Llucifer (del llatílūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatílūx-lūcis ‘llum’, i del verbfĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivació d'aquest adjectiu,Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba),[1] el Helel o Heilelhebreu, és un dimoni diferent deSatanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació delLucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) delllibre d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".[2] Se l'associa a unàngel caigut que va intentar posar-se al nivell de Déu.[3] Inicialment era una divinitat associada al planetaVenus, especialment entre els romans.BBC טענה כי 5.5 מיליון אנגלים הם שטניסטים ו-40,000 בטורינו
La substantivació d'aquest adjectiu llatí,Lūcĭfĕr -ĭfĕrī significa "estrella de l'alba, el planeta Venus", s'utilitza 3 vegades a laBíblia Llatina. Notablement:
AlNou Testament, la paraulaLūcĭfĕr apareix atestada una única vegada a 2Pere 1,19: "¹⁹ I així tenim més ferma la paraula profètica, a la qual feu bé d'atendre com a un llum que brilla en un indret obscur, fins que el dia apunti il'estel del matí s'aixequi en els vostres cors."[4]Així, l'ús del terme com un nom cristià entre els primers cristians, per exempleSant Lucífer.
A l'Apocalipsi segons sant Joan 22:16, la referència al Crist com aEstel de l'Alba es fa amb una altra formulació,stella matutina: "¹⁶ Jo, Jesús, he enviat el meu àngel per donar-vos testimoniatge d'aquestes coses referents a les esglésies. Jo sóc el rebrot i el casal de David,l'estel resplendent del matí”."[5]
Isaïes 14:12 "¹² Com has caigut del cel,estel del matí, fill de l'aurora (Heilel ben Xàħar)! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!"[6]
A la traducció llatina de la Bíblia, el mot també apareix a Job 13:17, amb el significat deestel de l'alba, planeta Venus: "¹⁷ La teva existència serà més clara que el migdia, ǁ la fosca es tornaràcom el matí;"[7]
És considerat el rei dels inferns. La mitologia rabínica de l'Edat Mitjana enclava la seva creació amb la de tots elsàngels. Se li atorgà el nom deLuzbel Helel Ben Xàħar (fill de l'aurora) i estava al mateix rang que l'arcàngel Miquel. Llucifer és l'equivalentgrec deFòsfor oHespèria (Έωσφόρος) "el portador de l'Aurora". Pels antics aquesta llum a la que es referix el terme llucifer no és la llum del Sol, sinó la de l'aurora, la mateixa que es refereix la Bíblia, quan diu que Déu separà la llum de les tenebres.
La seva caiguda juntament amb la resta d'àngels que el seguiren precipità també l'adopció del nom Llucifer. Segons la tradició originària, o recollida, delscàtars la caiguda de Llucifer precipità la caiguda d'un terç dels àngels.
La confusió amb Satanàs data de tradicions precristianes que afirmaven que hi havia un únic príncep dels inferns, per coherència amb la jerarquia angèlica i van començar a aplicar indistintament els dos noms als mites relacionats amb el màxim dimoni. Les obres de la patrística van consolidar la fusió, ja que el diable rebia molts apel·latius diferents, que van passar a ser títols i no dimonis separats.La Divina Comèdia va reafermar literàriament la identificació. Elsatanisme, en conseqüència, també li ret culte com a figura principal.
Llucifer com a príncep dels dimonis té força presència a la cultura. A part de la seva aparició com a antagonista a l'obra de Dante ja citada, és també un dels personatges principals deEl Paradís perdut, on es narra la seva caiguda donant-li veu.
↑Mayer i Olivé, Marc (director científic), amb la col·laboració de Peere Miquel Canela i Cafaro, Lavínia Mayer i Rodà, Josep Antoni Martín Pérez, Lluís Pérez-Carrasco i Isabel Canós i Villena:Diccionari Il·lustrat Llatí-Catala / Català-Llatí. Barcelona: VOX, 2013¹¹, pàgina 287a, sub vocelūcifer -era -erum: “que porta llum, lluminós, brillant ¶-fer -eri m.: estel del matí, el planeta Venus; dia (paucis luciferis, dintre de pocs dies.
↑¹⁸ Et ait illis: “Videbam Satanam sicut fulgur de caelo cadentem <...> ¹⁸ εἶπεν δὲ αὐτοῖς, Ἐθεώρουν τὸν Σατανᾶν ὡς ἀστραπὴν ἐκ τοῦ οὐρανοῦ πεσόντα.
↑¹⁹Et habemus firmiorem propheticum sermonem, cui bene facitis attendentes quasi lucernae lucenti in caliginoso loco, donec dies illucescat, etlucifer oriatur in cordibus vestris. L'original grec porta aquí ὁ φωσφόρος [ἀστήρ]. El text fa: “¹⁹ καὶ ἔχομεν βεβαιότερον τὸν προφητικὸν λόγον, ᾧ καλῶς ποιεῖτε προσέχοντες ὡς λύχνῳ φαίνοντι ἐν αὐχμηρῷ τόπῳ, ἕως οὗ ἡμέρα διαυγάσῃ καὶφωσφόρος ἀνατείλῃ ἐν ταῖς καρδίαις ὑμῶν·”.
↑¹⁶ Ego Iesus misi angelum meum testificari uobis haec super ecclesiis. Ego sum radix et genus Dauid,stella splendida matutina. Grec: “Ἐγὼ Ἰησοῦς ἔπεμψα τὸν ἄγγελόν μου μαρτυρῆσαι ὑμῖν ταῦτα ἐπὶ ταῖς ἐκκλησίαις. ἐγώ εἰμι ἡ ῥίζα καὶ τὸ γένος Δαυίδ,ὁ ἀστὴρ ὁ λαμπρὸς ὁ πρωϊνός.”.
↑¹²Quomodo cecidisti de caelo,lucifer, fili aurorae? ǁ Deiectus es in terram, qui deiciebas gentes <...>. L'original hebreu porta aquíHēilēl (הֵילֵל) i fa així: “יךְ נָפַלְתָּ מִשָּׁמַיִם,הֵילֵל בֶּן-שָׁחַר; נִגְדַּעְתָּ לָאָרֶץ, חוֹלֵשׁ עַל-גּוֹיִם”.
↑¹⁷ Et quasi meridianus fulgor consurget tibi ad vesperam, ǁ et, cum te caligine tectum putaveris, orieris utlucifer. El text paral·lel grec aquí fa: “ἡ δὲ εὐχή σου ὥσπερἑωσφόρος, ἐκ δὲ μεσημβρίας ἀνατελεῖ σοι ζωή·”. L'original hebreu només parla debòquer (בֹּקֶר) ‘matí’ i fa: “וּמִצָּהֳרַיִם, יָקוּם חָלֶד; תָּעֻפָה, כַּבֹּקֶר תִּהְיֶה”.
._Engraving_by_G.H._Frezza%2c_1704%2c_Wellcome_V0035916.jpg)
