 | No s'ha de confondre amb altres municipis comla Llosa ila Llosa de Ranes. |
 | Per a altres significats, vegeu «Llosa». |
Losa del Obispo (es) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Losa del Obispo | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 523(2024) (42,87hab./km²) | ||||
| Gentilici | llosera, lloser | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 12,2 km² | ||||
| Altitud | 350 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Llíria | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Primera setmana d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Benjamín Miguel Aparicio Cervera | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46168 | ||||
| Codi INE | 46149 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46149 | ||||
| Lloc web | losadelobispo.es | ||||
La Llosa del Bisbe (encastellà i oficialment,Losa del Obispo, i en la parla xurra,La Losa) és un municipi delPaís Valencià de la comarca delsSerrans.
La vila està edificada al costat d'un barranc i els seus carrers són bastants planers. Els seus terrenys són generalment de naturalesa calcària delCretaci iJuràssic. En la meitat nord-oest el relleu és muntanyenc, amb altures superiors a 600 m (turó deTalayuela, laPeña Roya i les llomes de la Creu ilas Suertes). En l'altra meitat és menys accidentat i presenta la forma d'unglacis inclinat cap al sud-est, amb una altitud mitjana entre 400 i 350 m, sobre el qual s'estenen els terrenys de cultiu. De nord a sud corren els barrancs dePilatos,Tarragón i la Cava, en l'origen del qual es troba la font de Santa María. Tots són de règim temporal i desemboquen en el riu Túria.
El terme municipal de la Llosa del Bisbe limita amb els dels municipis deXulilla,Domenyo iel Vilar (a la mateixa comarca),; i amb el deLoriguilla (a la delCamp de Túria).
Es té accés, des de València, a través de la carreteraCV-35.
En el seu terme municipal es troba un dels jaciments més importants delBronze Valencià:la Atalayuela. Es tracta d'una muntanya al capdamunt de la qual es va excavar en1946 un poblat, entre les restes del qual es va trobar unaalabarda, unpunyal, restes de diverses puntes defletxa i altres materials, tots ells decoure, i fragments abundants de ceràmica llisa.
De data contemporània a la de la Atalayuela són les restes, principalment de ceràmica, trobades al Serral dela Horca. Dels començaments de laromanització són les ruïnes d'una vil·la rústica aparegudes en la partida de laHoya de Gurrea, on també s'ha trobat ceràmiques, restes d'àmfora imaons.
La Llosa del Bisbe va nàixer en l'època de laReconquesta. Les primeres notícies documentals que se'n tenen com a unitat municipal daten del reiJaume I el Conqueridor, el qual va donar estes terres, juntament amb les del Vilar, a la dignitat arquebisbal de València, el12 de març de1271.
A l'origen, la Llosa va pertànyer, juntament amb el Vilar, a la Baronia de Xulilla. Però després de nombrosos conflictes i amb la mediació de l'Arquebisbe de València, Joan de Rocaberti, que va suplicar a la vila de Xulilla la independència del "Lloc" de Llosa, la segregació es va aconseguir amb caràcter definitiu el7 de maig de1795, per Resolució Real deCarles IV d'Espanya (el document de la qual està en poder de l'Ajuntament).
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 495 | 490 | 503 | 469 | 462 | 450 | 431 | 478 | 514 | 523 | 507 |
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà els cultius dominants són el garrofer, olivera, ametller i vinya. En la zona de regadiu els fruiters, d'entre els quals destaca en els últims anys les noves plantacions de tarongers. També compta amb mines decaolí.
El Ple de l'Ajuntament està format per 7regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Juntos por Losa (JPL) i 2 delPartit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Juntos por Losa |  | David Pérez Rodrigo | 229 | 70,25% | 5 ( +5) | |
| Partit Popular |  | Rosa Isabel Aguilar Navarro | 95 | 29,14% | 2 ( -2) | |
| Altres candidatures[a] |  | 0 ( -3) | ||||
| Vots en blanc | | 2 | 0,61% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 326 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 8 | 2,40% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 334 | 79,15%** | ||||
| Abstenció | 88* | 20,85%** | ||||
| Total cens electoral | 422* | 100 %** | ||||
| Alcalde: David Pérez Rodrigo (JPL) (15/06/2019) | ||||||
| Fonts: JEC,[1] JEZ Llíria,[2] Periòdic Ara.[3] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de2019 l'alcalde de la Llosa del Bisbe és David Pérez Rodrigo, de Juntos por Losa (JPL).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Rafael Serral Francés | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Rafael Serral Francés | OIV[b] | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Rafael Serral Francés | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | David Pérez Rodrigo | JPL[c] | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[4] | ||||
