| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 361 aC Pel·la (Grècia) | ||
| Mort | gener 281 aC (79/80 anys) Curupedion(en)  | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Sepultura | tomb of Lysimachos, between Kardia and Paktys(en) | ||
| Rei de Macedònia | |||
| 288 aC – 281 aC ← Demetri Poliorceta –Ptolemeu Ceraune → | |||
| Rei | |||
| SomatofílacsAlexandre el Gran | |||
| |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà, polític, militar | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei de Tràcia(304 aC–281 aC) | ||
| Família | Lysimachid dynasty(en) | ||
| Cònjuge | Nicea Arsínoe II Amastris d'Heracleia Macris | ||
| Fills | wife of Dromichaetes (  )Filip ( )Arsínoe IILisímac ( )Arsínoe IIPtolemeu de Tràcia ( )Arsínoe IIAlexandre de Tràcia ( )MacrisArsínoe I ( )NiceaAgàtocles de Tràcia ( )NiceaEurídice ( )Nicea | ||
| Pare | Agàtocles de Tessàlia | ||
| Germans | Autòlic (general) Philip Alcimachus of Apollonia | ||
| Parents | Ptolemeu Ceraune,gendre | ||
 | |||
Lisímac (engrec antic:Λυσίμαχος,llatí:Lysimachus; nascutcirca el350 aC, mort el281 aC) fou rei deTràcia i deMacedònia.
Era nascut a Macedònia (segonsFlavi Arrià aPel·la) però d'origen tessali, ja que el seu pareAgàtocles havia tingut un alt càrrec aCrannó (Tessàlia), i havia obtingut el favor del reiFilip II de Macedònia, a qui havia promès el suport del déu local.
De petit ja es va distingir pel seu coratge i per la seva fortalesa física, cosa que li va permetre ascendir a l'important lloc d'un delssomatofílacs, oficials elegits al servei d'Alexandre el Gran. A part d'això, no consta que hagués exercit cap comandament rellevant.Quint Curci Rufus diu que en una cacera aSíria va matar un lleó enorme amb les mans, encara que va rebre serioses ferides; es diu que després va ofendre el rei, que, més tard el va perdonar per raó d'aquesta gesta, segons diuenJustí,Plutarc iPlini el Vell.
A la mort d'Alexandre li va ser assignat el govern de Tràcia i províncies adjacents fins alDanubi; aquest govern li fou donat en ser considerat el més competent per lluitar contra els bàrbars de la frontera tràcia. Només arribar al seu govern es va haver d'enfrontar al rei delsodrisis,Seutes, que havia reunit un fort exèrcit i esperava confirmar la seva independència. A la primera batalla Lisímac va obtenir una victòria parcial però la resta de la guerra és desconegut; en generals els historiadors creuen que la guerra contra els odrisis i altres tribus bàrbares fou llarga i que això li va impedir de participar en les lluites que van enfrontar als altresdiàdocs. En set anys va consolidar el seu poder i va estendre el seu domini fins a la desembocadura del Danubi, deixant guarnicions a les ciutats gregues de la costa occidental de l'Euxí.
El315 aC, davant l'augment de poder d'Antígon el Borni, Lisímac es va unir en una lliga ambPtolemeu I Soter,Seleuc I Nicàtor iCassandre de Macedònia, i va reclamar laFrígia Hel·lespòntica a Antígon. Com que, lògicament, li la va negar, va esclatar la guerra. De fet, no va participar en la guerra, perquè les ciutats gregues de l'Euxí,Cal·latis,Istros iOdessos, es van revoltar; va travessar el riuHermos amb un exèrcit i va derrotar elsescites i tracis que donaven suport a les ciutats gregues, i també a una flota que Antígon va enviar en suport d'aquestes ciutats, i finalment les va reduir totes tres.
A la pau general del311 aC fou confirmat en la possessió de Tràcia, però no va adquirir nous territoris. El309 aC va fundarLisimaquea, a l'Hel·lespont, no lluny deCàrdia, gran part dels habitants de la qual van poblar la nova ciutat. Després del306 aC va imitar Antígon i va assolir la reialesa.
No va participar en les subseqüents lluites. Va mantenir una sòlida aliança ambCassandre de Macedònia, amb la germana del qual,Nicea, estava casat. El304 aC és esmentat enviant subministraments de gra aRodes que estava assetjada perDemetri Poliorceta, fill d'Antígon el Borni. El302 aC va entrar en la coalició organitzada per Cassandre contra Antígon i Demetri, a la qual es van afegir Ptolemeu i Seleuc.
Cassandre i Lisímac van agafar el comandament dels exèrcits en persona, el primer a Grècia i el segon a Àsia; bona part de laFrígia Hel·lespòntica es va sotmetre a Lisímac voluntàriament, i algunes ciutats foren sotmeses per la força. El seu lloctinentPrepelau va conquerirEòlia iJònia, i el mateix Lisímac va assolar Frígia i va ocupar la important ciutat deSínnada. Més tard, quan Antígon va contraatacar, no va arriscar una batalla decisiva i es va retirar cap aDorilèon, on es va parapetar. Obligat a retirar-se cap aBitínia, va passar l'hivern a la fèrtil comarca de Salòmia, a prop d'Heraclea del Pont, que li garantia els subministraments.
Abans del final de l'hivern Seleuc va arribar aCapadòcia mentre Demetri, d'altra banda, amb un exèrcit reclutat a Grècia, recuperava l'Hel·lespont. Els detalls de la campanya al següent any no s'han conservat, i només se sap que, a la primavera, els exèrcits de Lisímac i Seleuc es van reunir i els de Demetri Poliorceta i Antígon també es van trobar una mica després, a l'estiu, aIpsos, a les planes deFrígia. Va seguir la decisivabatalla d'Ipsos en què Antígon va morir i Demetri va haver de fugir cap aEfes i després cap a la Grècia europea. Els guanyadors es van repartir els dominis del vençut, i Lisímac va obtenir l'Hel·lespont, fins al cor de Frígia, encara que el límit amb la resta dels antic territoris d'Antígon (que van passar a Seleuc) no és clarament indicat en cap font.
A partir d'aquí, Lisímac es va dedicar a consolidar el seu poder. La possessió de les mines d'or i plata de Tràcia li assegurava força riquesa i acumulava tresors (fins i tot va ser anomenat «el tresorer»,γαξοφύλαξ). Aquestos tresors eren dipositats a dues ciutadelles: una aTirizis, a la costa tràcia, i un altre aPèrgam, aMísia. Va fundar noves ciutats i va embellir o restaurar les existents: va reconstruir Antigonea de Bitínia, al llac d'Ascània, que va rebatejar com aNicea en honor de la seva dona; va restaurarEsmirna, que estava pràcticament deshabitada i va recuperar la seva antiga prosperitat; iEfes, una de les darreres ciutats que va romandre lleial a Antígon, la va traslladar més prop de la costa i la va repoblar amb els habitants deLèbedos,Colofó i de la mateixa Efes; va engrandirAntigonea de la Tròada, que va rebatejar com a Alexandria en honor a Alexandre. Va continuar la lluita contra elsodrisis,peonis i altres tribus, i va aconseguir el domini sense disputa de tots els territoris al sud delDanubi.
Quan Seleuc es va aliar a Demetri Poliorceta, Lisímac es va aliar a Ptolemeu, i fou llavors quan es va casar ambArsínoe II, filla de Ptolemeu.[1] Cassandre va morir el297 aC, i fins llavors Lisímac va mantenir excel·lents relacions de bon veïnatge a Macedònia, relacions que va tractar de mantenir donant a la seva fillaEurídice en matrimoni aAntípatre, un dels fills de Cassandre. Les dissensions entre els fills van acabar finalment en el derrocament de la dinastia. Lisímac, de fet, va signar ràpidament un acord de pau que establia la renúncia dels drets del seu gendre, a qui més tard va fer matar.
En aquest temps, Lisímac es va haver d'enfrontar al nord amb elsgetes. Les primeres notícies són del292 aC, i probablement el resultat d'una agressió de Lisímac. El seu fill,Agàtocles, que va dirigir l'exèrcit contra els getes, va ser derrotat i fet presoner, encara que el generós rei getaDromiquetes el va alliberar i el va retornar al seu pare. El291 aC, Lisímac en persona va marxar contra els getes amb un enorme exèrcit, i va entrar al cor dels seus dominis, però es va trobar privat de subministraments i finalment es va haver de rendir. El rei Dromiquetes el va tractar amb generositat i, després de retreure-li les seves repetides agressions, li va concedir la llibertat.
En la seva absència,Demetri Poliorceta va aprofitar per ocupar diverses ciutats de Tràcia, però aviat les va abandonar voluntàriament, quan va rebre notícies d'una revolta a l'Hèl·lada. Lisímac va preparar la seva venjança amb l'aliança amb Ptolemeu i Seleuc en una lliga contra Poliorceta, a la qual es va afegirPirros de l'Epir.
Cap a l'any289 aC, Lisímac va envair Macedònia al mateix temps que Pirros ho feia per l'oest. Demetri, abandonat per les tropes, va haver de fugir, i els dos conqueridors van restar amos de Macedònia (288 aC). Lisímac va deixar la corona a Pirros i va annexar els territoris fins al riuNestos, i una mica després també va incorporarPeònia (286 aC). El285 aC, Pirros fou expulsat de Macedònia i Lisímac es va proclamar rei.
Molt poc després, el seu principal enemic,Demetri Poliorceta, fou capturat per Seleuc, i això el deixava el camp lliure. Lisímac va demanar repetidament a Seleuc de matar Poliorceta, però aviat l'aliança entre selèucides i Lisímac es va anar afluixant per acabar esdevenint enemics. Lisímac va reforçar l'aliança amb Egipte, i el seu fill Agàtocles es va casar ambLisandra, filla de Ptolemeu (285 aC), mentre la filla de Lisímac,Arsínoe, es va casar un mesos després ambPtolemeu II Filadelf, que acabava de pujar al tron egipci (284 aC).Òxatres iClearc, fills d'Amastris, que havien mort la seva mare, senyora d'Heraclea del Pont, foren executats per orde de Lisímac el286 aC, i Heraclea va ser donada com a regal a la seva dona Arsínoe.
Arsínoe era enemiga del príncep Agàtocles, i va incitar a Lisímac contra Agàtocles; el germanastre d'Arsínoe,Ptolemeu Ceraune, va arribar a la cort com a fugitiu i va ajudar a la seva germana en aquesta tasca; Lisímac va escoltar les difamacions d'Arsínoe contra Agàtocles i finalment va permetre que Agàtocles fos assassinat (segons uns, enverinat, i segons altres, assassinat per Ceraune). Això va separar Lisímac del poble, i algunes ciutats d'Àsia es van revoltar. El seu eunucFileter, que li custodiava els tresors a Pèrgam, el va desconèixer; Lisandra, la viuda d'Agàtocles, va fugir a la cort de Seleuc i va demanar venjança.
Seleuc era ja tan vell com Lisímac (uns 70 anys cadascun),[2] però tot i així va aixecar un exèrcit i va envair els dominis del seu rival. Lisímac va reunir també el seu exèrcit i va sortir cap a les seves possessions asiàtiques; els dos exèrcits es van trobar a la plana de Curos oCuropedi. En la batalla va morir Lisímac a mans deMalacó, nadiu d'Heraclea (281 aC). El seu cos va ser lliurat al seu fillAlexandre de Tràcia i enterrat aLisimaquea. Va regnar 25 anys des que va assolir el títol i cinc anys i sis mesos a Tràcia i Macedònia reunides.
Justí diu que, abans de morir, l'havien premort quinze fills, però si aquestos fills van existir no són coneguts, llevat d'Agàtocles. Sis fills el van sobreviure:
Una filla de nom desconegut es va casar en vida del pare amb el rei getaDromiquetes, però no se sap si encara vivia el281 aC.
