L'objectiu principal d'aquesta distribució és facilitar als usuaris que volen utilitzar formats privatius en la seva vida diària. Per això, incorpora un seguint de paquets privatius, prioritzant així el "confort" de l'usuari, respecte a la llibertat de programari.
Linux Mint manté un inventari actualitzat, un sistema operatiu estable per a l'usuari mitjà, amb un fort èmfasi en la usabilitat i facilitat d'instal·lació. És reconegut per ser fàcil d'usar, especialment per als usuaris sense experiència prèvia en Linux.
Linux Mint es compon de molts paquets de programari, dels quals es distribueixen la major part sota una llicència de programari lliure. La principal llicència utilitzada és la GNU General Public License (GNU GPL) que, juntament amb la GNU Lesser General Public License (GNU LGPL), declara explícitament que els usuaris tenen llibertat per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar, desenvolupar i millorar el programari. Linux Mint és finançada per la seva comunitat d'usuaris. Els usuaris individuals i empreses que utilitzen el sistema operatiu poden actuar com a donants,[2] patrocinadors[3] i socis[4] de la distribució. El suport financer de la comunitat i la publicitat en el lloc web ajuda a mantenir Linx Mint lliure i oberta.
La branca inestable de Linux Mint és anomenadaRomeo. No està activada per defecte en els llançaments de la distribució. Els usuaris que desitgin aconseguir les característiques "més avançades" i desitgin ajudar a la distribució provant els nous paquets, poden afegir la brancaRomeo a les seves fonts d'APT.Romeo no és un branca en si mateixa i no substitueix als altres dipòsits.
Els nous paquets són llançats primer enRomeo, on són provats pels desenvolupadors i pels qui usenRomeo. Després que un paquet és definit com suficientment estable, és portat a l'últim llançament estable.
La idea deRomeo i el seu procés d'actualització és presa des de la distribucióDebian, on els paquets són primer llançats a la branca "Inestable" i després a la branca "de Prova". Romeo és equivalent de la branca "Inestable" en Linux Mint (encara que requereix un llançament estable per ser suportada i no pot funcionar per si sola), l'últim llançament estable de Linux Mint és l'equivalent a la branca "de Prova", perquè encara que és estable aconsegueix la seva actualització des deRomeo. Depenent de les seves dependències a un determinat paquet, pot també ser provat en Romeo per ser inclòs en el proper llançament estable.
Programa dissenyat especialment per Linux Mint, el qual ha estat desenvolupat com a resultat de la inseguretat darrere dels paquets d'Ubuntu, i especialment per la falta d'educació tecnològica dels usuaris novells els qui actualitzen de forma no-educada. MintUpdate assigna a cada actualització un nivell de seguretat (que va d'1 a 5), basat en l'estabilitat i necessitat de l'actualització, segons el criteri dels desenvolupadors capdavanters. Aquesta eina està inclosa per primera vegada en l'edició Linux Mint 4.0 Daryna
Una eina que serveix per descarregar programes des dels catàlegs d'arxius .mint que estan allotjats al Portal de Programari de Linux Mint. Un arxiu.mint no conté el programa, però si conté tota la seva informació i recursos des dels quals serà descarregat.
Un assistent personalizable que apareix durant el primer accés (login) de l'usuari, guiant-li per diverses preguntes per personalitzar la base de Mint d'acord amb el nivell de coneixement de l'usuari i la seva comoditat amb diversos components de Linux.
Un client FTP, integrat al menú contextual de Nautilus, amb la finalitat de facilitar la compartició d'arxius de forma senzilla i ràpida. Bàsicament, l'arxiu és allotjat en un servidor FTP, amb capacitat limitada a 1 Gigaoctet per usuari (ampliable si compres el servei de Mint-space). Per compartir l'arxiu n'hi ha prou amb posicionar-se sobre ell, clic dret i tries l'opció "upload", després apareixerà una finestra des de la qual tries el perfil "Default" i clic en el botó de "upload". Finalment esperes al fet que l'arxiu sigui pujat. Quan s'hagi completat l'allotjament, en la part inferior de la finestra de mintupload apareixerà l'enllaç de descàrrega de l'arxiu.
Linux Mint 8 "Helena", versióLXDE mostrant 3terminals i informació bàsica del sistema
Darrerament es llencen dues edicions de Linux Mint per any, generalment un mes després de cada nova versió d'Ubuntu. Apareixen primer les versions principals, Cinnamon i MATE, i poc després les Xfce i KDE.
El suport a cada versió venç al mateix temps que el de l'edició d'Ubuntu de la qual deriva. Ubuntu suporta les versions LTS durant cinc anys, les altres es suportaven durant 18 mesos (fins a la 12.10) i actualment durant 9. Per tant, les versions LTS (la 13, i la futura 17) són suportades durant cinc anys, mentre que les versions intermèdies, a partir de la 15, tenen menys de nou mesos de suport.
Nota: Cada llançament de Linux Mint, porta associat un nom, el que comença amb la lletra que li correspon al nombre de versió, per exemple Linux Mint 1.0 es va anomenar 'Ada', la versió 2.0 'Barbara' i així successivament segons l'ordre alfabètic.
Antigament les edicions KDE, XFCE, LXDE i FluxBox eren anomenades edicions comunitàries, però això va canviar el 2010 després del llançament de la primera edició Oficial de Linux Mint KDE. Ara totes les versions són considerades oficials.
Edició
Característiques
Edició Principal (Main)
La Principal Edició de Linux Mint proporciona unentorn d'escriptori ambGNOME i codecs multimèdia, tot aquests continguts en un nomésCD. Està dissenyada per satisfer a tots, usuarisindividuals (principiants) i professionals.
Edició Principal Estesa
Similar a l'edicion principal, però a diferència d'aquesta, inclou programari comJAVA,VLC Media Player, entre d'altres, tots en un nomésDVD. Està dirigida a usuaris que requereixin d'una experiència més completa que l'oferta per l'edició principal.
Edició Lleugera (Light)
Alguns delscodecs en l'Edició Principal no poden ser lliurement redistribuïts en algunes parts del món. Per aquesta raó, tenen accés a l'Edició Lleugera (Light) de Linux Mint. L'Edició Light és una còpia de l'Edició Principal sense elscomponents restrictius.
Edicion OEM
Edicion que inclou el mateix que l'edicion principal, però enfocada en distribuïdorsOEM, la qual cosa permet poder instal·lar el sistema en unacomputadora però sense configurar un usuari per a la mateixa, la qual cosa permet a venedors d'ordinadors incloure Linux Mint.
Linux Mint té disponible una edició amb elentorn d'escriptoriXFCE. Elentorn d'escriptoriGNOME és reemplaçat ambXFCE. La selecció per defecte de les aplicacions és diferent i aquesta edició usualment ve amb programari triat pel seu mantenedor. L'EdicióXFCE ve en unCD descargable i està dissenyat perordinadors amb pocs recursos.
Edició LXDE
Linux Mint té disponible una edició amb elentorn d'escriptoriLXDE. Elentorn d'escriptoriGNOME és reemplaçat ambLXDE. La selecció per defecte de les aplicacions és diferent i aquesta edició usualment ve amb programari triat pel seu mantenidor. L'EdicióLXDE ve en unLive CD descarregable i està dissenyat paraordinadors amb pocs recursos.
Edició Fluxbox
Elentorn d'escriptoriGNOME és reemplaçat ambFluxbox. La selecció per defecte de les aplicacions és diferent i aquesta edició usualment ve amb programari triat pel seu mantenedor. L'EdicióFluxbox ve en unCD Live descargable i està dissenyat per aordinadors amb escassos recursos, per la qual cosa és considerada una edició estable, lleugera i simple.
Cadascuna de les edicions alternatives de Linux Mint, compta amb unmantenidor, que s'encarrega de prendre els objectius de cada llançament específic, i també de seleccionar el programari que s'inclourà en la propera versió.
Linux Mint està basada i usa els repositoris deprogramari que són usats en ladistribució GNU/LinuxUbuntu, i també certs repositoris propis i de tercers.
Per exemple, el llançament 2.2 ("Bianca") utilitza els paquets d'Ubuntu "Edgy Eft" (6.10). La majoria dels paquets són iguals en ambdues distribucions i els dos sistemes es comporten gairebé idènticament.
Les majors diferències estan en l'escriptori. Linux Mint viu amb aplicacions fetes per a la llar, les quals estan dissenyades per realçar l'experiència de l'usuari. Una mostra d'això és mintDesktop, que permet una major configuració deGNOME i una recerca automàtica de grups de treballWindows ientorns de xarxa. MintWifi fa més fàcil la configuració de les targeteswireless que no tenen connexió aInternet. MintMenu proveeix una nova forma d'usar l'escriptoriGNOME, i MintBackup disposa una manera senzilla de realitzarcòpies de seguretat.
Alguns pocs canvis en elsistema fan a Linux Mint (també anomenat "Ubuntu millor que Ubuntu") una miqueta més ràpid queUbuntu. Per exemple, el suport perIPv6 està deshabilitat en Linux Mint. Elscodecsmultimèdia estan instal·lats per defecte en Linux Mint.El conjunt d'aplicacions per defecte és diferent entre les dues distribucions i la versió d'alguns programes és més actual, a causa que les versions de Linux Mint surten més tard (com l'Amarok,KDE,Koffice,OpenOffice.org). Així mateix,Ubuntu suporta lesarquitecturesPPC ix64, mentre Linux Mint només suporta, en forma estable, a l'arquitecturax86; i recentment a la versió de64 bits.[20]Ubuntu proveeix una instal·lació per a servidors (Ubuntu Server) i una altra basada en text (Alternate),[21] aquestes no existeixen en Linux Mint.
El 7 de setembre de 2010 va ser anunciada la Linux Mint Debian Edition (LMDE).[22] L'objectiu d'aquesta edició és estar el més a prop possible de l'edició principal (Gnome), però amb una baseDebian en lloc d'Ubuntu. Disponible en versins de 32 i 64 bits.[23][24]
El finançament d'aquestadistribució consta de tres parts:
Patrocini: ja siguin de particulars, empreses, llocs web,ONG, entre d'altres; a la qual cosa s'ofereixpublicitat a la pàgina oficial de Linux Mint
Donacions: realitzades per lacomunitat, les quals van en directe suport a ladistribució, i que la sevacompte pública és mostrada en el lloc web oficial
Associacions: Linux Mint s'afilia a una empresa, la qual presta un servei o ven un producte relacionat amb Linux Mint, i a canvi rep diners
Com a mínim es recomanen 512MB de memòria RAM per executar el LiveCD, encara que ja instal·lat correrà bé amb 256MB. L'espai necessari per a la instal·lació en el disc dur és de 2,5 GB, que estan comprimides en un CD de 700MB. En el cas d'utilitzar l'instal·lador per a Windowsmint4win - Que està disponible a partir de la versió 6.0, i està basat en Wubi -, es recomana com a mínim 256MB de memòria RAM.
