Laletargia és un fenomen biològic consistent en la disminució de l'activitat fisiològica en un animal, caracteritzat per la reducció de la temperatura corporal i de la despesametabòlica.[1]
Aquest mecanisme es pot presentar a curt o a llarg termini. En el primer cas es tractaria d'animals que entren en aquest estat durant una part del dia, com en el cas delscolibrins, ocells d'alts requeriments metabòlics, que estan en letargia durant la nit,[2] o també algunes espècies deratpenats, que ho estarien durant el dia.[3]
La letargia a llarg termini es presenta com una solució per a períodes més llargs. Alguns mamífers commarmotes,lirons ieriçons entren en aquest estat en hivern. Elsdipnous ho fan quan el seu medi aquàtic s'asseca, i elstenrecs quan l'aliment és escàs, durant l'estiu deMadagascar.
Quan la letargia es produeix en hivern es parla d'hibernació i d'estivació quan ho fa en estiu.L'estat més profund d'hibernació entre els mamífers és el d'alguns ratpenats, que poden baixar la temperatura corporal per sota de zero, amb el cas extrem deLasiurus borealis que pot arribar als – 5 °C.[3] El cas oposat seria el delsossos dels que es discuteix si deu considerar-se letargia l'estat de sopor en què entren en hivern, ja que no baixa significativament el ritme respiratori i cardiac.[4]
La gran mobilitat de lesaus, fa que generalment solucionin les èpoques de penúria amb migracions a la recerca de millors condicions. Però també hi ha algun cas d'ocells, com l'enganyapastors de Nutall que entra en hibernació.[5]