 | Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. |
| ||||
| ||||
| Text del lema | Glòria a les Santes! | |||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | festa patronal | |||
| Dia | 27 de juliol | |||
| Interval de temps | 1772 - | |||
| Cultura | cultura catalana | |||
| Localització | Mataró (Maresme) | |||
| Estat | Espanya | |||
| Cronologia | ||||
| 1979 | Refundació | |||
| Patrimoni cultural | ||||
| Festa patrimonial d'interès nacional | ||||
| Data | 2010 | |||
| Lloc web | lessantes.cat | |||
Les Santes és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat deMataró, capital de la comarca delMaresme, entre el 24 i el 29 de juliol, en honor deSanta Juliana i Santa Semproniana, patrones de la ciutat.[1][2]
Actualment, la Festa Major de Mataró és considerada una de les més potents del calendari català, juntament ambSant Fèlix a Vilafranca del Penedès oSanta Tecla a Tarragona, assolint la consideració de reconeixement màxim de «festa patrimonial d'interès nacional», atorgada l'any 2010[3][4][5] per laGeneralitat de Catalunya. El 27 de juliol és el dia central de la festa, dia de Santa Juliana i Santa Semproniana i és festiu a la ciutat.[6]
Malgrat que el to de la festa ha evolucionat cap a un format de Festa Major, no deixa de ser en essència un format de Festa Patronal.
La política de la Direcció de Cultura ha estat emfatitzar més la part festiva i cultural i ha desdibuixat l'element religiós que en el passat era preeminent en aquesta Festa.
Un exemple és la processó de les Santes que a l'antigor recorria el Centre històric i la gent guarnia portes i balcons en un acte de glòria i festa. Amb el temps aquest acte es va acabar de deixar de fer. De manera testimonial després de la Missa de les Santes es fa un petit acte públic de presentació de les relíquies en format de processó als voltants de la mil·lenària basílica.
Les santesJuliana i Semproniana foren dues màrtirs del cristianisme nascudes a Iluro –l'actual Mataró– a l'últim quart del segle II. Foren dues deixebles desant Cugat que l'any 304 van acompanyar-lo fins a Sant Cugat –llavorsCastrum Octavium–, on va ser decapitat. Les dues joves van enterrar cristianament el cos del sant. Però, la guàrdia les va sorpendre i en ser acusades de cristianes, van ser també degollades allà mateix.
A partir d'un estudi fet el 1772 per part del frare Joan Gaspart Roig i Jalpí, en què es defensava el seu origen mataroní, la ciutat de Mataró va iniciar una disputa amb Sant Cugat per reclamar les relíquies de les Santes. Una part d'aquestes relíquies arribaren a Mataró el 25 de juliol del 1772 en una urna d'argent, que es treuen a laprocessó de les Santes cada any. El 1835, la resta de les relíquies van ser traslladades a Santa Maria de Mataró, tornant a estar totes reunides. El 1852 van ser proclamadespatrones de la ciutat de Mataró perPius IX.
L'any 1961, l'historiador Lluís Ferrer Clariana va publicar el llibreTestimonis del culte a les santes Juliana i Semproniana (Mataró: Impremta Minerva).
Aquesta festa entesa com s'entén actualment té el seu origen l'any 1979 quan un grup de joves vinculats alFoment Mataroní i sota el lema "Les Santes: fem-ne festa major" van iniciar el repte de crear la festa major dins el període democràtic que feia poc que s'havia recuperat. Des de l'any 1979 Les Santes han anat incorporant molts actes al seu programa i s'hi han anat afegint molts elements festius.
Anotacions:
El Bequetero va ser compost el 1942 perGustavo Pascual Falcó, conegut també per ser el compositor dePaquito el Chocolatero, del 1937. Es tracta d'un pasdoble de cercavila, amb ritme, molt simple, energia i que s'enganxa. Originàriament, va ser feta per a lesfestes de moros i cristians deCocentaina, província d'Alacant.
Està formada per una introducció de tres compassos binaris de 2/4. El trio segueix el tema principal sense cap transacció, i es repeteix dues vegades. El primer trio és més piano (lent), amb l'acompanyament del compte fins a 15, i el segon té un volum més fort, on se substitueix latrompeta peltrombó. Té un tempo ràpid i constant, no té adorns com els pasdobles taurins, així que és un pasdoble atípic. El tema principal està en sol major.El Bequetero és tocat per instruments de vent i percussió, i acompanyat pels cants del poble que compta fins a quinze flexionant el cos al primer trio. En acabar de comptar es diu "i quinze!" a l'uníson, i tothom comença a saltar embogit amb l'entrada del segon trio. Aquesta frase és coneguda per tots els habitants i molt popular en samarretes o articles de festa major. Fins i tot el Bequetero s'ha tornat l'himne oficiós de la ciutat de Mataró, també altres poblacions com Tarragona han copiat la idea de comptar fins a 15 però amb els compassos de l'Amparito Roca.
La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i sempre comença el dia 24 fins al 29 de juliol.Els principals actes són:
LaNit Boja dona el tret de sortida a la setmana de Festa Major de la ciutat, i és la nit més forta i popular de totes entre els joves. La Crida es basa en el reclam del poble perquè els gegants es "despertin" i surtin de l'ajuntament després de tant de temps tancats. Així doncs, a dos quarts de dotze, acompanyats del ritme oficial de les Santes,El Bequetero, els gegants baixen el carrer principal del municipi, La Riera.
Això és elDesvetllament Bellugós, on els gegants giravolten i ballen amb el poble, que salta cada cop que compten fins a 15. Aquest recorregut dura mitja hora, i arriba fins a la plaça de Santa Anna on els gegants es planten i l'Agrupació Musical del Maresme toca una estona. A mitjanit, comença laConvidada de la Família Robafaves, on a la plaça la gent es retroba, fa un veure i gaudeix dels concerts organitzats.
Tot seguit, sorgeix l'Escapada a Negra Nit, elCorrefoc de Les Santes, protagonitzat per la Momerota, l'amfitriona de l'acte, amb la presència de les Diablesses de Mataró i el Drac de Mataró, a banda de comptar amb diverses colles convidades de diables i figures. Aquest recorregut surt des de l'Ajuntament fins a la Riera amunt, segueix pel carrer d'Argentona, el Caminet de les Vinyes, el carrer del Parc, el carrer del Carme, La Riera avall, gira pel carrer d'Onofre Arnau, segueix pel carrer del Bisbe Mas, la plaça dels Bous, la Muralla dels Genovesos, La Riera avall, El Carreró i encesa de la traca final a la plaça de l'Ajuntament.
A continuació, des de l'Ajuntament també, el grup de tabals de les diferents comparses de la ciutat -Tabalers del Drac, Tabalers de la Momerota, i Tabalers Do Maresme-, interpreten el ritme propi de laPujada Tabalada, pujant un cop més el carrer principal: La Riera. Sense que decaigui les forces ni la nit, ja de matinada s'arriba al Parc Central, on es du a termeLa Ruixada, que tanca la nit més boja de l'any a Mataró.
ALa Ruixada hi ha la música més actual del moment, que ha estat donada de la mà d'emissores comFlaix FM oLos Cuarenta Principales. Mentre sona la música i la gent balla sense descans, grans canons ruixen amb aigua a tothom.
En els darrers anys, però, s'han consolidat en el programa diversos actes la data de celebració dels quals és variable en funció del calendari: així, per exemple, el diumenge anterior al dia 27 se celebra laDiada Castellera de Les Santes, o la Gegantada, el dissabte anterior.
Lajuliana és labeguda típica de la festa, és un combinat dolç a base degranissat de maduixa, suc de taronja,cava i una barreja de tres licors (ginebra, rom i vodka) que causa una ràpida pujada al cap. Una de les seves creadores és Tere Almar, tècnica de Cultura, qui s'inspirà en la barreja deLa Patum de Berga. La serveixen únicament als Requisits de Festa Major, el dia 28 a la nit, aquesta exclusivitat a ser consumida i preparada només un cop a l'any la fa encara més especial. Des de la seva creació s'havia descartat rotundament la possibilitat de fer-ne pública la recepta, però el 2015 pel 20è aniversari de La Juliana es va fer pública la recepta al programa oficial de la festa major, amb la intenció que la pugui consumir tothom tot l'any en esdeveniments especials i que sigui la beguda oficial de la ciutat.
Des de l'any 2011 es venen fins a mil litres deJuliana durant la nit del 28 de juliol.
És l'anada a dormir de les comparses institucionals de la ciutat. Se'n fan el 25 de juliol després de la Crida, el 27 al migdia i a la tarda, tot i que aquesta darrera és un xic diferent, el 28 al migdia se'n fa una d'informal i sense les Diablesses i el 29 de matinada se'n fa una dins del No n'hi ha prou i sense les colles infantils.
A la dormida del 27 a la tarda, les figures no s'esperen totes davant de la façana de l'Ajuntament sinó que van entrant una rere l'altra, fan els seus balls propis i van a dormir. A més la presència de la colla de Cavallets i delsCapgrossos de Mataró no permeten que sigui una dormida entesa com una dormida en què només hi participen les colles institucionals.
El 2001 la Festa Major fou protagonista d'una polèmica arran d'unaempastissada amb nata que va tenir com a objectiu el regidor de cultura Remigi Herrero.[8] Els fets es van produir mentre la comitiva municipal es dirigia a labasílica de Santa Maria per assistir al tradicionalofici. Un grup demaulets del Casal Independentista Fèlix Cucurull els va sortir al pas, increpant-los en senyal de protesta contra el programa de les festes i, aprofitant l'avinentesa, Joan Jubany va precipitar un plat de nata a la cara d'Herrero, a qui acusava d'haver-lo enganyat.[9] Mesos més tard, el fiscal va sol·licitar al jutge imposar una multa de 180euros a l'inculpat.[10]
El 2020, a causa de la pandèmia de laCOVID-19 es va cancel·lar la Festa Major, cosa que no havia succeït mai des d'ençà que es va restablir el 1979.
També Les Santes s'han suspès en altres condicions com va passar amb laSetmana Tràgica que va succeir l'any 1909 del 25 de juliol al 2 d'agost del mateix any.
Una altra suspensió de Les Santes va ser entre el 1936 i 1938 a causa de laGuerra Civil Espanyola.
