Lesbos[1] (grec:Λέσβος,AFI ['lezvos], sovint transliteratLesvos;turc:Midilli Adası; en català, antigamentMetolí oMetel·lí) és una illagrega de lamar Egea.
Lesbos és la tercera illa més gran de Grècia (nomésEubea iCreta la superen) i la setena de la Mediterrània (Xipre,Còrsega,Sicília,Sardenya iMallorca, i les dues gregues la superen) amb una superfície de 1630 km² i 320 km perimetrals de costa. La població és prop dels cent mil habitants, dels quals més d'un terç viuen a la capitalMitilene (turcMedilli). Les ciutats principals a part de la capital sónKalloni,Gera,Plomari,Aiassos,Eressos, iMolivos (antiga Metimna). Plomari i Molivos són centres turístics i tambéEressos, molt visitada per ser el lloc de naixement de la poetessaSafo. El punt més alt és el Lepetimnos, de 967 metres. L'illa és verda i se la coneix com a «illa maragda». El cultiu principal és l'olivera que ocupa el 40 % de les terres de l'illa. A l'oest de l'illa hi ha un dels pocsboscs petrificats del món, i és el segon més gran d'aquesta mena.
L'illa és esmentada com aLazpas a les inscripcionshitites.Homer l'esmenta com a «Macaros», iMàcar és el suposat cinquè rei de l'illa; Màcaros era la seu del culte al deu LesbosMitilene, nom donat sovint a l'illa sencera. Va ser fundada el segle xi aC, probablement pelspentílides arribats deTessàlia que van regir l'illa fins que van ser enderrocats per una revolta popular al començament del segle vi aC. Unes altres cinc ciutats van tenir reis però igualment van ser progressivament expulsats als seglesvii ivi aC i es van establir governs oligàrquics o tiranies. Totes les ciutats van ser colonitzades per tessalis amb qui es va imposar la colonització eòlica, i la poetessaSafo encara escrivia en el dialecteeòlicgrec. Les ciutats de l'illa eren tributàries del reiCresos deLídia per les seves possessions a la costa (Cressos no va dominar mai l'illa) però quant aquest va ser derrotat pelsperses el546 aC, l'illa va passar a domini persa i va haver de pactar el pagament d'un tribut i l'enviament de soldats quan el rei ho demanava.
Van romandre tributàries del rei de Pèrsia fins al499 aC quan el tirà favorable a Pèrsia, Coes d'Axandros, va ser enderrocat i l'illa es va unir a la revoltajònia, aviat sufocada (494 aC). La victòria atenenca aSalamina el480 aC va suposar la fi del domini persa a Lesbos.
L'illa va tenir sempre una tendència oligàrquica però elements propers a la democràcia es van acabar imposant i les cinc ciutats sota l'hegemonia de Mitilene (477 aC), van ingressar a laLliga de Delos (471 aC). Va produir-se una breu revolta en la que Metimna no hi va prendre part però les altres ciutats sí, i van ser castigades i es van repartir les terres entre ciutadans atenencs. Però principalment, van romandre amb la lliga de Delos fins al final de laguerra del Peloponnès quan van caure en mans d'Esparta (405 aC) i de l'oligarquia local aliada a Esparta. El392 aC Atenes va reconquerir les cinc ciutats; però per lapau d'Antàlcides es va restablir la seva independència el387 aC.
El369 aC va ingressar a la segona lliga atenenca però va caure sota domini persa el357 aC. QuantAlexandre el Gran va guanyar la batalla deGrànic, les ciutats es van declarar al seu favor però van ser sotmeses per la flota persa dirigida perMemnó de Rodes. El general macedoni Hegèlokos va conquerir l'illa vers el331 aC (Memnó va morir) i va passar aMacedònia, dins la qual va romandre fins al167 aC, quan va haver de signar un tractat amb els romans. En aquesta guerra, Labeus va destruir Antissa per ajudar els macedonis i va incorporar als seus habitants amb els de Metimna. El89 aC les ciutats de l'illa es van aliar aMitridates VI Eupàtor rei delPont, i els romans van desembarcar el88 aC i es van establir permanentment allí, destruint Mitilene, acusada d'encapçalar l'aliança pòntica per haver lliurat al rei a M. Aquillius; Mitilene, la darrera ciutat lleial a Mitridates va ser conquerida per M. Minucius Thermus, i en la batalla es va distingirJuli Cèsar que va rebre una corona per salvar a un soldat.
Gneu Pompeu, a petició deGneu Pompeu Teòfanes, li va reconèixer pocs anys després una certa autonomia com a ciutat lliure sota domini romà (79 aC); la dona i fill de Pompeu van restar a Mitilene fins al final de la campanya que va acabar aFarsàlia. En aquest temps Mitilene va ser de fet la capital de la província romana d'Àsia. El70 dC l'emperadorVespasià li va suprimir els privilegis, que no obstant van ser restaurats perHadrià el117. La ciutat va emetre moneda sota diversos emperadors.
Durant l'època cristiana es van bastir nombroses esglésies i basíliques (més de 50). El769 va ser saquejada pels eslaus, el821,881 i1055 pels sarraïns,[2] pels venecians el1125 i pels catalans al segle xiii. El801 va ser el lloc d'exili de l'emperadriuIrene, que hi va morir el15 d'agost del802. Vers el1089 o1090Çaka,[3] emir d'Esmirna, va conquerir Mitilene però va fracassar davant Metimna.Aleix I Comnè va enviar una expedició manada per Constantí Dalassenos i Joan Ducas que va destruir la seva flota i va recuperar Mitilene i Lesbos (i altres illes) el1093. Segons les fonts romanes d'Orient, Çaka va morir assassinat aquell mateix any pel seu gendreKilidj Arslan I, si bé això no és segur.
El 1204 va formar part dels dominis directes de l'Emperador llatí i el1224 ocupada per l'emperador deNicea. A partir del1270 es van concedir privilegis comercials als genovesos però la sobirania va romandre romana d'Orient. A partir del segle xiv la sobirania romana d'Orient va estar amenaçada per Aydin. Els genovesos la van voler ocupar el1346 però l'atac imperial aQuios ho va impedir, però poc desprésFrancesc I Gattiluso, un patrici genovès que va posar al servei del romà d'OrientJoan V Paleòleg naus i homes per ajudar-lo a recuperar el tron del que havia estat desposseït (1354), va rebre a canvi la senyoria de Lesbos i la mà de la seva filla Maria (17 de juliol de1355), si bé cal dir que elsGattiluso van ser aliats fidels de l'Imperi i van acceptar la cultura romana d'Orient. Per necessitat el 1403 es van sotmetre aTamerlà però aquesta situació fou efímera.
Els otomans van atacar l'illa el dia25 de desembre de1455 i la van ocupar excepte Metimna, i els otomans només es van retirar el1456 contra la cessió deTasos (una altra illa dels Gattilusio) i l'augment del tribut; però l'estiu del1462 els otomans van ocupar tota l'illa, acusant el senyor localNicolo II Gattiluso de deposar i matar el seu germàDomenicco I Gattiluso, tributari dels turcs. Mitilene va ser destruïda i després de 15 dies de resistència Nicolo es va rendir i va ser portat aConstantinoble amb altres membres de la família, i va ser executat, i la seva germana Maria (esposa de l'antic emperador Alexandre Comnè deTrebisonda), dona molt bella, es creu que va ser inclosa a l'harem del soldà.
L'illa va formar part de l'Imperi Otomà, sent unsandjak amb el nom deMidilli, dins de l'eyalat de Rum i des de 1534 de l'eyalat deDjazair-i Bahr-i Sefid, dependent del kapudan pasha; aquesta adscripció administrativa es va conservar el 1867 quan l'eyalat va esdevenir wilayat desvinculat de la flota,[4] i va durar fins al final del domini otomà. Aquí van néixer els germans Barba-rossa conqueridors d'Algèria per l'Imperi. El1695 hi havia 98.882 habitants dels quals 85.328 eren grecs i 13.554 musulmans (turcs). El cultiu principal era l'olivera, ja que la feina la podien fer les dones i nens, i en canvi els cereals s'havien d'importar tot i que les terres eren bones pel seu cultiu, i el cultiu del blat no va començar a ser apreciable fins al final del segle xix. El principal port i ciutat era Mitilena; el port de Yera (Olivera pels europeus) era el port natural més gran i un dels més grans de la Mediterrània; també ho era el port del golf de Kalloni però el seu accés era pitjor. Altres ports eren Plomari i Sigri al sud i oest, i Molyvo, al costat de Petra, just a l'oest de la punta nord. Un arquebisbe grec ortodox residia a Mitilena i un altre a Molyvo (antigaMetimna). Els turcs vivien en barris separats i tenien les seves mesquites itekkes.
El 1905 quatre potències europees van confiscar els serveis de duana de l'illa per forçar a la Porta a acceptar el control financer sobre elswilayats deSelanik,Kosova iMonastir. El domini otomà va durar fins que a laPrimera Guerra Balcànica de1912 els grecs van ocupar l'illa (desembre de1912); només elkada de Yunda va restar otomà. La sobirania grega fou ratificada per laConferència de Londres el maig de 1913. Els habitants turcs van abandonar l'illa vers1924 o1925.
Membres d'una ONG catalana evacuant un vaixell ple de refugiats en una platja de Lesbos.
A causa de les diverses guerres que van assolar elPròxim Orient, molts immigrants van intentar arribar a laUnió Europea, principalmentsirians, en el que es va anomenar la «crisi dels refugiats». Al trobar-se Lesbos prop de la costa de Turquia, molts d'aquests refugiats van intentar entrar a la UE a través de l'illa, viatjant amb diversos vehicles aquàtics. Les dificultats de la travessia, que va provocar la mort de molts dels viatgers, va ser publicitada per tot el món a través dels mitjans de comumicació.[5]
Com a conseqüència d'aquestes imatges, una empresabadalonina destinada a tasques de socorrisme a les platges catalanes, Pro-Activa Serveis Aquàtics, va desplaçar alguns dels seus membres a l'illa per ajudar en les tasques d'assistència i rescat d'aquests emigrants. Així, l'octubre de 2015 es va fundar l'ONGProactiva Open Arms, amb l'objectiu de salvar vides humanes al mar. La seva missió principal era l'ajuda a aquests refugiats que diàriament intentaven arribar per mar a Lesbos.[6]
↑«Lesbos». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 març 2023].
↑sense data s'esmenta una expedició deXuayb ibn Úmar (855-880) emir deCreta, que va assolar l'illa en el marc de les seves expedicions per lamar Egea i laPropòntida (Mar de Màrmara);Eressos, la ciutat d'on era la poetessaSafo, va ser destruïda i els seus habitants es van refugiar alMont Atos
↑Amb quatre sandjaks: Rodes, Quios (Sakiz), Lesbos (Midilli) i Lemnos (Limni); el sandjak de Lesbos, governat per un mutasarrif, estava dividit en quatre kada: Midilli, Molyvo (Methimna), Pilmar (Plomar) i Yunda (grec Moskonesia o Hekatonesia, format per petits illots dependent d'un de gran, Alibey Adasi, enfront d'Ayvalik; elkada estaven governats percaimacans, i se subdividien ennahiyeler governades permüdürs; aquestos càrrecs eren generalment ocupats per turcs, però alguns grecs també hi participaven.
