Literatura iacut és la literatura feta eniacut osakhà, unallengua turquesa parlada aSakhà, una república deRússia.
El primer llibre religiós en iacut,Oracions, el Credo i els Divins Manaments fou publicat el1812 aIrkutsk. Set anys més tard es publicà unBreu Catecisme amb un alfabet iacut basat en el cirí·lic rus. Se suposa que el traductor del catecisme i creador de l'alfabet fou el p. Georgui Popov, i tot no recollir tots els fonemes de la llengua iacut, jugà un rol fonamental en la predicació de l'arquebisbe Innokentij (1853-1860), qui el1855 va traduir els llibres d'oració al iacut. Dmitrii Khitrov, monjo rus que va viure 43 anys aIacútia, també va fer nombrosos estudis sobre el folklore de la regió i l'idioma, del que en va escriure una gramàtica. El científic i folklorista iacut Gavriil V. Ksenofontov (1888-1938) en l'estudiXamanisme i Cristianisme va descobrir nombrosos paral·lelismes i coincidències entre mites iacuts i històries de l'Antic Testament.[1]
El 1917Semion Novgoródov va introduir l'alfabet llatí en la llengua iacut per tal de normalitzar la llengua escrita. El 1920Amnepodist Sofronov va fundar el primer diari en iacut,Manchary, i la primera revista literària,Cholpon. Així sorgiria una generació d'escriptors en els anys 20, amb el mateix Amnepodist Sofronov (1886-1935)[2] ambManchary (1920),Jadangy Jaakup (Pobre Jacob, 1914),Taptal (Amor, 1915-1916),Olokh jeberate (Joc de vida, 1918-1922) iBüdütuybüt kommot (Si ensopegues no et podràs aixecar mai);Oleksei Oksuküleekh (1877-1926) qui viatjà arreu del país recollint tradicions i va escriure el primer escrit en iacut,Bayanay algyha (L'encantament de Baianai, 1900),Oyuun tüüle (El somni del xamà, 1910) iYrya khohoon (Cançons i versos, 1924);Nikolai Neustrojev (1895-1929), fundador del teatre nacional iacut;Bylatyan Oyuunuskay (Platon Oiunskij, 1893-1939) mort detuberculosi a la presó i autor deKyhyl oyuun (Xamà roig, 1925),Iirbit Nyukuus (El boig Nyukus, 1923) iJeberetten takhsyy (Removent el fang, 1936).Kiunnuk Urastyvov (1907-?) autor del llibret d'òperaNiurgusun ve Lookut iJaakup Khomus (1946).Baal Khabyryys (Baal Veshnikov, 1918-1969) poeta soviètic; Olija Vinokurov-Chagyldan (1914-1952), Arkhip Kudrin (1907-1960) amb el poemaXanghai (1933) iBolot Bootur (1915).
Altres autors foren A. A. Ivanov-Kiunde (1898-1934), G. D. Biastinov (1903-34),Amma Achchgyya (Mikolaj Muordinap, 1906-?) pertanyé als grups literarisSaydyy (Autoeducació) iKyhyl Sulus (Estrella Roja) i col·laborà als diaris iacutsCholbon iKhotugu Ychchyt (1927-1928), autor deKeepseenner (Contes, 1937),Saasky kem (El temps de primavera, 1944) i traduíAnna Karènina al iacut.Elley (Serafim Aramaznabys Kulaes'kar, 1904-?) un dels més prolífics, ambSakha sargyta (La fortuna de Iacútia, 1947),Churum-churumchuku (1938),Kihi-kihrakhe (D'home a home, 1962),Agar üleghe aykhal (Glòria al treball creatiu, 1959),Jollokh olokh (Vida feliç, 1938),Ayan uottara (Desig dels rastres, 1941),Kyyiy Yrylara (Cançons de victòria, 1950) iSanga Yryalar (Noves cançons, 1932). Entre els autors més moderns destaca el dramaturgAndrei Borisov (1951), autor deDevushka Bogatyr (Noia guerrera, 1999), basada en les tradicions populars iacuts.[3]