Λέρος (el) | ||||
| ||||
| Tipus | illa | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | administració descentralitzada de l'Egeu | |||
| Regió | Egeu Meridional | |||
| Grup | Dodecanès | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 54,052 km² | |||
| Banyat per | mar Egea | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 854 00 | |||
| Fus horari | ||||
| Lloc web | leros.gr | |||
Leros (engrec:Λέρος) és unailla grega que pertany a l'arxipèlag delDodecanès; és situada entreCàlimnos iLipsí. Té una superfície de 54 km² i uns 8.000 habitants.
L'illa té dues badies molt fondes a la costa occidental (la de Gurna, al nord, i la de Lakí, al sud) i una a la costa oriental (Agia Marina). La capital i seu del govern local és a Agia Marina, que s'estén a banda i banda d'una península a cadascun dels quals hi ha un port: al sud, el port esportiu de Pandeli, i al nord, el port comercial d'Agia Marina. El port principal, però, és al sud, a Lakí, que connecta amb la major part d'illes veïnes.[1]
Leros és envoltada de petits illots i illes deshabitades: al nord hi ha la petita illa d'Arkhàngelos, i al sud-est la de Piganussa, entre d'altres.
En elCatàleg de les naus dela Ilíada Leros no apareix, però se sol considerar que formava part de lesIlles Calidnes que capitanejavenFidip iÀntif en laGuerra de Troia.[2]
A l'antiguitat, els habitants de Leros eren grecs deraça jònia. Segons testimoni d'Anaxímenes de Làmpsac, va ser colonitzada pelsmilesis, sense indicar la data. Aquest fet segurament té relació amb la notícia queAristàgores, governant de Milet, va instar els seus ciutadans a fortificar Leros per si calia abandonar Milet durant laRevolta Jònica;[3] no resta clar, però, si Leros ja era una dependència de Milet o si Milet la va conquerir per tenir un pla d'evacuació. Tampoc no resta clar si el domini dels milesis sobre Leros comportà l'establiment declerucs (és a dir, l'arribada de pobladors milesis) o si es limità al domini polític dels seus habitants.[4]Smith pensa que el domini milesi comportà establiment de colons, i que anteriorment els pobladors de l'illa erendoris, igual que a la veïnaCalimna.[3] En qualsevol cas, el que és segur és que, al segle vi aC, Leros constituïa una polis independent, probablement governada per untirà, i a partir del segle iv aC estava sota dependència deMilet.[5]
El centre urbà de la polis de Leros era situat vora Agia Marina, al castell de Pandeli. Per altra banda, al nord de l'illa hi havia un santuari dedicat a una deessa anomenada Pàrtenos Lèria ('la verge de Leros'), que sovint s'identifica amb unepítet d'Àrtemis.[5] En aquest santuari hi havia sempre una guarda depintades, perquè es deia que eren lesgermanes de Melèagre que Àrtemis va convertir en aucells, compadida de tant com ploraven la mort del seu germà. A poca distància de l'antic santuari es troba el monestir de Partheni (Παρθένι), que sembla la cristianització del santuari d'Àrtemis Pàrtenos.[3] Pel que fa al castell de Paleokastro a Xirokambos, les restes més antigues es remunten al segle iv aC.[5]
Part de l'Imperi Romà d'Orient, Leros era assignada altema deSamos. El1314, elscavallers de Sant Joan de Rodes es van apoderar de l'illa i la van fortificar. Els cavallers varen governar l'illa durant dos segles, fins que el 1523 caigué sota dominiotomà, per bé que preservant un cert grau d'autonomia.[6] Leros patí l'atac dels otomans (l'almirallKemal Reis) el1505, sense succés, i altre cop el1508; la incorporació definitiva es produí després d'un tractat amb laSublim Porta el24 de desembre de1522.
Leros va participar en larevolució grega del1821, però pel tractat del3 de febrer de1830, signat aLondres, Grècia va haver de renunciar a les illes orientals a canvi d'Eubea.[6]
El1911 va esclatar la guerra entre Itàlia i l'Imperi Otomà, i el1912 fou ocupada pels italians, que l'inclogueren en l'administració delDodecanès.[6] En aquesta època va arribar a tenir els seus propis segells per les comunicacions ambTurquia. El1930 es va fundarPortolago, modernament anomenada Lakí, que és el port natural més gran d'aigües fondes de la Mediterrània.Portolago va esdevenir una base militar essencial pels italians, i el mateixBenito Mussolini hi va tenir una residència.
Durant laSegona Guerra Mundial, fou un dels objectius més atacats pels aliats[6] (només Creta va ser més bombardada). Després de l'armistici amb Itàlia del8 de setembre de1943, els britànics van ocupar l'illa, i els alemanys la van bombardar contínuament; finalment, fou ocupada el novembre de1943 després de labatalla de Leros (12 a16 de novembre de1943). Un any més tard fou alliberada per un batalló grec i posada sota administració militar britànica fins al1948, quan l'illa i les altres del Dodecanès foren lliurades a Grècia, dia7 de març.
