Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Llengües tupí-guaraní

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües tupí-guaraní
Tipusfamília lingüísticaModifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaArgentinaArgentina,BolíviaBolívia,BrasilBrasil,ColòmbiaColòmbia,ParaguaiParaguai,PerúPerú,EscutGuaiana Francesa
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües tupíModifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2tup
Glottologtupi1276Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue3921Modifica el valor a Wikidata

Lesllengües tupí-guaraní constituïxen una subfamília de 53 llengües de lafamília macro-tupí que es parlen o es parlaven a l'Argentina,Bolívia,Brasil,Colòmbia,Guaiana Francesa,Paraguai,Perú,Uruguai iVeneçuela. Comprèn onze subgrups i una llengua no classificada. Onze llengües estan extintes i almenys altres vuit estan en perill d'extinció. És la subfamília més important de la família tupí, la de major extensió geogràfica al territori d'Amèrica del Sud. A més les llengües tupí-guaraní són probablement el grup de llengües millor estudiades de l'Amazònia, de tal manera que s'ha pogut reconstruït elproto-tupí-guaraní (proto-TG).

Història

[modifica]

El nom d'aquesta branca de les llengües macro-tupí prové de les tres llengües històricament més importants d'aquesta branca: eltupí, eltupinamba (que en la seva versió criollitzada fou anomenadañe'engatú olíngua geral) i elguaraní que és actualment és llengua oficial a Paraguai amb diversos milions de parlants.

Elstupinamba vivien al llarg de la costa, estant la major part de la població al que actualment és l'àrea deRio de Janeiro i una mica més al nord. Aquest grup va ser el major dels grups indígenes amb el qual van contactar inicialment els portuguesos. La seva llengua arribava a tal extensió, que durant els segles xvi ixvii la seva llengua es va anomenar simplementlíngua brasílica obrasiliano, apareixent el nom tupinamba cap al segle xviii. El sacerdotJosé de Anchieta (1595) va documentar extensivament l'estadi més antic d'aquesta llengua, assenyalant que es tractava de la "llengua més usada al llarg de la costa de Brasil", superant en el primer període de la colonització alportuguès. El tupinamba ha estat una important font de préstecs lèxics al portuguès de Brasil, especialment pel que fa a la flora i la fauna. Diverses d'aquestes paraules s'han difós masivamene a altres llengües, entre elles:tapioca (<typyʔók-a),jaguar (<jawár-a),mandioca (<maniʔók-a),tucà (<tukán-a) otapir (<tapiʔír-a).

Elsguaranís vivien al sud del que ara ésSão Paulo van ser el grup més ampli amb el qual els exploradors espanyols van tenir contacte en la costa est d'Amèrica del Sud. L'antic guaraní, documentat i descrit perAntonio Ruiz de Montoya (1639). A diferència deltupí i eltupinamba el guaraní no és una llengua extinta, sinó que amb el temps ha arribat a ser una de les més grans llengües indígenes d'Amèrica comptant en l'actualitat amb gairebé 5 milions de parlants (2007). Eltupí pròpiament aquest estava estretament relacionat amb el tupinamba, encara que comparteix amb el guaraní l'absència de consonants finals. Els tupís vivien a l'àrea del que ara és São Paulo, en l'àrea de São Vicente i en el curs alt del riu Tieté. La forma criollitzada d'aquesta llengua es va dirlíngua geral paulista. En l'actualitat el tupí, a diferència de la versió criollitzada del tumpinambá oñe'engatu, és unallengua extinta.

Llengües de la família

[modifica]

El terme tupí-guaraní va ser usat inicialment perAlfred Métraux, el primer antropóleg que va usar dades de les cròniques dels segles xvi ixvii sobre els tupinamba i els guraní. I encara que va haver-hi intents de classificació de les llengües d'aquesta branca en les dècades de 1940 i 1950, la primera classificació basada en dades lingüístiques, en lloc de dades geogràfiques o llistes de etnònims, és la de Rodrigues (1958) presentada originalment en el 32è Congrés Internacional d'Americanistes. Aquesta classificació va permetre reconèixer clarament la branca tupí-guaraní de la resta de llengües que conformen lafamília macro-tupí. La següent taula resumeix la classificació proposada per Rodrigues:

SubgrupLlenguaDialectesCobertura geogràficaNombre estimat de parlantsCodi ISO/DIS 639-3
Subgrup IGuaraní bolivià occidentalChuquisaca (Bolívia)7.000[gnw]
Guaraní paraguaiàJoparáParaguai, Argentinamés de 4.900.000[gug]
Guaraní bolivià oriental o "Chiriguano"Izoceño, AváBolívia, Paraguai, Argentina, Uruguaiaprox. 50.000[gui]
Guaraní mbyáTambéopé, BaticolaBrasil, Paraguai, Argentinaaprox. 18.000[gun]
Aché (Guayakí)Quatre dialectes, un d'ells quasi extintParaguaiaprox. 1.500[guq]
KaiwáTeüi, Tembekuá, KaiwámMato Grosso do Sul (Brasil), Argentinaaprox. 15.000[kgk]
Pãí tavyterá̃(per a alguns part del complex Kaiwá)Est de Paraguai10.000 a 12.000[pta]
ChiripáApapocuvaEst del Paraguai, Argentina, Brasilaprox. 12.000[nhd]
XetáParaná (Brasil)3.Quasi extint[xet]
AváTapieté, ChanéParaguai, Argentina, Bolíviaaprox. 200[tpj]
Subgrup II
Guarayú-Sirionó-Jorá
GuarayúNord-est de l'àrea delriu Guarayos,Beni (Bolívia)5.933 (any 2000)[gyr]
SirionóEst del Beni i noreeste deSanta Cruz (Bolívia)uns 400[srq]
YuquiCochabamba (Bolívia)entre 120 i 140[yuq]
JoráBolíviaExtingit[jor]
Subgrup IIICocama-CocamillaCocamilla, Cocama (o Kokama)Perú, Brasil, Colòmbiauns 2.000[cod]
OmaguaAizuare, Curacirari, PaguanaIquitos (Perú). Potser no hi ha parlants al Brasil.entre 10 i 100 -Quasi extingit[omg]
PotiguáraParaíba (Brasil)Extingit[pog]
TupinikinEspírito Santo i Bahia (Brasil)Extingit[tpk]
tupinambaCosta atlántica, desde Rio de Janeiro hasta el Amazonas (Brasil)Extingit[tpn]
TupíActual estat de São Paulo (Brasil)Extingit[tpw]
Ñe'engatuBrasil, Colòmbia, Veneçuelauns de 8.000[yrl]
Subgrup IVAsuriníRío Tocantins,Pará (Brasil)menys de 200[asu]
Avá-CanoeiroGoiaz i vall de l'alt Tocantins (Brasil)menys de 100[avv]
GuajajáraPindare, zutiua, mearim, Tembé de Gurupí.Uns 80 llogarrets a la conca del Maranhao (Brasil)uns 15.000[gub]
Suruí do ParáPará (Brasil)menys de 200[mdz]
ParakanãBaixriu Xingú, Pará (Brasil)menys de 500[pak]
TapirapéNord-est deMato Grosso (Brasil)uns 350[taf]
Tembé(Brasil)entre 150 i 200[tqb]
Subgrup VAsuriní XingúPará (Brasil)uns 70[asn]
ArawetéAmazones (Brasil)uns 200[awt]
KayabíNord de Mato Grosso i sud de Pará (Brasil)uns 800[kyz]
Subgrup VIAmundavaRondônia (Brasil)entre 50 i 100[adw]
ApiacáNord de Mato Grosso (Brasil)Quasi extingit. Hi havia 2 parlants el 1986.[api]
JúmaRiu Açuã, Amazones (Brasil)300 el 1940. 4 el 1998.Quasi extingit[jua]
KaripúnaAmapá (Brasil)Extingit[kgm]
KaripunáJacaria y pama (o pamana)Rondônia i Acre (Brasil)entre 12 y 15.Quasi extingit[kuq]
ParanawátRondônia (Brasil)Extingit[paf]
TenharimTenharim, parintintín, kagwahiv, karipuna jaci paraná, mialát, diahói.Amazonas i Rondônia (Brasil)uns 500[pah]
TukumanfédRondônia (Brasil)Extingit[tkf]
Uru-ew-wau-wauPodria ser un dialecte del tenharimRondônia (Brasil)uns 100[urz]
WirafédRondônia (Brasil)Extingit[wir]
MorerebiPodria ser un dialecte del TenharimAmazones (Brasil)uns 100[xmo]
Subgrup VIIKamayuráMato Grosso (Brasil)uns 300[kay]
Subgrup VIIIAnambéPará (Brasil)menys de 10.Quasi Extingit[aan]
AmanayéPará (Brasil)Població ètnica 60.Probablement extingit[ama]
EmerillonFrontera sud de laGuaiana Francesa, parlada pelstekouns 400[eme]
GuajáMaranhão i Pará (Brasil)uns 400[gvj]
WayampiOiyapoque, wajapuku, oiyapoque wayampi, amapari wayampi, jari.Guaiana Francesa i Brasiluns 1200[oym]
Zo'éPará (Brasil)uns 150[pto]
TuriwáraPará (Brasil)Extingit[twt]
Urubú-kaaporMaranhão (Brasil)uns 500[urb]
AuráMaranhão (Brasil)2.Quasi extingit[aux]
PausernaPausernaSud-est del Beni (Bolívia)Extingit[psm]
SubgrupLlenguaDialectesCobertura geogràficaNombre estimat de parlantsCodi ISO/DIS 639-3

Existeixen moltes llengües tupí-guaraníes l'estructura fonològica de les quals i gramatical està prou alterada respecte al proto-tupí-guaraní, com per a justificar la hipòtesi que aquestes llengües són resultat de substitució lingüística en grups que prèviament parlaven altres llengües. Entre aquestes llengües resultat de substitució es trobarien el Chané, elTapieté, l'Izoceño i l'Achí o Guayakí del subgrup 1; el Sirionó, el Yuqui i el Jorá del subgrup 2, i el Kokamá / Omáwa del subgrup 3.[1]

Per altra banda, la classificació en subgrups es pot fer d'acord amb certs canvis compartits:

Subgrup*pʲ*kʲ*t-(i)*j*w*pʷ*kʷ
1ʦ, ʃh, Øʧ, ʃkʧʤgwβ
2ʦ, sʦ, spjk, kʲʧ, ʃj (?)wβ
3ʦ, sʦ, spjktʒ, j(g)wβpwkw
4h, Øh, Øʧk, sʦ, ʧz, ʧ, sww
5ØØsssʤwwɸkw
6hhpjktjgwβ
7h, Øh, Øʦkʧjwwhwkw
8h, Øh, Øsk, ʃ, sʃ, sjww,(β)

Característiques comunes

[modifica]

Fonologia

[modifica]

L'inventari fonològic reconstruït per al proto-tupí-guaraní (proto-TG) és el següent (Jensen, 1989):

labialalveolaral.-pal.velarglotal
fricativaβ
oclusiva planaptkʔ
oclusiva labializada
oclusiva palatalizada
africadat͡st͡ʃ
nasal planamnŋ
nasal labializadaŋʷ
nasal palatalizadaŋʲ
sonorantwɾj

La majoria de llengües modernes han simplificat aquest inventari fonològic havent-se perdut distincions. No obstant això, gràcies a la multitud de llengües supervivents ha estat possible reconstruir amb gran precisió no només l'inventari original sinó elsprocessos fonològics propis de proto-TG.

Referències

[modifica]
  1. Rodrigues, 1984-85.

Bibliografia

[modifica]
  • Cheryl Jensen: "Tupí-Guaraní languages" enThe Amazonian languages Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.). Cambridge: Cambridge University Press, 1999, pp. 125-161.

Enllaços externs

[modifica]
  • Vegeu aquesta plantilla
Arikem
Tupari
Mondé
Puruborá
Ramarama
Yuruna
Munduruku
Maweti–Guarani
Tupí–Guaraní
Guaraní (I)
Guarayu (II)
Tupi (III)
Tenetehara (IV)
Xingu (V)
Kawahíb (VI)
Kamaiurá (VII)
Septentrionals (VIII)
Protollengua
Cursiva indicallengua extingida
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_tupí-guaraní&oldid=32789700»
Categoria:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp