| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1898 Ningxiang City (RP Xina)(en)  | ||
| Mort | 12 novembre 1969 (70 anys) Kaifeng (RP Xina) | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
.svg) 2nPresident de la República Popular de la Xina | |||
| 27 abril 1959 – 31 octubre 1968 ← Mao Zedong –Li Xiannian → | |||
| Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina | |||
| 28 setembre 1956 – 31 octubre 1968 | |||
| President del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional | |||
| 27 setembre 1954 – 18 abril 1959 ← cap valor –Zhu De → | |||
| Membre de l'Assemblea Popular Nacional | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Comunista de l'Est | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, sindicalista | ||
| Partit | candidat independent(1968–) Partit Comunista de la Xina | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit Popular d'Alliberament | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Wang Guangmei(1948–1969),mort Xie Fei(1935–) | ||
| Fills | Liu Yunbin (  )Liu Aiqin ( )Liu Tao ( )Liu Yunzhen ( )Liu Pingping ( )Wang GuangmeiLiu Yuan ( )Wang GuangmeiLiu Ting ( )Wang GuangmeiLiu Xiaoxiao ( )Wang Guangmei | ||
 | |||
Liu Shaoqi (xinès: 刘少奇) (Ningxiang City, 24 de novembre de1898 -Kaifeng, 12 de novembre de1969), fou un polític xinès i teòric del comunisme.
Fill d'una família de propietaris rurals. Va fer estudis d'Ensenyament secundari i se'n va anar aXangai per preparar-se a estudiar a l'URSS. Participà des de ben jove en el moviment comunista.
Va ser president de la Comissió Permanent delCongrés Nacional del Poble NPC. President de la República Popular de la Xina. Va voler aplicar una política econòmica amb l'objectiu d'aconseguir la reconstrucció econòmica en del país. Als anys 60 començà el seu declivi polític i durantRevolució Cultural fou considerat una amenaça al poder deMao. El 1968 desapareix de la vida pública. Fou acusat de dretà, capitalista i traïdor. Rehabilitat durant perDeng Xiaoping.
Liu es va casar cinc vegades: He Baozhen (何宝珍); Wang Guangmei (王光美). La tercera, Xie Fei (谢飞) va ser una de les poques dones que van participar en laLlarga Marxa, el 1934. La darrera Wang Guangmei, a la mort de Liu fou empresonada per ordre de Mao. Van tenir dos fills.
El 1920 Liu s'afilia Joventut Socialista i a l'any següent vaMoscou a estudiar en el centre de laComintern i s'afiliarà al renovatPartit Comunista de la Xina, el PCX. Torna a laXina on destacarà per la seva activitat sindical, activitat que serà la causa d'una breu detenció.
El 1927 formarà part del Comitè Central del partit i el 1929 concentra els seus esforços en l'activitat política a Xangai (on ja havia participat en tasques d'organització), Es traslladarà a Manxúria. I el 1932 es reunirà amb els seus camarades delSoviet de Jiangxi. En aquest mateix any serà secretari del partit a la província de Fujian. El 1934 participarà en lallarga Marxa. Arran de laConferència de Zunyi serà destinat a les denominades Àrees Blanques que eren les zones controlades pelKuomingtang, el KMT. Desenvolupa tasques clandestines a les zones dePequín i Tianjin. El 1936 és nomenat secretari del PCX al nord de la Xina i lidera les activitats antijaponeses. El 1937 estarà a la base comunista deYenan. I el 1941 és comissari polític del Nou 4t. Exèrcit. En els darrers anys de laSegona Guerra Mundial es va anar perfilant com un dels màxims líders del comunisme xinès. Arran del 7è Congrés, juntament amb Mao Zedong,Zhu De,Zhou Enlai iRen Bishi, Liu Shaoqi fou elegit membre del Secretariat del partit.
Acabada la guerra civil, tornà a esclatar amb tota la seva cruesa la guerra civil, després de l'expulsió dels japonesos del continent. Els comunistes són els qui aconsegueixen la victòria final sobre el nacionalistes del KMT que han de refugiar-se a l'illa de Taiwan (i algunes petites illes més). Amb la proclamació de laRepública Popular de la Xina, l'1 d'octubre del 1949, Xina es converteix en un Estat Comunista. Del 1956 fins al 1966, Liu serà sotspresident delPCX.
El gran desastre que va significar elGran Salt Endavant va fer reaccionar a altres líders del PCX, com Liu Shaoqi iDeng Xiaoping que consideraven que Mao no havia de dirigir el país sinó que el seu paper havia de limitar-se a un paper simbòlic i només representatiu. Si bé Liu Shaoqi va ser nomenat, el 1959, President de la República Popular de la Xina, Mao mantenia la presidència del PCX. Amb la seva política reformista Liu volia impulsar l'economia xinesa basant-se en la indústria pesant i la planificació seguint el model soviètic. Mao, decidit a no perdre la seva quota de poder desencadenarà laRevolució Cultural.
Mao, apartat del poder, vol recuperar el protagonisme que havia tingut i el 1966 mobilitza les bases del partit i engega la Revolució Cultural Proletària, coneguda a Occident com aRevolució Cultural, destinada a neutralitzar els elements dretans del PCX, denunciar els capitalistes infiltrats en els partit (objectiu per a eliminar intel·lectuals discordants) i promocionar el maoisme considerat el marxisme-leninisme adaptat a la Xina. Liu Shaoqui i Deng Xiaoping foren denunciats com a capitalistes, reaccionaris. En cartells apareixien com a traïdors, realitzar un treball fraccional; havent trencat el govern xinès amb l'URSS, Liu era titllat, davant les masses, d'ésser elNikita Khrusxov de la Xina, és a dir, unrevisionista: mentre es desenvolupava una iconografia on apareixenMarx,Engels,Lenin,Stalin iMao.
El juliol de 1966Lin Biao ocupa el seu càrrec com a sotspresident del partit i el 1967 Liu i la seva muller Wang Guangmei (王光美) van sofrir arrest domiciliari a Pequín. Liu acabaria perdent tot els seus càrrecs i, finalment, fou expulsat del partit el 1968, desapareixent de la vida pública. Un cop mort Mao es va saber que Liu havia mort el 1969, mantenint la notícia en secret possiblement per a continuar fent-lo servir com a boc expiatori; segons sembla, la causa va ser per no rebre tractament per la seva diabetis mentre estava aïllat en una cel·la.[1]
Desaparegut Mao, la lluita per al poder entre el seu successor que va designar,Hua Guofeng iDeng Xiaoping acabarà amb el triomf d'aquest darrer que també fou represaliat com ell durant laRevolució Cultural. Deng rehabilitarà pòstumament Liu Shaoqi, i li va retre un funeral d'estat.
