 | Per a altres significats, vegeu «Llei Orgànica (Espanya)». |
| Tipus | Llei | ||
|---|---|---|---|
| Part de | dret constitucional | ||
Unallei orgànica és aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jeràrquic superior o que calconstitucionalment per a regular certes matèries. En general, s'oposen o distingeixen de lallei ordinària a nivell competencial. Habitualment per a l'aprovació de lleis orgàniques calen requisits extraordinaris com, per exemple,majoria absoluta oqualificada.
En els països on existeix aquest nivell intermedi entre leslleis ordinàries o comunes i laconstitució, és normal que es limiti l'aplicació de les lleis orgàniques a una sèrie de matèries concretes (concepte denominat "reserva de Llei orgànica"). El fonament d'aquesta limitació és doble:
Endret comparat, l'antecedent jurídic més immediat de les lleis orgàniques es troba en eldretfrancès, en particular en laConstitució francesa de 1958, que va establir un graó intermedi entre la norma constitucional i les lleis ordinàries.
AXile, lallei orgànica constitucional és una categoria especial dellei de l'ordenament jurídic xilè, establerta per laConstitució de 1980, que versa sobre matèries expressament previstes en el mateix text constitucional i que requereixen per a ser aprovades, modificades o derogades d'unamajoria especial de quatre setens delsdiputats isenadors en exercici.
En l'ordenament jurídicespanyol, la relació de les lleis orgàniques amb les lleis ordinàries no és de caràcter jeràrquic, com sí que passa en les relacions entre llei i reglament, sinó que és una relació per raó de la matèria. És a dir, que les matèries reservades a les lleis orgàniques no poden ser regulades mitjançantllei ordinària, establint-se una relació entre ambdues lleis d'índole material, resultant que no poden immiscir-se l'una en els àmbits d'actuació de l'altra.
Aquesta idea serà el punt de partida per a considerar quin tipus de Llei haurà de ser la prevalent per a un cas determinat i no una suposada jerarquia entre ambdós tipus de Llei. En la doctrina espanyola sosté opinió contrària Óscar Alzaga[cal citació]sobre la base de la seva experiència en les Corts constituents. Sobre la seva relació amb l'element democràtic, i com ha assenyalat elTribunal Constitucional de forma reiterada, l'atribució de rang de llei orgànica a determinats preceptes d'una llei no ha de dur-se més enllà dels casos especialment determinats en l'article 81 de laConstitució espanyola, perquè, segons reiterada doctrina d'aquest Tribunal, constituïx una excepció al règim general de les majories parlamentàries, base del sistema democràtic, que només pot admetre's en els casos expressament prevists pel citat precepte constitucional.
