Luís Filipe Madeira Caeiro Figo (Lisboa,4 de novembre del1972), conegut mundialment com aFigo, és un exfutbolista internacionalportuguès considerat un dels millors de la seva generació i de la història del seu país.
Luís Figo va començar la seva carrera esportiva alBarrocas B, un modest club del barri de treballadors on va néixer. Als nou anys va ingressar als infantils delsOs Pastilhas, un equip del barri que deu el seu nom al patrocinador, una marca de pastilles digestives, el1985, va firmar pelSporting de Lisboa, i després de deu anys vinculat a aquest club, el fitxà elFC Barcelona, on es convertí en una peça clau de l'equip.
El fitxatge de Figo pel FC Barcelona es va produir després d'una llarga lluita pel seu fitxatge entre els dos grans clubs del futbol espanyol i diversos equips italians de gran nivell. Amb el Barça va guanyar duesLligues, duesCopes del Rei, unaSupercopa d'Espanya, unaRecopa d'Europa[1][2] i unaSupercopa d'Europa, arribant a ser el capità de l'equip.
Figo amb la selecció portuguesa.
L'any2000, Figo deixa el FC Barcelona i recala en elReial Madrid, després d'haver firmat un precontracte ambFlorentino Pérez, en aquell moment candidat a la presidència del Reial Madrid, pel qual en cas de finalment ser elegit president fitxaria a Figo. El traspàs fou molt polèmic, ja que el jugador va jurar durant tot l'estiu que no fitxaria pel Reial Madrid. Els seguidors del Barça es van sentir molt ferits i Figo va passar a ser un dels jugadors més odiats a Can Barça. Des de llavors, per a Figo, trepitjar la gespa delCamp Nou es va convertir en un autèntic infern, ja que l'afició culer l'ha considerat un traïdor des del seu fitxatge per l'etern rival. Figo va arribar a fingir lesions i provocar sancions per acumulació de targetes per evitar jugar al Camp Nou i les seves visites a Barcelona les ha hagut de realitzar de manera fugaç i discreta des de llavors.
Figo va perdent protagonisme al Reial Madrid, i amb l'arribada del tècnicVanderlei Luxemburgo a la Casa Blanca, el portuguès acaba a la banqueta. Després de cinc temporades com a jugador blanc, Figo és traspassat a l'Inter de Milà a l'estiu del2005.
El16 de maig de2009, després de guanyar la seva quartalliga italiana consecutiva, va anunciar la seva retirada del futbol de màxim nivell, encara que no descartava jugar fora d'Europa.[3]