| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 abril 1895 Barcelona | ||
| Mort | 2 febrer 1939 (43 anys) les Heures (Berguedà) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | anarquista, electricista | ||
Lluís Nicolau i Fort (Barcelona,26 d'abril de1895 -Les Heures deLa Quar,Berguedà,2 de febrer de1939) fou un militantanarquista català. Fou conegut també per l'àliesLeopoldo Noble.[1]
Lluís Nicolau va néixer al carrer Sant Rafael de Barcelona, fill de Francesc Nicolau i Savall, natural deReus, i de Magdalena Fort i Lledat (o Llabat), natural d'Almoster.[2]
Es va casar el 10 de març de 1920 a Barcelona, amb Llúcia Joaquina Concepción,[3] en l'església de la Sagrada Família.[4]
Participà ambPere Mateu i Cusidó iRamon Casanellas i Lluch en l'atemptat que costà la vida alpresident del govern espanyolEduardo Dato e Iradier aMadrid el8 de març de1921,[5] comès com a represàlia per haver donat carta blanca algovernador civil de BarcelonaSeveriano Martínez Anido en la persecució de sindicalistes aBarcelona i particularment com a venjança per l'assassinat deFrancesc Layret. Fou qui disparà des de la sella del darrere de la moto.
Un cop escapat de Madrid amb la seva companya Llúcia, es va aixoplugar a Barcelona a la casa d'Amor Archs, d'on marxaria cap al'Escala i d'ací aPortvendres, per a establir-se definitivament aBerlín (Alemanya). Fou detingut per les autoritats alemanyes el novembre de 1921,[6] i lliurat a les autoritats espanyoles amb la condició que no el condemnessin a mort. Fou jutjat i condemnat a mort l'11 d'octubre de1923,[7] que li fou commutada per cadena perpètua el 1924, i enviat alpenal del Dueso. Sortí en llibertat amb l'amnistia de laSegona República Espanyola i es va establir aGironella. Fou militant de laFAI i la CNT, que es feren amb el control del Comitè Antifeixista local i fou un dels protagonistes de les col·lectivitzacions, dirigint “Hilados y Tejidos Fuster” de Cal Bassacs fins que a començaments de 1939, a mesura que s'acostava el front, fugí cap al bosc per a escapar de les lleves que el govern republicà havia decretat per tal de construir fortificacions al front. Lluís Nicolau s'emboscà amb una quarantena de persones, la majoria d'elles indiferents o gent de dretes aLes Heures deLa Quar (Berguedà).El2 de febrer de1939, en ple èxode republicà un cop acabada laguerra civil espanyola, les tropes republicanes es toparen amb els emboscats a la Riba d'Olvan i obriren foc, matant 12 persones, entre ells Lluís Nicolau i Fort.
.jpg)
