Biografia | |
---|---|
Naixement | segleIII aC![]() Megalòpolis (Grècia) ![]() |
Mort | segleII aC![]() Messene (Grècia) ![]() |
Estrateg de la Lliga Aquea | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar![]() |
Família | |
Fills | Polibi![]() |
Licortes (enllatíLycortas, engrec antic Λυκόρτας) fou un home d'estat de laLliga Aquea, nadiu deMegalòpolis.
Va ser el pare de l'historiadorPolibi i amic deFilopemen, al que va recolzar sempre en la seva política.
El189 aC la Lliga el va enviar com ambaixador a Roma junt ambDiòfanes de Mitilene del partit rival per rebre la decisió del senat en la qüestió sobre la guerra entre la Lliga Aquea iEsparta. Mentre Diòfanes estava disposat a acceptar qualsevol resolució delsenat, Licortes defensava el dret de la Lliga a actuar com un estat sobirà, segons diuTitus Livi.
El186 aC va ser un dels tres ambaixadors enviats aPtolemeu V Epífanes per concertar una aliança, però a l'assemblea de la Lliga que es va fer l'any següent a Megalòpolis, quan eraestrategAristen de Megalòpolis, ni Licortes ni els enviats egipcis van poder concretar quin dels diversos tractats signats anteriorment entre la Lliga i Egipte era el que s'havia renovat l'any anterior, el que va donar un triomf polític al partit d'Aristen. El mateix185 aC Filopemen i Licortes van defensar aArgos, el tracte donat pels aqueus als espartans, que havia estat criticat perCecili Metel. quanAppi Claudi Pulcre fou enviat des de Roma el184 aC per posar fi a la qüestió, Licortes havia estat elegit altre copestrateg, i va insistir que el tracte donat als espartans estava justificat, i no va acordar res amb l'enviat romà.
El183 aC quanDinòcrates i el seu partit van retirar aMessènia de la Lliga, Filopemen va enviar contra ells a Licortes, però no va poder forçar els passos del país. A la mort de Filopemen va ser nomenat general de la lliga altre cop (encara el183 aC) i al començament del182 aC va envair Messènia i va realitzar una completa venjança amb els assassins de Filopemen. No gaire després Messènia era readmesa a la Lliga i Licortes va demanar, contra el parer de Diòfanes, la readmissió d'Esparta, cosa que es va aprovar.
El180 aC Licortes, el seu fill Polibi i el general Àrat (fill del famósÀrat de Sició) van ser nomenats ambaixadors per anar a Egipte, que havia fet propostes als aqueus, però la mort del rei egipci va impedir el viatge.
El179 aC, ambHipèrbat com a general de la Lliga, Licortes va estar contra l'exigència romana de cridar als exiliats espartans sense excepció i se li van oposarCal·lícrates i Hipèrbat, aconseguint convertir-se en sospitós pels romans. A la guerra contraPerseu de Macedònia això no obstant, Licortes va recomanar observar estricta neutralitat.
Altre cop es va oposar a Cal·lícrates i Hipèrbat, que no volien intervenir a Egipte, i el168 aC va proposar enviar ajut aPtolemeu Fiscó iPtolemeu VI Filomètor que havien demanat el suport dels aqueus contra elsselèucides manats perAntíoc IV, però la moció no es va acceptar.
El167 aC encara era viu però després ja no torna a ser esmentat i probablement va morir en aquesta època.[1]