| Substància química | grup de substàncies químiques |
|---|---|
| Rol | tensioactiu inootròpic |
Lalecitina és unlípid també anomenatfosfatidilcolina, que permet la solubilització dels àcids biliars amb l'ajut de les sals biliars.
El nom de lecitina el va donar a mitjan segle xixThéodore Gobley fent referència al nom grec del rovell de l'oulekithos, d'on va ser extreta primer la lecitina. La lecitina es troba també a les substàncies grasses dels teixits animals i vegetals (com labilis i lasang venosa).[1] La lecitina és un lípid de la classe de les fosfatidilcolines, de fet la definició exacta de la lecitina pot dependre del context.
La lecitina designa únicament lesfosfatidilcolines[2][3] és a dir un lípid format a partir d'unacolina, d'unfosfat, d'unglicerol i de dosàcids grassos (figura 1). És més adequat parlar delecitines, perquè no és una solamolècula sinó un grup de molècules, on la composició en àcids grassos varia d'una molècula a l'altra. Així les lecitines tenen colors diferents segons la seva composició: color groc per la lecitina vegetal, al marró per la lecitina dels peix.
El terme de lecitina també es fa servir per extensió per designar el conjunt defosfolípids extrets de la natura (per exemple de lasoia), quan majoritàriament estan fets de fosfatidilcolina.
La fosfatidilcolina té (figura 1) :
La fosfatidilcolina es produeix de manera natural pelfetge. És un constituent important de labilis, on emulsiona els greixos presents al duodè. També és important a les sals biliars i per evitar que les gotetes lipídiques es reaglutinin.
Com que és fosfolípid es troba a la membrana cel·lular per mantenir-ne l'elastoviscositat. És un component essencial delsistema nerviós, i és prop del 30% del pes sec del cervell, i el 15% dels nervis.
Les lecitines (E322) es fan servir comemulsidors a la indústria alimentària. Actualment s'extreu majoritàriament de la soia. Per exemple es fa servir a la xocolata per millorar l'homogeneïtat dels ingredients.
El metabotidilcolines s'estudia per les membranes i les proteïnes de les membranes.Una lecitina marina s'estudia contra lapsoriasis.[4]
