Unrotlle del Llibre d'Ester dels seglesxiii-xiv deFes,Marroc, conservat alMusée du quai Branly deParís. Tradicionalment, un rotlle d' Ester només rep un corró, fixat al costat esquerre, en lloc dels dos que s'utilitzen per a unrotlle de la Torà.[1]
ElLlibre d'Ester (enhebreu: מְגִלַּת אֶסְתֵּר,romanitzat:Megillat Ester; engrec: Ἐσθήρ; enllatí:Liber Esther), també conegut en hebreu com a "el Rotlle" (מגילה - la Megillah), és un llibre de la tercera secció (Ketuvim, כְּתוּבִים "Escrits") de laBíblia hebrea. És un delscinc rotlles (Megillot) de la Bíblia hebrea i més tard va passar a formar part de l'Antic Testament cristià. El llibre relata la història d'una dona jueva aPèrsia, nascuda com a Hadassah però coneguda com aEster, que es converteix en reina de Pèrsia i frustra ungenocidi del seu poble.
La història té lloc durant el regnat del reiAssuer alPrimer Imperi Persa. La reinaVashti, l'esposa del rei Assuer, és desterrada de la cort per desobeir les ordres del rei. Se celebra un concurs de bellesa per trobar una nova reina, i Ester, una jove jueva que viu a Pèrsia, és escollida com a nova reina. El cosí d'Ester ,Mardoqueu, que és un líder jueu, descobreix un complot per matar tots els jueus de l'imperi per part d'Aman, un dels assessors del rei. Mardoqueu insta Ester a utilitzar la seva posició com a reina per intervenir i salvar el seu poble. Ester revela la seva identitat jueva al rei i demana clemència per al seu poble. Descobreix el complot d'Aman i convenç el rei perquè salvi els jueus. S'estableix lafesta jueva dePurim per celebrar la victòria dels jueus del Primer Imperi Persa sobre els seus enemics, i Ester es converteix en una heroïna del poble jueu.
Els llibres d'Ester i elCàntic dels Càntics són els únics llibres de la Bíblia hebrea que no esmentenDéu explícitament.[2] El judaisme tradicional considera l'absència de la intervenció oberta de Déu en la història com un exemple de com Déu pot obrar a través d'esdeveniments aparentment casuals i de les accions dels individus.[3]
El llibre és al centre de la festa jueva de Purim i es llegeix en veu alta dues vegades d'unpergamí escrit a mà, generalment en unasinagoga, durant la festivitat: una vegada al vespre i de nou l'endemà al matí. La distribució de caritat als necessitats i l'intercanvi de regals d'aliments també són pràctiques observades durant la festivitat que s'ordenen al llibre. Tot i que tradicionalment es considera un document històric,[4] segons elsestudiosos bíblics, la narrativa d'Ester va ser escrita per proporcionar unaetiologia de l'origen de Purim.[5]
El Llibre bíblic d'Ester està ambientat a lacapital persa deSusa (Shushan), el tercer any del regnat delrei persaAssuer. El nomAssuer és equivalent aXerxes[6] (ambdós derivats delpersaKhshayārsha),[7] i Assuer s'identifica normalment en fonts modernes comXerxes I,[8][9] que va governar entre el 486 i el 465 aC,[6] ja que és a aquest monarca a qui es creu que els esdeveniments descrits a Ester s'ajusten més.[7][10]
Suposant que Assuer és realment Xerxes I, els esdeveniments descrits a Ester van començar al voltant dels anys 483–482 aC i van concloure el març del 473 aC.
Tanmateix, en el seu ascens al tron, Artaxerxes II va perdre Egipte davant del faraóAmirteu, després del qual va deixar de formar part de l'imperi persa. A la sevaHistoria Scholastica,Petrus Comestor va identificar Assuer (Est 1:1) com aArtaxerxes III (358–338 aC), qui va reconquerir Egipte.[12]
Alguns estudiosos tradicionals identifiquen Assuer comCambises II a causa de l'alineació amb fonts jueves tradicionals, com ara elSeder Olam Rabba.[13]
El Llibre d'Ester consta d'una introducció (oexposició) als capítolsEst 1 iEst 2; l'acció principal (complicació i resolució) als capítolsEst 3-9:19; i una conclusió aEst 9:20–10:3.[14]
La introducció del Llibre d'Ester, escrita a mà, part de Cairo Gniza, col•leccions digitals de la Biblioteca Nazarian Younes i Soraya, Universitat de Haifa
La trama s'estructura al voltant de banquets (en hebreu : מִשְׁתֶּה, romanitzat:mišˈte, plural מִשְׁתָּאוֹתmištāˈoṯ o מִשְׁתִּיםmišˈtim), una paraula que apareix vint vegades a Ester i només 24 vegades a la resta de la Bíblia hebrea. Això és apropiat, ja que Ester descriu l'origen d'una festa jueva, la festa dePurim, però Purim en si no n'és el tema i cap festa individual del llibre es commemora amb Purim. El tema del llibre, més aviat, és la inversió del destí a través d'un gir sobtat i inesperat dels esdeveniments: els jueus semblen destinats a ser destruïts, però en canvi se salven. En la crítica literària, aquesta inversió s'anomena "peripècia", i mentre que en un nivell el seu ús a Ester és simplement un recurs literari o estètic, en un altre és estructural per al tema de l'autor, suggerint que el poder de Déu obra darrere dels esdeveniments humans.[15]
El llibre d'Ester té més manlleusaccadis iarameus que qualsevol altra obra bíblica, i els noms dels protagonistes clau, Mardoqueu i Ester, per exemple, s'han llegit com a al·lusions als déusMarduk iIxtar, que, simbolitzant respectivamentBabilònia iAssíria, van ser potències bessones que van provocar la caiguda deSusa, on s'ambienta la narrativa d'Ester i on el déuelamitaHumbam/Humman (compareu amb Haman)[16] exercia la sobirania divina. Les pràctiques de Purim com menjar "Hamantashen", pans en forma d'orelles o trossos de pasta són similars a les de les celebracions rituals de l'Orient Pròxim de la victòria còsmica d'Ixtar.[17] De la mateixa manera, s'han adduït altres elements dels costums de Purim, com ara fer un escàndol amb untrinquet, disfressar-se i embriagar-se per proposar que aquest tipus de festival pagà similar als ritus associats amb Ixtar deNínive, que comparteix aquestes mateixes característiques, va ser el motiu del desenvolupament d'aquesta història.[18]
El rei Assuer, governant de l'Imperi Persa, celebra un fastuós banquet de 180 dies per a la seva cort i els dignataris de les 127 províncies del seu imperi (Est 1:1-4), i després, un banquet de set dies per a tots els habitants de la capital,Susa (Est 1:5-9). El setè dia d'aquest darrer banquet, Assuer ordena a la reina,Vashti, que mostri la seva bellesa davant dels convidats presentant-se davant d'ells amb la seva corona (Est 1:10-11). Ella s'hi nega, cosa que enfurisma Assuer, qui, seguint el consell dels seus consellers, la treu del seu càrrec com a exemple per a altres dones que podrien sentir-se envalentonades a desobeir els seus marits (Est 1:12-19). Segueix un decret que "cada home hauria de governar a casa seva" (Est 1:20-22).
Assuer fa els preparatius per triar una nova reina d'entre una selecció de belles dones joves de tot l'imperi (Est 2:1-4). Entre aquestes dones hi ha unaòrfena jueva anomenadaEster, que va ser criada pel seu cosí o oncle,Mardoqueu (Est 2:5-7). Troba el favor del rei i és coronada com a nova reina, però no revela la seva herència jueva (Est 2:8-20). Poc després, Mardoqueu descobreix un complot de dos cortesans,Bigtan i Tèreix, per assassinar Assuer. Els conspiradors són detinguts i penjats, i el servei de Mardoqueu al rei es registra oficialment (Est 2:21-23).
Assuer nomenaAman com avirrei seu (Est 3:1). Mardoqueu, que seu a les portes del palau, cau en desgràcia d'Aman, ja que es nega ainclinar-se davant seu (Est 3:2-5). Aman descobreix que Mardoqueu es nega a inclinar-se per ser jueu i, en venjança, conspira per matar no només Mardoqueu, sinó tots els jueus de l'imperi (Est 3:6). Obté el permís d'Assuer per executar aquest pla a canvi del pagament de deu miltalents de plata ifa un sorteig ("purim") per triar la data en què fer-ho: el tretze del mes d'Adar (Est 3:7-12). Es publica undecret reial a tot el regne per matar tots els jueus en aquesta data (Est 3:13-15).
Quan Mardoqueu descobreix el pla, es posa de dol i implora a Ester que intercedeixi davant del rei (Est 4:1-5). Però ella tem presentar-se al rei sense ser convocada, una ofensa castigada amb la mort (Est 4:6-12). En canvi, ordena a Mardoqueu que tots els jueus dejunin durant tres dies per ella i promet dejunar també (Est 4:15-16). El tercer dia, va a veure Assuer, que li estén el seu ceptre per indicar que no ha de ser castigada (Est 5:1-2). Ella el convida a un banquet en companyia d'Aman (Est 5:3-5). Durant el banquet, els demana que assisteixin a un altre banquet l'endemà al vespre (Est 5:6-8). Mentrestant, Aman torna a ofendre's per Mardoqueu i, a suggeriment de la seva dona, fa construir unaforca per penjar-lo (Est 5:9-14).
Aquella nit, Assuer no pot dormir i ordena que se li llegeixin els registres judicials (Est 6:1). Se li recorda que Mardoqueu va intercedir en el complot anterior contra la seva vida i descobreix que Mardoqueu mai va rebre cap reconeixement (Est 6:2-3). Just en aquell moment, Aman apareix per demanar permís al rei per penjar Mardoqueu, però abans que pugui fer aquesta petició, Assuer pregunta a Aman què s'ha de fer per l'home que el rei vol honrar (Est 6:4-6). Assumint que el rei es refereix al mateix Aman, Aman suggereix que l'home sigui vestit amb la túnica i la corona reials del rei i conduït al cavall reial del rei, mentre unherald crida: "Mireu com honra el rei un home que vol recompensar!" (Est 6:7-9). Per a la seva sorpresa i horror, el rei ordena a Aman que ho faci amb Mardoqueu (Est 6:10-11).
Mardoqueu és honrat en aquesta xilografia de 1860 de Julius Schnorr von Carolsfeld
Immediatament després, Assuer i Aman assisteixen al segon banquet d'Ester. El rei promet concedir-li qualsevol petició, i ella revela que és jueva i que Aman té previst exterminar el seu poble, inclosa ella mateixa (Est 7:1-6). Superat per la ràbia, Assuer surt de la sala; mentrestant, Aman es queda i suplica a Ester per la seva vida, llançant-se sobre ella desesperadament (Est 7:7). El rei torna en aquest precís moment i pensa que Aman està agredint sexualment la reina; això el fa enfadar encara més i ordena que pengin Aman a la mateixa forca que Aman havia preparat per a Mardoqueu (Est 7:8-10).
Incapaç d'anul·lar un decret reial formal, el rei, en canvi, hi afegeix alguna cosa, permetent als jueus unir-se i destruir tots aquells que intentessin matar-los (Est 8:1-14).[19][20] El 13 d'Adar, elsdeu fills d'Aman i 500 homes més són assassinats a Susa (Est 9:1-12). En sentir-ho, Ester demana que es repeteixi l'endemà, i 300 homes més són assassinats (Est 9:13-15). A les altres províncies perses, 75.000 persones són assassinades pels jueus, que tenen cura de no prendre cap botí (Est 9:16-17). Mardoqueu i Ester envien cartes a totes les províncies instituint una commemoració anual de la redempció del poble jueu, en una festa anomenadaPurim (sorts) (Est 9:20-28). Assuer continua sent molt poderós i continua el seu regnat, amb Mardoqueu assumint una posició destacada a la seva cort (Est 10:1-3).
LaMegillat Ester (Llibre d'Ester) va ser l'últim dels 24 llibres de laBíblia hebrea canonitzat pels Savis de laGran Assemblea. Segons elTalmud, va ser unaredacció per part de la Gran Assemblea d'un text original de Mardoqueu.[21] Normalment es data del segle iv ac.[22]
El llibre grec d'Ester, inclòs a laSeptuaginta, és una recreació dels esdeveniments del Llibre hebreu d'Ester en lloc d'una traducció i registra tradicions addicionals que no apareixen a la versió hebrea tradicional, en particular la identificació d'Assuer ambArtaxerxes II i detalls de diverses cartes. Està datat entre finals del segle ii i principis del segle i ac.[23][24] Les versionscopta ietíop d'Ester són traduccions de l'Ester grega en lloc de l'hebrea.
Jeroni va produir una versió llatina d'Ester per a laVulgata. Tradueix l'Ester hebrea però interpola traduccions de l'Ester grega quan aquesta última proporciona material addicional. Anterior a la Vulgata, però, laVetus Latina ("llatí antic") aparentment va ser traduïda d'una versió grega diferent que no s'incloïa a la Septuaginta.[25]
Diversostargumim arameus d'Ester es van produir a l'Edat Mitjana, dels quals tres sobreviuen: elTargum Rishon ("Primer Targum" o 1TgEsth) i elTargum Sheni ("Segon Targum" o 2TgEsth)[26][27] datats aproximadament entre el 500 i l'1000 dC,[28]que inclouen llegendes addicionals relacionades amb Purim,[26] i elTargum Shelishi ("Tercer Targum" o 3TgEsth), queBerliner iGoshen-Gottstein van argumentar que era l'ur-Targum del qual s'havien ampliat els altres, però que altres consideren només una revisió tardana del mateix. El 3TgEsth és el més estable manuscrit dels tres, i amb diferència el més literal.[29][27]
El capítol inicial d'un rotlle manuscrit del Llibre d'Ester, amb elpunter de la Torà del lector
Les aparents dificultats històriques, les inconsistències internes, la pronunciada simetria de temes i esdeveniments, la plenitud dels diàlegs citats i la gran exageració en la presentació de xifres (que impliquen temps, diners i persones) han portat alguns a afirmar que Ester és una obra de ficció, i que els seus personatges vius (excepte Xerxes) són producte de la imaginació creativa de l'autor.[30] No hi ha cap referència a esdeveniments històrics coneguts a la història; un consens general, tot i que aquest consens ha estat qüestionat,[31][32] ha mantingut que la narrativa d' Ester es va inventar per proporcionar unaetiologia per aPurim, i el nom Assuer s'entén normalment com a referència a unXerxes I fictici, que va governar l'Imperi aquemènida entre el 486 i el 465 aC.[33] Longman, Dillard i Jobes consideren que les qüestions històriques del Llibre d'Ester no són insuperables; es poden resoldre amb una mica de reflexió i esforç. Longman i Dillard també consideren que el llibre s'hauria de llegir com una narració històrica, ja que l'autor el presenta com a història.[34][35]
L'erudit bíblicMichael Coogan argumenta a més que el llibre conté detalls específics sobre certs temes (per exemple, el domini persa) que són històricament inexactes. Per exemple, Coogan discuteix una inexactitud sobre l'edat del cosí d'Ester (o, segons altres, l'oncle)Mardoqueu.[36][37] A EsterEst 2:5-6, Mardoqueu o el seu besavi Quis s'identifiquen com a exiliats de Jerusalem a Babilònia pel reiNabucodonosor II l'any 597 aC: "Mardoqueu, fill de Jair, fill de Ximei, fill de Quis, que havia estat deportat a l'exili de Jerusalem per Nabucodonosor, rei de Babilònia, entre els captius ambJeconies, rei de Judà". Si això es refereix a Mardoqueu, hauria hagut de viure més d'un segle per haver presenciat els esdeveniments descrits al Llibre d'Ester.[36] Tanmateix, el vers es pot llegir com una referència no a l'exili de Mardoqueu a Babilònia, sinó a l'exili del seu besavi Quis.[38][39][40]
En el seu articleEl llibre d'Ester i la narració antiga, l'erudita bíblicaAdele Berlin analitza el raonament que hi ha darrere de la preocupació acadèmica sobre la historicitat d'Ester. Gran part d'aquest debat es relaciona amb la importància de distingir entre història i ficció dins dels textos bíblics, tal com argumenta Berlin, per tal d'obtenir una comprensió més precisa de la història del poble israelita.[41] Berlin cita una sèrie d'acadèmics que suggereixen que l'autor d'Ester no pretenia que el llibre es considerés un escrit històric, sinó que el va escriure intencionadament perquè fos una novel·la curta històrica.[42] El gènere de novel·les curtes en què s'engloba Ester era comú tant durant el període persa comhel·lenístic, en què els estudiosos han datat el llibre d'Ester (vegeu, per exemple, elLlibre deuterocanònic de Judit).[36][41]
Tanmateix, hi ha certs elements del llibre d'Ester que són històricament precisos.[43] La història que es narra al llibre d'Ester té lloc durant el regnat d'Assuer, que entre d'altres ha estat identificat com el rei persa del segle v acXerxes I (que va regnar entre el 486 i el 465 aC).[9] L'autor també mostra un coneixement precís dels costums i palaus perses.[39] "Levenson afirma que 'es veu millor com una novel·la curta històrica ambientada dins de l'imperi persa'".[44]The New Oxford Annotated Bible (2018) afirma que "Ester no és una obra històrica sinó una novel·la curta històrica, és a dir, una història de ficció ambientada dins d'un marc històric".[45]Lloyd Llewellyn-Jones hi està d'acord (el 2023).[46]The International Standard Bible Encyclopedia (1939) ofereix una opinió discrepant, afirmant que "la recerca ha acumulat la confirmació del caràcter històric del llibre".[47] Baldwin (1984) considera que el Llibre d'Ester és veritable i històricament precís, citant Robert Gordis: "No hi ha res intrínsecament impossible o improbable en l'incident central quan es deixen de banda les acumulacions degudes a l'art del narrador".[48]
En el món acadèmic convencional, el consens és que "el llibre és fictici, una mena de novel·la curta històrica escrita per proporcionar una etiologia, una explicació narrativa, de la festivitat jueva de Purim".[49] Segons Noss (1993), la historicitat de l'obra està recolzada per la precisió amb què l'autor situa la seva història en el temps; la inclusió dels noms perses dels mesos forma part de la defensa de l'autor de l'autenticitat històrica.[50]
La festa d'Esther (Fest van Esther, 1625) deJan Lievens, Museu d'Art de Carolina del NordEster perJohn Everett Millais, Ester visitant el Rei
Els que argumenten a favor d'una lectura històrica d'Ester solen identificar Assuer ambXerxes I (va governar entre el 486 i el 465 aC),[9] tot i que en el passat sovint es suposava que eraArtaxerxes II (va governar entre el 405 i el 359 aC). L'hebreu Assuer ( ʔaḥašwērōš ) probablement deriva delpersa Xšayārša, l'origen del grec Xerxes . L'historiador grecHeròdot va escriure que Xerxes va buscar el seuharem després de ser derrotat a lesguerres mèdiques. No fa cap referència a membres individuals de l'harem, excepte a unareina consort dominant anomenadaAmastris, el pare de la qual,Otanes, va ser un dels generals de Xerxes. (En canvi, l'historiador grecCtèsies es refereix a una figura similar de sogre/general anomenada Onafàs.) Sovint s'ha identificat Amestris ambVashti, però aquesta identificació és problemàtica, ja que Amestris va seguir sent una figura poderosa fins ben entrat el regnat del seu fill,Artaxerxes I, mentre que Vashti es retrata com a despatxada a la primera part del regnat de Xerxes.[51] S'han fet intents alternatius per identificar-la amb Ester,[52] tot i que Ester és una òrfena el pare de la qual era un jueu anomenat Abihail.
Pel que fa a la identitat de Mardoqueu, els noms similarsMarduka iMarduku s'han trobat com a noms de funcionaris de la cort persa en més de trenta textos del període de Xerxes I i el seu pareDarios I, i poden referir-se a fins a quatre individus, un dels quals podria ser el model del Mardoqueu bíblic.
La versió "grega antiga" de la Setanta d'Ester tradueix el nom Assuer com aArtaxerxes,[53] un nom grec derivat del persaArtaxšaθra.Flavi Josep també relata que aquest era el nom pel qual era conegut pels grecs, i el textmidraixEster Rabba també fa la identificació.Bar Hebreu va identificar Assuer explícitament com a Artaxerxes II; tanmateix, els noms no són necessàriament equivalents: l'hebreu té una forma del nomArtaxerxes diferent d'Assuer, i tant Flavi Josep com la Setanta utilitzen una traducció grega directa d'Assuer per a les aparicions del nom fora del Llibre d'Ester. En canvi, el nom hebreu Assuer coincideix amb una inscripció de l'època que assenyala que Artaxerxes II també es deiaAršu, entès com un abreujament d'Aḫšiyaršu, la traducció babilònica del persaXšayārša (Xerxes), a través del qual deriva l'hebreuʔaḥašwērōš (Assuer) .[54]Ctèsies va relatar que Artaxerxes II també es deiaArsicas, que s'entén com un abreujament similar amb el sufix persa -ke que s'aplica als noms abreujats.Dinó va relatar que Artaxerxes II també es deiaOarses, que també s'entén que deriva deXšayārša.[54]
Una altra visió intenta identificar-lo amb Artaxerxes I (va governar entre el 465 i el 424 aC), la concubina babilònica del qual, Kosmartydene, va ser la mare del seu fillDarios II (va governar entre el 424 i el 405 aC). La tradició jueva relata que Ester era la mare d'un rei Darius i, per tant, alguns intenten identificar Assuer amb Artaxerxes I i Ester amb Kosmartydene.
Basant-se en la idea que l'Assuer delLlibre de Tobit és idèntic al del Llibre d'Ester, alguns també l'han identificat com l'aliat de Nabucodonosor,Ciaxares (que va governar entre el 625 i el 585 aC). En certs manuscrits de Tobit, el primer s'anomenaAquiacar, que, com el grecCiaxares, es creu que deriva del persaHuwaxšaθra. Segons la interpretació d'Est 2:5-6, Mardoqueu o el seu besavi Quis va ser deportat deJerusalem ambJeconies perNabucodonosor, el 597 aC. La idea que va ser Mardoqueu seria coherent amb la identificació d'Assuer amb Ciaxares. També s'han suggerit identificacions amb altres monarques perses.
Jacob Hoschander ha argumentat que el nom d'Aman i el del seu pare Hamedata són esmentats perEstrabó com aOmanus iAnadatus, adorats amb Anahita a la ciutat deZela. Hoschander suggereix que Aman pot ser, si la connexió és correcta, un títol sacerdotal i no un nom propi.[54] Els noms d'Estrabó no estan testimoniats en textos perses com a déus; tanmateix, el Talmud[55] i Flavi Josep[56] interpreten la descripció dels cortesans que s'inclinen davant d'Aman aEst 3:2 com a adoració. (Altres estudiosos assumeixen que "Omanus" es refereix aVohu Mana.)[57][58][59]
Al Llibre d'Ester, eltetragrama no apareix, però alguns argumenten que és present, de forma oculta, en quatreacròstics complexos en hebreu: les lletres inicials o últimes de quatre paraules consecutives, ja sigui cap endavant o cap enrere, formen YHWH. Aquestes lletres es distingien en almenys tres manuscrits hebreus antics en vermell.[60][note 1]
Christine Hayes contrasta el Llibre d'Ester amb elsescrits apocalíptics, en particular elLlibre de Daniel: tant Ester com Daniel representen una amenaça existencial per al poble jueu, però mentre Daniel mana als jueus que esperin fidelment que Déu resolgui la crisi, a Ester la crisi es resol completament mitjançant l'acció humana i la solidaritat nacional. De fet, no s'esmenta Déu, Ester es retrata com aassimilada a la cultura persa, i la identitat jueva al llibre és unacategoria ètnica més que no pasreligiosa.[61]
Això contrasta amb els comentaris jueus tradicionals, com ara el comentari deGaó de Vílnius, que afirma: "Però a cada vers es parla del gran miracle. Tanmateix, aquest miracle va ser en una forma oculta, que va ocórrer a través de processos aparentment naturals, no com l'Èxode d'Egipte, que va revelar obertament el poder de Déu".[62] Això segueix l'enfocament delTalmud,[63] que afirma que "(El Llibre d')Ester es fa referència a la Torà al vers 'I segurament amagaré (en hebreu, 'haster astir', relacionat amb 'Ester') la meva cara d'ells aquell dia'.[64]
André Lacocque també considera que el Llibre d'Ester és fonamentalment teològic i que el seu missatge principal era corregir els errors dels avantpassats. Aquests errors incloïen ser indulgent amb els amalequites i saquejar béns, dels quals elrei Saül era culpable. Un altre missatge era que els jueus de la diàspora eren responsables del benestar de la seva comunitat d'acollida, que tenia opinions imprevisibles sobre els jueus. Aquestes opinions anaven des de l'antisemitisme violent fins alfilosemitisme apassionat, on els jueus són ascendits arbitràriament a càrrecs més alts per ser "sexys". Lacocque compara això amb el govern d'Egipte per part deJosep alLlibre del Gènesi, que va beneficiar els egipcis nadius i els immigrants hebreus.[65]
Azīz Pajand, un jueu persa, va publicar "Purim" el 1966, que oferia una interpretació iranofílica del Llibre d'Ester. Aquí, Haman era l'enemic amalequita dels "iranians de sang pura" i dels jueus. Així, Purim es va convertir en una festa que celebra la salvació de tots els iranians dels "hamanites". També emfatitza el paper de la cooperació judeopersa en la realització del desenllaç del Llibre d'Ester. Pajand va justificar la seva interpretació per dissipar les acusacions que el Llibre d'Ester era antiiranià i perquè creia que els iranians eren "viatgers en el camí de la veritat". En canvi, Haman va violar l'idealzoroastrià de "bons pensaments; bones paraules; i bones accions".[67] Lacocque també observa que els "enemics dels jueus" mai van ser titllats arbitràriament d'amalequites abans de ser assassinats, en comparació amb Haman i els seus fills, cosa que desacredita qualsevol motiu d'ultranacionalisme jueu.[65]
Albert Barnes argumenta de la mateixa manera que l' establishment persafilosèmic estava perplex pel decret d'Aman (3:15),[68] i que donaven suport als esforços d'Ester contra els "enemics dels jueus". Aquests últims es trobaven principalment "entre el poble idòlatra de les nacions sotmeses", que els perses no apreciaven.[69] Els de Susa, però, estaven formats per la facció d'Aman, liderada pels seus deu fills,[70] i fugitius que creien que eren lliures de matar els jueus un cop "els privilegis" d'aquests últims haguessin expirat, per això van ser assassinats l'endemà.[71]Matthew Poole veu la posterior penjada dels fills d'Aman com un costum cruel jueu i persa que castiga els delinqüents per "abusar" del rei.[72]
John Gill veu la conversió dels aliats perses (Est 8:17) com un exemple de "conversió sota coacció", però no descarta explicacions alternatives. Inclouen la impressió de la "Divina Providència" treballant a favor dels jueus i la cerca del favor d'Ester i Mardoqueu, que van obtenir un poder immens.[73] Però finalment, els aliats perses i els jueus van celebrar el Purim junts i van ensenyar als seus fills a llegir el Llibre d'Ester (Est 9:27).[74]
Segons el rabí Mordechai Neugroschel, hi ha un codi al Llibre d'Ester que es troba en els noms dels 10 fills d'Aman. Tres de les lletres hebrees —unataw (תּ), unaxin (ש) i unazain (ז)— estan escrites més petites que la resta, mentre que unawaw (ו) està escrita més gran. La waw desproporcionada —que representa el número sis— correspon al sisè mil·lenni del món des de la creació, que, segons la tradició jueva, és el període comprès entre el 1240 i el 2240 dC. Pel que fa a la taw, la xin i la zain, els seus valors numèrics sumen 707. Juntes, aquestes lletres fan referència a l'any jueu 5707, que correspon al període secular 1946-1947. En la seva investigació, Neugroschel va observar que deu acusats nazis delsjudicis de Nuremberg van ser executats a la forca el 16 d'octubre de 1946, que va ser la data del judici final del judaisme, elHoixanà Rabbà. A més,Hermann Göring, un onzè funcionari nazi condemnat a mort, es va suïcidar, de manera paral·lela a la filla d'Haman al Tractat Megillah.[75][76]
Sis capítols addicionals apareixen intercalats a Ester a laSeptuaginta, una traducció grega primerenca de la Bíblia.Jeroni ho va observar en compilar laVulgata llatina . A més, el text grec conté molts petits canvis en el significat del text principal. Jeroni va reconèixer els primers com a addicions que no eren presents altext hebreu i els va col·locar al final de la seva traducció llatina. Aquesta col·locació s'utilitza en traduccions de la Bíblia catòlica basades principalment en la Vulgata, com ara laBíblia Douay-Rheims i laBíblia Knox, amb capítols numerats fins a 16.[77] En canvi, la Nova Vulgata incorpora les addicions a Ester directament a la narrativa mateixa, com fan la majoria de les traduccions catòliques modernes a l'anglès basades en l'hebreu i el grec originals. Per tant, el sistema de numeració de les addicions difereix amb cada traducció. La Nova Vulgata té en compte els versos addicionals numerant-los com a extensions dels versos que els segueixen o els precedeixen immediatament (per exemple,Est 11:2–12 a l'antiga Vulgata esdevé EsterEst 1:1a–1k a la Nova Vulgata), mentre que la NAB i el seu successor, la NABRE, assignen lletres de l'alfabet com a encapçalaments de capítol per a les addicions (per exemple,Est 11:2–12:6 a la Vulgata esdevéEst A:1–17). La RSVCE i la NRSVCE col·loquen el material addicional a la narrativa, però conserven la numeració de capítols i versos de l'antiga Vulgata.
un pròleg inicial que descriu un somni que va tenir Mardoqueu, imprès abans del capítol 1 a la RSVCE
el contingut del decret contra els jueus, inclòs al capítol 3 de la RSVCE
una extensió del diàleg entre Hatac i Mardoqueu, col•locada després de 4:8 a RSVCE
pregàries per la intervenció de Déu ofertes per Mardoqueu i per Ester, ambdues en un capítol de la RSVCE
una ampliació de l'escena en què Ester apareix davant del rei, amb una menció de la intervenció de Déu, inclosa al capítol 5 de la RSVCE
una còpia del decret a favor dels jueus, afegida al capítol 8 de la RSVCE
un passatge en què Mardoqueu interpreta el seu somni (del pròleg) en termes dels esdeveniments que van seguir, afegit al capítol 10 de la RSVCE
un colofó afegit al final del capítol 10, també referenciat com a 11:1, que diu:
«
El quart any del regnat de Ptolemeu i Cleopatra, Dositeu, que deia ser sacerdot i levita, i el seu fill Ptolemeu van portar a Egipte la carta precedent sobre Purim, que deien que era autèntica i que havia estat traduïda per Lisímac, fill de Ptolemeu, un dels residents de Jerusalem.— (NRSV)
»
No és clar a quina versió de l'Ester grega es refereix aquest colofó, i qui són exactament els personatges que s'hi esmenten.[79]
Quan es va escriure la versió grega d'Ester, la potència estrangera visible a l'horitzó com una futura amenaça per a Judà era el regne deMacedònia sotaAlexandre el Gran, que va derrotar l'imperi persa uns 150 anys després de l'època de la història d'Ester; la versió dels Setanta anomena notablement Haman un "Bougaion" (grec antic: βουγαῖον), possiblement en el sentit homèric de "abusador" o "fanfarró",[80] mentre que el text hebreu el descriu com unagagita.
Hi ha diverses pintures que representen Ester i la seva història, inclosaEl càstig d'Aman de Miquel Àngel, en un racó de laVolta de la Capella Sixtina.[81]
El 1660, la pintura del Banquet d'Ester de Rembrandt van Rijn representa com Ester es va acostar als homes del seu nivell per sol•licitar l'eliminació del decret.
El vuitè poema de 14 de la seqüència de sonets de Rossetti,Monna Innominata, retrata Ester com a valenta, bella, sàvia i enginyosa, tan "subtil com una serp", i la dona que "va construir la casa del seu poble perquè s'hagués de mantenir dreta".
El 1958, Gladys Malvern va escriure un llibre titulatBehold Your Queen! i va ser il•lustrat per la seva germana,Corinne Malvern. Va ser escollit com a selecció del Junior Literary Guild.
Pel•lícula per a televisió de laBible Collection que segueix molt de prop el relat bíblic,Esther, protagonitzada perLouise Lombard en el paper principal iF. Murray Abraham com a Mardoqueu.[86]
El 8 de març de 2011, els Maccabeats van publicar un videoclip anomenat "Purim Song".[87]
2012
Llibre
J. T. Waldman
El 2012, JT Waldman va il•lustrar una adaptació gràfica del Llibre d'Ester i va aparèixer al primer volum de The Graphic Canon, editat per Russ Kick i publicat per Seven Stories Press .
Wolf, Joan,"A Reluctant Queen: The Love Story of Esther" (2011)
2011
Llibre
Roseanna M. White
White, Roseanna, M. "Jewel of Persia" (2011)
2020
Llibre
Jill Eileen Smith
Smith, Jill, Eileen."Star of Persia: Esther's Story" (2020)
2013
Llibre
H.B. Moore
H.B. Moore."Esther the Queen" (2013)
2014
Pel•lícula
CJ Kramer
"Megillas Lester", una comèdia animada basada lliurement en el Llibre d'Ester, on un noi anomenat Daniel Lesterovich (també conegut com "Lester") queda inconscient i viatja en el temps fins a la història de la Megillah, i gairebé canvia la història salvant accidentalment la reina Vashti. (2014)[89]
2020
Llibre
Elizabeth Mack
Mack, Elizabeth. "The Queen of Persia" (2020)
2019
Llibre
Diana Taylor
Taylor, Diana, Wallis."Hadassah, Queen Esther of Persia" (2019)
↑Margolies, Reuben.המקרא והמסורה (en hebreu). Israel: Mossad Harav Kook, 1964, p. 27.
↑ W. R. F. Browning.A Dictionary of the Bible (en anglès). 2nd. Oxford University Press, 2009.DOI10.1093/acref/9780199543984.001.0001.ISBN 978-0-19-954398-4. «The story is fictitious and written to provide an account of the origin of the feast of Purim.»
↑6,06,1Baumgarten, Albert I.; Sperling, S. David; Sabar, Shalom. Skolnik, Fred.Encyclopaedia Judaica. 18. 2. Farmington Hills, MI: Macmillan Reference, 2007, p. 216.
↑7,07,1Larkin, Katrina J.A..Ruth and Esther (Old Testament Guides). Sheffield, UK: Sheffield Academic Press, 1996, p. 71.
↑Crawford, Sidnie White. «Esther». A:Women's Bible Commentary. Louisville: Westminster John Knox, 1998, p. 202.
↑Wexler p.695: ‘Any resemblance between Ishtar's ear-shaped pastries and Haman's ear-shaped pastries may be the accidental result of later practice, but a common denominator is also possible, in that the original function of sacrifice is thought to be partaking of, and eating, the god. The eating of Haman represents symbolically the eating of a slain enemy god in order to absorb his power, such as is expressed in the Cultic commentaries
↑26,026,1Prof. Michael Sokoloff,The Targums to the Book of Esther, Bar-Ilan University 's Parashat Hashavua Study Center, Parashat Tezaveh/Zakhor 5764 March 6, 2004
↑27,027,1S. Kaufman,Cal Targum Texts, Text base and variants, The Comprehensive Aramaic Lexicon, Hebrew Union College – Jewish Institute of Religion
↑Alan J. Hauser, Duane Frederick Watson,A History of Biblical Interpretation: The Ancient Period, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2003
↑ W. R. F. Browning.A Dictionary of the Bible (en anglès). 2nd. Oxford University Press, 2009.DOI10.1093/acref/9780199543984.001.0001.ISBN 978-0-19-954398-4. «The story is fictitious and written to provide an account of the origin of the feast of Purim; the book contains no references to the known historical events of the reign of Xerxes.»
↑Longman, Tremper; Dillard, Raymond B.An Introduction to the Old Testament. Zondervan Publishing Company, 2006, p. 218.ISBN 978-0-310-26341-8.
↑36,036,136,2Coogan, Michael David,A Brief Introduction to the Old Testament: The Hebrew Bible in Its Context (New York: Oxford University Press, 2009), 396.
↑Sidnie White Crawford, "Esther", inThe New Interpreters Study Bible New Revised Standard Version with the Apocrypha, ed. Walter J. Harrison and Donald Senior (Nashville: Abingdon Press, 2003), 689–90.
↑Sarbanani, Morteza Arabzadeh «Revisiting the Book of Esther: Assessing the Historical Significance of the Masoretic Version for the Achaemenid History». Persica Antiqua, vol. 3, 4, 2023, pàg. 19–32.DOI:10.22034/pa.2022.344449.1009.
↑Carruthers, Jo.Esther Through the Centuries. Wiley-Blackwell, 14 January 2008, p. 50.ISBN 978-1-4051-3213-8.OCLC123539343. «Some recent scholars seek to maintain a fruitful tension between fiction and truth in their claims for Esther. Clines asserts the ‘current consensus of opinion’ that Esther is a ‘historical novel’ (1984a: 256; also Moore [1971] 1984: lii). Levenson claims that it is ‘best seen as a historical novella set within the Persian empire’, endorsing Fox’s claim that Esther’s frame of historical reference may be different to a modern reader’s: ‘How exactly an ancient religious community – or a modern one – understands “actual historical events” is a complicated epistemological and hermeneutical issue’ (1997: 26).»
↑Urquhart, John. «Esther, Book of» (en anglès). International Standard Bible Encyclopedia Online, 1939. [Consulta: 13 abril 2025].
↑Baldwin, Joyce G.Esther. Apollos, 1984, p. 24.ISBN 978-0-87784-262-0. Also, see page 33 for a list of other scholars who have viewed the book of Esther as historical.
↑Hubbard, Robert L. «Vashti, Amestris and Esther 1,9». Zeitschrift für die alttestamentliche Wissenschaft, vol. 119, 2, 2007, pàg. 259–271.DOI:10.1515/ZAW.2007.020.
↑ «Esther». A:A New English Translation of the Septuagint. Note on two Greek versions of the book of Esther.
↑54,054,154,2Jacob Hoschander,The Book of Esther in the Light of History, Oxford University Press, 1923[Pàgina?]
↑«Sanhedrin 61b». www.sefaria.org. Arxivat de l'original el 2021-04-16. [Consulta: 17 febrer 2021].
Walker Vadillo, Mónica Ann «El ciclo de Ester». Revista Digital de Iconografía Medieval, vol. III, nº 6, 2011, pp. 19-27.ISSN:2254-853X [Consulta: 2 desembre 2015].
.jpg)
