| Jurisdicció | Imperi Romà d'Orient |
|---|
Logoteta, engrec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient. A partir del segle vii, el càrrec va adquirir una gran importància i equivalia al de ministre o secretari d'estat.[1]
L'origen exacte del títol no és clar. Es troba citat en algunes obres delsPares de l'Església i s'ha documentat en antics papirs, i designava en principi a petits funcionaris, que es dedicaven principalment a temes fiscals. Els antecessors dels logotetes eren els funcionaris fiscals anomenatsrationalis durant l'antiguitat tardana. El càrrec es remunta almenys a l'emperadorSeptimi Sever (r.193-211), on ja es troba unprocurator a rationibus. Més endavant, elsrationalis són funcionaris adscrits a lesprefectures de la sala de tribunals i són els encarregats de supervisar la tresoreria de l'estat i les possessions privades de l'emperador. El primer logoteta important va ser Marí, que va tenir el càrrec deprefecte del pretori i va ser el ministre principal de l'emperadorAnastasi I Dicor (r.491-518). Al segle vi, sota l'emperadorJustinià I (r.527-565), els logotetes van adquirir protagonisme i un gran poder. Van rebre la responsabilitat d'executar les mesures imperials per recollir els impostos, i van ser enviats com a agents tributaris a les províncies o acompanyant expedicions militars. Se'ls permetia guardar una dotzena part de les sumes que recaptaven, i alguns, com Alexandre "discussor", va aconseguir fer una considerable fortuna a Itàlia.[2]
La transformació més important que va tenir el càrrec es va produir al començament delsegle vii sota laDinastia heracliana. La maquinària administrativa heretada de l'època deDioclecià iConstantí I el Gran es va reformar profundament. Els tres departaments financers principals que existien a l'antic sistema, la prefectura del pretori, elComes sacrarum largitionum i elComes rerum privatarum, van ser substituïts per departaments més petits i més especialitzats, elslogothesia (en singularlogothesion) osekreta (singular.sekreton). Aquest canvi es va produir a causa de les importants pèrdues territorials i de la necessitat de racionalitzar la recaptació dels impostos, degut a les guerres contra l'Imperi Sassànida i l'expansió de l'islam, però els seus inicis provenien en realitat de les reformes de Justinià, amb la divisió de laRes privata en cinc secretaries.[3][2] A mitjans del segle vii, elsComes sacrae largitiones van desaparèixer completament i les seves diferents seccions (com les de la prefectura del pretori) es van convertir en departaments autònoms, alguns dels quals estaven encapçalats per un logoteta. El logotetes actuaven sota la direcció delsakellarios, que tenia la funció de controlador general de les finances. Aquest càrrec va desaparèixer i el control es feia directament sota l'autoritat de l'emperador.[3]
La primera menció d'un logoteta d'alt nivell es va fer l'any626, quan es fa referència a Teodosi i se l'anomena "molt gloriós logoteta i patrici", que probablement era responsable del departament general (genikon) o del militar (stratiotikon, o de l'exèrcit).[2] El càrrec de logoteta es va especialitzar i van aparèixer diferents denominacions per cada una de les funcions, però les divisions principals, elgeneral, l'especial, elmilitar i l'encarregat deldromos o servei postal, estaven ja establertes a finals del segle vii. L'Església ortodoxa tenia també logotetes que assistien alpatriarca i alsmetropolitans, i unlogothetēs tou praitoriou, un alt funcionari sota l'autoritat de l'Eparca de Constantinoble.
Amb l'emperadorAleix I Comnè (r.1081-1118), es va establir el logoteta de les secretaries (logothetes ton sekreton) amb la funció de supervisar tots els departaments de l'estat, càrrec que més endavant es va transformar en el deGran logoteta (megas logothetes). Durant laDinastia dels Paleòleg van desaparèixer els logotetes, i el nom va passar a ser un títol purament honorífic.[1]
Hi havia diverses classes de logotetes:
