La ciutat de Lleida té 140.797 habitants (2022), amb una àrea metropolitana de 202.413 habitants (2016). Pel que fa a població, és la segona capital provincial i sisena ciutat de Catalunya;[5] en el conjunt de l'àmbit catalanoparlant ocupa l'onzena posició.[6] El terme municipal té 212,30 km².[7]
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
874
1.201
1.180
2.353
10.390
19.627
20.369
21.885
21.432
24.531
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
38.165
38.868
41.464
52.849
63.850
90.884
109.573
111.825
112.282
112.282
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
112.035
112.207
112.194
115.000
119.935
125.677
131.731
137.387
139.834
139.176
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
138.144
137.856
140.403
140.797
139.054
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
El clima éscontinental, o més específicamentcontinental de forta influència mediterrània, i sobre el qual la seva situació en unadepressió i el contacte amb el clima delsPirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid a l'estiu, i humit a la tardor i l'hivern, amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16 °C i oscil·lacions que van entre els 38 °C de l'estiu a una mitjana de 0 °C a l'hivern.
Les precipitacions són escasses i irregulars, i són habituals els bancs deboira per la seva situació a lafondalada del riu Segre, sobretot durant latardor i l'hivern. El18 juliol de2023 es va registrar el rècord de màxima temperatura amb 43,6 °C,[8] i durant lafredorada de gener de 1985 la ciutat va patir temperatures màximes inferiors als 0 °C durant vuit dies consecutius, entre el 6 i el 13 de gener. En particular, el8 de gener de1985 el terme municipal registrava el rècord de mínima temperatura amb entre -14,2 °C[9] i -18,0 °C,[10] segons les zones.
La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant delturó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder econòmic i polític: la fortalesaandalusina de laSuda de Lleida) i lamesquita, i més tard lacatedral de la Seu Vella. El turó era, sobretot, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar ambmuralles. Aquestes van deixar de ser útils amb l'arribada de laRevolució Industrial i demogràfica del segle xix. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, tot incorporant elriuSegre i la via del tren.
De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucliilerget a la nova manera de fer delsromans, que s'estaven expandint cap a l'interior de lapenínsula Ibèrica. D'aquesta manera,Iltirta passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco,Barcino, i d'aquí a lapenínsula Itàlica).
Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital ilergeta i estava situada en un turó a la vora del riuSicoris. Fou elegida pels legats dePompeu,Afrani iPetreius com a base per la seua defensa d'Hispània el49 aC. Els legats tenien cinclegions a Ilerda. Ilerda fouassetjada perJuli Cèsar, que va narrar elsetge personalment i és un document rellevant de la història militar, fins que la ciutat es va rendir. Afrani i Petreius van quedar lliures per la generositat de Juli Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'Imperi Romà fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre, encara se'n conserven els fonaments. La ciutat fou atacada el449 pelsbagaudes[13] liderats per Basili, aliats amb el rei sueuRequiari.[14]
Entre els anys 712 i 714, paral·lelament a la conquesta àrab de lavall de l'Ebre, les tropes islàmiques ocuparien Lleida. Amb la conquesta delsomeies, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els regnes cristians del nord peninsular, que estan en procés de formació.
La història de Lleida sota el domini musulmà és ben poc coneguda. El 801Lluís el Pietós, el mateix any que conquereix Barcelona, intentarà infructuosament conquerir-la. Després serà reconstruïda per la famíliaBanu Qassi, que governarà la ciutat i el seu territori fins a la fragmentació delcalifat de Còrdova el1035. A partir d'aquesta data, Lleida, governada per la família delsTugíbides, formarà unregne taifa independent, a vegades és tributari del deSaragossa i unes altres paga tributs alscomtes de Barcelona a mesura que la línia fronterera que la separa del món cristià se l'hi apropa més i més.
L'any942, unaràtzia hongaresa travessà, saquejant alguns indrets, els comtats carolingis, en especial elscomtats de Besalú iGirona;[15] arribaren a les portes deBarcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Làrida, on foren derrotats (setge de Làrida) per l'exèrcit musulmà.[16] S'ha proposat, com a hipòtesi, que, en la seva fugida per traspassar els Pirineus, seguissin el Segre i fossin derrotats en labatalla de Baltarga[17] potser per leshosts conjuntes catalanes i occitanes.
Castell de la Suda
Només a tall d'exemple, cal esmentar queBalaguer és conquerida el 1105 i Saragossa el 1118 per part d'Alfons el Bataller. Finalment, després de gairebé set mesos de setge, l'octubre del 1149, Lleida és conquerida perRamon Berenguer IV iErmengol VI d'Urgell.[18] Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori. Repoblada per persones provinents delPallars, delComtat d'Urgell, de laRibagorça i de Barcelona. També s'hi instal·laren moltes famílies que provenien de terres occitanes. Lleida no sols s'integrarà en l'àrea de domini lingüísticcatalà sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític claramentfeudal. Per una banda, servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de laCatalunya Nova; per una altra, entrarà dins el sistema econòmic feudal i per la seva situació geogràfica s'integrarà dins una doble nova xarxa de rutes econòmiques. Una de nord a sud, estructurada als voltants dels rius Ebre, Segre iNoguera Pallaresa. Una altra d'est a oest cap a les terres aragoneses, de la qual durant un cert temps dependrà tant monetàriament com eclesiàstica, i d'aquí cap aTortosa, Barcelona iSantiago de Compostel·la. És en aquesta èpocamedieval quan s'hi crea elTribunal de les Coltellades. A més, dins l'ordenament jurídic feudal, el 1150 es concedeix a Lleida una carta de poblament amb amples drets i llibertats. El 1197,Pere I li dona la categoria de municipi i el 1264Jaume el Conqueridor li atorga el privilegi de concessió de la Paeria.[19] Juntament ambCervera, és una de les dues ciutats delPrincipat que té paeria en comptes d'ajuntament o casa de la vila. Gairebé trenta anys després, el seu fillJaume el Just li concedeix el 1297 l'Estudi General de Lleida, assimilable a la universitat contemporània.
Durant laGuerra dels Segadors, la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642, però va caure en mans estrangeres després delsetge de 1644, i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins aBalaguer iCamarasa, per a poder reconquerir la ciutat el 1646 i 1647, però, sense èxit.
Durant la Guerra de Successió espanyola, poc després de lapresa de Barcelona, l'ofensiva aliada per ocupar els Països Catalans continua. Lleida cau en mans deManuel Desvalls i de Vergós el23 de setembre de1705.[20] Resolta labatalla d'Almansa amb la consegüent victòria del bàndol borbònic, s'inicia l'ocupació de tot el territori, i Lleida n'esdevé un primer objectiu.[21] La ciutat cau l'11 de novembre de1707 després d'un mes de setge. Com a represàlia, Felip V ordena la destrucció de La Seu Vella i en signa l'ordre el1746, però llur defunció n'evita finalment l'enderroc i el nou règim la converteix en caserna militar, cosa que obliga els lleidatans a construir una nova catedral. El nou temple, la Catedral Nova, es va construir unes dècades més tard a la zona baixa de la ciutat. Totes les edificacions que envoltaven l'antiga catedral foren enderrocades per l'exèrcit borbònic. Així, pràcticament tot el barri de La Suda i les edificacions fora muralla més properes, convents i monestirs inclosos, foren enrunades com a càstig per als lleidatans i per convertir el terreny en perímetre militar de seguretat.[22]
El 1860 hi arriba elferrocarril, cosa que permetrà comunicar la capital del Segrià amb Saragossa i amb la línia Tarragona-Barcelona. Arran de l'arribada del tren a la ciutat hi arriba també lafotografia. Les muralles medievals s'enderroquen amb l'alcaldeManuel Fuster, es projectà elParc dels Camps Elisis (que inaugurà el paer en capJosep Sol el 1863), i s'assentaren les bases del model urbanístic actual de Lleida.[23]
Monument a les víctimes del Liceu Escolar a l'avinguda Blondel
El2 de novembre de1937 durant la Guerra Civil espanyola la ciutat patí un duríssimbombardeig obra de l'exèrcit colpista,[24] mitjançant aviació italiana, que passà a la fama per la seva cruesa amb casos com el delLiceu Escolar de Lleida, on 48 infants i diversos professors foren assassinats.[25]Igualment tràgica fou la pèrdua de centenars de vides innocents, la gran majoria de les quals es troben documentades.[26] Al Mercat de Sant Lluís, una seixantena de dones i fills que n'esperaven a la porta l'obertura perden la vida en ser metrallades des dels avions. Uns 750 lleidatans perderen la vida durant l'atac malgrat que a la ciutat no hi havia objectius militars ni fàbriques d'armaments. El bombardeig i llur matança s'expliquen perquè l'aviació italiana procedent deSòria no va poder bombardejar el seu destí original, la indústria petroquímica deFlix, a causa de les males condicions meteorològiques doncs els núvols n'impossibilitaven la visibilitat. Tenien ordre d'atacar el municipi de laRibera d'Ebre, i com objectiu secundari el "nus de comunicacions de la ciutat de Lleida". Es pot dir per tant, que els núvols van condemnar Lleida. L'aviació italiana, formada per nou aparells Savoia S.79, féu mitja volta i massacrà la capital delSegrià amb el llançament indiscriminat de 6.880 quilos de bombes i el metrallament de la població que fugia pels carrers.[27][28]
El3 d'abril del1938, després de gairebé una setmana de bombardejos aeris i una cruenta batalla final, les tropes franquistes conquerien Lleida,durant l'Ofensiva d'Aragó.[29] Les baixes, entre morts i ferits, també es van atansar a les 5.000. Llavors, Lleida ja s'havia convertit en una ciutat fantasma perquè la majoria de la població l'havia abandonat el dia 27. Segons un informe de l'arquitecte municipal a inicis del 1939, 110 edificis van ser reduïts a runa pels bombardejos i el 90% de la resta van quedar afectats en menys o més mesura. El barri del Canyeret va quedar gairebé enderrocat, però bona part delBarri Antic, l'entorn de l'Escola del Treball i carrers comrambla d'Aragó, Democràcia, Comerç o Nord van patir una gran destrucció. Els republicans van travessar el riu Segre i van volar elpont Vell i el del ferrocarril.[30]
Tot el que tingués a veure amb la catalanitat fou durament reprimit, amb la llengua com a principal exponent, tot i que segons el moment històric la propaganda o la catalanofòbia deriva directament a conflicte ètnic de caràcter genocida, tal com assenyala enPaul Preston a "L'Holocaust espanyol":[31]
“Els dies posteriors a l'ocupació de Lleida (…) els presoners republicans identificats com a catalans eren executats sense judici. Qui fos que sentissin parlar en català era molt possible que acabés arrestat. La brutalitat arbitrària de la repressió anticatalana va arribar a tal punt que Franco mateix va haver d'emetre una ordre disposant que s'havien d'evitar els errors que més tard es poguessin lamentar” (pàg. 459)
"Hi ha exemples de l'assassinat de pagesos no per cap més raó aparent que la de parlar català" (pàg. 463)
Començava una trista i fosca època de repressió,[32] deportacions acamps d'extermini nazis[33] ijudicis sumaríssims.[34] Un total de 10.355 lleidatans van ser represaliats, i 389 foren executats pels consells de guerra delfranquisme.[35] La Seu Vella es va convertir en un camp de concentració de presoners que va estar operatiu entre 1938 i 1940. En ell hi varen ser tancats milers de presoners -més de 20.000-, dels quals centenars van morir i les seves despulles enviades al cementiri de Lleida. Més endavant els cossos dels presoners assassinats serien transferits al Valle de los Caídos.[36]
Un cop pràcticament eliminada així la resistència física, es procedí a continuació a intentar negar la identitat catalana de Lleida. Així, un grup liderat perEduardo Aunós implantaven elleridanismo.
L'objectiu d'Aunós i els seus era doble, d'una banda es pretenia que Lleida fos traspassada a l'Aragó i de l'altra introduir entre la població lleidatana un sentiment de rebuig envers Barcelona. Aquest moviment es reconvertí al final de la dictadura i primers anys de la democràcia en ellleidatanisme, que ja no intentava assimilar Lleida a l'Aragó i es conformava a intentar segregar les Terres de Ponent de Catalunya, afirmant que Lleida era una província singular i difonent idees antibarcelonines. El punt àlgid d'aquest grup fou els anys 1983 i 1984, en què existí l'efímer iultradretà Partit Lleidatà.[42][43][44]
Durant tot el franquisme, però sobretot durant els anys 1960 i 1970, Lleida va rebre un gran nombre de persones vingudes essencialment del sud d'Espanya, cosa que va fer que creixés més que mai. Barris com elSecà de Sant Pere i elsMagraners es van fundar arran de la immigració espanyola.
Lleida és des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen. Aquesta situació explicaria, en part, el perquè del major desenvolupament d'indústries agroalimentàries del que és un dels centres més importants de Catalunya i fins i tot d'Europa.Empreses comSan Miguel, Nanta, Vall-Companys, elGrup Alimentari Guissona,Indra oRos Roca hi tenen factories. Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tot l'àmbit funcional de Ponent i bona part de laFranja de Ponent.Lleida és un important nucli de serveis i és la ciutat de referència en matèria d'assistència hospitalària, centres educatius, oferta cultural i de lleure, etc., en una àmplia zona que inclou les comarques lleidatanes i algunes aragoneses. Segons un estudi econòmic, l'àrea d'influència comercial de Lleida té 494.435 habitants.[45]
ElParc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, creat el2005, nasqué amb la intenció de convertir-se en una de les principals plataformes científiques i tecnològiques en l'àmbit agroalimentari de tot l'Estat espanyol i ser un pol d'innovació, capaç d'atreure empreses de base tecnològica.[46]
Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida és ocupat perconreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat mitjana, però sobretot cap al període del pas del segle xix i al segle xx). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides, anomenades «torres», que són una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis arquitectònics i naturals, juntament amb elParc natural de la Mitjana, elsCamps Elisis i l'Arborètum Dr. Pius Font i Quer.
LaFira de Lleida és una fundació privada encarregada de l'organització de fires i congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundació data de1946.Cada any se celebren una vintena d'activitats de les quals cal destacar laFira Agrària de Sant Miquel, que se celebra coincidint amb la festivitat deSant Miquel Arcàngel i que ja porta realitzades més d'una seixantena edicions.
Fira de Lleida és ja la segona institució firal catalana després deFira de Barcelona, i per a potenciar aquest mercat i afavorir l'anomenat «turisme de congressos», Lleida estrenà el 2010La Llotja de Lleida, un edifici que fa les funcions de palau de congressos iteatre, i amb capacitat per a 1000 persones i dues sales addicionals per a 400 i 200 persones respectivament.
La Universitat de Lleida (UdL) és unauniversitat pública ubicada a la ciutat de Lleida. Es tracta de la universitat més antiga de laCorona d'Aragó i una de les universitats més antigues d'Europa.
Els orígens de la Universitat de Lleida es troben en l'anticStudium Generale, creat l'1 de setembre1300, mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel reiJaume II el Just a petició dels estaments municipals. Prèviament, i a sol·licitud del rei, el papaBonifaci VIII havia atorgat, l'1 d'abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d'un Studium Generale en les terres del rei d'Aragó i Catalunya.
Actualment, la UdL és considerada com una de les millors universitats de l'estat, primera universitat pública en qualitat docent, segons l'informe de la Fundación Conocimiento y Desarrollo corresponent al 2008,[48] i setena pel que fa a l'impacte dels treballs de recerca del seu personal investigador en la llista que elabora Scimago.[49]
El Ple de l'Ajuntament està format per 27paers. En leseleccions municipals de 28 de maig de 2023 van sortir escollits nou regidors del PSC, cinc regidors del PP, cinc regidors d'ERC, cinc regidors de Junts per Catalunya, dos regidors de VOX i un regidor del Comú de Lleida.
Des del 17 de juny de 2023, el socialista Fèlix Larrosa és elpaer en cap de Lleida.
La política de la ciutat de Lleida des de latransició ha estat clarament dominada per unpartit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, ja que sempre han governat la ciutat tret del període entre1987 i1989 en què hi va haver un govern deCiU ambManel Oronich com a paer en cap, fins a l'any 2019 onEsquerra Republicana de Catalunya va guanyar les eleccions municipals. També cal destacar les figures dels dos principals paers en cap de la ciutat:Antoni Siurana, paer en cap del 1979 al 2003 iÀngel Ros, del 2003 al 2018.
Leseleccions municipals de 2019 van donar la victòria a ERC amb 7 regidors, amb Miquel Pueyo i París com a cap de llista, després de 40 anys de victòries del PSC. El 17 de juny de 2023 va ser nomenat Fèlix Larrosa com a alcalde de Lleida, amb el suport del PSC-Units per Avançar.
Llista de paers en cap des de les eleccions democràtiques de 1979
ElsCamps Elisis: parc urbà, situat aCappont, dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté el Palau de Vidre, lafont de la Sirena i la font de la Nimfa, entre d'altres.
La Mitjana de Lleida, amb el Parc natural dela Mitjana travessat pel riuSegre. És un espai d'un centenar d'hectàrees de bosc de ribera.
LaBanqueta, passeig fluvial de la riba dreta del Segre
Museu del ferrocarril. Estarà ubicat a les instal·lacions on es fa la recuperació del material ferroviari i l'estació de Vilanoveta del segle xix (en fase de construcció.)
Al seu torn, diverses línies d'autobús connecten Lleida amb quasi tots els municipis deponent i d'altres delsPaïsos Catalans iEuropa. Quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 12 línies de bus urbà, gestionada perAutobusos de Lleida, i el servei detaxi correspon a les empresesTele Ràdio Taxi Lleida iLoteutaxi.[54]
Des de 2005, Lleida forma part de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida (ATM Lleida),[55] un consorci que gestiona el transport públic de la ciutat i les comarques catalanes de la seva àrea d'influència (Segrià,Noguera,Pla d'Urgell,Urgell,Segarra iGarrigues).L'ATM Lleida va iniciar el 2008 el Sistema Tarifari Integrat (STI) de l'àrea de Lleida, que permet utilitzar un únic bitllet per a utilitzar els autobusos urbans, interurbans i elsFerrocarrils de la Generalitat (FGC) en el tram Lleida-Àger de lalínia Lleida-La Pobla de Segur. El STI de l'àrea de Lleida inclou 149 municipis amb 365.273 habitants, en una extensió de 5.543 km².
Cal fer esment que, amb l'arribada del tren d'alta velocitat, l'estació i el seu entorn van ser objecte d'una profunda remodelació inacabada, dintre del Pla de l'Estació, que comportà el cobriment de la pràctica totalitat de les vies i la construcció, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que ofereixen serveis relacionats amb l'oci i el comerç. Així mateix, també està prevista la construcció d'una nova estació d'autobusos a la zona.[56]
D'altra banda, la ciutat disposa de servei de rodalies ferroviàries integrat dins deRodalies de Catalunya i amb trensregionals que transcorren per les diferents poblacions de lademarcació de Lleida i que són inclosos en el sistema tarifari integrat de l'ATM àrea de Lleida.El servei de rodalia de Lleida té tres línies de regionals:R12,R13 iR14.
Mapa del servei de rodalia de Lleida de Rodalies de Catalunya
Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, hi ha dues línies des de Lleida anomenades RL1 i RL2 que van fins a Balaguer i La Pobla de Segur, respectivament.[57]
Esquema de la linia d'FGC entre Lleida i La Pobla de Segur. Línies RL1-RL2
La ciutat disposa de l'Aeroport de Lleida-Alguaire, turísticament conegut com a Lleida-Pirineus. Va ser inaugurat el 17 de gener de 2010, i disposa d'unes modernes instal·lacions i un disseny avantguardista. Està situat a 15 quilòmetres de la ciutat, al terme municipal d'Alguaire. Actualment només hi opera la companyiaAir Nostrum, amb destinacions d'estiu aMaó iEivissa i estacionals d'hivern a ciutats britàniques. Les expectatives inicials per a la terminal lleidatana han topat amb una realitat sense vols ni viatgers que ha obligat laGeneralitat a replantejar el model de l'aeroport relacionada amb les escoles de vol i la formació de pilots.[58]
L'Aeròdrom d'Alfés s'ubicava a quatre quilòmetres al nord d'Alfés i a vuit al sud de la ciutat. Fou inaugurat el1929 després que elReial Aeri Club de Lleida abandonés les seues instal·lacions del barri lleidatà delsMagraners.[59]Després d'anys de litigis entre l'Aeri Club, laGeneralitat i l'organització ecologistaIPCENA, l'aeròdrom fou clausurat i traslladat dins les instal·lacions d'Alguaire, on continuaren les activitats de l'aeroclub lleidatà.
Lleida, en ser una ciutat travessada pel riu Segre, disposa d'una sèrie de ponts que en comuniquen ambdós marges, un total d'onze passos sobre el riu: cinc de transitables per cotxes i vianants, un de ferroviari i cinc d'ús exclusiu per a vianants. Una altra passarel·la que està prevista unirà laLlotja amb el parc delscamps Elisis:
La Festa Major de Lleida se celebra l'11 de maig en honor del seu patróSant Anastasi, un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat aBadalona per ordre deDioclecià l'any303. Dintre de les Festes de Maig, cal fer esment de la recuperació de la Festa deMoros i Cristians, de la qual ja se'n té constància el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó,Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.
LaMostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya és un certamen competitiu que se celebra durant el mes de juny, i que a part de la Secció Oficial a Concurs, incorpora seccions retrospectives i per a noves propostes.
L'Aplec del Caragol és unafesta gastronòmica organitzada al voltant de la cuina delcaragol que se celebra a la ciutat de Lleida a la darreria de maig. L'aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats més tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombrosos actes paral·lels.
L'aplec va néixer el 1980 amb només 300 persones -prop de 12 colles-, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Però ja en la seva segona edició incorporava unacercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització. En l'actualitat, l'Aplec és una gran festa coneguda arreu. El 2019, en la 40a edició, s'hi van registrar xifres rècord: 12000 collistes, 200.000 assitents i s'hi van menjar 12 milions de caragols.[61]
A causa de la rellevància de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per laGeneralitat de Catalunya el 2002Festa tradicional d'interès nacional,[62] i l'any 2004, commemorant-ne el 25è aniversari, el govern espanyol va declarar-lo Festa d'Interès Turístic Nacional.[63]
ElsCastellers de Lleida són unacolla castellera de Lleida fundada l'any 1995. La ciutat de Lleida no tenia tradició castellera, però tot i això, els Castellers de Lleida es compten des de l'any2001 entre les colles que han aconseguit descarregar castells de 8 pisos
La capella gòtica del Peu del Romeu (s. XIII) situada alCarrer Major, commemora el pas de l'apòstolJaume el Major per Lleida, on segons la llegenda, l'apòstol es va clavar de nit una espina al peu dret, i unàngel amb un fanalet li va fer llum perquè pogués treure-se-la. La vesprada de Sant Jaume els infants recorden aquest fet anant enromeria fins a la seu nova proveïts de fanalets, que donen a laprocessó religiosa un insòlit caràcter de festa i revetlla. El pas processional està format per una imatge en fusta de l'apòstol, acompanyada pelsgegants de la ciutat i les principals autoritats.
A mitjan segle xix ja existia amb una banda municipal que dirigia elcompositorFrancesc Oliver i Aymauri, que ensems era organista de l'església deSant Joan. La ciutat té una banda de música, laBanda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcció del mestre Amadeu Urrea. Habitualment la banda és formada per una seixantena de músics.[64]
Lleida disposa de diverses sales de concerts, entre les quals es pot destacar el Cotton Club, el Cafè del Teatre i La Boite, i els pubs Epap, Les Paul i Sisbris, que també ofereixen actuacions musicals en directe.
La Paeria també organitza cada any un concurs per a nous talents musicals, l'anomenat Directe Mostra de Música Jove del Segrià, que es premia amb actuacions en els grans escenaris de les festes de primavera i de tardor. El Pepe Marín Rock Festival és un concurs musical adreçat als nous talents de la músicarock, en totes les seves variants.
Ja el1940, tot just després de laGuerra Civil espanyola, es van organitzar a Lleida els primersJocs Florals, tot i que per les circumstàncies era prohibit d'actuar en català. La ciutat va reconstruir a poc a poc una tradició teatral ben desenvolupada, tant en el teatre semiprofessional com en l'amateur: entre les dues primeres categories, cal esmentar el Teatre Estable de Lleida i Teatredetext, dedicats íntegrament al teatre, mentre queXip Xap, El Sidral i La Pasterada es dediquen més a l'animació de carrer.[66] Entre els diversos grups d'aficionats, hi ha l'AEM Teatre i el Cercle Dramàtic Talia. Tota aquesta activitat es va concretar en la creació de l'Aula Municipal de Teatre.
El 29 de desembre de1951 un grup deprohoms de Lleida, en resposta a un concurs públic obert per la Paeria, inauguraren elTeatre Principal al bell mig del Carrer Major a tocar de laplaça de Sant Joan.[67] Més de mig segle després, continua oferint sessions de teatre, cinema iòpera, amb una programació estable.[68]
El 8 d'octubre de1998 obria les portes elTeatre de l'Escorxador, inaugurat un any més tard i amb dues sales dedicades a lesarts escèniques, que donaren impuls al teatre lleidatà.[69] Amb laLlotja de Lleida, inaugurada el 21 de gener de2010, la ciutat guanyava un dels tres equipaments escènics més importants juntament amb elLiceu i elTNC, esdevenint així aquest equipament el teatre més important en potencialitat, fora de l'àmbit escènic barceloní, en disposar d'un total de 1.600 butaques.[70]
ElCentre de Titelles de Lleida fou creat el 1986 amb la voluntat de combinar elements dramàtics, pedagògics, documentals i dinamitzadors socials al voltant delstitelles.[71]Amb el futur Museu de Titelles, actualment en projecte, el centre oferirà al públic un espai únic.
LaFira Internacional de Teatre de Titelles de Lleida va néixer el maig de 1990, gràcies als esforços del Centre de Titelles de Lleida i amb el suport de la Paeria, amb el propòsit d'esdevenir una plataforma de mercat per a la professió titellaire i de divulgació artística.[72] 31 companyies i 33 espectacles, l'execució de 115 sessions, la meitat d'elles gratuïtes, la presència de més de 300 professionals i l'assistència de prop de 40.000 persones en l'edició de 2019, converteixen aquesta fira en referent alsPaïsos Catalans.[73]
Gràcies als fruits de l'Horta de Lleida, la gastronomia de la ciutat es basa en matèries primeres fresques i d'alta qualitat. Parlar de la cuina de Lleida és parlar de fruita, de caragols, de verdures fresques, de bolets i de carns (sobretot de porc). Amb aquests ingredients, s'elaboren plats caracteritzats principalment per la qualitat de la matèria primera.[74]Així mateix, Lleida forma part de ladenominació d'origen Costers del Segre, aportant la producció de l'EMD deRaimat.Alguns plats i productes típics són:
Pius Font i Quer (Lleida, 1888 – Barcelona, 1964), botànic i lexicògraf. Dona nom a una rotonda del barri de Pardinyes, a tocar del parc de la Mitjana.
Samuel Gili Gaya (Lleida, 1892 - Madrid, 1976), gramàtic català.
Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:
Unió Esportiva Lleida (Futbol). Milità dos cops a la primera divisió i és un dels clubs històrics de Catalunya. La seva fundació va ser l'any1939 (inicialment amb el nom de Lérida Balompié) i va desaparèixer el2011.
Araceli Segarra i Roca (Lleida,1970), és una model i alpinista catalana, medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports el1997.
Pablo Hasél (Lleida,1988) Raper i poeta empresonat per polèmiques sentencies judicials contra la llibertat d'expressió que motivarenmarxes i concentracions en contra de la seva detenció i empresonament.
Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida,1923), narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista de reconeguda trajectòria en la literatura infantil.
Alfred Perenya i Reixachs (Lleida 25 de novembre de 1882- 22 de març de 1930), fou membre del Consell Permanent de laMancomunitat i conseller el 1914 i 1917.
Ilerdam Videas: La lluita amb els cabdills ilergetesIndíbil iMandoni, la cruesa del setge entre les tropes deJuli Cèsar i les deAfrani iPetreius, una gran tromba d'aigua que baixà pel riu Segre a mitja batalla (que narrà Cèsar en persona) i la climatologia que van haver de patir les legions romanes va ser tant violentes que entre els romans, quan es volia desitjar a algú una circumstància terrible i dificultosa, o directament engegar-lo a pastar fang, es deia: ilerdam videas! ("Tant de bo vegis Lleida!").[88]
Lleida ha foradat!: El gran folklorista catalàJoan Amades explica a la seva obraLleida i la conquesta deValència que "En temps de la conquesta de la ciutat de València, el rei EnJaume, per enardir els seus homes, va prometre que donaria els escuts i usatges de la ciutat d'aquells cavallers que fossin els primers a entrar-hi per la força de les armes. Doncs resulta que foren cavallers lleidatans els que van irrompre primers a la ciutat i el rei va donar-hi les lleis i ordinacions de Lleida, tal com havia promès, així com una part del seu escut: al fons resplendien les quatre barres del Principat de Catalunya; la ratapinyada, símbol del Rei, el coronava; i per ornament, un dels quatre lliris de l'escut de la ciutat de Lleida. A més a més, també va afegir-hi les dues L amb les quals s'obre el nom de la ciutat d'aquells ardits cavallers que van entrar abans que ningú a València.Fins fa pocs anys, en record dels usatges lleidatans, a València cada any anaven els síndics valencians a Lleida a rebre i comprovar les mesures i els pesos, els quals regien igual en ambdues ciutats. Lleida donava a València el patró i la forma. D'ací l'origen del proverbi Lleida ha foradat, fent al·lusió al fet d'haver foradat la muralla de València. ".[89]
La Catedral de València: La crònica dePere Antoni Beuter, escrita al segle xvi, relata que a la porta romànica de l'Almoina de laCatedral de València –iniciada el1262, vint-i-quatre anys després de l'entrada de Jaume I a la ciutat–, poden veure’s catorze rostres, alguns dels quals identifica com Pere i Maria, de "les Borguía" (podria serles Borges Blanques; Guillem i Bertomeua, d'Alcarràs; Bertran i Berenguera, de Lleida; Domènec i Ramona, deSarroca de Lleida; Francesc i Ramona, d'Alguaire; entre d'altres. Podrien ser alguns dels primers repobladors. Ara, valencians amb aquests cognoms, moguts per la curiositat, van com a turistes a visitar els municipis dels quals porten el cognom. La llegenda es completava amb un apèndix. Jaume I havia manat portar, al costat d'aquestes set parelles, a 300 donzelles que serien desposades per altres tants cavallers de la batalla. Durant els segles XVI al XVIII la llegenda va ser repetida pels grans cronistes de l'època. Gaspar Escolano, Enric Cock, Olmo, Esclapés, etc. Tota la ciutat de València va creure i va viure amb força aquest mite de la repoblació de la ciutat amb aquesta gent portada pel rei Jaume I, i amb les seues imatges i rostres de pedra, els seus ulls en forma d'ametlla i esquinçats, les seues celles en forma d'arc i les seues expressions tan humanes que fins en alguns apareix el somriure, la veracitat del mite es va refermar-se. Segons un interessant estudi realitzat fa un temps per dos professors de laUniversitat de València i publicat a la "Revista de la Catedral de València" sobre aquest tema, es va valorar molt la importància que van tindre aquests 14 rostres en la memòria col·lectiva dels valencians. En aquest estudi es deia que "Els catorze rostres que amaguen elràfec de la Porta de l'Almoina formen el primer retrat col·lectiu d'uns pobladors nobles arribats a València en el segle xiii, i que generacionalment van a mantenir, a la manera dedaguerreotips moderns, la flama viva del record dels primers anys de colonització (...) importància d'aquest mite, que mai es va poder demostrar científicament que no fora una història certa, va sorgir de la necessitat que sentia el poble valencià de tindre una autèntica "identitat diferenciada", de ser nosaltres mateixos. Aquests rostres situats a la part superior de la porta romànica de la catedral de València van servir perquè els valencians se sentiren representats des de l'antiguitat com a poble propi".[90] La llegenda no explica però per què la porta de romànica de l'Almoina de la catedral de València s'assembla tant a la porta dels Fillols de la Seu Vella de Lleida que hom la coneix com a Porta de Lleida.[91]
Escut de la ciutat de València. S'hi aprecien les dues lletres "L" però no així la flor de lis.
Escut de la ciutat de Lleida.
Porta de l'Almoina de la Catedral de València. Subjectant la barbacana, els rostres esculpits dels set matrimonis que iniciaren la repoblació de València.
Detall dels rostres esculpits de la porta de l'Almoina. Entre els rostres s'hi pot llegir els noms i procedència.
Porta de l'Almoina (o de Lleida) de la Catedral de València.
La ciutat té dotzegegants:donya Violant i l'Infant Berenguer, Rei Jaume I «el Conqueridor» i reinadonya Lionor, els gegants Xinesos, el rei Moro idonya Zobeida, els faraons, i cal fer esment que té els dosgegants originaris en actiu més antics deCatalunya, la Cleòpatra i el Marc Antoni, construïts el1840.
Lleida té una colla castellera, Castellers de Lleida.
L'any 1979 la cantant francesaVéronique Sanson dedicà una cançó a la ciutat, sota el títol «Lérida».[93] El compositor Lluís Payà dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la dècada del 1980: «El castell de Lleida» i «Lleida, terra ferma», que esdevingueren populars en un xou de TV3 anomenatSense Títol i presentat perAndreu Buenafuente.[cal citació]
↑Sàez, Anna «El segle de l'energia». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, 8-2009, p. 55.ISSN:1695-2014.
↑AADD.Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72-73.ISBN 84-393-5437-1.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[1], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[2], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[3], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
.jpg)
1636.JPG)
.jpg)
