Thomas Leo McCarey (Los Angeles,3 d'octubre de1898 -Santa Monica (Califòrnia),5 de juliol de 1969) va ser undirector de cinema iguionistaestatunidenc guanyador de l'Oscar. Va treballar en unes 200 pel·lícules, entre les quals destaquenDuck Soup,Make Way for Tomorrow,The Awful Truth,Going My Way,The Bells of St. Mary's,My Son John iTu i jo (An Affair To Remember).[1]
Va néixer aLos Angeles,Califòrnia, i va assistir a la St. Joseph's Catholic School i a Los Angeles High School.[2] Es va llicenciat en dret i, de jove, va exercir com a advocat.[3] Tanmateix, en tancar l'oficina en la qual treballava, de manera casual es va apropar al món del cinema on arribarà a ser un dels més grans talents del cinema en elsanys 1930 i40: va ser primer assistent del directorTod Browning,[2] i després va escriure gags i diàlegs per als còmics de les pel·lícules deHal Roach Studios arribant a dirigir obres còmiques ambCharley Chase.
Convertit en vicepresident i supervisor de tota la producció còmica del grup de Roach, va imposar un estil propi, precís i atent als detalls més nimis, vigilant personalment tota la producció abans de treure-la. I van ser precisament McCarey i Roach els qui van crear la parella còmica formada per Stan Laurel i Oliver Hardy. En aquella èpocaStan Laurel era un còmic que guanyava 100 dòlars a la setmana, iOliver Hardy interpretava obres menors. McCarey es va adonar del seu potencial còmic, i els va fer treballar junts. La primera pel·lícula que van interpretar plegats va ser la còmica mudaSlipping Wives (1927), que apareix en els crèdits oficialment dirigida perClyde Bruckman, però que en realitat va ser escrita i dirigida per McCarey en sis dies.
El1929, el director es va passar als llargmetratges, convertint-se en un dels principals directors de comèdies dels anys 30, en les que es va distingir pel seu estil elegant i irònic. Cal destacar d'aquella èpocaThe Kid from Spain, 1932, probablement la millor pel·lícula d'Eddie Cantor,Duck Soup (1933), l'obra mestra delsGermans Marx,Noblesa obliga (1935), que va donar l'oportunitat aCharles Laughton de realitzar una formidable interpretació en clau còmica, i La terrible veritat, (1937), una de les millors comèdies "boges i sofisticades" típiques dels anys 30.
Les següents pel·lícules de McCarey comGoing My Way (1944) oThe Bells of St. Mary's (1945), malgrat els setOscars que va guanyar la primera, no tenen aquest personalíssim segell del director. McCarey va reconèixer que la pel·lículaThe Bells of St. Mary's es basa principalment en la seva tia, la germana Mary Benedict, que va morir deltifus.[2] Després, McCarey va dirigir també pel·lícules de propaganda maccartista, com araMy Son John (1952) iSatan Never Sleeps (1962), encara que va recuperar la seva espurna habitual en la divertida comèdiaRally 'Round the Flag, Boys! (1958).
- 1925:What Price Goofy - Curtmetratge
- 1925:His Wooden Wedding - Curtmetratge
- 1926:Mighty Like a Moose - Curtmetratge
- 1929:The Unkissed Man - Curtmetratge
- 1929:Why Is a Plumber ? - Curtmetratge
- 1929:Liberty - Curtmetratge
- 1939:Cita d'amor (Love Affair)
- 1940:La meva dona favorita (My Favorite Wife)
- 1942:Lluna de mel (Once Upon a Honeymoon)
- 1944:Going My Way
- 1945:The Bells of St. Mary's
- 1957:Tu i jo (An Affair to Remember)
- 1958:Rally 'Round the Flag, Boys!
- ↑ «Leo McCarey, Director, is Dead. Won Oscars for Going My Way. Was Also a Winner in 1937 of Academy Award for 'The Awful Truth'». New York Times, 06-07-1969 [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑2,02,12,2Harrit, Paul. "Leo McCarey",Great Directors, Issue 23, Senses of Cinema
- ↑«Leo McCarey Biography». Biography.com. Arxivat de l'original el 10 de juny 2011. [Consulta: 10 maig 2010].
|
---|
1929–1950 | |
---|
1951–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–2020 | |
---|
|
---|
1943–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|
|
---|
1935–1950 | |
---|
1951–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|