Una llucana del segle xvii a Richelieu (Indre-et-Loire, França)
Unallucana (ollumera al'Alguer) és unafinestra oclaraboia vertical que sobresurt sobre el pendent d'una teulada inclinada per a donar il·luminació i ventilació als espais sota coberta o accés a aquesta, o totes dues coses alhora. La llucana es compon d'una façana vertical, de dosaiguavessos o vessants laterals i una coberta, generalment de 2 o 3 aigües, que formen llimes amb la coberta principal. La llucana va ser a l'origen una obra de fusteria que era suportada per la coberta, malgrat que la seva façana podia ser d'obra de paleta.
Les llucanes poden tenir nombroses formes, dimensions i disposicions, i tenir una o diverses finestres i ser en un o diversos nivells. També poden ser l'element de coronament d'un cos de l'edificació.
Llucana de fusta en arc trevolada a l'esquerra, en arc polilobulat a la dretaPrimeres llucanes per a ventilar les espires gòtiques de les esglésies
Segons l'arquitecteEugène Viollet-li-Duc, la llucana aparegué a la primeria delperíode gòtic: durant elperíode romànic, les teulades eren poc pronunciades i les llucanes perdudes. Al segle xiii, les teulades tornaren més pronunciades i les llucanes condicionaren com a grans sales teginades en les grans residències (palau, castell, mansió). Aquestes peces havien de ser il·luminades i airejades.[1] Les primeres llucanes recobertes de plom o de llosa en aquests edificis eren de fusta i amb gablets calats (sovint en arc trilobulat encaixat entre dos tirants); els picapedrers manllevaren posteriorment aquesta forma als fusters per a construir finestres de teulada de pedra amb gablet ipinacles. La seva funció decorativa s'escampà en elgòtic flamíger i especialment en elRenaixement per esdevenir durant els segles següents elements més simples.[2]
Un dels primers usos de llucanes fou en les obertures esveltes que fornien ventilació a les agulles de les esglésies i catedrals gòtiques. Un exemple primitiu en són lesgolfes de la torre de la catedral de l'església de Crist, a Oxford. Les llucanes s'han utilitzat en l'arquitectura domèstica a Gran Bretanya d'ençà del segle xvi.[3] A França, les llucanes van ser popularitzades per l'arquitecte Francois Mansart, que les va usar extensament en les teulades deParís del segle xvii —al punt de donar nom a una classe de coberta i de finestra de llucana, lamansarda.[4]
Les llucanes tenen moltes formes; llur denominació varia segons els països i regions.[5]
Segons llur ús, es distingeixen dues classes de llucanes:
Les llucanes d'accés que serveixen per a entrar els articles pesants o voluminosos (fenc, farratge, etc.) a la golfa amb corriola o com a porta).
Les llucanesfinestra que serveixen per a fer habitable (il·luminació i ventilació) una golfa.
Llucanes segons l'ús
Golfa d'accés: golfa-corriola en Lagny-sud-Marne .
Golfes de finestra.
Segons llur posició en relació al mur trencaaigües (aquell perpendicular al pendent de la coberta, tingui ràfec o no, amb canaló o trencaaigües), es distingeixen:
llucana de façana, la façana de la qual es recolza en el mur trencaaigües. Pot interrompre al ràfec o no;
llucana reentrant, la finestra de la qual està gairebé enterament sota el pendent de la teulada i retirada en comparació del descobert del mur trencaaigües, del qual està separada per una terrassa. La llucana reentrant té lateralsreentrants. Pot causar problemes d'estanqueïtat;
llucana de vessant està recolzada en el curs d'un vessant de la coberta. Es pot utilitzar per a il·luminar un segon nivell de golfes.
Llucanes segons la posició en relació al mur
Llucana de façana.
Llucana reentrant a París.
Llucana sobre les aigües en diversos nivells.
Un altre exemple de Llucana en diversos nivells.
Llucanes de petites dimensions:
L'ull de bou, una llucana l'obertura de la qual és circular o oval;
outeau ollucana punxeguda, llucana de dos pendents recobrint una obertura triangular o més rarament rectangular, sense part de paret.[6]
chien-assis (gos assegut) designava a l'origen una llucana petita destinada a la ventilació, amb la part frontal més alta per a recollir més bé la llum.
# llucana jacobina # llucana rampant # llucana de teulada plana # llucana a la caputxina # llucana bombada # llucana holandesa # llucana molinera # llucana en capell de gendarme # outeau # llucana cimera
Denominacions en relació al front o façana de la llucana mateixa:
llucanafrontó es caracteritza pel seu frontó triangular o curvilini;
llucanahistoriada es caracteritza pel seutimpà ornat d'escultures d'armes o de baixos relleus i la seva coronació retallada enarcades o acabada enpinacles;
llucanaflamenca està construïda en obra de pedra o de maó i coronada per un frontó de múltiples resaltos dissimulant la vista de la coberta;
llucanapendent ollucanamolinera, col·locada en alineació vertical amb la part davantera i l'espai de la qual davalla per sota de la coberta mateixa.
Llucane segons llur front
Llucana frontó del Palau de Justícia de París.
Llucana historiada, frontó icariátides de la façana sud del pavelló Turgot del Palau del Louvre (ca. 1857).
Llucanes flamenques.
Llucanes a la molinera del castell de Laxion,Cornhac.
Denominacions en relació a la posició de la llucana en la coberta:
llucanajacobina, dita tambéllucana dedues aigües ollucanaen cavallet, amb una coberta en dues parts de les quals la cresta és perpendicular a la coberta principal i té un pinyó o un frontó en façana;
llucanasenyoreta[7] està col·locada en la part superior d'una golfa i acaba amb un sostre triangular cònic;
llucanarampant la teulada de la qual és d'un sol pendent lleuger;
llucanaen forma de trapezi ogolfa holandesa: llucana rampant els flancs laterals de la qual estan inclinats;
llucanaa la caputxina, també ditallucanacaputxina ogolfa de vessants, està coberta amb un sostre amb tres aigües amb una cresta en la part frontal;
llucanabombada ollucanaen arc o arcada, la teulada del qual té la forma d'un arc de cercle, uneix làmines de zinc o de coure permetent una execució de les més modernes;
llucanacarrée (quadrada), la teulada de la qual és habitualment de dues aigües i amb cimera horitzontal, és denominadaclaraboia en les construccions modernes.
llucanacimera ollanterna de coberta està disposada en la part superior d'una golfa i acaba la cimera d'una coberta amb pinyó.
llucanaa la Mansart està perforada en el brisis de les cobertes amansardades. Deu el seu nom a l'arquitecte François Mansart.
.jpg)
%2c_num%25C3%25A9ro_3%2c_toit.jpg)
