Lesllengües itàliques són un grupcentum del grup del nord-oest de lesllengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica (osc-úmbrica) i lallatinofalisca (on es va originar elllatí, origen al seu torn de totes lesllengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten delsegle vi aC (Inscripció Duenos). El protoitàlic o llengua mare de la família s'hauria parlat al II mil·lenni aC.[1] Aquest idioma hauria pogut descendir d'un idioma més antic, anomenatitalo-cèltic, si bé hi ha controvèrsia entre els lingüistes sobre aquesta filiació.
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part delllatí, són l'osc (famós per les inscripcions dePompeia), l'umbre (parlat al nord) i elfalisc, una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. Algunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, com ara l'etrusc.
Ja en l'antiguitat, el llatí substituí totes les altres llengües itàliques. En conseqüència, totes les llengües itàliques vives descendeixen del llatí, és a dir, són llengües romàniques. Dit altrament: el grup romànic és la forma viva actual del grup itàlic, que només té sentit invocar des del punt de vista històric.
Una altra llengua també considerada itàlica és ellusità, que alguns també inclouen en lesllengües celtes.
- Falisc †
- Sícul †
- Llatí †
- Llengües romàniques
- llengües romàniques occidentals
- llengües iberorromàniques (castellà,portuguès,gallec,asturlleonès,aragonès imossàrab †)
- llengües occitanoromàniques (català ioccità)
- llengües gal·loromàniques (francès,llengües d'oïl iarpità)
- llengües retoromàniques (romanx,ladí,friülés)
- llengües gal·loitaliques (llombard,piemontès,lígur,emilià-romanyol,vènet,istriot)
- Sard
- llengües romàniques orientals
