del bisbe (l'església de Sant Martino va ser convertida en catedral el1061) i es van establir els fonaments de la comuna independent que va existir des del final delsegle xi (concessió de drets imperials del1081), i plenament des del1107, amb carta fundacional de1161. Després de la mort de la darrera comtessa,Matilde, el1115 la ciutat va ser plenament autònoma i el1119 es va elegir el primer cònsol que va assolir el govern local.
El comerç de la seda li va aportar una gran prosperitat i va rivalitzar amb l'Imperi Romà d'Orient. L'any1161Frederic I Barba-roja va concedir a Lucca la carta comunal donant origen jurídic a la comuna. La ciutat es va dividir en cinc parts que portaven el nom de les seves portes: San Gervasio e Protasio, San Donato, San Paolino, Santa Maria i la Porta di Borgo. El govern estava en mans de dos cònsols i un consell general i es reunia al "Parlascio". En aquesta època es van construir grans mansions senyorials i palaus.
El1209 va rebre privilegis de l'emperador i el1288 va comprar la seva sobirania;Dante Alighieri hi va viure exiliat.
Cap a l'any1308 la ciutat estava dividida en tres classes socials: els nobles, els burgesos i el poble. El1310 hi va haver enfrontaments entre els partidaris delpapa i l'emperador (güelfs i gibel·lins respectivament) i Lucca es va dividir. Lucca va ser llavors güelfa (ho eren els nobles mentre artesans i comerciants eren gibel·lins) i es va enfrontar amb la veïnaPisa, gibel·lina; la ciutat es va sotmetre al güelfRobert d'Anjou però la facció oposada va facilitar l'entrada al senyor de PisaUguccione della Faggiuola, que acabava de guanyar la batalla deMontecatini, i que es va apoderar de la ciutat que durant una setmana van saquejar.
Una revolta popular el1316 va expulsar els pisans i van portar al front de la comuna al luccàCastruccio Castracani degli Antelminelli, capCondottiero gibel·lí, amb títol de capità general. El1325 Castruccio va derrotar aAltopascio als güelfs de Florència i el1327 va rebre el títol de duc (de Lucca iLunigiana, dominant també a Pisa,Pistoia,Luni iVolterra) de l'emperador,Lluís IV de Baviera, títol que també van portar breument Enric Antelminelli (expulsat després de la mort Castruccio el 1329 als 47 anys) i Francesc Antelminelli (que va recuperar unes setmanes la ciutat); l'abril de 1329, va caure en mans de Marco Visconti, però el juny els imperials la van ocupar i la van vendre a Gerard Spinola (1331) que va proclamar senyor al cecJoan de Bohèmia; el1333 la va empenyorar a Marsilio Rossi que el1335 la va cedir aMastino II della Scala, senyor deVerona iParma.
El1341 elsdella Scala la van vendre aFlorència que va proclamar la senyoria de Robert d'Anjou, però el1342 va ser ocupada perPisa. El1368 hi van entrar els imperials (Carles IV) que hi va establir un vicari, i el6 d'abril de1369 la ciutat va comprar altra vegada la sobirania a l'emperador i a canvi d'un tribut de tres-cents mil florins es va convertir de fet en un feu imperial sota forma de república.
El1370 la república va establir la nova divisió administrativa en terços (Terzieri): San Paolino, San Martino i San Salvatore; va establir també el consell general amb membres del terços, tres per cadascun.
El1400 Pau Giunigi, cap d'una de les principals famílies, casat amb Ilaria del Carretto (morta el1405) va establir la seva senyoria i va millorar molt la ciutat. El seu domini va durar trenta anys, fins al1430, quan elsSforza deMilà el van derrocar, acusat d'usurpació i tirania. Pau va ser tancat a la fortalesa dePavia on va morir. Però la república va poder conservar la independència. El1408 Lucca va ser la seu d'una reunió que volia acabar amb el cisma al papat.
El1502 es va decidir establir una tercera muralla. El1528 Francesco Burlamacchi, un noble de la ciutat, era elegit comissari de milícies i desprésgonfanoner i va intentar lliurar la ciutat de la influència delsMèdici, però va ser arrestat i empresonat a Milà on el van executar.
El1628 es va establir el govern de l'oligarquia. La paraulaLibertas figurava a la seva bandera marítima, blava amb la paraula daurada en diagonal (la bandera republicana era blanca sobre vermell).
El principat va formar part delGran Ducat de Toscana, on hi va entrar el3 de març de1809 i va serde iure un estat però de fet possessió francesa i Fèlix Pasqual en va conservar la possessió fins al14 de març de1814 quan va deixar el poder en mans d'un consell i va sortir de Lucca.
Església de San Michele in ForoEl passeig de la muralla
Inusual entre les ciutats de la regió, lesmuralles de la ciutat restaren intactes fins a la seva expansió i modernització. Com que els seus murs tan amples perderen la seva importància militar, es convertiren en passeigs que envolten la ciutat antiga, tot i que durant uns quants anys delsegle xx s'usaren per a carreres de cotxes. Avui dia segueixen totalment intactes; cadascun dels quatre costats principals està enjardinat amb diferents classes d'arbres.
L'Accademia lucchese di scienze lettere ed arti (1584) és la més famosa entre diverses acadèmies i llibreries.
Lucca és la ciutat natal dels compositorsGiacomo Puccini,Francesco Geminiani,Luigi Boccherini iAlfredo Catalani. En el nucli antic de la ciutat es pot visitar un museu amb fotos, manuscrits i llibrets originals relacionats amb la vida i l'obra de Puccini.[8][9] També s'hi troba un monument dedicat a la seva memòria, obra de l'escultor Vito Tongiani (1994)[10]
A la localitat de Torre del Lago Puccini s'hi celebra un festival d'òpera Puccini tots els estius, el nom es deu al fet que Puccini hi tingué una casa.[11]
També és la seu delLucca Comics & Games, el festival internacional dedicat alscòmics, animació i jocs de Lucca, el més gran d'Europa[13][14] i un dels més prestigiosos del món.
El nucli antic de la ciutat ofereix un pintoresc entramat de carrers i places entre les quals destaca la Plaça de l'Amfiteatre, que conserva la forma el·líptica de l'antic amfiteatre romà després de la intervenció de l'arquitecte Lorenzo Nottolini alsegle xix. Entre les obres d'arquitectura civil sobresurten la torre erigida per la poderosa família Guinigi com a símbol del seu poder (amb un sorprenent jardí al capdamunt) o la torre del rellotge. Es igualment notable el teatre "del Giglio". D'entre les esglésies destaquen la catedral i San Michele, construïdes amb marbre i amb façanes decorades amb galeries d'arcades sobreposades, seguint el model característic del romànic pisà. Hi trobem moltes altres esglésies medievals de planta basilical sumptuosament construïdes amb façanes molt ornamentades, amb grans arcs i campanars, alguns delsegle viii.
.svg%26amp%3blang%3dca)
