 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
  | |||||
| |||||
| Tipus | regió històrica,regió geogràfica iRegió d'Occitània | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Llemotges | ||||
| Població humana | |||||
| Llengua utilitzada | occità llemosí francès | ||||
ElLlemosí (enoccità:Lemosin [lemuˈzi], enfrancès:Limousin,francès: [limuzɛ̃] (
escolteu-ho)) és una de les 7regions d'Occitània, amb la capital aLlemotges.
El gentilici en les seves diferents formes és «llemosí», «llemosina», «llemosins», «llemosines».[1]
El territori que actualment es coneix com a Llemosí va ser romanitzat a partir del51 aC. Amb lacaiguda de l'Imperi Romà d'Occident, aquesta regió va ser ocupada primerament pelsvisigots entre els anys 419 i 507, i més tard pelsfrancs. Posteriorment, va passar successivament a formar part del regne deNèustria (511-584) i d'Aquitània (584-876).
Entre els anys 876 i 918, el Llemosí va estar controlat pelscomtes de Tolosa com a vescomtat semi-independent, amb els vescomtes Fulcoald (852-886), Hildebert (886-904) i Hildegart (904-945). Després va caure sota la influència dels comtes dePoitiers i delsducs d'Aquitània, que hi deixaren com a vescomtes Bosó I (945-968), Adalbert I (968-995), Bosó II (995-1006), Bernat I (1006-1047), Adalbert II (1047-1088), Bosó III (1088-1091), Almodis (1091-1116), Bosó IV (1116-1118), Adalbert III (1118-1143) i Bosó V (1143-1167).
A partir de 1154 va romandre sota dominació anglesa, i Adalbert IV (1167-1180) en fou el darrer vescomte. Incorporat des d'aleshores a la Guiana, fins que va ser definitivament conquerit per Carles V el 1374. Els estats provincials, però, no foren abolits fins al1531, encara que funcionaren fins al 1602, quan els seus membres foren arrestats per donar suport a laconspiració de Turenne.
L'anticescut (Casa de Comborn) estava compost de 6 barres d'or i 6 barres degules. L'escut modern (Casa deDreux-Bretanya) està copost de 14erminis i una vora de gules.
El 1594 tingueren lloc al país lesinsurreccions dels croquants, provocada per la misèria produïda per l'augment dels impostos, i que s'estendria alPerigord i alCarcí. La revolta acabà amb una baixada general dels impostos. El 1624 es tornaren a revoltar contra el rei, però foren derrotats i els seus caps, Donat i Barran, foren executats. El 1636 es produí una nova revolta, però acabà amb una amnistia general. També donaren suport a la conspiració deMontmorency del 1613.
Durant laRevolució francesa el llemosíPierre Vergniaud (1753-1793), dirigent girondí, fou president de la Convenció el gener del 1793. IJosèp Ros (1834-1905) autor deChanson lemosina (1899), fou l'impulsor delfelibritge a la regió.
El Llemosí és una regió essencialment rural, coneguda per la cria d'un dels millorsbestiars bovins d'Europa. Els ramats deboví del Llemosí -d'uncolor vermell castany distintiu- es troben amb facilitat a qualsevol punt de la regió.A més de laramaderia, amb més del 10% de caps totals a França, la regió també és un important centre productor defusta. En canvi, el pes de l'agricultura en l'economia regional és escàs, ja que les abundants pastures es dediquen principalment a alimentar la ramaderia. El cultiu més estès és el delsègol. El sector primari ocupa un 8% de persones al Llemosí, el doble que la mitjana a França.
Els recursos miners són importants. Es tracta, bàsicament, de jaciments d'urani al Mont Ambazac i decoure. Paradoxalment el 70% de l'energia al Llemosí prové de centrals hidroelèctriques de la regió. Un 32% de la superfície del Llemosí és bosc, ja majoria molt jove, amb aigua abundant. La natura, l'arquitectura antiga i la gastronomia atrauen cada cop més turistes. De fet, ja des del segle xvii era una regió de segones residències, i molts llemosins es guanyaven un sobresou com a paletes per ajudar a construir-les. La majoria es van acabar abandonant. Havent après de l'experiència, en l'actualitat es busca un turisme no massiu, respectuós amb les tradicions i la natura.
La capital regional,Llemotges, va ser en el passat un centre industrial de fama mundial gràcies a les seves fàbriques deporcellana. En l'actualitat, la producció de porcellana ha disminuït considerablement. També a l'àrea de la capital regional es concentren les indústries delcalçat i delpaper. La indústria del cuir, i especialment del calçat, i tèxtil ha estat tradicionalment important al Llemosí, un vestigi n'és el teixit anomenat en catalàtul, procedent en origen de la vil·la deTula. Tant l'artesania tradicional (instruments musicals; en especialvioles de roda, acordions i llaüts; esmalt, porcellana, tapissos, calçat de gamma alta) com la investigació en enginyeria puntera són sectors forts i els més creixents a l'economia llemosina.
| Pos. | Municipi | Comarca | Població | Pos. | Municipi | Comarca | Població | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Llemotges | NN | 131 479 | 11 |  Sent Iriès | NN | 6 729 | |
| 2 | .svg) Briva | NN | 46 630 | 12 | .svg) Festiac | NN | 6 117 | |
| 3 |  Tula | NN | 14 705 | 13 | .svg) Lu Palaiç | NN | 6 038 | |
| 4 |  Garait | NN | 12 889 | 14 |  Aissa | NN | 5 820 | |
| 5 |  Sent Junian | NN | 11 257 | 15 | .svg) Embasac | NN | 5 630 | |
| 6 | .svg) Panasòu | NN | 10 974 | 16 | Condat | NN | 5 139 | |
| 7 | .svg) Ussel | NN | 9 555 | 17 |  La Sostrana | NN | 5 094 | |
| 8 | .svg) Cosés | NN | 9 349 | 18 | .svg) St. Pantalion de l'Archa | NN | 4 768 | |
| 9 | .svg) Malamòrt | NN | 7 984 | 19 | .svg) Sent Liunard | NN | 4 470 | |
| 10 | .svg) Isla | NN | 7 779 | 20 | .svg) Aus Gletons | NN | 4 316 |
És una terra dellengua occitana, de la qual es parla el dialectellemosí. També és la terra dels més grans trobadors dels segles XI a XII (amb la regió de Poitiers i el Perigord). Potser per a això, cap al segle xiii el terme "llengua llemosina" va acabar designant primer la llengua emprada pelstrobadors en general, i més tard el llenguatge arcaic d'aquests. Fins al segle xix s'ha usat també, incorrectament, de vegades per a parlar de la llengua occitana en el seu conjunt i d'altres per a parlar de lallengua catalana.
Lacuina llemosina pertany a lacuina occitana, adaptada a la geografia del país. Hi destaquen lescarns, amb diverses races de ramaderia pròpies molt preuades, com lavaca llemosina, el boví llemosí o el porc de cul negre, a més delsànecs i les oques. La cuina tradicional aprofita els productes que es poden obtenir fàcilment als abondants boscs, com lacaça, lapesca, elsbolets, lescastanyes, els fruits del bosc o elscargols. Altres productes són lespatates, amb les quals es fan plats com lesfarcidures o elmilasú; lespomes, que es mengen tant en plats salats com en postres, crues o en tartes, com per exemple a laflonyarda; i lescireres negres, amb les quals es fa el famósclafotís.
Les begudes tradicionals són elvi, les ratafies i els licors de fruites.
Força homes i dones polítics a França són d'origen llemosí, és el cas, per exemple, deSadi Carnot, que va ser president de la República;Jacques Chirac, també expresident;Jacques Delors, que fou ministre de França i president de la Comissió Europea de Brussel·les;François Hollande, primer secretari dels socialistes francesos; el comunistaAndré Lajoinie; l'exministreEdmond Michelet; l'exministreHenri Queuille, de vegades anomenat doctor Queille; etc.
També hi ha hagut eclesiàstics, com elcardenal Dubois (1656-1726), elpapaCliment VI (segle XIV) i quatre papes successors llemosins més, que exercien a Avinyó. Després d'ells els papes van tornar a viure a Roma.
Alguns llemosins cèlebres pertanyen al món de les lletres, és el cas, per exemple, de la filòsofa i escriptoraSimone de Beauvoir, les escriptoresGeorge Sand iColette, i els poetesTristany L'Hermite iJean Ségurel i el trobadorBernard de Ventadour. Pel que fa a les arts plàstiques, el més conegut és el pintorAuguste Renoir, tot i que n'hi ha d'altres, com la pintoraSuzanne Valadon i els pintorsPaul Rebeyrolle iJean-Joseph Sanfourche. La modistaCoco Chanel és mundialment reconeguda.
Al món del cinema pertanyen els actorsRaymond Bussières,Raymond Poulidor iAnny Duperey. L'actriuNathalie Baye, nascuda a Normandia, té una residència a Aubusson, a la Cruesa, on va sovint i és considerada llemosina d'adopció.
Dintre de la ciència i la tècnica es troben l'enginyerEugène Freyssinet i el físic i químicJoseph-Louis Gay-Lussac.
.svg)
.svg)
.svg)
