Nycticebus javanicus | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 39761 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Lorisidae |
| Gènere | Nycticebus |
| Espècie | Nycticebus javanicus Geoffroy, 1812 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Elloris de Java (Nycticebus javanicus) és unaespècie deprimatestrepsirrí nativa de les zones centrals i occidentals de l'illa deJava, aIndonèsia. Malgrat que originalment fou descrita com una espècie separada, durant molts anys, fins que les re-avaluacions de la seva morfologia i la seva genètica van donar lloc a la seva promoció al rang d'espècie, fou considerada com a subespècie delloris lent, amb la qual, juntament amb elloris de Bengala, està més estretament relacionada. L'espècie té dues formes, basades en la longitud del pèl i, en menor mesura, en la coloració.
El seu front té un patró blanc remarcat en forma de diamant, el qual està format per una franja fosca que recorre el cap i es bifurca cap als ulls i les orelles. El pes dels individus d'aquesta espècie varia entre 565 i 687 grams, la seva longitud del cap i el cos és d'uns 29,3 centímetres. Com la resta d'espècies deloris és un animal arborícola, encara que es mou lentament per les plantes enfiladisses i leslianes, en lloc de saltar d'arbre en arbre. El seu hàbitat inclouboscos primaris isecundaris, encara que també se'l pot trobar en boscos de bambú,manglars i plantacions de xocolata. La seva dieta està formada per fruites,goma dels arbres, llangardaixos i ous. Dorm sobre branques exposades, de vegades en grups, i generalment se'l veu sol o en parelles.
La població de loris de Java està caient en picat a causa de lacaça furtiva pel seu comerç com amascota exòtica. També se'l utilitza en la investigació relacionada amb lamedicina tradicional. Les poblacions restants tenen una baixadensitat, a més, lapèrdua d'hàbitat és una amenaça important. Per aquestes raons, laUnió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), cataloga aquesta espècie com una espècie «en perill». En aquest sentit, també es troba dins la llista d'«Els 25 primats més amenaçats del món», apareix en l'Apèndix I delCITES i, des del juny de 2007, està protegit per la legislació d'Indonèsia. Malgrat aquestes proteccions, així com la seva presència en diversesàrees protegides, la caça furtiva continua, ja que les lleis de protecció de la fauna rares vegades s'apliquen a nivell local.
El loris de Jova (Nycticebus javanicus) fou descrit científicament per primer cop el 1812, pel naturalista francèsÉtienne Geoffroy Saint-Hilaire.[1] Elnom específicjavanicus fa referència al seu lloc d'origen. No obstant això, l'espècie no fou reconeguda com a tal durant molt de temps. Vers el 1840,René Primevère Lesson la va classificar com una de les diverses varietats d'una única espècie de loris lent, a la qual va anomenarBradylemur tardigradus,[2] i el 1921,Oldfield Thomas li donà el nom deNycticebus ornatus a una segona espècie de loris lent de Java.[3]
En la seva revisió de la taxonomia del loris lent del 1971, el taxonomista i primatòlegColin Groves reconegué al loris de Java com una subespècie de loris lent (N. coucang), amb el nom deNycticebus coucang javanicus i ambornatus com asinònim.[4] Fou reconeguda de nou com a espècie separada l'any 2000, en unaguia de camp indonèsia sobre primats, feta per Jatna Supriatna i Edy Hendras Wahyono.[5] El 2008, Groves e Ibnu Maryanto van promocionar al loris de Java al rang d'espècie, basant-se en les anàlisis de lamorfologia cranial i les característiques del seupelatge.[6] Les anàlisismoleculars de lesseqüències d'ADN dels gensD-loop icytochrome b, demostraren que era genèticament diferent d'altres espècies de loris lent.Filogenèticament, és germà d'un clade que conté el loris de Bengala i el loris lent (l'espècie).[7] A causa de la seva estreta semblança a les espècies de loris lent veïnes, fins i tot en els centres de rescat s'han produït errors alhora d'identificar-lo.[8]
Existeixen dues formes de loris de Java, que es distingeixen principalment per diferències en la longitud del pèl. Aquestes han estat ocasionalment reconegudes com a les espècies separadesN. javanicus iN. ornatus, encara que actualment ambdues són classificades com una única espècie, malgrat que el seu estatus taxonòmic exacte segueixi sense estar clar.[8][9][10]
El loris de Java té un pes que varia entre 565 i 687 grams[11] i s'assembla físicament al més gran dels loris lents, el loris de Bengala. La seva esquena i el seu rostre estan marcats amb una franja fosca, què es bifurca dalt del cap en direcció als ulls i les orelles, deixant una marca de color clar en forma de diamant al seu front.[12] El color del seu pelatge és gris groguenc. Per contra, la resta del seu cap, el coll i les espatlles són de tonscrema. Com li succeeix al loris de Borneo, li manca el segonincisiu (I²) de ladentadura.[13]
El loris de Java és més gran que les altres dues espècies de loris lent indonèsies, el loris lent i el loris de Borneo.[13] Basant-se en mitjanes obtingudes de 6 individus recuperats del comerç il·legal a Java, s'han pogut establir molts altres paràmetresmorfomètrics com són la longitud del cap, 5,92 centímetres, i del musell, 19,9 mil·límetres; l'amplada del cap, 43,6 mil·límetres, i del cos, 250,8 mil·límetres; la longitud del cap i el cos, 29,3 centímetres; la circumferència del pit, 19,08 centímetres; el percentatge de circumferència fosca (la mesura de la circumferència de la zona amb els cabells dorsals foscos, mesurada com a percentatge de la circumferència toràcica), 4,8 centímetres; la circumferència del coll, 13,67 centímetres; la longitud de la cua, 20,4 mil·límetres; la longitud de l'húmer 6,72 centímetres, elradi, 7,18 centímetres, i latíbia, 8,59 centímetres; la longitud del palmell de la mà, 5,91 centímetres, i del peu, 7,03 centímetres; i la mida de l'orella, 16,8 mil·límetres.[14]
El morfotipornatus és més fàcilment distingible pel seu pèl més llarg, que fa una mitjana de 26,8 mil·límetres, en comparació amb els 22,4 mil·límetres del morfotipjavanicus.[15] Altres característiques distintives són el color (generalment marró clar en el morfotipornatus i entre marró i vermellós en eljavanicus) i la quantitat de color marró del pelatge (el morfotipornatus té menys color marró que eljavanicus, com a resultat d'una regió ventral més clara).[16]
A la dècada de 1860,William Henry Flower, unanatomista comparatiu especialitzat en cervells de primats, va examinar elcervell del loris de Java. A més de detallar l'organització, la forma i les mides del cervell del loris, va assenyalar que la forma i marques de la superfície eren comparables a les delslèmurs. En aquesta sentit, va argumentar en contra d'agrupar els estrepsirrins amb alsinsectívors (un antic ordre de mamífers actualment abandonat) i va destacar que el cervell del loris de Java tenia característiques de transició entre altres primats i mamífers «inferiors», com ara elsratpenats i elscarnívors.[17]
L'espècie es troba només a les parts occidental i central de l'illa indonèsia de Java.[8] S'ha confirmat la seva presència a lesmuntanyes Dieng, i en baixes densitats de població alParc Nacional Gunung Gede Pangrango (a lesselves nebuloses demuntanya) i alParc Nacional del Mont Halimun Salak, sovint només on les alteracions causades pels humans són mínimes.[18] Viu tant als boscos primaris com secundaris no pertorbats, i en alçades fins a 1.600 metres per sobre del nivell del mar, encara que és més comú en zones més elevades, donat que les zones menys elevades tendeixen a estar desforestades.[8] Un estudi del 2000 va mostrar que a més de viure en els boscos primari i secundari, el loris de Java vivia també als boscos de bambú, a manglars i a plantacions, particularment de xocolata. El 2008, fou vista l'oest de Java en horts familiars, i tolerant alts nivells de pertorbació humana.[18]
Com altres loris, el loris de Java és un animalnocturn i arborícola, que depèn de les plantes enfiladisses i leslianes.[8] No obstant això, l'animal ha estat vist movent-se per terra per creuar espais oberts en hàbitats alterats.[18] Es mou a través del dosser a una alçada entre 3 i 22 metres, encara que sovint es troba en altures entre 1,5 i 9,5 metres.[8]
El loris de Java s'alimenta principalment de fruits, llangardaixos, ous i llavors de xocolata,[18] encara que també s'alimenta de lagoma dels arbres del gènereAlbizia, la família de leslleguminoses, així com del gènere de palmeresArenga, de la família de lesarecàcies.[19] Als loris de Java se'ls veu en solitari o en parelles i, de vegades, dormint en grups. En lloc de dormir en nius, dormen arraulits a les branques.[18] Com altres loris lents, el loris de Java té un crit particular que recorda un xiulet d'alta freqüència.[20]
Aquesta espècie és hoste delplatihelmint parasitari, elPhaneropsolus oviforme.[21]
El loris de Java es troba dins la llista de laUnió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) com «en perill», principalment a causa del ràpid declivi de la seva població. Entre 21 i 24 anys abans de l'avaluació feta per la UICN el 2008, el qual representa 3 generacions per aquesta espècie, el nombre d'individus havia caigut com a mínim en un 50%.[8] Les dades de població d'aquesta espècie són escasses,[22] encara que uns pocs estudis fets, han mostrat una baixadensitat de població d'entre 0,20 i 0,02 individus/km².[8]
El seu nombre d'individus encara està disminuint, principalment a causa de lacaça furtiva. A Indonèsia, de vegades s'utilitzen a lamedicina tradicional, a causa del mite que tenen propietats màgiques i curatives, encara que són més freqüentment venuts com a mascotes exòtiques.[8][23] L'espècie és fàcilment capturada a causa del seu moviment lent, els seus hàbits nocturns, i la seva tendència a dormir a branques exposades. Són buscats activament pel seu comerç com a mascotes i capturats de forma oportunista quan es talen arbres. El seu hàbitat també està en declivi, encara que la majorpèrdua d'hàbitat tingué lloc a mitjans de la dècada de 1980.[8] Dins de la seva àrea de distribució, l'ús de les terres per part dels humans és intens.[24] La modelització de nínxols ambientals indica que el loris de Java està més amenaçat per la pèrdua d'hàbitat que cap altra espècie de loris lent.[22] Per aquestes raons, els loris de Java ha estat inclòs a la llista d'"Els 25 primats més amenaçats del món" publicada pelIUCN Species Survival Commission Primate Specialist Group (IUCN/SSC PSG), laInternational Primatological Society (IPS), i laConservation International (CI).[25]
Juntament amb tots els altres loris lents, el loris de Java va passar de l'Apèndix II a l'Apèndix I delCITES el juny de 2007, rebent així una major protecció contra el seu comerç internacional.[26] També està protegit per les lleis indonèsies, encara que segons els investigadors Nekaris i Jaffe: «el compliment de les lleis de la protecció de la fauna és gairebé inexistent a Indonèsia».[14] El loris de Java es troba a diverses àrees protegides, encara que el seu nombre és incert. APraga, a la República Txeca,Jakarta, Indonèsia iSingapur es poden trobar col·leccions de loris de Java en captivitat.[8]
Espècies vivents delorísids | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lorisinae (Loris) | |||||||
| Perodicticinae | |||||||
.svg){kind=icon}
