LaRepública de Letònia (letó:Latvijas Republika) és unarepública del nord-est d'Europa amb costa a lamar Bàltica. Letònia és coneguda com un delspaïsos bàltics, juntament ambEstònia iLituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres ambRússia iBelarús.
La capital i ciutat més gran ésRiga. Letònia ha estat membre de lesNacions Unides des del 17 de setembre 1991, de laUnió Europea des de l'1 de maig de 2004 i de l'OTAN des de 29 de març de 2004. Va adoptar l'euro com a moneda l'1 de gener de 2014.[1]
El nom deLetònia prové del francèsLettonie, el qual al seu torn prové de l'alemanyLette, que és la forma com es coneix actualment en aquest idioma als habitants de Letònia. Els letons de tant en tant es refereixen a si mateixos pel nom antic deLatvji, que pot tenir l'origen en la paraulaLatve que és un nom del riu que fluïa a través presumiblement del que avui és l'est Letònia. Una tribu deparla finesa coneguda com elslivonians es van establir entre els letons i modulà el seu nom com a "Latvis", és a dir "els netejadors de boscos", que és la forma medieval en què colonsalemanys també es van referir a aquests pobles.[2] Els colonitzadors alemanys va canviar aquest nom pel de "Lette" i van anomenarLivland a la seva petita colònia inicial. La forma llatina,Livònia, gradualment es va acabar referint a tot el territori de l'actual Letònia, així com al sud d'Estònia, que havia caigut sota el domini alemany. Letons i lituans són els únics membres supervivents delspobles bàltics i lesllengües bàltiques de la família indoeuropea.
Al començament del segle xiii, els territoris que voregen el sud de laMar Bàltic constitueixen una de les últimes contrades paganes d'Europa. LesCroades Bàltiques dutes a terme pelsGermans Livonians de l'Espasa representen la conquesta i lacristianització de la regió.[4] La ciutat deRiga és fundada el 1201 en el riuDaugava, principal via comercial entre Rússia i l'Europa occidental, consolidant així el monopoli dels marxants de laLliga Hanseàtica.[5] S'estableix un Estat dominat conjuntament per prínceps-bisbes i l'orde dels monjos soldats, que ocupava alhora els territori d'Estònia i deLetònia actuals, amb dues classes ben diferents: d'una banda, una minoria d'origen alemanya que constitueix l'elit política, militar, religiosa, intel·lectual i que monopolitza el comerç i la propietat predial; d'altra banda, els pagesos letons, l'estatut dels quals es degrada al fil dels segles. Entre 1418 i 1562, la regió forma laConfederació Livònia.
Al començament del segle xvi el país, tocat per laReforma Protestant, opta pelluteranisme. És el teatre de conflictes que l'oposen a veïns cada vegada més poderosos. Al final de les guerres en les quals intervenenRússia,Lituània,Polònia iSuècia, aquests dos últims Estats es reparteixen el territori letó. El 1710, l'Imperi Rus, en plena expansió, el conquereix al seu torn en el transcurs de laGran Guerra del Nord.
Al segle xviii, la noblesa predial germanòfona, a qui els dirigents russos concedeixen una gran autonomia, manté els pagesos letons en elservatge, que no és abolit més que al començament de segle xix. Una part de l'elit germanòfona s'interessa per la llengua, la cultura i la història autòctones. Els intel·lectuals prenen el relleu fent un treball de recopilació de la memòria popular i afinant la llengua, el que afavoreix l'aparició de les primeres obres enletó. Al final del segle apareixen els primers partits polítics letons, les reivindicacions dels quals es limite a una autonomia limitada i a la igualtat d'estatut amb els germanòfons. Riga esdevé el tercer centre industrial de l'Imperi rus, mentre queLiepāja es converteix en el port d'amarratge de la flota russa de la Bàltica.
LaPrimera Guerra Mundial devasta la regió. El 1920, la dissolució de l'Imperi rus permet a Letònia guanyar-se la seva independència després de diversos episodis militars alhora contra l'Exèrcit Roig i les tropes alemanyes. Les terres agrícoles són redistribuïdes als pagesos i s'hi estableix un règim parlamentari. Però durant laGran depressió, amenaçat per la pujada d'un moviment populista, es transforma el 1934 en un règim semiautoritari.[6]
En vigílies de laSegona Guerra Mundial, elPacte Mólotov-Ribbentrop permet a laUnió Soviètica d'ocupar Letònia i també Estònia i Lituània.[7] El país és destrossat per l'ocupant. Les elits germanòfones s'exilien en massa per respondre a la crida de les autoritats nazis. El país és envaït a l'estiu 1941 per l'Alemanya Nazi. Els nazis exterminen la forta comunitat jueva instal·lada la regió de Riga, i fan 90.000 víctimes.[8] Letònia és represa el 1944 per les tropes soviètiques. Una part de la població se'n va definitivament del país. Letònia, malgrat una llarga resistència clandestina, és transformada en unarepública socialistaintegrada en l'URSS. La societat letona i la seva economia són profundament transformades. Nombroses indústries són instal·lades i l'agricultura és col·lectivitzada. Hi arriba una important minoria russa.
L'esclat de la Unió soviètica el 1991 permet a Letònia de recobrar la seva independència.[9] El nou Estat es transforma ràpidament gràcies a un fort creixement de l'economia i la posada en funcionament d'institucions polítiques i econòmiques modernes. Preocupada per conservar la seva independència de cara al seu veí rus, Letònia s'adhereix a l'OTAN, s'integra a laUnió Europea el 2004 i incorpora l'euro com a moneda el 2014.
Situat a la riba oriental delmar Bàltic, Letònia es troba a la plana de l'Europa de l'Est, però la vegetació hi és molt diferent de la resta de planes de l'Europa de l'Est, i comparteix moltes similituds amb elbioma de lataigà boreal. Es compon de fèrtils planes baixes, en gran part coberta per boscos, en la seva majoriapins.Fitogeogràficament, Letònia és compartida entre l'Europa Central i del Nord, a lesprovíncies europees de laRegió Circumboreal alregne Boreal. D'acord amb laWWF, el territori de Letònia pertany a l'ecoregió desàrmates de boscos mixtes.
El punt més alt és elGaiziņkalns a 311,6 m, i els rius principals són elDaugava, elLielupe, elGauja, la Venda, i elSalaca. Una entrada delMar Bàltic al nord-oest del país, la poca profunditat delGolf de Riga. La costa de Letònia s'estén per 531 quilòmetres.
Letònia té unclima continental humit i unclima temperat a causa de la influència marítima delmar Bàltic. Elsestius són càlids, i el temps a la primavera i tardor bastant suau, però, elshiverns poden ser extrems a causa de la ubicació al nord. Les precipitacions són freqüents tot l'any amb les pluges més fortes a l'agost. En hiverns forts, Letònia està dominada pels vents freds de l'interior deRússia, i les nevades severes hi són molt habituals.
El parlament unicameral letó de 100 escons, elSaeima, és escollit pel vot popular directe cada quatre anys. Les eleccions presidencials se celebren separadament, també cada quatre anys. Elpresident designa a un primer ministre, que juntament amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern.
Esdevenir membre de laUE i l'OTAN foren objectius importants de la política durant la dècada de 1990. En un referèndum nacional el20 de setembre de2003, el 66,9% dels participants van votar a favor d'unir-se a laUnió Europea. Letònia es va convertir en membre de laUnió Europea l'1 de maig de 2004. També és membre de l'OTAN des del 29 de març 2004.
El Tractat de delimitació de la frontera ambRússia va ser signat i ratificat el 2007. En el marc del tractat eldistricte de Abrene va passar aRússia, les converses sobre les disputes de límits marítims ambLituània estan en curs (la principal preocupació són els drets d'exploració depetroli).
El concepte de defensa de Letònia es basa en el model suec-finlandès d'una força de reacció ràpida composta d'una base de mobilització i un petit grup de professionals de carrera. Les forces armades es compon de fusellers mòbils, una força aèria i una armada. Letònia coopera ambEstònia iLituània en l'articulació BALTBAT Batalló d'Infanteria i l'esquadró naval de BALTRON que estan disponibles per a les operacions de manteniment de la pau.
Al29 de març de2004, Letònia es va unir oficialment a l'OTAN. En l'actualitat, l'OTAN participa en el patrullatge i la protecció de l'espai aeri de Letònia, ja que l'exèrcit de Letònia no té els mitjans per fer-ho amb eficàcia. Per aconseguir aquest objectiu una força de rotació de quatre caces de l'OTAN, que ve de diferents nacions i s'intercanvien en intervals de dos o tres mesos, es basa aLituània per cobrir els tres estats bàltics.
Segons la Reforma Territorial Administrativa de Letònia, vigent des de l'1 de juliol de 2009, el país es divideix en 109 municipalitats (letó: novadi) i 9 ciutats republicanes (letó: republika pilsētas), cadascuna amb la seva pròpia administració. Aquesta darrera reforma del territori va eliminar l'antiga subdivisió en la qual hi havia 26 comtats anomenatsrajons i set ciutats amb un estatus separat. La regió d'Abrene va ser un comtat de Letònia, part del territori va ser annexionat a l'època soviètica per laRSFS de Rússia, i actualment forma part deRússia.
Letònia té com a soci comercial principal aRússia, tot i que amb l'ingrés a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb elpeix i la seva indústria. Va adoptar l'euro com a moneda l'1 de gener de 2014,[1] en substitució dellats.
El sector del transport representa al voltant del 14% delPIB. El trànsit entreRússia i Occident és gran.
Els principals ports estan aRiga,Ventspils iLiepaja,la majoria del trànsit de trànsit l'utilitza i la meitat de la càrrega és el petroli cru i productes derivats del petroli.
Aeroport Internacional de Riga és l'aeroport més gran, amb 3,7 milions de passatgers el 2008.
Els letons i elslivonians, els pobles indígenes de Letònia, ara constitueixen aproximadament el 62,1% de la població, el 26,9% dels habitants sónrussos,els belarussos el 3,6%,els ucraïnesos 2,5%,els polonesos 2,3%,els lituans 1,3%,els jueus 0,4%, els gitanos 0,4%, 0,2% alemanys, els estonians 0,1% i altres 2,2%. Aproximadament el 56% dels russos ètnics que viuen a Letònia són ciutadans de Letònia.
En algunes grans ciutats, per exemple,Riga,Daugavpils iRēzekne, els russos i d'altres minories superen en nombre als letons. Les minories d'altres països, comBelarús,Ucraïna,Polònia,Lituània, etc., també viuen a Letònia. La part de letons havia caigut del 77% (1.467.035) el 1935 al 52% (1.387.757) el1989. El 2005 hi havia fins i tot menys letons que el1989, encara que el seu percentatge de la població era més gran - 1.357.099 (57% dels habitants).
L'idioma oficial de Letònia és elletó, que pertany al gruplingüístic del Bàltic de la família de lesllengües indoeuropees. Un altre idioma notable de Letònia és elLivonià de la gairebé extinta subbrancaLlengües baltofineses de la família lingüística dels Urals, que gaudeix de protecció per llei, la llengua Latgalian - un dialecte del letó - també està protegit per la legislació letona com una variació històrica de la llengua letona. ElRus, que es parlava durant el període soviètic, i també durant l'època imperial de Rússia és de lluny l'idioma de la minoria més estesa i s'entén també per gairebé tots els letons que van començar la seva educació durant el període soviètic.
La religió més important és elcristianisme,[10] encara que només el 7% de la població assisteix a serveis religiosos regularment.[11] Els grups més grans el 2006 són:
Catòlica Romana - 500.000
Església Evangèlica Luterana de Letònia - 450.000[12]
Ortodoxa de Letònia - 350.000
Segons la més recent enquesta de l'Eurobaròmetre de 2005, el 37% dels ciutadans de Letònia va respondre que creien "hi havia un Déu", mentre que el 49% va respondre que creien "en una mena d'esperit o força vital". El 10% No creien hi hagués "cap mena d'esperit, déu, o força de vida".
ElLuteranisme era molt més fort abans de l'ocupació soviètica, quan es tractava d'una religió majoritària, però des d'aleshores elluteranisme en tots els estats del Bàltic s'ha reduït en un grau molt més gran que el catolicisme romà. Elscristians ortodoxos del país pertanyen a l'Església Ortodoxa de Letònia, un organisme semiautònom dins de l'Església Ortodoxa Russa. Hi ha 182 musulmans oficialment que viuen a Letònia. També hi haJueus (9.743 el 2006).
Hi ha més de 600 neopagans letó, Dievturi (El Godskeepers), la religió es basa en la mitologia letona. Al voltant del 40% de la població total no pertany a una religió específica.
↑«Data: 3000 BC to 1500 BC». The European Ethnohistory Database. The Ethnohistory Project. Arxivat de l'original el 22 juny 2006. [Consulta: 6 agost 2006].
↑«History». Embassy of Finland, Riga, 09-07-2008. Arxivat de l'original el 11 maig 2011. [Consulta: 2 setembre 2010]. «Latvia declared independence on 21 August 1991...The decision to restore diplomatic relations took effect on 29 August 1991»
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
_-_LVA_-_UNOCHA.svg)
.png)
.jpg)
