Plantes de llentilla un mes després de la sembraLes mateixes plantes 75 dies després de l'emergència
És una planta voluble que fa uns 40 cm d'alçària i fructifica en tavelles que generalment contenen dues llavors anomenadesllentilles, que tenen una forma característica com unalent òptica biconvexa (la paraulalent deriva precisament del nom llatí de la llentilla,lens).
És una planta de conreu molt antiga, present ja en elNeolític, probablement originada a l'Àsia Menor.
Actualment el més gran productor mundial n'és l'Índia i el major exportador elCanadà.
A lapenínsula Ibèrica es conrea en règim extensiu a l'occident de laMeseta d'on són originàries les varietatspardina (petites i arrodonides) icastellana (relativament grosses i aplanades). A l'estat espanyol n’ha disminuït molt el conreu, així com el d'altreslleguminoses.
Actualment és la lleguminosa de més consum. És de fàcil digestió i conté un 25% de proteïna.
La llentilla és la lleguminosa de gra de més fàcil cocció, ja que no li cal el remull previ, encara que hi ha molta gent que prefereix posar-les en remull.
Hi ha diverses maneres de preparar les llentilles, normalment es mengen ensopa o enestofat. Sovint es cuinen amb altres verdures que es van afegint al mig de la cocció, compastanaga,api,ceba ipatata. Entre els condiments més adients cal mencionar elllorer i l'all. Al moment de servir hom vessaoli d'oliva per sobre del plat per a millorar-ne el gust.[1]
Tradicionalment s'afegeixensalsitxes,cansalada oxoriço a la sopa o l'estofat, però es poden preparar també a la manera vegetariana, guisades amb verdures o simplement bullides amb una mica de sal per a incorporar en una amanida. Les sopes i estofats es mengen sucant-hi pa. Les llentilles amb arròs es preparen incorporant arròs a la barreja o separadament.
.svg){kind=icon}
