Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Java (llenguatge de programació)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Llenguatge de programació Java)
No s'ha de confondre ambJavaScript.
Infotaula de llenguatge de programacióJava
TipusJVM language(en)Tradueix,programari illenguatge de programació multiparadigmaModifica el valor a Wikidata
Data de creació1995Modifica el valor a Wikidata
DissenyJames Gosling iSun MicrosystemsModifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorSun Microsystems,Oracle Corporation iJames GoslingModifica el valor a Wikidata
EpònimJava coffee(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Paradigma de programacióprogramació estructurada,programació orientada a objectes,programació funcional,llenguatge imperatiu,programació basada en classes,reflexió,programació genèrica,concurrent object-oriented programming(en)Tradueix icomponent-based software engineering(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Darrera versió estableJava SE 24 ()Modifica el valor a Wikidata
Influenciat perC++,C,Ada,Simula 67,Smalltalk,Objective-C,Object Pascal,Oberon,Llenguatge de programació Eiffel,Modula-3,Mesa,Simula67,C# iUCSD PascalModifica el valor a Wikidata
Extensió dels fitxersjava, class, jar, jad i jmodModifica el valor a Wikidata
LlicènciaGNU General Public LicenseModifica el valor a Wikidata
Etiqueta d'Stack ExchangeEtiqueta,Etiqueta iEtiquetaModifica el valor a Wikidata
Pàgina weboracle.com…Modifica el valor a Wikidata
Duke, la mascota del Java.
Codi font d'un programa escrit amb el llenguatge de programació Java

ElJava és unllenguatge de programació dissenyat el1990 perJames Gosling amb altres companys deSun Microsystems a partir delllenguatge C.[1] Des del seu naixement fou pensat com un llenguatgeorientat a objectes. Entre el13 de novembre de2006 i el maig del2007 Sun va alliberar parts de Java com aprogramari lliure decodi obert amb llicènciaGPL. És un dels llenguatges de programació més utilitzats, i s'utilitza tant per aplicacions web com peraplicacions d'escriptori.[2][3]

El Java és unllenguatge compilat amb unamàquina virtual d'intermediari[4] i, per tant, pot semblar lent en comparació amb altres llenguatges, però ofereix un índex de re-utilització de codi molt elevat, sent possible trobar moltes llibreries lliures deJava. És un llenguatge flexible i potent tot i la facilitat amb la qual es programa i dels resultats que ofereix. Un dels trets que el caracteritza i que el fa una eina molt valorada a l'hora de desenvoluparaplicacions distribuïdes, és el fet que és un llenguatgemulti-plataforma.

Generalment els programes de Java es compilen en unbytecode[5] (fitxer .class) que pot córrer en unaMàquina Virtual Java.Sun Microsystems disposa de tres implementacions diferents deJava: J2SE per a aplicacions d'escriptori;J2EE per aaplicacions distribuïdes i J2ME per aplataformes amb recursos més reduïts com ara mòbils oPDAs. Per a cada una de les tres implementacions és possible descarregar elJRE(entorn d'execució Java) per a executaraplicacions o elSDK(Eines per al desenvolupament d'aplicacions) per a programaraplicacions enJava, aquest últim també inclou elJRE.

Unprograma desenvolupat ambJava no necessita compilar-se de nou per a poder executar-se en qualsevol de les plataformes que disposi d'una versió instal·lada deJRE prou actualitzada per alprograma.

Història

[modifica]
Duke, la mascota de Java.
James Gosling, el creador de Java, l'any 2008
L'índex de popularitat dels llenguatge de programacióTIOBE, des del 2002 al 2018, mostren que Java va ser constantment al capdavant des de mitjans del 2015 fins a principis del 2020.

James Gosling,Mike Sheridan iPatrick Naughton van iniciar el projecte de llenguatge Java el juny de 1991.[6] Java es va dissenyar originalment per a la televisió interactiva, però era massa avançat per a la indústria de la televisió digital per cable en aquell moment.[7] El llenguatge inicialment es va anomenarOak inspirant en l'alzina que es trobava al davant de l'oficina de Gosling. Més tard el projecte es va anomenarGreen i finalment va ser rebatejat com aJava, inspirat en elCafè Java, un tipus de cafè d'Indonèsia.[8] Gosling va dissenyar Java amb una sintaxi d'estilC/C++ que els programadors de sistemes i aplicacions trobarien familiars.[9]

Versions

[modifica]

A partir del setembre de 2023, Java 8, 17 i 21 són compatibles com a versions desuport a llarg termini (LTS).[10]

Oracle va llançar l'última actualització pública de cost zero per a la versióJava 8 LTS dellegat el gener de 2019 per a ús comercial, tot i que, d'altra manera, encara suportarà Java 8 amb actualitzacions públiques per a ús personal indefinidament. Altres venedors han començat a oferir versions (builds) de cost zero d'OpenJDK 21, 8 i 17 que encara estan rebent actualitzacions de seguretat i altres.

Principals versions de llançament de Java, juntament amb les seves dates de llançament:

VersióData
JDKBeta1995
JDK 1.023 de gener de 1996[11]
JDK 1.119 de febrer de 1997
J2SE 1.28 de desembre de 1998
J2SE 1.38 de maig de 2000
J2SE 1.46 de febrer de 2002
J2SE 5.030 de setembre de 2004
Java SE 611 de desembre de 2006
Java SE 728 de juliol de 2011
Java SE 8 (LTS)18 de març de 2014
Java SE 921 de setembre de 2017
Java SE 1020 de març de 2018
Java SE 11 (LTS)25 de setembre de 2018[12]
Java SE 1219 de març de 2019
Java SE 1317 de setembre de 2019
Java SE 1417 de març de 2020
Java SE 1515 de setembre de 2020[13]
Java SE 1616 de març de 2021
Java SE 17 (LTS)14 de setembre de 2021
Java SE 1822 de març de 2022
Java SE 1920 de setembre de 2022
Java SE 2021 de març de 2023
Java SE 21 (LTS)19 de setembre de 2023

Característiques

[modifica]
  • Senzill: Java s'ha creat perquè sigui un llenguatge senzill amb una sintaxi elegant. Únicament consta de tres tipus de dades primàries, eliminant els punters i l'herència múltiple
  • Orientat a objectes: Java segueix els paradigmes de laprogramació orientada a objectes, ja que la programació amb Java se centralitza en la manipulació, creació i construcció d'objectes.
  • Distribuït: Java permet la construcció d'aplicacions distribuïdes per mitjà d'una col·lecció específica de classes.
  • Interpretat: Es necessita unintèrpret per executar els programes de Java, això alenteix als programes però els dona flexibilitat.
  • Robust: Java és un llenguatge robust i fiable, s'ha escrit pensant a poder verificar errors i està molt tipificat.
  • Segur: Java té pocs problemes de seguretat, característica molt important en les aplicacions distribuïdes d'Internet.
  • Arquitectura neutral: Java és independent de la plataforma final on s'executarà el programa.
  • Portable: Java és un llenguatge d'alt nivell i de plataforma independent, això li dona portabilitat.
  • Alt rendiment: Els compiladors Java han anat millorant les seves prestacions. Els nous compiladors coneguts com aJIT permeten un rendiment molt semblant als llenguatges convencionals compilats.
  • Concurrent: Java permet l'execució de múltiples fils d'execució, o diverses tasques de forma simultània.
  • Dinàmic: En temps d'execució, l'entorn Java es pot ampliar mitjançant enllaços a classes que poden estar localitzades en servidors remots o enxarxa.

Tipus de dades

[modifica]

Tipus de dada primitius o variables primitives

[modifica]

Els tipus de dades fan referència al tipus d'informació que es treballa, on la unitat mínima d'emmagatzematge és la dada, també es pot considerar com el rang de valors que pot prendre una variable durant l'execució del programa.

Els tipus primitius en Java tenen la mateixa mida en cada implementació menys els tipus booleans que pot variar.

TipusParaula reservadaMida (bits)Mida (bytes)Valor mínimValor màxim
Booleàboolean--------
Byte enterbyte8-bit1 byte-128+127
Caràcterchar16-bit2 bytesUnicode 0Unicode2161{\displaystyle 2^{16}-1}
Enter curtshort16-bit2 bytes215{\displaystyle -2^{15}}+2151{\displaystyle +2^{15}-1}
Enterint32-bit4 bytes231{\displaystyle -2^{31}}+2311{\displaystyle +2^{31}-1}
Enter llarglong64-bit8 bytes263{\displaystyle -2^{63}}2631{\displaystyle 2^{63}-1}
Punt flotantfloat32-bit4 bytesIEEE 754IEEE 754
Punt flotant de doble presiciódouble64-bit8 bytesIEEE 754IEEE 754

BOOLEÀ (boolean)

[modifica]

Només pot tenir el valortrue ofalse.

CARÀCTER (char)

[modifica]

Utilitzen 16 bits i codifiquen caràcters segons el format UNICODE (no com ASCII que fa servir 8 bits). El Tipus de dada char és un dígit individual, sense signe el qual es pot representar com numèrics (0 al 9), lletres (a-z) i símbol ($, _).NOTA: En llenguatge java la codificació Unicode permet treballar amb tots els caràcters de diferents idiomes.

NUMÈRICS ENTERS (byte, short, int, long) i NUMÈRICS REALS (float, double)

[modifica]

Els valor literals dels dígits poden ser escrits en base 10, hexadecimal i octal. Els valors numèrics decimals, la coma ha de ser un punt.

Altres Característiques

[modifica]
  • Absència de punters
  • Classes i objectes
  • Herència
  • Classes abstractes
  • Interfícies
  • Programació genèrica
  • Encapsulació i polimorfisme
  • Interfícies gràfiques d'usuari
  • Gestió d'esdeveniments
  • Programació concurrent
  • Excepcions

Sintaxi

[modifica]

La sintaxi del Java deriva en gran part del C. Però a diferència d'aquest, que combina la sintaxi per a programació genèrica, estructurada i orientada a objectes, el Java va ser dissenyat gairebé exclusivament com a llenguatge orientat a objectes.[14] Tot el codi es troba dins d'una classe, i tot és un objecte (excepte nombres ordinals i reals, booleans i caràcters per motius de rendiment).

Utilitza mètodes per comentar similars al C. Hi ha diferents tipus de comentari: una sola línia amb duesbarres obliqües, múltiples línies començades per /* i acabades amb */, i el tipus de comentari deJavadoc que comença amb una barra obliqua i dos asteriscs i acaba amb */. L'estil Javadoc permet fer córrer l'executable de Javadoc per compilar la documentació del programa.

Exemple:

// Exemple de comentari d'una línia emprant dues barres obliqües/* Exemple de comentari de múltiples línies emprant la barra obliqua i un asterisc. Permet emmagatzemar molta informació però és important tancar el comentari. *//** * Aquest és un exemple de comentari Javadoc; El Javadoc pot * compilar la documentació a partir d'aquest text. */

Hola Món

[modifica]
Article principal:Hola món

Aplicacions autònomes

[modifica]
// Hola.javapublicclassHola{publicstaticvoidmain(String[]args){System.out.println("Hola, món!");}}

Aquest exemple necessita una petita explicació.

  • Tot a Java està dins d'una classe, fins i tot, programes autònoms.
  • El codi font es guarda en arxius amb el mateix nom que la classe que contenen i amb extensió “.java”. Una classe (class) declarada pública (public) ha de seguir aquest conveni. En l'exemple anterior, la classe ésHola, i per això el codi font s'ha de guardar en el fitxer “Hola.java”.
  • El compilador genera un arxiu de classe (amb extensió “.class”) per cada una de les classes definides en l'arxiu font. Una classe anònima es tracta com si el seu nom fos la concatenació del nom de la classe que la tanca, el símbol “$”, i un nombre enter.
  • Els programes que s'executen de forma independent i autònoma, han de contenir el mètode”main()”.
  • La paraula reservada”void” indica que el mètode main no retorna res.
  • El mètode main ha d'admetre unarray d'objectes del tipus String. Per convenció és anomenat”args”, encara que pot utilitzar-se qualsevol altre identificador.
  • La paraula reservada”static” indica que el mètode és unmètode de classe, associat a la classe en lloc d'una instància d'aquesta. El mètode main ha de ser estàtic o ’’de classe’’.
  • La paraula reservadapublic significa que un mètode pot ser cridat des d'altres classes, o que la classe pot ser utilitzada per classes fora de la jerarquia de la mateixa classe. Altres tipus d'accés són”private” o”protected”.
  • La utilitat d'impressió (en pantalla, per exemple) forma part de la biblioteca estàndard de Java: la classe ‘’’System’’’ defineix un camp públic estàtic anomenat ‘’’out’’’. L'objecteout és una instància de ‘’’PrintStream’’’, que ofereix el mètode ‘’’println (String)’’’ per a bolcar dades a la pantalla (la sortida estàndard).
  • Les aplicacions autònomes s'executen donant a l'entorn d'execució de Java el nom de la classe el qual el seu mètode main deu invocar-se. Per exemple, una línia de comandos (enUnix oWindows) de la formajava –cp. Hola executarà el programa de l'exemple (prèviament compilat i generat “Hola.class”). El nom de la classe el qual el seu mètode main es pot especificar també al fitxer “MANIFEST” de l'arxiu d'empaquetament de Java (.jar).

Aplicacions i miniaplicacions

[modifica]
  • Els programes de Java es divideixen principalment en dues categories.
    • Aplicacions: són programes autònoms i independents
    • Miniaplicacions: les miniaplicacions oapplets Java són programes incrustats en pàgines HTML, i aquests s'executen damunt de navegadors Web.

Limitacions de seguretat en les miniaplicacions

[modifica]
  • Les miniaplicacions no poden llegir ni escriure al sistema d'arxius de la computadora on s'executen.
  • Les miniaplicacions únicament es poden connectar amb l'ordinador on estan emmagatzemats.
  • Les miniaplicacions no poden executar programes de l'ordinador des del qual es llancen, normalment amb el navegador.

Eines de desenvolupament JAVA2

[modifica]

El JDK incorpora un conjunt d'eines:

  • Compilador Javajavac
  • Màquina Virtualjava
  • Eina per a visualitzar miniaplicacionsappletViever
  • Depurador elementaljdb
  • Eina de documentaciójavadoc

Passos per crear un programa amb Java

[modifica]
  • Crear un arxiu amb el codi del programa amb extensió .java.

ex. elmeuprograma.java

  • Compilar el programa per crear l'arxiu executable (arxiu de bytecodes) que tindrà l'extensió .class.
ex. javac elmeuprograma.java
  • Si es produeixen errors corregir-los.
  • Executar el programa amb l'intèrpret de bytecode (JVM).
ex. java elmeuprograma
  • Si el programa no funciona utilitzar el depurador per executar el programa pas a pas.

Com desenvolupar aplicacions: entorn integrats de desenvolupament

[modifica]

De cara al desenvolupador elJava ens aporta propietats molt interessants, la més destacable de les quals és que ésmultiplataforma, o sigui que el podem fer servir des deWindows,Linux, o des del nostre mòbil per exemple.

Principalment hi ha dos entorns de desenvolupament gratuïts (entorn integrat de desenvolupament, IDE) l'un es diuEclipse, té un nivell altament professional, i ofereix una llicènciaEclipse Public License, pròpia de laFundació Eclipse que és qui desenvolupa aquest programa, Eclipse ésprogramari lliure. L'altre s'anomenaNetBeans també gratuït i amb llicènciaSPL.[15]

Altres projectes i eines relacionades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Java compleix 10 anys». Nació Digital, 24-05-2005. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2021. [Consulta: 16 novembre 2021].
  2. «Programming Language Popularity», 2009. Arxivat de l'original el 2009-01-16. [Consulta: 16 gener 2009].
  3. «TIOBE Programming Community Index», 2009. [Consulta: 6 maig 2009].
  4. Programació orientada a objectes.Programació orientada a objectes. Editorial UOC, 2007, p. 156.ISBN 8497885821. 
  5. Peter Stavroulakis, Mark Stamp.https://books.google.cat/books?id=I-9P1EkTkigC&pg=PA687&dq=java+bytecode&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj1_vHdpJz0AhVBB2MBHcA7D-oQ6AF6BAgGEAI#v=onepage&q=java%20bytecode&f=false (en anglès). Springer Science & Business Media, 2010, p. 687.ISBN 3642041175. 
  6. Byous, Jon. «Java technology: The early years».Sun Developer Network.Sun Microsystems, c. 1998. Arxivat de l'original el 20 abril 2005. [Consulta: 22 abril 2005].
  7. Object-oriented programming«The History of Java Technology».Sun Developer Network, c. 1995. Arxivat de l'original el 10 febrer 2010. [Consulta: 30 abril 2010].
  8. «So why did they decide to call it Java?».JavaWorld, 04-10-1996. Arxivat de l'original el 13 juliol 2020. [Consulta: 13 juliol 2020].
  9. Kabutz, Heinz;Once Upon an OakArxivat 13 April 2007[Date mismatch] aWayback Machine.. Artima. Retrieved April 29, 2007.
  10. «Oracle Java SE Support Roadmap». Oracle, 13-09-2021. [Consulta: 18 setembre 2021].
  11. «JAVASOFT SHIPS JAVA 1.0». Arxivat de l'original el 2007-03-10. [Consulta: 5 febrer 2008].
  12. Chander, Sharat. «Introducing Java SE 11». Arxivat de l'original el 2018-09-26. [Consulta: 26 setembre 2018].
  13. «The Arrival of Java 15!».Oracle, 15-09-2020. Arxivat de l'original el 2020-09-16. [Consulta: 15 setembre 2020].
  14. «1.2 Design Goals of the Java™ Programming Language» (en anglès). Oracle, 01-01-1999. [Consulta: 14 gener 2013].
  15. es pot descarregar dehttp://www.netbeans.org/

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Java
  • Vegeu aquesta plantilla
Plataforma Java
Tecnologies Sun
Tecnologies importants de tercers
Història
Característiques del llenguatge
Llenguatges script
Conferències Java
  • Vegeu aquesta plantilla
Assembly ·Bash ·BASIC ·C ·C++ ·C# ·COBOL ·Haskell ·Idris ·Fortran ·Java ·JavaScript (JS) ·Lisp ·Pascal ·Perl ·PHP ·Prolog ·Python ·PureScript ·Ruby ·Scheme ·Smalltalk ·Visual Basic
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Java_(llenguatge_de_programació)&oldid=34411839»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp