Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Llama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el camèlid andí. Vegeu-ne altres significats a «LLaMA (model d'IA)».
Infotaula d'ésser viuLlama
Lama glamaModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació358 diesModifica el valor a Wikidata
Font dellana de llama icarn de llamaModifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima28,9 anysModifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürndiürnalitatModifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaCamelidae
GènereLama
EspècieLama glamaModifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimCamelus glamaModifica el valor a Wikidata
Distribució
lang=Modifica el valor a Wikidata
Llama

El o lallama (Lama glama) és un gran camèlid originari delsAndes (Sud-amèrica), particularment delPerú. Les llames són animals socials i viuen amb els altres com un ramat. La seva llana és suau i només conté una petita quantitat de lanolina.[2] Les llames poden aprendre tasques senzilles després d'unes quantes repeticions. Quan utilitzen una motxilla, poden transportar entre el 25 i el 30% del seu pes corporal durant 8 a 13 km.[3] El nom «llama» (en el passat també s'escrivia "lama" o "glama") va ser adoptat pels colons europeus dels nadius peruans.[4]

Llama s'utilitza a vegades, amb un sentit més ampli, per designar qualsevol dels quatre animals sud-americans emparentats de la famíliaCamelidae: el llama, lavicunya, l'alpaca i elguanac.

Importància econòmica

[modifica]

Abans de la presència espanyola, les llames foren representades en la ceràmica Mochica (200-600 dC) i van constituir els únics animals ungulats domèstics de l'Imperi Inca. Van ser apreciats no solament com a bèsties de càrrega, sinó també per la seva carn i les llanes. Després de l'arribada dels espanyols, les llames foren utilitzades en lloc delcavall, delbou, de lacabra i de lesovelles, animals originaris delVell Món, però la seva escassa eficiència[5] va fer que fossin ràpidament desplaçades a un segon pla per aquestes espècies després de la conquesta.[6]

Eren usades per tots els pobles andins des del sud de Colòmbia a l'Araucanía al sud de Xile. La seva població abans de la conquesta s'estima en 30 a 50 milions d'animals; eren el principal bestiar d'aquestes tribus i nacions, encara que després de la conquesta la seva població es va reduir marcadament, igual que la dels indígenes.

Ús

[modifica]

La llama continua sent utilitzada pels pobladors andins per la seva llana, carn, i com a transport de mercaderia. La seva fibra s'usa per teixir abrics, els seus intestins per fer cordes i tambors, i els seus excrements com a combustible. Encara avui, al Perú i a les zones andines de Bolívia i del nord-oest de l'Argentina, la seva llana, de bona qualitat, és produïda i comercialitzada.

Escuts andins

[modifica]

La llama és el símbol patriòticbolivià que representa elregne animal o fauna autòctona de Bolívia i es troba representada en l'Escut de Bolívia des del 2004, en substituir a l'alpaca.[7] També apareixia en el primerescut del Perú de 1820, si bé després fou reemplaçada per unavicunya.

Cal destacar que la llama també és present en l'escut comunal de la ciutatxilena de Calama.

En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata

Referències

[modifica]
  1. Entrada «Lama glama» de laPaleobiology Database (en anglès). [Consulta: 15 abril 2023].
  2. Eveline. «Is Alpaca Wool Hypoallergenic? (Lanolin Free)» (en anglès americà). [Consulta: 16 octubre 2021].
  3. «Llama». Universitat Estatal d'Oklahoma, 25-06-2007.
  4. Oxford English Dictionary, 2nd edition, "llama"
  5. Romano, 2004: 55
  6. Renieri, 2008: 244
  7. «El nuevo escudo», 2011. [Consulta: 29 febrer 2012].
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'artiodàctils(sense comptar elscetacis)
Regne:Animalia · Embrancament:Chordata · Classe:Mammalia · Infraclasse:Eutheria · Superordre:Laurasiatheria
SubordreRuminantia
Antilocapridae
Giraffidae
Moschidae
Tragulidae
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
FamíliaCervidae
Muntiacinae
Muntjac comú (M. muntjak) · Muntjac de Reeves (M. reevesi) · Muntjac negre (M. crinifrons) · Muntjac de Tenasserim (M. feae) · Muntjac de Borneo (M. atherodes) · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum) · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis) · Muntjac gegant (M. vuquangensis) · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis) · Muntjac de Putao (M. putaoensis) · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Elàfode (E. cephalophus)
Cervinae
Cérvol comú (C. elaphus) · Uapití (C. canadensis) · Cérvol de Thorold (C. albirostris) · Sika (C. nippon) · Sambar (C. unicolor) · Russa (C. timorensis) · Cérvol de les Filipines (C. mariannus) · Cérvol d'Alfred (C. alfredi)
Axis (A. axis) · Cérvol porquí (A. porcinus) · Cérvol de les illes Calamian (A. calamianensis) · Cérvol de Bawean (A. kuhlii)
Cérvol del Pare David (E. davidianus)
Daina (D. dama) · Daina persa (D. mesopotamica)
Barasinga (R. duvaucelii) · Cérvol d'Eld (R. eldii)
Hydropotinae
Cérvol aquàtic (H. inermis)
Capreolinae
FamíliaBovidae
Cephalophinae
Hippotraginae
Reduncinae
Aepycerotinae
Peleinae
Alcelaphinae
Pantholopinae
Caprinae
Subfamília gran descrita més avall
Bovinae
Subfamília gran descrita més avall
Antilopinae
Subfamília gran descrita més avall
FamíliaBovidae (subfamíliaCaprinae)
FamíliaBovidae (subfamíliaBovinae)
Boselaphini
Bovini
Strepsicerotini
FamíliaBovidae (subfamíliaAntilopinae)
Antilopini
Saigini
Neotragini
SubordreSuina
Suidae
Tayassuidae
SubordreTylopoda
Bases de dades taxonòmiques
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llama&oldid=36020489»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp