![]() | |
Tipus | licor de llimona![]() |
---|---|
Origen | Itàlia![]() |
Ingredients | pell de llimona,etanol,aigua potable isucre![]() |
Característiques | |
Grau alcohòlic | 30![]() |
Color | groc![]() |
Ellimoncello (AFIitalià,limonˈtʃɛlːo) (de vegadeslimoncino olimonello) és unlicor de llimona originari d'Itàlia, produït en particular a la península sorrentina (entre elGolf de Nàpols i elGolf de Salern) iCapri,[1] així com aSicília,Sardenya,Calàbria, a l’illa d'Ischia i aLigúria. A laCampània, ellimoncello té una designació deproducte agroalimentari tradicional italià (PAT).[2]
Ellimoncello és un licor fet depell de llimona,etanol,aigua isucre, que s'obtémacerant pells de llimona en etanol. És de color groc brillant, dolç i llimonós, i sol tenir un aspecte lleugerament tèrbol originat per la presència de petites gotes d'oli essencial (aproximadament de 100nanòmetres) suspeses al líquid.[3] L'emulsió espontània d’olis essencials hidròfobs en mescles d’alcohol i aigua se sol anomenarefecte ouzo.
Dolç i aromàtic, es pot servir com aaperitiu, però el seu destí habitual és com adigestiu, servit molt fred. Es consumeix molt fred o a temperatura ambient amb l'objectiu de poder apreciar la seva aroma. S'empra molt sovint enpastisseria amb l'objectiu d'aromatitzar pastes de dolços, com el típicbabà, ogelatines.[2]
Tot i que es debat sobre l’origen exacte de la beguda, té almenys cent anys.[4][5]
A diferència de molts altreslicors, ellimoncello és fàcil de produir i econòmic, ja que només requereix sucre, aigua, pell de llimona, etanol i temps per madurar. Ellimoncello casolà sol tenir un gust dellimona més fort i pronunciat que els que es venen a les botigues, però això requereix un d’alcohol pur de 96% (elvodka té un alcohol de 40%, però aquest alcohol no extreu tots elsolis essencials de la pell de llimona).
S'utilitzen diferents varietats dellimona per produir diferents gustos, com lallimona Costa d'Amalfi o lallimona del Sorrento. La varietat de fruits sovint està dictada per la regió de producció; les llimones amalfitanes produeixen un limoncello particularment agradable. Es poden utilitzar diversos alcohols per variar els gustos. De vegades s'utilitza lagrappa, com l’alcohol pur. L’alcohol més refinat maximitza el gust de la llimona, mentre que els alcohols menys refinats aporten complexitat. Els sucres de més qualitat que s'utilitzen en la maceració creen un licor més suau.
Ellimoncello es pot produir manualment macerant pell de llimona sense tractar durant 2 setmanes, 3 o fins i tot més d'un mes en etanol. A continuació, s'afegeix unxarop de sucre, es deixa macerar, i després es filtra la barreja resultant.[6]
El contingut alcohòlic dellimoncello pot variar molt, especialment entre les variants casolanes, però lagraduació alcohòlica típica és d’aproximadament un 30% vol.[3]
És tradicional servirlimoncello fred com adigestiu. Al llarg de lacosta amalfitana, se serveix en petits gots deceràmica refrigerats, convertint la costa amalfitana en un centre de producció de ceràmica. Aquesta tradició s'ha estès a altres parts d’Itàlia.
Tradicionalment, en algunes parts d’Itàlia, es submergeix una llesca depanettone en ellimoncello.
Ellimoncello és comú a Itàlia, però recentment ha guanyat popularitat en altres parts del món.[7] També s'està popularitzant per alscòctels perquè aporta un fort sabor a llimona sense l’acidesa ni l’amargor del suc de llimona. Ellimoncello també s'utilitza en lapastisseria o per a elaborargelats.
ElsEstats Units d'Amèrica va començar a produirlimoncello usant llimones deCalifòrnia, equivalent al 90% de la producció nacional.
A laRepública Dominicana ha una varietat d'aquest licor artesanal elaborada macerant envodka orom blanc la pell dellimones verdes tipus persa.
Una altra varietat que rep el nom delimoncillo es produeix aYepes (Espanya), per una empresa de la localitat des de 1923.
AlBrasil, es produeix un licor similar, anomenatCitroncello Positano, a la ciutat deXangri-lá, a l'estat deRio Grande do Sul. S'elabora a partir de llimona siciliana en un procés artesanal d'infusionar les seves pells en alcohol de cereals (etanol procedent decereals). Altres licors similars són elLimão Gelo oGeorges Aubert Limone aSão José dos Pinhais (Rio Grande do Sul), i licor produït a mà a la ciutat deJaú (Estat de São Paulo), que substitueix l'alcohol de cereals per acachaça.