Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Lisbeth Salander

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica.
S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.
Infotaula personatgeLisbeth Salander
Tipuspersonatge humà de ficció
personatge literari
personatge cinematogràfic
justicier de ficcióModifica el valor a Wikidata
Creat perStieg LarssonModifica el valor a Wikidata
Interpretat perNoomi Rapace,Rooney Mara,Claire Foy,Tehilla Blad iBeau GadsdonModifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraTrilogia Millennium,Els homes que no estimaven les dones,La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina,La reina al palau dels corrents d'aire,El que no et mata et fa més fort iThe Girl Who Takes an Eye for an Eye(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Basat enPippi LångstrumpModifica el valor a Wikidata
Dades
GènerefemeníModifica el valor a Wikidata
Ocupaciódetectiva privada,hacker,justicier itorturadoraModifica el valor a Wikidata
Orientació sexualbisexualitatModifica el valor a Wikidata
NacionalitatSuèciaModifica el valor a Wikidata
Naixement30 abril 1978Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMikael BlomkvistModifica el valor a Wikidata

Lisbeth Salander (30 d'abril de1978) és un personatge de ficció creat pelnovel·listasuecStieg Larsson. Es tracta de la protagonista femenina de la trilogia literàriaMillennium, publicat el2005. En aquestes novel·les comparteix protagonisme amb la figura del periodista especialitzat en economiaMikael Blomkvist. El personatge de Salander ha estat descrit com a "cara del noufeminisme","[1][2] nova heroïna delsegle xxi"[3] o "metàfora de la subversió cultural".[4]

Descripció

[modifica]

A Millenium té vint-i-quatre anys, però sempre ha semblat molt més jove, de fet a les discoteques encara comproven si és major d'edat. De complexió prima (quaranta quilos de pes per a poc més d'un metre i mig d'alçada), Salander cultiva una estètica que es pot definir entregòtica ipunk.[5]pírcings a la cella, la llengua, el nas, el melic i les orelles, així com diversos tatuatges. Els més cridaners són un gran drac que li creua l'esquena i una petita vespa al coll, aquest darrer fa referència al seu malnom a Internet:wasp (vespa, en anglès). Els altres tatuatges són petits i discrets, un símbol oriental al maluc, una rosa a la cuixa, un cordó al voltant del braç i un al turmell. És pèl-roja natural, de pell molt blanca, però es tenyeix els cabells, molt curts, de negre, el que la fa semblar encara més blanca. També sol vestir de negre, amb samarretes amb missatges, texans, minifaldilles texanes o pantalons ajustats negres, botes militars omartins i una xupa de cuir negre. A l'estiu condueix una moto Kawasaki de 125 cc que va comprar de segona mà.

El seu sentit de la propietat privada (dels altres) és molt lax, així com l'ètica, quan es tracta d'investigar la vida privada d'altres persones. Per a si mateixa, en canvi, és molt reservada, escolta, però no li agrada parlar, ni que li toquin les seves coses ni que se sàpiga res d'ella. Fumadora empedreïda i de tendènciesbisexuals, Lisbeth Salander és descrita com a posseïdora d'una intel·ligència i sensibilitat extraordinària i de memòria fotogràfica. És experta en informàtica i té unes habilitats com afuronera insuperables a Suècia (el seu país). El 1991 va ser tancada al psiquiàtric per intentar assassinar el seu pareZalaixenco. Durant l'adolescència i la joventut va practicarboxa. Tot i la seva intel·ligència fora del comú, Salander té problemes per relacionar-se en societat amb normalitat (l'autor suggereix que podria patir laSíndrome d'Asperger) i problemes emocionals des de la seva infantesa, que fan que comprengui bé i intueixi ràpidament els sentiments i dels altres en una investigació, però no sàpiga interaccionar normalment amb les altres persones, amb les quals es mostra callada, introvertida i que no agrada tocar ni que la toquin. La seva baixaautoestima i els seus antecedents amb la policia i altres entitats administratives fan que sempre estigui a la defensiva i que no confiï en ningú. Fruit d'aquells traumes i de la seva història personal en conjunt, ja que també ha estat víctima deviolència sexual ino sexual,[6][7] Salander sent odi envers els homes que maltracten les dones, i empatia envers les víctimes. No dubta a fer servir la violència contra els seus atacants. Al començament l'emprava d'una manera més impulsiva, però amb el temps i molts cops va aprenent que li cal pensar abans les conseqüències i planificar bé les seves venjances personals. Com és conscient de la seva petita constitució, que representa una inferioritat de força física amb la majoria d'enemics, no dubta a fer servir diferents armes.

El seu aspecte fràgil i infantil fan que desperti un instint de protecció i una mena d'afecció paternal en alguns homes amb qui es veu obligada a tractar, però no aprofita mai la seva confiança i protecció. Molt bonica de cara, també desperta atracció entre aquests mateixos homes i altres, així com en dones. Això, sumat al seu caràcter tancat i introvertit, a la seva fragilitat emocional i a la seva imatge la converteixen, en paraules d'un dels seusprotectors, en la "víctima perfecta" d'alguns homes sense escrúpols.

Lisbeth Salander al cinema

[modifica]

A l'adaptació cinematogràfica d'Els homes que no estimaven les dones, el primer llibre de la trilogia, el paper de Lisbeth Salander l'interpreta l'actriu sueca de pare espanyolNoomi Rapace. Rapace va preparar el personatge entrenant-se en les disciplines de la boxa i delkickboxing, i es va haver de fer diverses perforacions al cos.[8] Per a la següent versió estatunidenca es va valorar l'actriu britànicaCarey Mulligan, però el directorDavid Fincher la descartà finalment perquè és "massa formal".[9][10] El paper alremake fou finalment per aRooney Mara.[11]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lisbeth Salander es corona com a nova reina de Suècia, publicat l'1 de març de 2009 per Ferran Ferrando i Martí Manen aEl País(castellà)
  2. Reportatge. Personatge: La pell de Lisbeth Salander, publicat el 3 de maig de 2009 per Gabriela Cañas aEl País(castellà)
  3. L'ètica de Lisbeth SalanderArxivat 2009-06-21 aWayback Machine. publicat el 17 de juny de 2009 per Pepe Ribas aLa Vanguardia(castellà)
  4. L'enigma Lisbeth Salander, publicat el 14 de juny de 2009 per P. Corroto i G. Fourmont aPúblico(castellà)
  5. Noomi Rapace: "Lisbeth Salander és un símbol del feminisme"Arxivat 2011-09-05 aWayback Machine., per Javier Rubio, Canal Eccus(castellà)
  6. Ringo, Johnny. «Lisbeth Salander, The Girl Who Survived: Rape, Human Trafficking, and Sexual Violence in Steig Larsson’s “Millennium Trilogy”» (en anglès). Vocal Media, 13-04-2017. [Consulta: 11 novembre 2022].
  7. Myers, Randy. «Commentary: Is ‘Girl With the Dragon Tattoo’ rape scene too graphic?» (en anglès). The Mercury News, 28-12-2011. [Consulta: 11 novembre 2022].
  8. «Lisbeth Salander és una noia sensible que ha convertit la seva tristesa en ràbia» publicat el 28 de maig de 2009 aABC(castellà)
  9. G.B. «Carey Mulligan será Lisbeth Salander». DiariEl País, 26-04-2010. [Consulta: 26 abril 2010].(castellà)
  10. Grau, Abel. «Demasiado formal para ser Lisbeth Salander». DiariEl País, 10-08-2010. [Consulta: 10 agost 2010].
  11. Grau, Abel. «Rooney Mara será Lisbeth Salander». DiarioEl País, 17-08-2010. [Consulta: 17 agost 2010].(castellà)

Pàgines d'interès

[modifica]
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lisbeth_Salander&oldid=34715550»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp