Laliteratura gal·lesa és la feta al País deGal·les engal·lès (cymraeg), nació que forma part delRegne Unit de la Gran Bretanya.
Els testimonis escrits més antics en gal·lès són conservats en elJuvencus Codex, datat del segle x, i conservat a laUniversitat de Cambridge. També a laHistoria Brittonum deNennius, datada del 800, s'hi parla i dona noms dels primers poetes gal·lesos. Les obres delscynfeirdd, primers poetes del període pre-normand, llevat de dues o tres peces, han sobreviscut mercè els manuscrits dels seglesxii-xiv:
Encara que les dades són incertes, és cert que els poemes recollits són més antics que les còpies. Mentre que l'antic britànic era una llengua sintètica, el nou gal·lès, aparegut en el segle vi, és una llengua analítica. Segons Nennius, deixeble del bisbe Elfodd de Bangor, afirma que els poetes Blwchfardd, Cian, Talhaern tad Awen, Taliesin i Neirin oAneirin, compongueren poesies en gal·lès a l'època del rei Ida (547-559), fill d'Eobba, primer rei deBernícia.
Els poetes del període, anomenatsbards, eren autèntics mestres en la versificació fonamentada en l'aliteració i larima (dos o tres versos successius acabats en la mateixa síl·laba). La major part de les obres són odes heroiques olais, canten les proeses guerreres i la generositat d'Urien deRheged (regne situat entre les actuals Wigtown iKirkcudbright, a l'actualEscòcia), i ploraven la mort del seu fill Owain. ElLlyfr Aneirin, compost per un poeta que visqué entre el 510 i el 570, conté el poemaY Goddidin, de 900 versos i amb interpolacions d'èpoques posteriors; fou compost en cambrià, dialecte britònic proper al gal·lès, i commemorava l'expedició d'una banda de 300 guerrers comandats per Mynyddawg Mwynfawr de Caereidyn (vora l'actualEdimburg, Escòcia), per tal de capturar la fortalesa romana deCataractonium o Catraeth (avui a Catterick,Yorkshire) als saxons del regne deDeira. Es tracta de poesia heroica amb llenguatge directe i senzill, d'expressió vigorosa i amb la rima interna de correspondència consonàntica, anomenada cynghanedd. També se'l considera compositor alguns anys més tard del poemaEglinion ac Misseld. Pel que fa aTaliesin, escriví en gènere heroic l'Oda aCynan Garwyn dePowys.
Dels seglesviii alx es conserven pocs poemes solts d'autors com Morfran, Meugan, Arofan, bard deSelyf ap Cynan, i Afan Ferddig, bard deCadwallon ap Cadfan, mort el 613 a Hexham lluitant contraOswald de Bernícia, i autor deMoliant Cadwallon (Elogi a Cadwallon), encara que altres estudiosos l'atribueixen a Cynddylan ap Cyndrwyn (s. VII). També és important l'obra anònimaEdmyg Dinbych (Elegia a Denbigh), del segle ix.
Com a autor més conegut d'aquella època o cronista cal destacarGildas. Compongué en llatíDe Excidio Britannie (potser data del 540), on descriu les baralles entrepictes,saxons i romans, iArturi regis totius maioris Britannie, primera referència a la figura semillegendària delrei Artús.
També destacaren com a obres més tardanes l'Armes Prydain fawr (La gran profecia de Britània,940) de caràcter èpic, on vaticina la unió dels gal·lesos amb els britànics del Nord,Cornualla,Irlanda iArmòrica per tal d'oposar-se al rei saxóAthelstan de Wessex; laKanu Y gwint (Cançó del vent, seglex-xi);Hanes Taliesin (Història de Taliesin), similar a l'Armes…, però conté el famós diàleg entre Myrddin (Merlí) i Taliesin; iBrut Y Tywysogion (Crònica dels Prínceps), gran crònica de Gal·les, recollida posteriorment pels monjos del Cister. Aquestes obres foren considerades les més importants en gal·lès del període, i influïren en l'obra de cronistes posteriors comGeoffrey de Monmouth,Gautier Map i Gerard Le Cambrien, compiladors del cicle artúric en llatí o francès a la cort d'Enric II d'Anglaterra.
Les poesies deLlywarch Hen (s. VI) ens han arribat per dues sagues d'un joglar de Powys del segle ix sobre Llywarch i Heledd, germana de Cynddylan ap Cyndrwyn, amb la mètrica englyn embellida per l'aliteració. Descriu les lluites entre els regnes dePowys iMercia, en la qual Llywarch hi va perdre 24 fills. Ambdues són figures doloroses (diriad) per un destí desafortunat (dedwydd) i ploren l'orgull perdut (traha). D'altres fragments trobats de l'època són:
Totes elles recollides alLlyfr Ddu Caerfyrddin (Llibre Negre de Caerfyrddin). També destaquen els mites deMyrddin Wyllt (El salvatge Merlí), el salvatge del bosc qui embogí en veure una batalla, la qual cosa el farà profeta.
A la fi del període prenormand, entraren també en temes bíblics o llegendes estrangeres, com els d'Hèrcules, Alexandre o l'irlandès Corroí Mac Dairi. També se'n recolliren moltes sobreAvalon, l'anticEden dels celtes, el nom del qual pot provenir del gal·lès Ynys Affallon (Illa de les Pomes) o bé d'Affallach (El regne dels morts). També es creu que en el segle VI se celebrà el primerEistedfodd, festival de música i poesia, potser reunit a Conway per Maelgwn, però no està datat amb seguretat fins al segle ix.
Aquest període durà del 1100 al 1350 aproximadament, i també fou anomenat "dels bards dels prínceps". La consolidació delregne de Gwynedd va permetre una evolució literària en gal·lès. Els bards es dividien en graus segons l'aprenentatge que havien seguit. El més alt, opencerdd (cap de cançó), cantava a la cort les proeses del seu senyor, dels sants i de déu, i tenia prohibit cantar l'amor o la natura. Elbardd teulu cantava a la família del senyor, i podia cantar l'amor, la naturalesa i les dones. El més baix, elcerddorion (trobador) es dedicava a la poesia obscena i satírica, així com a les històries oralscyfarwyddyd, desenvolupades i recollides posteriorment en elMabinogion.
Aquesta graduació basada en l'ensenyament va persistir, i durant el regnat d'Enric IV d'Anglaterra, l'Eistedfodd o Tro dels Bards donava certificats i s'encarregava que els poetes dels esglaons més baixos no caiguessin en la mendicitat. Tanmateix, això provocà també un conservadorisme lingüístic i literari, perquè l'arcaisme era considerat de bon gust. Els bards, endemés, solien pertànyer a la mateixa família, com el cas de Meylir, el seu fill Gwalchmai i el seu net Meylir ap Gwalchmai, tots ells a la cort de Gwynedd aAberffraw.
Els principals poetes del període foren Gwalchmai (fl. 1130-1180) autor de la cançó de primaveraGorhoffedd (Vanaglòria) i de la sàtira contra els monjos Kynddelw; el seu fill Meilyr ap Gwalchmai, autor d'Arwyraim Owain (Exaltació d'Owain, 1137); Cynddelw Bryddyd Mawr ("El gran poeta", fl. 1155-1200) de la cort de Powys;Owain Cyfeiliog (1140-1197) poeta i príncep de Powys, autor d'Hirlas Owain (El corn bevedor gris d'Owain);Hywel ap Owain (mort el 1170), príncep de Gwynedd, cantor de l'amor del país, amb els gèneresmarwnad (elegia) imoliant (elogi); i Gruffydd ap Yr Ynad Coch ("Fill de la Justícia Vermella"), qui escriví el 1282 unMarwnadau a la mort del reiLlywelyn ap Gruffydd.
També destacà el gèneremarwysgaf (Cançó en el llit de mort), de caràcter religiós, on es confessen els pecats per la proximitat de la mort, i altres proeses dels sants. Els darrers poetes, però, s'inclinaren per les noves rimes, com lesawdl. Els més famosos foren Gruffydd ap Maredudd (fl. 1352-1382), Gruffydd ap Dafydd (fl. 1380), Casnodyn (fl. 1320-1340) i altres.
Pel que fa a la prosa profana, en el segle ix aparegueren a l'església deSant Teilo les primeres gloses de traducció llatina al gal·lès, i del segle X data elComputus fragment, part d'un llibre d'astronomia amb molts llatinismes. També data del 1200 una nova versió en gal·lès de les lleis deHywel Dda, en elLlibre Negre de Chirck. Els texts històrics eren recollits pelscyfarwydiaid, molt influïts pels bards, qui recitaven també contes orals barrejant-hi folklore, heroisme, mitologia i fets històrics. El més important d'ells fou elMabinogion, recollit alLlyfr Gwyn Rhyddench (Llibre Blanc de Rydderch) i alLlyfr Coch Hergest (Llibre Roig d'Hergest), i conté onze històries comLes quatre branques de Mabinogi, Culhwch ac Olwen (1100),El somni de Rhonabwy (segle xiii),Owain ac Luned, Geraint ac Enid, Peredur map Efrawg, Pwyll, príncep de Dyvet, Branwen ap Llyr, Math map Mathonwy, Lludd ac Llevelys iSomni de Macsen, totes elles de caràcter cavalleresc i mostren les lluites entre els senyors, matrimonis i venjances. També conté l'Avellanau (Poema dels pomers, segle xiii), dedicat aMerlí.
De moltes d'aquestes històries evolucionaria posteriorment el cicle arturià. També es van traduir al gal·lès nombroses obres llatines, comDelw Y Byt (Imago mundi) d'Honori Augustonenc, laGwelediagaeth Bawl Abostol (Visió de l'apòstol Pau), la traducció d'Epictet de HieràpolisAdrian ac Ipotis, laCynghoreu Catwn (Disticha catonis) deDionisi Cató,Y Bibyl Ynghymraec (Promptuarium Bibliae), laHystoria Gryddyd ap Cynan, laYstoria Brenhined Y Brytanyeit, traducció de laHistoria Regnum Brittaniae (1136) de Geoffrey de Monmouth, que serví de base històrica al mite artúric,Y Sent Greal (El sant Grial) iSeith Doethon Rufein (Història dePerceval). També s'ha trobat versions de laChanson de Roland i de diversos llibres de lleis.
El període del 1350 al 1450, però, és el considerat com a l'Edat d'or delscywydd. Després de la conquesta anglonormanda, encara eren importants a les corts de Gwynedd i Powys elsuchelwyrs (aristòcrates de les Marques), qui subvencionaven els bards, tot i que minvaria el prestigi tant delspencerdd com delsbard teulu. Endemés, al Sud va morir la vella cançó i només es mantindria la tradició oral. El gran poeta d'aquesta època fouDafydd ap Gwilym (1340-1370), autor d'una poesia descriptiva dels costums de l'època i considerada com a contemporània deGeoffrey Chaucer. També compongué 101 poemes dedicats a la rossa Morudd, amb forta influència provençal. Se'l considera deixeble de Llewelyn i Ifon Hael, i destacà per descartar els vells arcaismes i adoptar noves formes com elcywydd i eltraethawdl (cobla de set síl·labes), així com el llatai o missatge amorós inventat per Llywarch ap Llywalyn (Prydydd Y Moch, 1173-1220), i eldyfaliad o poema descriptiu.
Altres poetes contemporanis seus foren Gruffydd ap Adda (mort el 1344),Iolo Goch (1320-1398), Llywelyn Goch Amheurug Hen (fl. 1360-1390), amb l'elegiaMarnwad Lleucu Llwyd, Gruffydd Llwyd ap Dafydd (fl. 1380-1410), poeta oficial d'Owain Glyndŵr, Rhys Goch Eryri (1365-1448), Llywelyn ap Y Moel (mort el 1440), i sobretotSion Cent (mort el 1430), qui compongué nombrosescywyddau brud (Cançons semipoètiques) iCywyddau'r Byd (Lloes als vells temps).
Posteriorment, aparegueren alguns autors de qualitat inferior, com Dafydd Nanmor (1420-1490), Llywelyn Y Glyn (1447-1486) i Gutor Glyn (fl. 1440-1493). D'altres mostraren certa consciència nacional, com Mareddud ap Rhys (fl. 1430-1450), Hywel Swrdwal (fl. 1430-1460), Tudur Penllyn (fl. 1470), Dafydd Llwyd ap Llywelyn (1420-1500) i Hywel Cylan (1435-1470).
Els capellans, preocupats per la llengua, convertiren el gal·lès en un idioma literari modern i crearen també una llengua estàndard. Durant el període del 1450 al 1650, elscywydd assoliren una nova Edat d'Or, amb poetes com Dafydd ab Edmwnd (fl. 1449-1500), deixeble de Meredydd ap Rhys, i que el 1451-1453 va fer arranjaments d'arpa i veu per a competicions poètiques. Va aconseguir que l'Eistedfodd tradicional deCaerfyrddin canviés la mètrica tradicional, i seguit pel seu nebotTudur Aled (mort el 1526) i per Gutun Owain (fl. 1460-1500) van reunir-ne un el 1523 a Caerwys (Y Fflynt), que es repetiria el 1568, molt lligat, però, al sistema bàrdic antic.
També aconseguiren de la reinaElisabet I d'Anglaterra la creació d'una Comissió de Vint Nobles del Nord de Gal·les per tal de redimir l'Orde Bàrdic dels "poetes indesitjables" que donaven mala fama a la poesia gal·lesa en general. Així, el20 de maig del1594 dotze d'ells convocaren unEistedfodd, però no hi ha cap prova documental que se celebrés.
Tanmateix, la reforma protestant, el fet que els Tudor fomentessin l'anglès, i que els nobles gal·lesos s'establissin a la cort deLondres, van destruir la cultura antiga i els seus lligams amb la llengua. Tot i així, s'inciaria una nova tradició popular en la poesia gal·lesa, començada amb l'obra deRhys Pritchard (1579-1644) deLlanymddyfri, autor deCanwyll y cymry (La lluerna dels gal·lesos, 1646) on empra la mètrica anglesa, i les sevesPenillion telyn (1676), composicions per recitar amb arpa.
Els darrers bards foren Sion Tudur (mort el 1602), qui satiritzà l'aristocràcia, Edmwnd Prys (1544-1623), degà deMerionnyd, i William Cynwal (mort el 1588), William Llyn (1535-1580), Sion Phylyp (1544-1620) i Simwnt Vychan (mort el1606). Però cap al 1550 s'iniciaria la prosa moderna en gal·lès, conforme les normes del renaixement i la reforma protestant, amb un vocabulari enriquit per neologismes.
Pel que fa a les obres inspirades en la reforma protestant, podem destacar:Yn Y llyvyr hwnn (En aquest llibre,1547), el primer llibre imprès en gal·lès, són extraccions de les escriptures;Oll synnwyr pen, també del 1547, col·lecció de proverbis de William Salisbury (1520-1584), també traductor de l'Antic Testament i pioner de la nova llengua; elWelsh Prayer Book, compost el 1567 per Salisbury i Richard Davies (1501-1581), bisbe de St Daffyd;Y Bibl Ynghymraec (La Bíblia Gal·lesa, 1588), composta en un llenguatge modernitzat perWilliam Morgan (1545-1604), bisbe de Saint Asaph, ambn ajut d'Edmwnd Prys; es tornaria a publicar el1620 sota la supervisió del nou bisbe John Davies (1567-1644) i Richard Parry (1560-1623), i així el gal·lès esdevindrà l'idioma oficial de la religió i en farà possible l'alfabetització popular a les escoles dominicals;Deffyniad Y ffydd, traducció de l'Apologia Ecclesiae Anglicanae de Miles Coverdale, feta el 1595 per Morys Kyffin (1565-1598);Perl mewn adfyd (La més bonica perla espiritual, 1595) traducció de l'obra d'igual títol d'Arthur Kent, feta perHuw Lewys (1562-1634);Homiliau (Homilies, 1606) d'Edward James (1569-1610); Llwybr Hyffordd (El camí de l'home senzil, 1630) de Robert Llwyd (1564-1655);Yr Ymarfer o Dduwiolieb (Pràctica de la pietat, 1630), traducció de l'obra de Lewis Bayly, feta per Rowland Vychan (1590-1667);Llyfr Y Resolution (Directori cristià, 1632) de John Davis de Mallwyd (1567-1644); i una crònica de la creació fins al 1552, composta per Ellis Grufydd.
Per la seva banda, els catòlics romans atacaren l'anglicanisme com a quelcom importat d'Anglaterra, i cridaren també a preservar l'antiga religió. D'entre la literatura catòlica es pot destacar elsDosparth Byrr, primera gramàtica impresa, i elDrych Cristianogawl (Devocionari cristià, 1585) compostes per Gruffydd Robert (1522-1610); laLanter Gristnogawl (Llumanera cristiana) de Robert Gwyn;Theater du mond, traduït del farancès el 1615 per Rhosier Smyth (1541-1625); l'Athragaeth grisnogawl (1568) de Morys Clynnog (1525-1581) i la traducció de l'italiàEglurhad helaethlawn, composta el 1618.
Aquest renaixement també propicià l'aparició de les primeres gramàtiques gal·leses amb criteri científic, encara que mantenien fortes influències bàrdiques, com laCambrobrytannicae … institutiones (1592) de Sion Dafydd Rhys (1534-1609); l'Antiquae linguae … rudimenta (1621) de John Davies Fallwyd de Mallwyd, i elDictionarium duplex (1632) basat en treballs de llatí al gal·lès de Thomas Williams de Trefiw (1550-1622).
Amb l'arribada delpuritanisme, paradoxalment, arribà també un important esclat de la literatura en llengua gal·lesa del segle xvii. Els principals autors del període foren Moses Williams (1685-1742), traductor de manuscrits antics;Morgan Llwyd (1619-1659), un dels més importants del període, influït tant pels quàquers com pel místic alemanyJakob Boehme, componguéLlyfr Y tri aderyn (El llibre dels tres ocells, 1653), disquisició sobre la llibertat religiosa, i elLlythur ir Cymru cariadus (Carta a l'estimada Gal·les, 1653); Charles Edwards (1628-1691) amb el recull de càntics a l'estil anticHanes Y ffydd ddiffuant (1667); Edward Samuel (1674-1748) amb la moralistaHoll ddyledswydd dyn (Tots els deures de l'home, 1718);Gruffydd Jones de Llanddowror (1683-1761), considerat un dels pares de l'educació popular en gal·lès;Theophilus Evans (1693-1767) autor deDrych y prif oesoedd (Visió de l'Edat primitiva, 1716), recull de mites històrics gal·lesos, treball imitat per Lewis Morris enTlysau yr hen Oesoedd (Joies de l'Edat Primitiva, 1717);Ellis Wynne (1579-1644), considerat el més gran prossista gal·lès del període, ambRheol buchedd sanctaidd (Traducció deLa vida Sagrada de Taylor, 1701) iGweledigaetheu i bardd cwsc (Traducció deLos sueños deFrancisco de Quevedo,1703).
El segle xviii començà amb poetes que seguien els metres i temàtica de l'anterior període, com William Phylip (mort el 1669), Hugh MorrisHuw Morys de Pontymeibion (1622-1709), qui deixà d'emprar el vers lliure i es decantà pel vers amb cadència sil·làbica, i Lewys MorysLlywelyn Ddu (1701-1765) autor de nombroses composicions per a arpa,Penillion telyn.
L'empremta del metodisme, però, es notà aviat en la cultura gal·lesa. El1751 es fundaria a Londres laCymdeithas Cymmrodorion oCymmrodorion Society, promoguda pels membres de la comunitat gal·lesa de Londres, William Wynn de Llangynhafal (1709-1760), Edward Richard (1714-1777) i Evan EvansIeuan Fardd (1731-1788), per tal de traduir les obres dels bards gal·lesos, i es caracteritzà pel neobardisme, el neodruisme i la revalorització del passat cèltic. El1771 aquesta societat passà a anomenar-seCymdeithas Gwyneddigion, i des del 1789 es dedicà a promoure la recuperació dels festivals bàrdics amb concursos de poesies on res reproduïen els antics metres, anomenatsEisteddfod. Un dels més assidus fou el gran poeta gal·lèsGoronwy Owen (1723-1769), inspirat en Lewys Morys i els classicistes anglesos, qui reintroduí a la literatura gal·lesa les poesies awdl i cywydd, tot creant escola. Tanmateix, com que tenia un tarannà aventurer, va emigrar a Amèrica (com molts dels seus compatriotes) i morí aVirgínia.
Pel setembre del 1789 es reuní a Bala un renovat Eisteddfod, patrocinat per Thomas Jones de Corwen, qui apel·là al patronatge de laGwyneddigion per tal que tirés endavant. Així, el següent se celebraria el 1790 a Saint Asaph, i es decidí que se celebrés la primera setmana d'agost seguint un cerimonial druídic inventat perEdward WilliamsIolo Morgannwg (1747-1826), poeta romàntic que prengué com a model de llengua laWelsh grammar (1728) composta per Sion Rhydderch. L'Eisteddfod es reunia sota els auspicis delGorsedd Beirral Ynys Prydain (Tro dels Bards de l'Illa de Britànnia), organització que se n'encarregava de la patrocinació i responia al lemaY gwir yn eryn Y byd (La veritat per damunt de tot). Després dels que es reuniren a Llanrwst (1791) i Dynbych (1792), es decideix definitivament que es reuneixin un cop l'any, així com un festival de dansa folklòrica a Llangowen, a la vall de Dyfrdwy.
Després de l'èxit que se celebrà aCaerfyrddin el 1819, esdevindrà l'exhibició més gran de folklore gal·lès, barreja de festival, esdeveniment patriòtic i recital de cançons i de poesia (recitar i compondre) amb acompanyament d'arpa, cants, balls i cerimònies druídiques. Fou la primera mostra de manteniment de la independència nacional, però endemés desenvolupà alguns nous gèneres com l'awdl (oda) mercè poetes comTwm o'r Nant, Daffydd Ddy Eryry i Gwallter Mechain. I el seu exemple esperonarà la celebració de festivals similars no sols a la resta del món celta (Bretanya,Cornualla), sinó també en el món llatí (Occitània,Catalunya,Galícia i elPaís Basc).
Des del 1819 l'Eisteddfod serà patrocinat per la Cymmrodorion Society, ara amb seu aDyfed, qui integraria definitivament elGorsedd com a tribunal, alhora que els nobles i rics iniciaven també llur mecenatge. Des del que se celebrà a Llangollen el 1858, començà a prendre un tarannà nacionalista i reivindicatiu, i des del de Dynbich el 1860 es va decidir que se celebrés alternativament cada any en una ciutat del Nord de Gal·les i en una ciutat del Sud. Finalment, el 1880 pren el nom deNational Eisteddfod Association.
Mercè a aquestes celebracions, es creà una nova escola literària, amb autors com Dewy Wyn o Eifion (1784-1841), Daffyd Ddu Eryri (1759-??), mestre i gramàtic autor d'Awdlau, i Ebenezer ThomasEben Fardd (1802-1863). Però amb ells la poesia clàssica va decaure definitivament. Es formà una nova generació de versadors lliures influïts pel metodisme, així com la idea delcynghanedd o sol·licitud de preservació de la cultura gal·lesa, que a poc a poc serà duta a la pràctica en el terreny polític. Els principals autors forenWilliam Williams Pantycelin (1717-1791) autor dels reculls d'himnesCaniadau y rhai sydd ar y Mor o Wydr (Cançons de les que hi al Mar de Vidre);Ann Griffiths (1776-1805) autora d'himnes religiosos i poesia popular, els poetes metodistes Dafydd Jones Caio, (1771-77) traductor d'himnes metodistes d'Isaas Watts; Morgan Rhys (1716-79); David WilliamLlandeilo Fach (1720-94), Peter JonesPeter Fardd (1775-1845); David Charles (1762-1834), John Blackwell Alun (1797-1840), pare de la lírica moderna gal·lesa ambCan Gwraig y Pysgotwr (La cançó de la dona del pescador), Ieuan Glan Geirionydd (Evan Evans, 1795-1855),Twm o'r Nant (1739-1810), poeta, joglar i bard, iJohn JonesGlan-Y-Gors (1766-1821), autor satíric influït perThomas Paine i pels francesos, autor deDic Shon Dafydd (1803), sàtira sobre els gal·lesos que no parlen llur idioma, iSessiwn yng Nghymru, poesia sobre l'ús del gal·lès i de l'anglès al país de Gal·les. Per altra banda, el 1792 els germans Owen i William Jones van fer edicions dels clàssics gal·lesos.
Durant la primera meitat del segle xix es produí una forta embranzida cultural en llengua gal·lesa. El 1814 s'editaria aAbertawe la revista setmanal en gal·lèsSeren Y Gomer (Estrella de Gomer), sota els auspicis de l'església no conformista per Joseph Harris Gomer, i es mantindrà com a mensual fins al 1920. Cap al1866 s'editaven en gal·lès uns 120.000 exemplars en diversos setmanaris i mensuals, tot i que els burgesos promovien cada cop més l'ús únicament de l'anglès a la vida pública.
Dues figures força importants del període forenThomas PriceCarnhuanawc de Crickhowel (1787-1848), capellà de Cwmdu, qui col·laborà amb el bretóJean-François-Marie Le Gonidec en l'elaboració del seu diccionari, el 1820 fundà una escola totalment en gal·lès i el 1838 va organitzar una recepció als poetes bretons a l'Eisteddfod gal·lès; també fou autor del tractat històricHanes Cymru a chenedl and Cymry (Història de Gal·les i de la nació gal·lesa, 1836-1842), de caràcter força nacionalista. I William Owen Pughe Idrison (1759-1835), fundador del diari per la llenguaY Greal i autor d'un importantGeriadur cenhedlaethol Cymraeg ac Saesnog (Diccionari gal·lès-anglès, 1803, reeditat el 1832), i d'altres com laCadwediogaeth yr iaith gymraeg (Gramàtica de la llengua gal·lesa, 1808). També destacarenJohn Robert PryseGolydddan (1840-1862), fill de Robert John Pryse (1807-1889), autor d'unaHanes Llenyddiaeth Gymreig (Història de la literatura gal·lesa).
El moviment gal·lès rebé un fort impuls quan el 1843 el metodistaThomas Gee (1815-1898) va fundar a la revistaY Faner (La bandera), la més antiga que encara es publica en gal·lès, des d'on començaren les reivindicacions d'autogovern alhora que feia noves edicions de lesMabinogi i de lesHenchwedlane (Velles històries). Des del 1854, endemés, Gee va promoureY Gwyddionaur Cymraeg (L'Enciclopèdia Gal·lesa), que no sols fou una publicació, sinó també un moviment des del qual s'empararen la major part d'autors en llengua gal·lesa d'aquell moment. El 1876 patrocinaria la fundació de l'Eisteddfod Genedlaethol per tal d'organitzar els concursos poètics, i el 1879 publicaren per encàrrec de l'Enciclopèdia Gal·lesa laHanes Y Brytaniadi a'r Cymru (Història dels Britànics i dels Gal·lesos).
Entre ells destacarien autors com Glasynys (1828-1870) i el grup bohèmic format perJohn JonesTalhiarn (1810-1870),Richard DaviesMynyddog (1833-1877) iJohn Ceriog HughesCeiriog Syr Meurig Grynswth (1832-1887), autor dels poemesDafydd y Garreg Wen (David de la Roca Blanca). També foren importantsWilliam ThomasIslwyn (1832-1878), autor del poemaY storm (La tempesta), M. Lloys Philips, autor d'unaLlewiadur i'r iaith seisonig (Gramàtica anglogal·lesa, 1856), Gruffyd Roberts, autor de l'Y Drich Cristionogawl (El mirall del cristià); Robert WilliamsTrebor Mai, amb el recullGwaith Barddonol Prif Englyniwr Cymru (Obres dels principals bards de la literatura gal·lesa, 1883); John Phillips Tegidon (1810-1877) i el poeta i músicJames JamesIolo Emleym(1800-1879), qui el 1856 compondria l'himne nacional gal·lèsHen wlad fy Nhadau (La terra dels meus pares).
També foren importants les revistes i els crítics literaris. Durant aquests anys destacaren la cultaY Traehodydd (L'Assagista) i la popularGeiniogweth, ambdues fundades pels crítics literarisWilliam ReesGwilym Hiraethog (1802-1883), autor d'Aelwyd F'ewythyr Robert (La llar de l'oncle Robert, 1852);Samuel Roberts (1800-1885), també assagista iLewis Edwards (1809-1887).
Entre finals del segle xix i començaments del segle XX destacaren alguns autors força lligats al desenvolupament de la nova Universitat de Gal·les. Es tracta deDaniel Owen (1836-1895), considerat elCharles Dickens gal·lès, redactor del diariYr Amserau (El temps) i autor de novel·les comHunangofiant Rhys Lewis (Autobiografia de Rhys Lewis, 1885),Y siswrn (Les tisores, 1888),Enoc Huws (1891) iGwen Thomas (1894);Owen Morgan Edwards (1858-1920), inspirador del nou moviment que farà del gal·lès una llengua amb identitat literària,John Morris-Jones (1864-1929) professor de llengua gal·lesa aBangor, autor deCaerdd Dafod (Art poètica, 1929),Orgraff yr Iaith Gymraeg (Ortografia de la llengua gal·lesa, 1928) iWelsh syntax (1931);Thomas Rees (1869-1926), professor de teologia, i el poetaRobert Ambrose JonesEmrys ap Iwan (1851-1906).Howell Elvet Lewis (Elfed 1860-1953) compondria el poemaCofia'n Gwlad (Recordarè el meu país), considerat el segon himne nacional gal·lès.Robert Roberts Silyn (1871-1930) també estudià a Bangor.
.JPG)
Del 1922 al 1951 s'edità la revista literàriaY Llenor (El literat), completada amb el diariBarddas (Bardisme) i ambYsgrifau Beirniadol (Assaigs crítics). Hi destacarien com a autorsWilliam John Gruffydd (1881-1954), el poeta i traductorThomas Gwyn Jones (1871-1949) amb elFaust deGoethe (1922), elMacbeth deWilliam Shakespeare (1943), el poetaGwylym Parry (1884-1956), que popularitzà l'englyn, quartet de trenta síl·labes,David Gwenallt Jones (1890-1968) amb poesies marxistes i revolucionàries comY Mynach (El monjo, 1926) oGwreiddiau (Arrels, 1959), la novel·listaKate Roberts (1891-1985), influïda perAnton Txékhov;Euros Bowen (1904-?) amb 11 volums d'edicions de clàssics gal·lesos; D. Tegla Davies (1880-1967);Saunders Lewis (1893-1985) polític i assagista,Ellis Humphrey EvansHedd Wyn, poeta mort al front el 1917, amb el recullCerddi'r bugail (Poemes pastorils, 1918);Dafydd Emyris Evans (1891-??). D'altres autors destacats foren l'assagistaThomas Parry-Williams (1887-1975), D.J. Williams "D.J." (1885-1970), inclou la trilogiaStoriau'r Tir (Històries de la terra) que fou publicada com aY Gaseg Ddu (L'euga negra) el 1970, però les dues altres foren publicades el 1934,Hen Dy Ffarm (La vella granja) iHen Wynebau (Cares velles); Iorwerth Peate (1901-?), Waldo Williams (1904-?),John Gwilym Jones (1904-1988), mestre que va viure quatre anys a Londres i tornà a Gal·les, William Morris, William EvansWil Ifan, Albert Evans-JonesCynan (1895-1970), Pennar Davies, J. Gwyn Griffiths, Alun Llywelyn Williams; Robert MaynardBobi Jones (1929);Gwyn Thomas (1936),Caradog Prichard (1904-1980), I.D. Hooson (1880-1948), John Lloyd-Jones (1885-?), Dewi Emrys James (1881-1952) i Thomas I. Nicholas (1903).
De les etapes posteriors també caldrà destacar autors comT. Rowland Hughes (1903-1949), Dewi WilliamsDic Tryfan;Islwyn Ffowc Ellis (1924) guanyador el 1951 de la medalla d'or a l'Eistedfodd pel recull d'assaigsCyn Oeri'r Gwaed (Abans del refredament de la sang); R.T. Jenkins (1881-1970) amb la novel·la històricaOrinda (1943), Huw Lloyd Edwards, T. H. Parry-Williams, F.G. Payne, J.O. Williams, Aneirin ap Talfan Davies, J. Lloyd Williams, Islwyn Williams, i sobretot la gran novel·listaMarion Eames (1921), autora d'obres ambientades en els quàquers gal·lesos dels EUA, comY staffel Ddirgel (La cambra secreta, 1969) iRhandir mwyn (La dolça contrada, 1970).T. Glynne Davis (1926) fou aclamat en l'Eisteddfod del 1951 amb el poemaAdfeilion (Decaiment), W. Leslie Richards (1916) componguéCysgod y Cryman (L'ombra de la falç, 1953), Kitchener Davis va compondre un monòleg en vers lliureSwn y Gwynt Sy'n Chwythu (El so del vent quan bufa, 1953), Rhydwen Williams (1916) i Gareth Alban Davies (1920), minaire graduat a Oxford.
Per altra banda, la forta davallada en l'ús de la llengua porta a alguns autors gal·lesos a expressar-se literàriament en anglès, amb nombroses obres ambientades a Gal·les. Es considera com el pare de l'anglogal·lèsCaradog Evans (1787-1945), ambMy people (1915),My neighbours (1919) iTaffy (1923); Jack Jones (1884-1970) amb les novel·lesRhondda rondabout (1934),Off to Philadelphia in the morning (1947),River out of Eden (1951), iLily of the Valley (1952).Lewis Jones (1897-1939) va descriure la vida dels minaires aCwmardy (1937) iWe live (1939).Gwyn Thomas (1913-1981), fill d'un minaire, autor deSorrow for Thy sons iAll Things Betray Thee (1949). Richard Llewelyn (1906-1983) escrivíHow green was my valley (1939). Alexander Cordell (1914-1997) escrivíThe hosts of Rebecca (1960) iSong of the Earth (1969).
Els més destacats han estatDylan Thomas (1914-1953) gran poeta autor de18 poems (1934),Twenty-five poems (1936),The map of love (1939) i l'obra de teatreUnder the Milk Wood (1954); el novel·listaRhys Davies (1903-1978) ambThe things men do (1936),The trip to London (1946) iNobody answered the bill (1971).
El 1995 se celebrà a Barcelona una Setmana de Gal·les a Catalunya, promoguda pelCelfddydau Cymru (Consell de les Arts a Gal·les) i per David Roe-Beddoe, president de laWelsh Developement Agency. Ja en el 1991 havien signat un conveni de cooperació amb la Generalitat. Així actuarien a Barcelona laCerddorfa Genedlaithol Gymreig Y BBC (Orquestra Nacional de Gal·les-BBC), els grups de teatre Estronwyr i Forester amb l'obraBrith, i visitaren el paísEdward Thomas (1961), autor bilingüe de la novel·laEast from the gantry (1992) i creador del grup teatralY Cwmni, els escriptors Steve Griffiths, Gareth Alban Davies, Angharad Thomos, Sian Ithel, R. Gerallt Jones, Iwan Llwyd, Geryn Williams, l'anglogal·lèsRobert Stuart Thomas (1913), Gwyneth Lewis, Menna Elfyn i Dannie Abse.
