Lisboa (enportuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenadaLisbona en català,[1][2] és lacapital i laciutat més gran de l'estat dePortugal. Se situa a l'estuari delriuTajo (Tejo en portuguès). A més de la capital del país, és la capital deldistricte de Lisboa, de laregió de Lisboa, de l'Àrea Metropolitana de Lisboa; i és, també, el centre principal de la subregió estadística de laGran Lisboa. La ciutat té una població de 547.631 (2011) habitants; i l'àrea metropolitana, 3 milions (una quarta part de la població del país). Lisboa és la ciutat més rica de Portugal, amb un PIB per capita superior a la mitjana europea.
Lisboa es troba a la latitud 38° 43′ nord i longitud 9° 8′ oest, cosa que la converteix en la capital més occidental de l'Europa continental. Es troba a l'oest delpaís, a la costa de l'oceà Atlàntic, al lloc on elTajo s'uneix amb l'oceà. La ciutat ocupa una àrea de 84,6 km². Els límits de la ciutat, al contrari del que passa normalment a les grans ciutats, es troben ben delimitats dins del perímetre històric. Això va produir la creació de diverses ciutats al voltant de Lisboa, comLoures,Odivelas,Amadora iOeiras, que sónde facto part del perímetre metropolità de Lisboa.
El centre històric de la ciutat es compon deset turons: alguns carrers són massa costeruts per permetre el pas de vehicles; la ciutat se serveix de tresfuniculars i un elevador (elevador de Santa Justa). La part occidental de la ciutat és ocupada pel Parc Forestal Monsanto, un dels parcs urbans més grans d'Europa amb una àrea de gairebé 10 quilòmetres quadrats.
Situada al marge dret (al nord) de l'estuari delTajo, dos ponts uneixen la ciutat amb l'altra vora:
Lisboa té unclima mediterrani tot i ser a l'oceà atlàntic, donada la influència delCorrent del Golf. En destaca un total de pluja anual relativament alt (750 litres) i una forta secada estival. Com a mitjana, hi ha 3.300 hores de clima assolellat a l'any i cent dies amb pluges. Rarament baixa la temperatura de 5 °C, que normalment roman en una mitjana de 10 °C.
Per estacions, els estius són calents i secs amb temperatures diàries màximes entre 26 i 29 °C, i les mínimes entre 16 i 18 °C. Els hiverns són plujosos i frescos amb temperatures entre 8 i 15 °C, mentre la primavera i la tardor són suaus. Les temperatures extremes màximes poden arribar als 36 °C i a 2 °C les més fredes.
Alfama és un barri d'estrets carrers, bressol delfado. Va sobreviure alterratrèmol de Lisboa. En l'Alfama es troba la majoria de locals de fado, on es pot gaudir d'un sopar o una copa mentre s'escolten les cançons en directe. A diferència del Bairro Alto, l'Alfama és una zona molt més tranquil·la. També s'hi troba lacatedral així com elcastell de Sant Jordi.
ElBarri Alt és una àrea del centre de Lisboa. És un districte comercial, d'entreteniment i residencial. Actualment, el Barri Alt és el lloc de reunió dels joves de la ciutat i una de les principals zones de lleure nocturn. En aquest barri se solen concentrar els grups de tribus urbanes, que posseeixen establiments i llocs de reunió propis. Elfado encara sobreviu en les nits lisboetes. La gent que freqüenta el barri alt de nit és una barreja de locals i turistes.
A la ribera delTajo, es troba el barri històric deBelém. La seva principal atracció turística és elmonestir dels Jerònims, la construcció del qual va començar el1501 i es va tardar setanta anys a acabar-lo. Durant la construcció, el monestir va costar l'equivalent a 70 kg d'or per any. La major part dels costos van ser sufragats mitjançant el comerç d'espècies. És el millor exemple del que s'ha denominatestil manuelí, la inspiració del qual prové dels territoris visitats durant l'era dels descobriments, també influït pelgòtic i l'estil renaixentista. Les restes deLuís de Camões, autor de l'obraOs Lusíadas, i les de l'exploradorVasco da Gama reposen almonestir. Molt a prop del monestir es troba latorre de Belém, construïda també en estil manuelí dins de les aigües de l'estuari del Tajo.
La població de la ciutat és de 564.477 segons el cens de 2001, l'àrea metropolitana té 2.641.006 habitants en una extensió propera als 3.000 km², prop d'un terç de la població de Portugal. Ladensitat de població de la ciutat és de 6.518,1 habitants/km².L'àrea metropolitana de Lisboa és una de les àrees metropolitanes europees que més ràpid creixen, i s'estima que la seva població augmentarà fins i tot 4,5 milions d'habitants el 2050.
Com a curiositat cal afegir que els lisboetes reben el renomd'alfacinhas, a causa de l'intensiu cultiu d'enciams que feien els antics habitants de Lisboa en els camps propers a la capital (alface en portuguès ésenciam).
Evolució demogràfica de la ciutat de Lisboa (1801 – 2004)
Troballes arqueològiques d'origen fenici sota el claustre de la catedral de Lisboa
Lisboa és per a uns d'origen grec, per a altresfenici.[3] El port natural que creava l'estuari del riuTajo el va convertir en un punt per crear un assentament que proveís de menjar els vaixells fenicis que es trobaven en ruta comercial cap a lesilles de l'Estany (actualmentilles Scilly iCornualla).
Els fenicis també van aprofitar la situació de la colònia en la boca del riu més gran de la península Ibèrica per a comerciar amb les tribus de l'interior, de les quals obtenien metalls preciosos. Un altre important producte local era lasal, el peix salat i els cavalls lusitans.[4]
Segons la llegenda, la ciutat hauria estat fundada perUlisses, i els grecs hi haurien establert un port comercial. La llegenda prové del nom romà de la ciutat,Olissipo, que amb el temps va canviar aOlissipona oLissipona. Les investigacionsarqueològiques han tret a la llum evidències de primitiva ocupació humana en la localització de Lisboa des de, almenys, elsegle vi aC, successivament perfenicis,grecs icartaginesos. Les informacions històriques comencen en el context de laconquesta romana d'Hispània per part de leslegions romanes, quan era denominadaOlissipo. Serveix, a partir del137 aC, com a base d'operacions del cònsolDècim Juni Brutus Gal·laic contra els nuclis delusitans dispersos després de l'assassinat del seu líder,Viriat, quan s'admet que ací, per aqueix motiu, hauria existit algun tipus d'estructura defensiva. Posteriorment, en el60 aC, sent propretorGai Juli Cèsar, conclogué la conquesta definitiva deLusitània, i va concedir a la població el nom deFelicitas Júlia, i als seus habitants els privilegis de laciutadania romana.
Durant les invasions de l'Imperi Romà pels bàrbars, a les quals la península no va ser immune, la ciutat va ser conquistada pelssueus sota el comandament deMaldras a mitjans del segle v, i pocs anys més tard pelsvisigots sota el comandament d'Euric; es tornà definitivament visigoda sota el regnat deLeovigild. Segles més tard, en el segle viii, la ciutat cau sota dominimusulmà (716), passa a anomenar-seAl-Ushbuna o al-ʾIšbūnah (الأشبونة). Les transcripcions més freqüents són Ushbuna, al-Ushbuna i Lashbuna. Fou part de lakura deBéja, però aviat es va formar una província separada amb Ushbuna, Santarem i Sintra que va portar el nom deBalata.
En el context de laconquestacristiana de la península, la seua possessió oscil·la a l'aire de les envestides cristianes, que la consideren una mica al marge delriu Tajo. D'eixa forma, va ser conquistada inicialment perAlfons II d'Astúries, en la contraofensiva de796. En eixa ocasió la ciutat va ser saquejada i les forces cristianes, massa distants de la seua base en la regió d'Entre-Duero-i-Miño, se'n van retirar de seguida.
El937 els lleonesos van creuar el Duero i van arribar a Mèrida i Badajoz: derrotaren els cordovesos prop deLisboa[5] iOrdoni III de Lleó va fer una ràtzia fins a Lisboa el955[6] en què la ciutat va patir severs danys. El 844 fou atacada pelsnormands (o madjus); el governador d'Ushbuna va escriure a l'emir deCòrdova alertant que 54 galeres nòrdiques havien ancorat a la vora de la ciutat i durant 13 dies es van dedicar a matar i saquejar fins que finalment van marxar cap al sud. Un segon atac normand es va produir el 966.
Sabur o Sapur, llibert del califaal-Hakam II, era governador de l'Àndalus occidental (Gharb al-Àndalus), que incloïa Lisboa als darrers anys del califat. Vers el 1012 va proclamar la seva independència adoptant el títol d'hadjib i establint la seva capital a Badajoz. Va morir el 1022 i un dels seus fidels,Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Màslama ibn Abd-Al·lah ibn al-Àftas al-Mansur, conegut després com al-Mansur o Almansor I de Badajoz, va exercir la regència de dos fills menors d'edat als quals no va tardar a suplantar. Els dos menors foren instal·lats a Lisboa però al cap d'un mes, a petició de la població, hi va designar un nou governador. El 1027 el sevillàAbu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad va sotmetre l'emirat, i l'emir va haver de reconèixer la sobirania deSevilla, però quan el 1030Yahya I ibn Alí, califa a Màlaga, va posar Sevilla sota la seva sobirania feudal, l'emir de Badajoz es va declarar independent i va esclatar la lluita; llavors els sevillans van capturar l'hereu de Badajoz, Muhammad ibn Abd Allah, cosa que no va agradar al califa Yahya, que va amenaçar el rei de Sevilla i va impulsar aquest a treure altre cop la figura del fals califaHixem II. El 1031 al-Mansur I va assolir la completa independència. El 1034 el príncepabbadita Ismail ibn Abbad de Sevilla (fill gran del rei Abu-l-Qàssim Muhàmmad), al retorn d'una expedició aLleó va caure en una emboscada que li va parar l'emir de Badajoz al-Mansur I prop de Lisboa; Ismail es va salvar per poc i es va refugiar a Lisboa, cosa que indicaria que la ciutat havia estat incorporada com a domini abbadita i separada de la taifa de Badajoz, com també fou el cas deBéja (on el 1042 va néixer el príncepMutamid de Sevilla). No se sap quan va retornar Lisboa a domini de Badajoz.
La representació més antiga de Lisboa (1500–1510), de laCrónica de Dom Afonso Henriques, per Duarte GalvãoPlànol elaborat pelmarquès de Pombal el 1756 per la reconstrucció de Lisboa després delterratrèmol de 1755.
Davant del perill cristià l'emir de Badajozal-Mutawàkkil ibn al-Aftas va demanar l'ajuda dels almoràvits mitjançant ambaixades a llur sobiràYússuf ibn Taixfín. Una vegada a la península, els almoràvits, amb al-Mutawàkkil i altres reietons aliats, van derrotar Alfons VI en labatalla de Sagrajas, prop de Badajoz, el23 d'octubre de1086. Al-Mutawàkkil, des de llavors, intentà guanyar el favor de Yússuf, cooperant amb ell en algunes empreses, però al mateix temps, davant el temor de perdre el seu regne, pactava també amb el rei lleonès, que l'ajudaria contra els almoràvits a canvi de les places de Lisboa,Sintra iSantarem, ciutats en les que Alfons entrà el maig de 1093. Això va enfurismar els seus súbdits, que van avisar els almoràvits, els quals el van atacar en la primera meitat de l'any 1094. Al-Muttawàkkil va resistir fins a 1095 o 1096, en què va ser capturat i més tard assassinat (febrer del 1096?) juntament amb alguns dels seus fills. L'aliança defensiva amb els lleonesos no es va sustentar, perquè, implicat en la defensa dels seus territoris, el sobirà cristià no va ser capaç d'assistir al governant musulmà, i els territoris que aquest li havia cedit van tornar a caure, a l'any següent, a mans dels musulmans (1094) després de quasi un any i mig de domini cristià. D'aquesta manera, Lisboa, Santarém i Sintra van tornar al domini musulmà, ara sota els almoràvits.
La fortificació, en aquest període, estava constituïda per l'Alcassaba, de planta aproximadament quadrangular, amb prop de 60 metres de costat, en posició dominant a la part alta del pujol, defensada per muralles amb aproximadament 200 metres d'amplària. D'aquest nucli, el perímetre del qual correspon sensiblement als límits actuals del castell, a l'est i a l'oest els murs descendeixen fins al riu embolcallant la població, reforçats per torres on s'obrien les portes.
La retirada de guarnicions almoràvits per fer front als almohades al Marroc va facilitar l'expansió dels regnes cristians.Alfons Henriques, que el 1139 s'havia proclamat primer rei dePortugal, esmentat a les fonts musulmanes com Ibn al-Rik (Fill d'Enric), va atacar Lisboa però va fracassar vers 1140. Però la conquesta deSantarem el15 de març de1147 va obrir la ruta de Lisboa; justament una flota de croats que anava aPalestina, amb 164 vaixells i 13.000 soldats alemanys, flamencs i anglesos, i havia ancorat aOporto, fou convençuda pel bisbe local d'ajudar els portuguesos aconquerir Lisboa a canvi del botí en el marc de lasegona croada.[7] El govern local, el formava un consell compost pel governador, el cadi, el bisbe mossàrab i un cert nombre d'ancians; els anglesos van atacar per l'oest i els alemanys per l'est fins que la ciutat fou ocupada i saquejada (24 d'octubre de1147); el setge havia durat 17 setmanes. La gran mesquita fou transformada en església (avui catedral) i el sacerdot anglès Gilbert de Hastings nomenat primer bisbe. La ciutat fou coneguda des de llavors com Lisboa. El1255 es va convertir en capital del Regne de Portugal.[8]
De la ciutat de l'època dels descobriments podem veure avui, a la zona deBelém, dues construccions classificades per laUNESCO com aPatrimoni de la Humanitat:
latorre de Belém, construcció militar de guàrdia a la desembocadura del Tajo.
Pont 25 d'Abril
De l'època Renaixentista i barroca destaca l'església de Sant Roc (São Roque), on es pot trobar un important conjunt de retaules[11]
Des de l'inici del segle xviii el monument més significatiu és l'aqüeducte de les Aigües Lliures. Després del terratrèmol de1755, segons el pla en quadrícula aprovat pel marquès de Pombal per a la zona central de la ciutat (a l'anomenada "Baixa pombalina"), van construir-se les places delComércio, a prop del Tajo, i la de Dom Pedro IV (antigament conegut com elRossio). A les proximitats, i amb interès històric o artístic, es troben laPraça dos Restauradores i l'Elevador de Santa Justa, ascensor projectat al final del segle xix per Mesnier du Ponsard, un deixeble d'Eiffel.
Parc Eduard Setè
També destaquen els palaus reials de les Necessitats (Palácio das Necessidades) i d'Ajuda, a la part oest de la ciutat.
A la fi del segle xix els plans urbanístics permetran estendre la ciutat més enllà de la Baixa, vall amunt, cap a l'actualAvenida da Liberdade (Avinguda de la Llibertat). El1934 és construïda laPraça do Marquês de Pombal, que tanca la part superior de l'avinguda. A més, aquestes noves zones burgeses de la capital foren les primeres a rebre electricitat provinent de laCentral Tejo, lacentral termoelèctrica situada albarri de Belém, que il·luminarà Lisboa i la seua regió durant la primera meitat de segle xx.
La gastronomia de Lisboa està influïda per la proximitat al mar. Són especialitats típicament lisboetes lespataniscas de bacalhau, elspeixinhos da horta (que són fets amb mongetes verdes, no pas amb peix) i els famosospastissos de Belém.
Elfutbol és l'esport més popular de Lisboa. Els clubs de futbol més importants són el Benfica, l'estadi del qual és elEstádio da Luz, amb cinc estrelles de laUEFA, i que posseeix 65 mil places. El Benfica ha guanyat en dues ocasions laLliga de Campions de la UEFA, el segon títol futbolístic més prestigiós d'Europa, per davant de la Champions League, havent estat a la final en diverses ocasions. Els seus jugadors més famosos sónEusébio,Rui Costa,Nuno Gomes iSimão Sabrosa.
L'Sporting de Lisboa és l'altre gran club de futbol de la ciutat: també juguen en un estadi de 5 estrelles. Van guanyar laRecopa d'Europa una vegada i han estat finalistes de laCopa de la UEFA. Juguen a l'Estádio José Alvalade (segle xxi) amb capacitat per a 52.000 persones. Els colors de l'estadi són verd i blanc. Els jugadors de l'equip més famosos sónLuís Figo iCristiano Ronaldo.
ElsBelenenses és el tercer equip de futbol de la ciutat, jugant en l'Estádio do Restelo en la freguesia deBelém. Encara que competeixen en laSuperLiga amb els seus compatriotes elBenfica iSporting de Lisboa, es mantenen molt per darrere d'aquests dos, amb un nombre d'aficionats molt inferior.
Elfutbol sala, és probablement el segon esport més popular de Lisboa, havent-hi quatre equips en la primera lliga. Els tres grans equips esportius, Belenenses, Benfica i Sporting posseeixen equip professional mentre que el S.L. Olivais és un equip amateur.
L'handbol està guanyant popularitat aPortugal i Lisboa va ser seu del Mundial masculí d'handbol de 2003, que es va disputar en elPavilhão Atlântico. Els Belenenses, Benfica i Sporting tenen equip professional, jugant en la primera divisió. ElBàsquet professional té seguidors a Lisboa amb el Benfica i el Belenenses com a equips representant a la ciutat.
Un altre esport popular és l'hoquei, que després de la victòria de la selecció nacional ha obtingut una gran afició a la ciutat, sobretot entre els que recolzen el major equip de Lisboa, el Benfica.
Òbviament en la ciutat es practiquen altres esports com lavela,golf,ciclisme, etc.
L'aeroport de Lisboa (aeroport da Portela) se situa a 7 km del centre, a la zona nord-est de la ciutat. El2005 va ser aprovada la construcció d'un nou aeroport a la zona d'Ota, prop de 40 km al nord de la ciutat.
El port de Lisboa és la destinació de nombrosos creuers i és un dels principals ports turístics europeus.
La ciutat va acollir, el 1998, l'exposició mundial (Expo 98), dedicada a la temàtica dels oceans. L'exposició va obrir el22 de maig de 1998, precisament el dia en què es van celebrar els 500 anys de la descoberta de la ruta marítima per a l'Índia perVasco da Gama.
La ciutat disposa d'una xarxa ferroviària urbana i suburbana amb 9 línies (4 demetro i 5 de tren suburbà, en total 119 estacions, 48 de metro i 71 de tren). Les principals estacions sónOriente,Rossio, Cais do Sodré iSanta Apolónia. Existeix a més una xarxa de transports fluvials que lliguen els dos marges delTajo, amb estacions aCais do Sodré,Belém,Terreiro do Paço iParc de les Nacions, al marge nord, iCacilhas,Barreiro,Montijo,Trafaria,Porto Brandão iSeixal al marge sud. No es pot deixar d'esmentar la xarxa de tramvies, que corre principalment per la part baixa de la ciutat. Molts en són encara models d'època, molt ben conservats, que desperten l'admiració dels joves i la nostàlgia dels més grans. I els taxis lisboetes, la majoria Mercedes Benz, que eren verds i negres i que des de fa uns anys han passat a lluir el color crema, típic de les ciutats alemanyes.
El municipi de Lisboa està administrat per laCâmara Municipal, composta per 7 regidors. Hi ha unaAssembleia Municipal, que és l'òrgan legislatiu del municipi, constituït per 107 diputats.
En les eleccions del9 d'octubre de2005, la composició dels òrgans autàrquics va ser la següent:
_Lissabon%2c_Se_Patriarcal.jpg)
.jpg)
