ElConseil Régional de Lorraine (govern regional) és membre de la cooperació interregional transfronterera "Saar-Lor-Lux", juntament amb Luxemburg i els estats federats alemanys de Saarland i de Renània-Palatinat.
La seu delConseil Régional es troba a Metz. La regió està marcada per una forta rivalitat entre Metz i Nancy.
La Creu de la Lorena és l'emblema més conegut de la regió. Herència dels ducs d'Anjou, en convertir-se en ducs de Lorena, aquesta creu fou escollida com el símbol de laFrança Lliure perÉmile Muselier, en oposició a la creu gammada del règimnazi.
Els fills deLluís el Tartamut, deFrança, també perderen (879) la Lorena occidental en profit deLluís el Jove. El reiArnulf de Caríntia proclama sobirà el (895) el seu fill naturalZuentibold. El comteReginar, que es revoltà contra ell, després de la mort de Zuentebulch el900 destronà la dinastia franca, i es convertí en el primerduc de Lorena (911). Més endavant el territori delMosel·la, del Mosa i part del baix Rin fou considerat com a part de Lorena.
Cases de la Lorena
Alsàcia i Frísia, així com la part deFrancònia, situada a la riba esquerra del Rin, no pertanyeren a Lorena, alhora que es tenia per lorenesa una petita zona de la riba dreta, aigües avall d'Andernach. França s'esforça sempre a possessionar-se de Lorena, però el reiEnric I de Lorena assegurà els compromisos antics per mitjà de tractats amb Carles de França i ambRodolf II de Borgonya (921-923), i casà la seva fillaGerberga ambGisilbert, fill de Reginar. Després que aquest s'ofegà en el Rin (939) en anar a socórrer Andernach assetjada per l'emperadorOtó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, el substituíOtó I de Lorena, germà d'Enric, però a causa de la seva perfídia fou destronat per Otó fill deRichwin. A la mort d'aquest (944), el succeíConrad I de Lorena, que el953, per la seva complicitat en la conjura contra Otó I, perdé la Lorena, i aquesta passà aBrunó de Colònia, germà de l'emperador i arquebisbe deColònia, jurisdicció sota la qual foren posats dos ducs: l'unGottfried I de Lorena, per al govern de la regió del Mosa (Baixa Lorena), i l'altra,Frederic I de Lorena per al de la comarca del Mosel·la (Alta Lorena). Una i altra part continuaren separades després de la mort de Bruno, ocorreguda el965.
A l'Alta Lorena dominà la dinastia del citat Frederik fins al1033, i després el país passà a mans deGozelo I, de la Baixa Lorena. A la mort de Gozelo (1014), el seu primigeni,Gottfried III de Lorenael barbut, rebé l'Alta Lorena: però per haver-se unit a França contra l'emperador fou deposat. El1048 l'emperador atorgà el feu de l'Alta Lorena al comteGerard d'Alsàcia, amb qui comença una llarga línia de ducs.
En els segles següents disminuí l'extensió del ducat per haver-ne donat part del mateix als fills no primigenis que rebien títols senyorials.
Des que a la Baixa Lorena se li donà el nom deBrabant, el del ducat de Lorena s'aplicà genèricament a l'Alta Lorena. En una assemblea celebrada el1306,Teobald II de Lorena (1304-12) declarà que les filles també podien succeir en el ducat, cosa que més tard fou causa de moltes dissensions.Raül I de Lorena morí com aliat del rei de França contra els anglesos en labatalla de Crécy el1346.[6]Carles II de Lorena guanyà la dignitat de conestable de França.
El1431 deixà la Lorena a la seva fillaIsabel de Lorena, casada ambRenat d'Anjou i de Bar.Antoine de Vaudemont, nebot de Carles, s'oposà a la successió femenina, derrotà i feu presoner el 2 de juliol de1431, aBulgueville, Renat, i el lliurà al seu senyor feudal, el ducFelip III de Borgonya, que el va tenir en presó, i alliberà sense haver arribat fins llavors al crescut rescat de 400.000 escuts d'or que exigia per la seva llibertat. De més a més, Renat hagué de renunciar completament, pel tractat de 28 de gener de1437,[7] a totes les seves possessions aFlandes procedents de l'herència del ducRobert de Bar, i prometre per la seva esposa i filla únicaViolant de Lorena (nascuda el1428) aFrederic II de Vaudémont, fill d'Antoine de Vaudémont. D'aquesta manera, a la mort de Renat, ambdós ducats havien de recaure en Frederick.
La Baixa Lorena correspongué a Gottfried I en la partició feta de la Lorena el954. Mort el964, es tornaren a reunir les dues Lorenes i el976 foren donades a Charles, germà del rei de França, Lotari, en feu de l'Imperi. El fill successor de Charles, Ottó, morí el 1004 sense descendència. El1012 Gottfried, fill del comte Gottfried de Verdún, rebé la Baixa Lorena, i el succeí (1023) el seu germà Gozelo I, que el1033 també fou agraciat amb el feu de l'Alta Lorena. Al morir Gozelo I el1044, l'emperador Henri III donà al fill d'aquell, Gozelo II, la Baixa Lorena.
després de Gottfried II de l'Alta Lorena (1065-70), que també governà la Baixa Lorena, aquesta passà al seu fillGottfried el Geperut, fidel servidor d'Henri IV, el qual adoptà el seu nebot Gottfried deBouillón, al qual, el1088, investí l'emperador amb el feu de la Baixa Lorena. En morir aquest famós creuat aJerusalem (1100),l'emperador Henri V traspassà el ducat aGottfried el Barbut, comte de Brabant, que va tenir de combatre ambHenri de Limburg.
L'enemistat entre ambdues dinasties subsistí fins que el1155 els de Limburg, lliures del jou de la Baixa Lorena, mantingueren títol i drets ducals en el seu propi territori. Des d'Henri I (1186-1235) els ducs de la Baixa Lorena s'anomenaren també ducs de Brabant. La duquessaJoanna portà el1404 el ducat a Antoine de Borgonya, que fundà allí una segona branca el1405. Finalment, el1429, la Baixa Lorena, amb l'Hainaut iHolanda, restà unida a Borgonya sota el ceptre dePhilip el Bo.
↑Topònim no precedit d'article segons una consulta específica del 5 d'octubre del 2025 a l'Optimot mitjançant el servei d'atenció personalitzada, malgrat que laCCMA n'hi prescriu i laGran Enciclopèdia Catalana l'utilitza esporàdicament.[2][3]
