 | Si cercau el personatge mitològic, vegeu «Licàon». |
Ellicaó[2] (Lycaon pictus) és uncànidendèmic del continentafricà que habita normalment a lessabanes. Elnom científicLycaon pictus significa ‘llop pintat’, puix que una de les característiques de l'espècie és que no hi ha dos exemplars amb el mateix patró de taques en elpelatge. Està enperill d'extinció. N'hi ha una població d'entre 3.000 i 5.500 individus en llibertat i uns 700 en captivitat.
Els licaons cacen encanilles. La presa preferida n'és l'impala i altresungulats de mida mitjana. Hom en destaca la resistència i que siguin uns caçadors astuts. Han estat observats caçant en relleus rostos i escarpats o, fins i tot, barrant les vies de fugida de les preses. Llur talla reduïda els fa sensibles als atacs d'altres granscarnívors, com aralleons ihienes.
Tenen un complex sistema social de caràctermatriarcal. Sovint regurgiten l'aliment per a altres membres de lacanilla, com ara els que no han pogut anar a caçar perquè han tingut cura dels cadells.
Habita principalment en tot l'Àfrica subsahariana, exceptuant-ne les selves tropicals i elsdeserts més àrids. Actualment, ha desaparegut de moltes zones, però encara sobreviu aBotswana, elCamerun, laRepública Centreafricana, elTxad,Etiòpia,Kenya,Malawi,Moçambic,Namíbia, elSenegal,Sud-àfrica, elSudan, elSudan del Sud,Tanzània,Zàmbia iZimbàbue.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
.jpg)
