Ellleopard (Panthera pardus) és un dels cinc gransfèlids del gènerePanthera (els altres són ellleó, eltigre, eljaguar i lapantera de les neus). Es tracta d'unmamífercarnívor de la família delsfelins que viu a l'Àfrica iÀsia. També se'l pot anomenarpantera opantera negra quan l'animal presenta un pelatge completament negre. Aquesta variació en el pelatge és deguda a un excés de pigmentació fosca a la pell de l'animal (melanisme).[2]
És un animal solitari, tret de l'època reproductora. El període de gestació dura al voltant de tres mesos i lafemella pot tenir de dos a sis cadells.[3] Les seves preses preferides són elsmicos,[4] algunes espècies d'antílops petits o mitjans,zebres ibous.[5] És depredat perPanthera leo,Panthera tigris,Crocodylidae iCanis lupus.[6][7] Cacen només de nit i acostumen a passar el dia endormiscats entre la vegetació, en caus d'altres animals o, més sovint, sobre la branca d'un arbre al qual s'enfilen amb gran agilitat.[8] Són animals solitaris. Solen guardar part de la sevacaça als arbres per poder-ne menjar durant uns quants dies.
Els lleopards són un animal freqüent a l'heràldica: per exemple, apareixen als escuts del Canadà, Anglaterra, Estònia i Ghana, així com als símbols nacionals de Somàlia o Benín. Té associacions de força i ferocitat, com ellleó, i per això ha estat escollit com amascota per a laCopa del Món de Futbol de 2010 (un lleopard anomenatZakumi).
En part degut al fet que durant centenars de milers d'anys el lleopard ha estat estès per bona part del món, els grups de lleopards d'Àfrica i d'Àsia presenten genotips significativament diferenciats; aquestes diferències són majors que les que hi ha entre l'os bru i l'os polar.[9]
El pelatge del lleopard és generalment suau i gruixut, notablement més suau a la panxa que a l'esquena.[24] El color de la seva pell varia entre individus, de groguenc pàl·lid a daurat fosc amb taques fosques agrupades en rosetes. El seu ventre és blanc i la seva cua anellada és més curta que el seu cos. Les seves pupil·les són rodones.[25] Els lleopards que viuen en regions àrides són de color crema pàl·lid, groguenc aocraci ivermellós; els que viuen en boscos i muntanyes són molt més foscos i daurats intensos. Les taques s'esvaeixen cap al ventre blanc i l'interior i les parts inferiors de les potes.[26] Les rosetes són circulars a les poblacions de lleopards de l'Àfrica oriental i tendeixen a ser quadrades a l'Àfrica meridional i més grans a les poblacions de lleopards asiàtics. El pelatge tendeix a ser grisenc en climes més freds i daurat fosc en hàbitatsde selva tropical.[27] Els patrons de rosetes són únics en cada individu.[28][29] Es creu que aquest patró és una adaptació a una vegetació densa amb ombres irregulars, on serveix decamuflatge.[30]
La seva cua de punta blanca fa uns 60–100 cm (23,6–39,4 polzades) llargues, blanques per sota i amb taques que formen bandes incompletes cap al final de la cua.[31] Els pèls de protecció que protegeixen els pèls basals són curts, 3–4 mm (0,1–0,2 polzades) a la cara i al cap, i augmenten de longitud cap als flancs i el ventre fins a uns 25–30 mm (1,0–1,2 in) . Els juvenils tenen un pelatge llanut que sembla de color fosc a causa de les taques densament disposades.[32][33] El seu pelatge tendeix a créixer més en climes més freds.[34] Les rosetes del lleopard difereixen de les deljaguar, que són més fosques i amb taques més petites a l'interior.[35] El lleopard té un nombrecromosòmicdiploide de 38.[36]
Els lleopards melanístics també es coneixen com apanteres negres. Elmelanisme en els lleopards és causat per un al·lel recessiu i s'hereta com un tret recessiu.[37][38][39][40] A l'Índia, es van reportar nou lleopards pàl·lids i blancs entre 1905 i 1967.[41] Es van registrar lleopards que presentaven eritrisme entre 1990 i 2015 a la Reserva de Caça de Madikwe de Sud-àfrica i aMpumalanga. La causa d'aquestamorfologia coneguda com a "lleopard de maduixa" o "pantera rosa" no es coneix bé.[42]
El lleopard és un felí esvelt i musculós, amb extremitats relativament curtes i un cap ample. Tédimorfisme sexual, amb mascles més grans i pesants que les femelles.[43] Els mascles mesuren 60–70 cm (24–28 a l'espatlla, mentre que les dones tenen 57–64 cm (22–25 polzades) d'alçada. La longitud del cap i el cos oscil·la entre 92 i 183 cm (36 i 72 polzades) amb entre 66 i 102 cm (26 a 40 polzades) de llargada de la cua. Les mides varien geogràficament. Els mascles solen pesar 30.9–72 kg (68–159 lliures) i femelles 20.5–43 kg (45–95 lb).[44] De vegades, els mascles grans poden arribar a créixer fins a 91 kg (201 lb). Els lleopards de laprovíncia del Cap a Sud-àfrica són generalment més petits, i només arriben a fer 20–45 kg (44–99 lb) en mascles.[45][46][47] El lleopard salvatge més pesat del sud d'Àfrica pesava al voltant de 96 kg (212 lb) i mesurava 262 cm (103 en).[48] El 2016, un lleopard indi mort aHimachal Pradesh mesurava 261 cm (103 polzades) amb un pes estimat de 78.5 kg (173 lb) ; potser era el lleopard salvatge més gran conegut a l'Índia.
El crani de lleopard més gran registrat es va trobar a l'Índia el 1920 i mesurava 28 centímetres (11 polzades) de longitudbasal, 20 centímetres (7,9 polzades) d'amplada i pesava 1 kg (2,2 lb). El crani d'un lleopard africà mesurava 286 mm (11,3 polzades) en longitud basal i 181 mm (7,1 polzades) d'amplada i pesava 790 g (28 unces).[49]
↑Mills, M. G. L.. «Subfamily Pantherinae». A: Skinner.The mammals of the southern African sub region. Third. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 385–396.ISBN 9780521844185.
↑Mivart, St. G. J.. «Different kind of Cats». A:The Cat: An Introduction to the Study of Backboned Animals, Especially Mammals. London: John Murray, 1900, p. 391–439.
↑Schütze, H.Field Guide to the Mammals of the Kruger National Park. Cape Town, South Africa: Struik Publishers, 2002, p. 92–93.ISBN 978-1-86872-594-6.
↑Estes, R. «LeopardPanthera pardus». A:The Behavior Guide to African Mammals, Including Hoofed Mammals, Carnivores, Primates. Los Angeles: The University of California Press, 1991, p. 366–369.ISBN 978-0-520-08085-0.
↑Mivart, St. G. J.. «Different kind of Cats». A:The Cat: An Introduction to the Study of Backboned Animals, Especially Mammals. London: John Murray, 1900, p. 391–439.
↑Heptner, V. G.. «Bars (leopard)». A:Mlekopitajuščie Sovetskogo Soiuza. Moskva: Vysšaia Škola. Washington DC: Smithsonian Institution and the National Science Foundation, 1992, p. 203–273.ISBN 978-90-04-08876-4.
↑Kawanishi, K.; Sunquist, M. E.; Eizirik, E.; Lynam, A. J.; Ngoprasert, D. Journal of Zoology, 282, 3, 2010, pàg. 201–206.DOI:10.1111/j.1469-7998.2010.00731.x.
↑Estes, R. «LeopardPanthera pardus». A:The Behavior Guide to African Mammals, Including Hoofed Mammals, Carnivores, Primates. Los Angeles: The University of California Press, 1991, p. 366–369.ISBN 978-0-520-08085-0.
.svg){kind=icon}
