Limites Romani oLimes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi. Hi va haver algunes fortificacions de frontera sobretot aDàcia,Aràbia Pètria,Numídia iBritànnia, però el limes principal fou el d'Agri Decumates contra els germànics amb laLimes Germanicus, a la zona delDanubi i elRin, i estava format per fortins, fossats, murs i palissades; en alguns lloc hi havia torres rodones i en altres torres de fusta d'observació. Està inscrit a la llista delPatrimoni de la Humanitat de laUNESCO des del1987.[1]
Foren començades perDrus iTiberi i encara en queden les restes. Mesuren 500 km entreColònia iRatisbona i es va construir en diverses generacions; especialment es van construir fortins en temps deTrajà iHadrià.
Aquestlimes va protegir la regió fins al temps d'Alexandre Sever però després elsalamans els van poder passar sovint.Pòstum I,Lolià iProbe van restaurar les bretxes però no van aconseguir aturar l'entrada de bàrbars; a finals del segle iii els romans havien perdut tota la zona al sud dellimes.