Lledó (ca) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
| Comarca | Alt Empordà | ||||
| Capital | Lledó | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 829(2024) (61,41hab./km²) | ||||
| Llars | 30 (1553) | ||||
| Gentilici | lledonenc / lledonenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 13,5 km² | ||||
| Banyat per | Manol | ||||
| Altitud | 197 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jordi Puig i Castellano(2024–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 17745 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17088 | ||||
| Codi IDESCAT | 170887 | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
| Id. IPAC | 19827 | ||||
| Lloc web | llado.cat | ||||
Lledó d'Empordà[1] (IPA: [ʎəˈðo ðəmpuˈɾða]) oLledó (IPA: [ʎəˈðo]), oficialment anomenatLladó en contra dels criteris filològics, però per voluntat de les persones que hi habiten, és unmunicipi de lacomarca de l'Alt Empordà, a l'espai de transició conegut com aGarrotxa d'Empordà.
La vila és emplaçada a l'alta vall delManol, al peu dels contraforts de llevant de laMare de Déu del Mont, sota la muntanya deFalgars.[2]
El nucli és comunicat per una carretera que va a la carretera N-260 deFigueres aBesalú, i per una altra que la uneix al nucli deCabanelles i la mateixa carretera esmentada.
El terme municipal limita amb els municipis deCistella,Navata iCabanelles. Quant a termes d'antics ens locals històrics, limita al nord ambL'Estela, a l'est ambNavata, al sud ambCabanelles iVilademires, i a l'oest ambSant Martí Sesserres.[3]
La primera documentació del lloc de Lledó es troba en l'acta de dotació, per part del comte-bisbe Miró, d'unes vinyes i terres del terme de Lucduno almonestir de Sant Pere de Rodes l'any 977.[4] L'any 1089 es restaura el culte i la vida monàstica aSanta Maria de Lladó al voltant del que es crea la vida del poble.[4]
El 1592 el papaCliment VIII va declarar secularitzada la canònica agustiniana, i el 1596 va ser transformada en col·legiata. Els anys 1795 i 1808 el poble va patir greus danys per les guerres amb França. L'Any 1835 el monestir va ser abandonat, i poc després el 1840 es va suprimir de forma definitiva la comunitat. El 1929 la parroquialitat deSant Feliu de Lladó va ser traslladada a la basílica deSanta Maria de Lladó.[2]
El nucli antic de Lledó d'Empordà és un conjunt monumental inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Els edificis més emblemàtics del nucli antic són el monestir deSanta Maria de Lladó, l'església de Sant Feliu i l'edifici de l'ajuntament, a més dels diferents casals d'època moderna.[4]
Està situat al bell mig del nucli urbà de la població, al voltant de l'església de Santa Maria i de les restes conservades de l'antiga canònica. L'urbanisme d'aquesta zona presenta diverses places i carrers estrets, disposats en pendent. En origen aquestes vies eren empedrades i actualment han estat arranjades. També hi ha algunes travessies consistents en passadissos coberts per voltes de canó i rebaixades que comuniquen el nucli. Les cases que conformen el nucli, determinades per les restes de la canònica, són rectangulars, amb les cobertes de teula de dos vessants, i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes. Bona part d'aquests edificis presenten trams del parament d'origen medieval. Les construccions són bastides en pedra sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter de calç.[4]
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Lledó | 723 |
| el Pujol | 52 |
| Manol | 33 |
| Llavanera | 20 |
| Font:Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Des de 1995 s'organitza la Fira del Formatge Artesà de Lladó, que s'ha convertit en un dels referents més importants de Catalunya en aquesta temàtica. La fira s'ubica entorn de l'església deSanta Maria de Lladó i la seva canònica i hi participen entre 5000 i 10000 persones.[5]
Municipis de l'Alt Empordà | ||
|---|---|---|
Agullana · Albanyà · l'Armentera · Avinyonet de Puigventós · Bàscara · Biure · Boadella i les Escaules · Borrassà · Cabanelles · Cabanes · Cadaqués · Cantallops · Campmany · Castelló d'Empúries · Cistella · Colera · Darnius · l'Escala · Espolla · el Far d'Empordà · Figueres · Fortià · Garriguella · Garrigàs · la Jonquera · Lledó d'Empordà · Llançà · Llers · Maçanet de Cabrenys · Masarac · Mollet de Peralada · Navata · Ordis · Palau de Santa Eulàlia · Palau-saverdera · Pau · Pedret i Marzà · Peralada · Pont de Molins · Pontós · el Port de la Selva · Portbou · Rabós · Riumors · Roses · Sant Climent Sescebes · Sant Llorenç de la Muga · Sant Miquel de Fluvià · Sant Mori · Sant Pere Pescador · Santa Llogaia d'Àlguema · Saus, Camallera i Llampaies · la Selva de Mar · Siurana · Terrades · Torroella de Fluvià · la Vajol · Ventalló · Vilabertran · Viladamat · Vilafant · Vilajuïga · Vilamacolum · Vilamalla · Vilamaniscle · Vilanant · Vila-sacra · Vilaür |  | |
