Una estàtua deSant Miquel situada a la part superior de l'església abacial s'eleva a 157,10 metres sobre la riba. Element cabdal, l'abadia i les seves dependències estan catalogades com amonuments històrics a la llista de 1862 (posteriorment es van protegir 60 construccions més; l'illot i la franja costanera de la badia formen part delpatrimoni mundial des de 1979 de laUNESCO[4] així com el molí de Moidrey des de l'any 2007. A més, el mont gaudeix d'un segon reconeixement mundial com a escala alsCamins de Sant Jaume a França per als«pelegrins delnord d'Europa (que) van passar pel Mont quan es dirigien cap aGalícia».[5]
Al segle xx la comuna tenia 25 habitants, anomenats elsMontois. L'illot del Mont Saint-Michel s'ha convertit amb el temps en un element emblemàtic del patrimoni francès.
L'any 2023, el poble de Mont-Saint-Michel s'incorpora a la llista de pobles denominatsVillage patrimoine (pobles patrimoni),[6] que treballen per posar en valor el seu patrimoni material i/o immaterial (històric, cultural, natural, arquitectònic, etc.).
ElMont Saint-Michel, situat a 48° 38′ 10″de latitud nord i 1° 30′ 40″de longitud oest, al«pays» d'Avranchin, és unillot rocós a l'est de la desembocadura delCouesnon, que desemboca alCanal de la Mànega. Fet degranit d'aproximadament 960 metres de circumferència, aquest illot s'aixeca sobre una plana sorrenca a una altitud de 92 metres. La construcció de l'abadia modifica aquesta percepció; l'alçada de la roca a l'abadia és de 78,60 metres, la del terra de l'abadia a la part superior de la torre és de 34,70 m, lacuculla arriba a una alçada de 39,80 m. L'estàtua deSant Miquel, de 4 m d'alçada, culmina així a 157,10 metres.[7]
A nivellgeològic, aquest punt és unaintrusióleucogranítica (leucogranit ambbiotita imoscovita) de petita mida col·locada a la basecadomiana (esquistosabrioveriana) durant l'orogènesi caledoniana (525Ma)[8] Aquesta intrusió alliberada de la sevaganga esquistosa i destacada per l'erosió (leucogranit que presenta una major resistència a l'erosió que l'esquist),[9] ofereix una superfície d'aproximadament 7ha, sobre la qual s'aixeca l'abadia. La part essencial de la roca està coberta per la petjada de l'abadia del Mont-Saint-Michel i el seu domini. La Roca només representa una petita part del municipi que també s'estén sobre eldic i diverses desenes d'hectàrees depòlders.
ElMont Saint-Michel apareix com una muntanya circular que sembla enfonsar-se sota la monumental piràmide que el corona. Voldríem estendre el seu cim en unacuculla esmolada que s'alçaria cap al cel (la cuculla actual només data de 1899), dominant el seu dosser de boira o perdent-se en una llum pura i càlida. L'envolten immenses solituds, la de la riba o la del mar, emmarcades en llunyanes ribes verdes o negres.
La badia de Mont-Saint-Michel és l'escenari de lesmarees més altes de l'Europa continental, fins a 15 metres de marge de marea (diferència entre marea baixa i plenamar). El mar arriba llavors a les costes«a la velocitat d'uncavall algalop», com diu unadita.
El municipi s'estén per uns 4 km2.[11] A part de La Roca amb una superfície de 7ha, el territori municipal inclou dues parts de terra separades que sumen 393 ha,[12] limitant amb els municipis deBeauvoir (principalment) iPontorson.
La part més gran (unes 387 ha), a l'oest de Couesnon, la formen elshameaux de Belmontet, Saincey i Camus, i elspòlders de Molinié i Tesnières. Aquesta part limita amb la ciutat de Beauvoir al sud.[13]
La part més petita (unes 6 ha), a l'est de Couesnon, forma la part occidental del lloc anomenat laCaserne, entre la carretera del Mont-Saint-Michel i el riu litoral. Està enclavat entre els territoris dels municipis de Beauvoir (al sud i oest) i Pontorson (a l'est).[14] Hi ha quatrehotels.[15]
El 2020, el municipi va ser qualificat de«clima oceànic» en la classificació establerta perMétéo-France, que ara només inclou, a primera vista, cinc principals tipus de climes de la França continental. Aquest tipus de clima es tradueix en temperatures suaus i precipitacions relativament abundants (en relació amb les pertorbacions procedents de l'Atlàntic), distribuïdes al llarg de l'any amb un màxim lleuger d'octubre afebrer.[17]
Mont Saint-Michel vist pel satèl·lit Spot l'any 2003
Els paràmetres climàtics que han permès establir la tipologia 2010 inclouen sis variables detemperatures i vuit deprecipitació, els valors de les quals corresponen a la normal 1971-2000.[Nota 3]
En el quadre següent es presenten les set variables principals que caracteritzen el municipi:
Paràmetres climàtics municipals durant el període 1971-2000[16]
Temperatura mitjana anual: 11,7 °C
Nombre de dies amb temperatura inferior a -5 °C: 0,7 dies
Nombre de dies amb temperatura superior a 30°C: 0,4 dies
Nombre de dies de precipitació al gener: 12,5 dies
Nombre de dies de precipitació al juliol: 7,2 dies
Amb elcanvi climàtic, aquestes variables han anat evolucionant. Un estudi realitzat l'any 2014 per la Direcció General d'Energia i Clima[18] complementat amb estudis regionals preveu que latemperatura mitjana augmenti i lapluviometria mitjana disminueixi, tot i que amb fortes variacions regionals.[19] Aquests canvis es poden observar a l'estació meteorològica deMétéo-France més propera,«Pontorson», al municipi dePontorson, posada en marxa l'any 1997,[20]i que es troba a 9 km a vol d'ocell[Nota 6][21] on la temperatura mitjana anual és d'11,8 °C i la precipitació total és de 838,6 mm per al període 1981-2010.[22]
A l'estació meteorològica històrica més propera,[Nota 7]«Granville – pointe du Roc», al municipi deGranville, posada en funcionament el 1973 i a 23 km de distància,[23] la temperatura mitjana anual varia 11,6 °C durant el període 1971 -2000[24] fins a 11,9 °C per a 1981-2010,[25] i després a 12,4 °C per a 1991-2020.[26]
Mont-Saint-Michel és unmunicipi rural,[Nota 8] perquè és un dels municipis dedensitat baixa o molt baixa, en el sentit de la quadrícula de densitat municipal de l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (INSEE).[27][28][29]
El municipi també queda fora de l'atracció de les ciutats.[30][31]
El municipi, que limita amb elCanal de la Mànega, és també un municipicostaner en el sentit de la llei de 3 de gener de 1986, coneguda com aLoi littoral (Llei litoral).[32] Per tant, s'apliquen disposicionsurbanístiques específiques per tal de preservar elsespais naturals, els llocs, elspaisatges i l'equilibri ecològic del litoral, com per exemple el principi de no construcció, fora de les zones urbanitzades, a la franja litoral de 100 metres, o més si elpla urbanístic local ho preveu.[33][34]
L'ús del sòl del municipi, tal com revela labase de dadeseuropea d'úsbiofísic del sòlCORINE Land Cover (CLC), està marcat per la importància dels territoris agraris (95,1% el 2018), una proporció idèntica a la de 1990 (95,1%). La distribució detallada l'any 2018 és la següent:terres de conreu (95,1%),aiguamolls litorals (3,9%),espais verds artificials, no agrícoles (1,1%).[35]
A la riba sud de la roca, la Torre Gabriel al fons a l'esquerra,[Nota 9][36] reforça la caserna i l'avanç dels Fanils.[Nota 10][37] Al centre, la Porta de l'Avançat, la Torre del Rei i la Torre de l'Arcada (que ha conservat la seva antiga coberta cònica), a l'est la Béatrix o Torre de la Llibertat
L'evolució de l'ús del sòl del municipi i les sevesinfraestructures es pot observar en les diferents representacionscartogràfiques del territori: elmapa Cassini (s.xviii), elmapa de l'estat major (1820-1866), i els mapesIGN o fotografies aèries per al període actual (1950 fins a l'actualitat).[38]
Originalment, era conegut com elMont Tombe. Devia haver-hi dosoratoris, un dedicat asant Simfòrià(Symphorien), l'altre asant Esteve(Étienne), construïts perermitans al seglevi-vii, segons informa laRevelatio ecclesiae sancti Michaelis archangeli in Monte Tumba.[39] Després d'aquesta primeracristianització del Mont Tombe, es va erigir un oratori en honor de l'arcàngel Sant Miquel l'any 708 (709 segons la dedicatòria), tal com s'indica alsAnnales du Mont-Saint-Michel escrit a principis de segle xii.Aubert,bisbe d'Avranches, va instal·lar una comunitat de dotzecanonges al lloc per servir elsantuari i acollir elspelegrins. Va ser en aquest moment quan el mont, a l'est de la roca, va acollir els primers vilatans que fugien de lesincursions dels víkings.[40]
Sant Aubert,bisbe d'Avranches, al segle viii, va veure en somni l'arcàngel Miquel que li va ordenar construir un santuari al mont Tombe.Baix relleuneogòtic, executat el 1860 per l'escultor Jean-Baptiste Barré per altimpà del portal sud de l'església abacial. Eliminat per Paul Gout a principis del segle xx i col·locat a la part inferior de l'escala marista
Aquest primer hàbitat devia acollir els diferents oficis necessaris per a la construcció del primer santuari:picapedrers,paletes, peons ifusters. Després va haver d'acollir elslaics encarregats de proveir la comunitat religiosa.«Malgrat les nombroses reconstruccions que, a poc a poc, han anat configurant el poble que avui coneixem, el nucli primitiu del poble encara es manté perceptible: correspon de fet a una zona caracteritzada per una organització parcel·lar relativament complexa i un embull d'edificacions servides per carrers sinuosos». Aquesta és, a grans trets, la zona on es troba l'església parroquial de Saint-Pierre (Sant Pere) i el seucementiri. La majoria de les cases s'havien de construir ambfusta ipalla.[41]
Entrada peltranssepte pel costat nord de l'església parroquial (amb estàtua deJoana d'Arc)
Interior de l'església parroquial de Saint-Pierre
Des de l'any 710 i durant tota l'edat mitjana, el Mont va ser batejat comunament pels clerguesMons Sancti Michaeli in periculo mari (Mont Saint-Michel a perill del mar). Les primeres traces escrites d'un establiment religiós al Mont el connecten amb ladiòcesi d'Avranches, ella mateixasufragània delmetropolità de Rouen. El marc geogràfic de laprovíncia eclesiàstica deRouen ocupa també el del districte administratiu romà de la Segona Lyonnaise, del qualAvranchin forma part, corresponent més o menys al territori de latribu armoricana delsAbrincatui. Aleshores, aquesta província eclesiàstica servirà de marc per a la futuraNormandia. L'any 867, elTractat de Compiègne va concedirCotentin, així comAvranchin (tot i que això no estava clarament estipulat), alrei de Bretanya,Salomó de Bretanya. L'any 870, arran d'unaincursió dels víkings, la població dels voltants s'hi va refugiar i va crear un poble.[42]
Avranchin, com Cotentin i la major part del que després s'anomenariaBaixa Normandia, no formava part del territori concedit al lídervíkingRol·ló l'any 911. El Mont Saint-Michel va romandre sota el domini polític del rei de Bretanya, tot i que el poder religiós va continuar emanen essencialment de la diòcesi d'Avranches a l'antiga província eclesiàstica de Rouen, ciutat que des d'aleshores havia esdevingut la capital d'un estat normand embrionari. El territori del Mont estava encara sota la dominació bretona l'any 933 quanGuillem I de Normandia, conegut com aGuillaume Longue Épée,«obté delrei de França una notable ampliació del seu territori, amb Cotentin i Avranchin, fins aleshores controlats pels bretons. Va ser, doncs, en aquesta data que el Mont es va unir oficialment a Normandia»,[43] quedant temporalment fixada la frontera política d'Avranchin a laSélune, un riu costaner que desembocava a l'est del Mont. Guillem I va fer importants donacions de terres a la comunitat de canonges del Mont; aquestes finques estaven gairebé totes situades entre Couesnon i Sélune.[39]
Ricard I de Normandia, fill de Guillem I, tenia ganes de continuar l'obra de reforma monàstica del seu pare i va ordenar als canonges a qui s'havia confiat la Muntanya que renunciassin a la seva vida dissoluta o abandonessin el lloc. Tots van marxar menys un, Durand, que es va reformar per amor a l'arcàngel. Així s'hi van establir l'any 966benedictins de diferents abadies, com, sens dubte,Saint-Taurin d'Évreux iSaint-Wandrille. La història d'aquesta fundació es relata a laIntroductio monachorum, que apareix al començament delCartulari del Mont-Saint-Michel. El primer abat va ser Maynard I. Una tradició ben consolidada diu que va ser el reformador Mainard, l'encarregat de restaurar l'abadia de Saint-Wandrille, però aquesta hipòtesi continua sent controvertida. Va ser ell qui hauria construït l'esglésiapreromànica anomenadaNotre-Dame-sous-Terre, construïda durant la mateixa època.[43] L'any 992, un incendi va destruir el poble i l'abadia.[42] Maynard II, nebot de l'anterior, que també era abat deRedon, el va succeir fins al 1009.«En aquella època, el Mont va segellar la bona entesa entre els dos ducs deNormandia iBretanya».[43]
Enterrats a la capella de Saint-Martin de l'abadia hi ha elsducs de Bretanya, de la Casa deRennes:
Conan I de Bretanya (el Tort) (mort l'any 992), que, en el moment de la confirmació d'una donació feta a l'abadia del Mont Sant-Michel, el 28 de juliol de 990 en presència de tots els bisbes de Bretanya, pren el títol dePrinceps Britannorum;
Durant el primer quart del segle xi, les bones relacions van continuar entre els monjos del Mont i els ducs, sota els abats Hildebert I (1009-1017) després Hildebert II (1017-1023) que van iniciar la reconstrucció de l'església romànica amb lacripta absidal.[Nota 11][42] El ducRicard II de Normandia (l'irascible, o el bo), que protegia l'abadia com el seu pare, va decidir substituir l'abat del Mont per un abat extern i reformador, primer elromà Supo després elborgonyès Thierry, ja abat de l'abadia de Jumièges i guardià de l'abadia de Bernay, després dependència de l'Abadia de Fécamp.[43]
Aprofitant laregència d'Havoisa de Normandia (la seva germana) a la Bretanya i l'agressió del capvíking Olaf aDol-de-Bretagne el 1014,Ricard II de Normandia va fer retrocedir la frontera amb Bretanya cap al 1027-1030, delSélune a Couesnon. El nou ducRobert I de Normandia (el Magnífic), va nomenar l'any 1027 un abat d'origen deLe Mans, Aumode, a qui el 1032 va confiar la seva nova fundació, l'abadia de Cerisy. Per tant, l'abat Supo va ser recordat i va dirigir l'abadia del Mont fins que es va retirar a l'abadia de Fruttuaria abans de 1048. El 1030,Alan III de Bretanya (Rebrit), duc de Bretanya, va entrar en conflicte amb el seu cosí, el ducRobert I de Normandia, fill deRicard II. És l'omnipotència de Robert I que ha restablert fermament el poder ducal en el seuducat de Normandia.[44] És amb aquesta visió d'hegemonia que demana al seu cosí Alan III que li presti unjurament de fidelitat.[44] Es nega i obliga el duc de Normandia a utilitzar la força. Després de la construcció d'una fortalesa, la de Cheruel, el duc de Normandia va llançar una expedició a la Bretanya.[44] Alan va respondre llançant una contraofensiva aAvranchin, però va ser rebutjat amb grans pèrdues. El seu oncleRobert d'Évreux,arquebisbe de Rouen, va exercir de mediador durant una entrevista a Mont-Saint-Michel.[44] El 1031, Alan i el seu germà Eon de Penthièvre van fer una donació al Mont-Saint-Michel.
El ducGuillem I (el Conqueridor) es va interessar molt per les successions de l'abadia i va concedir beneficis, tant temporals com espirituals, l'abadia del Mont, que havia donat suport econòmicament a laconquesta d'Anglaterra. Així, certs monjos van ser cridats a dirigir les abadies angleses. Gràcies als ingressos de les terres ipriorats atorgats pel duc, l'església abacial romànica es va acabar ràpidament. A la mort de Guillem el Conqueridor, el Mont va passar per un període problemàtic però gràcies a l'excel·lent administració dels seus abats, en particular Bernard du Bec, l'abadia va experimentar un gran desenvolupament intel·lectual. Va serEnric I (Beauclerc) qui va ser el primer a construir unfort, sens dubte bàsic, sobre la roca, i que va serassetjat immediatament pels seus germansRobert Courteheuse iGuillem II (el Roig), per tal de desallotjar-lo, en la guerrafratricida entre ells.[45] Després de la batalla a les costes, el duc de Normandia, Robert, va cedirCotentin al seu germà Enric.[Nota 12]
L'abadia va escapar, l'agost de 1138, del granincendi iniciat pelscamperolsrevoltats d'Avranchin i que va assolar el poble del Mont, arran d'un desacord amb els monjos per la successió d'Enric I (Beauclerc).[46]
Lahistòria i lallegenda es desdibuixen en aquesta data. Els textos de l'època no especifiquen el destí del Mont Saint-Michel, però la seva vinculació aNormandia queda testimoniada unes dècades més tard, i ja feia molt de temps que estava en vigor quan els aliatsbretons dePhilippe-Auguste, dirigits perGuiu de Thouars, va cremar el Mont l'abril de 1204 en represàlia per l'assassinat d'Artur I per part deJoan sense Terra, i vamassacrar la població.[47] Després d'aquest incendi, els abats Jourdain i Richard Tustin van reconstruir l'abadia.
«
El Mont no era tan forta com ara, tant perquè la ciutat no estava envoltada de muralles, com també perquè tots els edificis que hi ha a la banda est i cap al sud (el Châtelet i la sevabarbacana) encara no eren bastits […] Així que es van precipitar amb gran ràbia contra aquesta muntanya, van trencar les portes i les barricades, van calar foc per tota la ciutat i van posar al tall de l'espasa els que s'acostaven per resistir-se a ells.
»
— dom Huynes (Histoire Générale du Mont-Saint-Michel).
El recintefortificat de la ciutat es va iniciar arran de la generositat deSant Lluís que va venir enpelegrinatge l'any 1254, amb la construcció de la Torre Nord i cap a l'any 1257, una porta que bloquejava l'únic accés possible a l'andana per les grans escales a llevant. El poble, aleshores, molt més petit, agrupava les seves cases al cim de la roca prop de l'entrada de l'abadia. Al mateix temps, l'abat Richard Turstin va construir la sala de guàrdia dels edificis de l'abadia a l'entrada del monestir.[42] Aquest recinte, que només envoltava el cim del Mont, entre la Torre Nord, l'absis de l'església parroquial de Saint-Pierre i els murs de l'habitatge abacial, fou acabat, cap al 1311, per l'abat Guillaume du Château.[Nota 13][45]
Elcreixement del pelegrinatge va anar acompanyat d'un intens movimentcomercial. Els comerciants es troben reunits alChemin des Loges, uncarreró situat als peus de l'abadia. Les casetes dels comerciants són petitescel·les (com les tres visibles a laMaison de la Truie qui File) en què venenvieires o una especialitat del Mont (l'ampolla deplom que s'omple de sorra de les platges) als pelegrins(miquelots), substituint-les progressivament a partir del segle xiii perinsígnies de pelegrí.[48]
Maison de la Truie qui File (La casa de la Truja filadora)
L'any 1314 s'instal·la al Mont la primeraguarnició composta per unhome d'armes i cinccriats, allotjats per l'abat a la porteria i la paga dels quals anava a càrrec delrei, argumentant elsmonjos ja s'havien defensat fins ara. Els abats seran, per la mateixa raó, capitans de la ciutat i de l'abadia del Mont Saint-Michel al llarg del segle xiv i s'adjunta, en establir unfeu a canvi dels dominis de l'abadia, el servei armat de nombrosos senyors deCotentin i Avranchin, entre ells el Painel de Hambye.[49]
Sota el govern del 29è abat, Pierre le Roy (del 1386 al 1410), s'hi construïren unes noves fortificacions: a l'angle nord-est de la Merveille, el coronament octogonal de la Torre dels Corbins; als peus, llargacortina-terrassa amb vista albosc. L'any 1393, la porta de 1257 estava flanquejada per duestorres. Davant de labarbacana es van construir grans graons, i l'abat va fer construir un habitatge fortificat, així com la torre Penine, de base quadrada, encarregada de vigilar el Gran Pas.[50]
Lesmuralles urbanes que veiem avui són essencialment obra de l'abat Robert Jollivet. L'any 1417 envoltava la vila baixa i el peu del Mont amb un recinte continu amb unparapet ambcresteria sobrelladroneres. Elmur cortina està flanquejat per sistorres que inclouen: Torre del Roy, Torre de l'Arcade i Torre de Cholet, i es van construirmagatzems per emmagatzemar provisions imunicions. A la capçalera de l'església es va excavar unacisterna filtrant, i l'únic accés a la ciutat estava bloquejat per unaporta fortificada, la Porta del Roy.[50]
El 1420, el Mont va resistir la invasió delsanglesos, però l'abat Jolivet va jurar lleialtat al reiEnric V d'Anglaterra. El prior Jean Gonault és el responsable del govern provisional. L'any 1425, va ser Lluís d'Estouteville qui va ser nomenat capità del Mont perCarles VII de França i va millorar encara més les fortificacions (la Barbacana del Rei). El 17 de juny de 1434, un nou assalt dels anglesos liderats per Thomas Scales, que va acabar de nou en fracàs, amb els atacants abandonant dues de les sevesbombardes, que es poden veure a l'entrada de la ciutat. Va ser Louis d'Estouteville, l'any 1441, qui va construir la Torre de la Boucle.[Nota 15] Aquesta torre, de nou tipus, capaç de resistir l'artilleria, estava equipada ambbateries cobertes prou ventilades.[50]
L'any 1534, Gabriel du Puy, governador militar del Mont per al reiFrancesc I, va fer algunes millores addicionals: l'esperó de la Torre Boucle, la Porta de l'Avancée, i la Torre Gabriel (del primer nom del seu dissenyador i no de l'Arcàngel).[49] El 1577, unshugonots disfressats de pelegrins van intentar apoderar-se del Mont, però els habitants els van expulsar.[50] El Mont va ser inspeccionat el 1691 perVauban.[Nota 16]
L'any 1731,Lluís XV pren possessió del Mont, restaura lesmuralles i transforma l'abadia enpresó estatal, funció que va dur a terme fins alSegon Imperi. L'any 1830, la fortalesa es va transformar en presó política després delsdisturbis del juliol. El 1862,Napoleó III va classificar Mont.[50]
Una llegenda diu que elriu Couesnon, per culpa del seu curs irregular, va fluir a l'oest del Mont, fent que el Mont pertanyès aNormandia. Si aquesta llegenda és correcta, el Mont estava situat a l'oest de Couesnon l'any 1009 i el curs irregular del Couesnon el va situar a l'est unes dècades més tard. Si és fals, el Couesnon ja fluïa a l'oest del Mont Saint-Michel l'any 1009.
En tot cas, Mont-Saint-Michel va sergeopolíticamentbretó del 867 al 933, sense haver estat mai integrat a l'arxidiòcesi deDol. Així mateix, la fundació d'un col·legi de canonges pelbisbe d'Avranches a partir del segle vii, l'elecció deSant Miquel com asant protector de l'imperi per part deCarlemany, després les donacions deRol·ló per restaurar lacol·legiata i finalment la seva conversió en abadiabenedictina l'any 966 per una comunitat de monjos de les abadies deSaint-Wandrille, deJumièges iSaint-Taurin d'Évreux (tots situats aNormandia), indiquen clarament la pertinença permanent del Mont a l'esfera d'influència de l'esglésiafranca i desprésnormanda, diferent de l'esglésiabretona, la qual cosa fa que la qüestió de la localització geogràfica exacta sigui més aviat secundària. El límit oficial entre laBretanya iNormandia s'estableix ara independentment de la ubicació d'un riu, i precisament a 4 km a l'oest, als peus del massís deSaint-Broladre.
Cal tenir en compte que la hipòtesi d'un desviament important del Couesnon és perfectament coherent i probable, ja que elsllits dels cursos d'aigua podrien variar, en absència de capcanalització (i de vegades en diverses desenes de quilòmetres). El fet que ladesembocadura del Couesnon estigués a 6 km de la roca al segle xviii, no proporciona informació sobre la seva posició durant els segles anteriors; latopografia fins i tot fa inevitable que es mogués regularment. D'altra banda, cap text acredita que s'hagi desplaçat d'un costat a l'altre del Mont Saint-Michel.
Elpelegrinatge al Mont Saint-Michel està testimoniat al segle ix i és probable que els pelegrins (miquelots) trobessin allotjament i menjar en aquest moment en una de les fondes del poble, que semblava acollir-los al peu de la muntanya. El poble es va desenvolupar així a l'ombra de la sevaabadia medieval, creixent al voltant de l'any 1000 gràcies a la protecció delsabatsbenedictins.[51]
L'economia del Mont ha estat dependent (durant dotze segles) de nombrosospelegrinatges, fins a laRevolució Francesa. La gent venia de tot el nord d'Europa en pelegrinatge a l'abadia: d'Anglaterra,França, sobretot del nord i l'oest.
Va ser sota l'episcopat de Monsenyor Abel-Anastase Germain que les grandioses celebracions de la coronació deSant Miquel van tenir lloc el 3 de juliol de 1877 en presència d'uncardenal, vuitbisbes, milsacerdots i una multitud innombrable. Aquell dia, mentre tronava elcanó i sonava la música militar, el bisbe gairebé va perdre la vida; enfilat al capdamunt d'una escala per coronar el cap de l'Arcàngel, Monsenyor Germain va estar a punt de perdre l'equilibri i caure en el buit.[52]
Ja des del segle xix,escriptors ipintorsromàntics van arribar al Mont pel seu encant únic i les seves qualitats pintoresques, comGuy de Maupassant. A finals de segle, es van establir diversoshotels al Mont. A la segona meitat del segle xx, la transformació del lloc en un lloc de rang mundial per visitar ha convertit la petita ciutat deNormandia en una de les principals destinacionsturístiques deFrança.
Vista del Mont St Michel, gravat de Thomas Drake, 1856, àlbumVendée
El Mont en 1900
Les visites al lloc i a l'abadia es concentren al llarg del temps. És més fort durant el períodeestival i certscaps de setmana deprimavera que concentren un terç dels visitants del Mont-Saint-Michel, amb una mitjana diària que s'aproxima als 12.000 visitants i pics que superen els 16.000 visitants diaris, amb un flux de visitants cada cop menys dens a mesura que pugen cap a l'abadia (només un terç pujant a l'abadia). El temps mitjà de visita és de dues a tres hores;«Durant el transcurs d'un dia, és entre les 11 h i les 16 h que la densitat de visitants al lloc és més alta».[53]
Es va construir unferrocarril a principis del segle xx per arribar al Mont
El Mont en 2004
El Mont el 2014 amb la nova passarel·la
El Mont ha experimentat un descens de l'assistència des de principis del segle xxi, passant dels 3,5 milions de visitants als 2,2 milions el 2013. El lloc pateix les noves condicions de servei a la península i la mala fama del Mont-Saint-Michel que cobra molt car uns serveis mediocres.[54]
Marees del segle al març de 2015.
Mont-Saint-Michel vist des de la passarel·la
«Passeur», nom de la llançadora amb posició de conducció reversible
Des del 22 de juliol de 2014, els visitants poden anar al Mont a través de les noves estructures d'accés creades per l'arquitecte Dietmar Feichtinger, guanyador del concurs delProjecte Saint-Michel. Un noudic i unapassarel·la sobre pals que permeten que passi l'aigua per sota ara serveixen com accés a l'illa. No obstant això, el descens delturisme continua, sobretot per l'augment dels preus de l'aparcament, la travessa a peu de 50 minuts o les llançadores que només cobreixen una part del recorregut.[55]
L'evolució del nombre d'habitants es coneix a través delscensos de població que es fan al municipi des de l'any 1793. Per als municipis de menys de 10.000 habitants es realitza una enquesta censal que cobreix tota la població cada cinc anys,[58] sent les poblacions legals d'anys intermedis estimades perinterpolació oextrapolació. Per al municipi, el primer cens exhaustiu emmarcat en el nou sistema es va realitzar l'any 2006. L'any 2021, la població tenia 25 habitants.[59][60]
A l'edat mitjana vivien al Mont entre 300 i 400 persones. La població va caure a 234 l'any 1800 abans que l'abadia es convertís en centre penitenciari l'any 1810. La presó va tancar el 1863 i la població, tornant als valors anteriors, ha disminuït des d'aleshores; el malestar de les cases de la Roca (amuntegades, humides perquè es van construir directament sobre la roca que supura constantment, i no s'hi pot accedir amb cotxe) anima els residents a instal·lar-se en cases més agradables a la badia. Entre els 44montois comptats el 2013, 20 viuen als pòlders, 24 dins les muralles (una família amb dos fills, un botiguer, l'administrador del monument, dos bombers, un vigilant de seguretat, cinc monjos, set monges i tres sacerdots).[61]
El municipi acull fins a 20.000 visitants diaris durant la temporada d'estiu.
Desitjós de recuperar la influència cultural al Mont, el Centre dels Monuments Nacionals (CMN) organitza des de l'any 2010 una sèrie de concerts de prestigi a l'abadia entre maig i setembre. Per aquestes ocasions, l'any 2012 es va acabar la restauració de l'orgue.
El CMN ofereix exposicions cada any, inclosa una exposició d'Arnulf Rainer el 2012.
Durant el desenvolupament de les festes del 13è centenari de la fundació del Mont, la diòcesi de Coutances i Avranches i l'associació Robert-de-Torigni van decidir, entre d'altres, crear un festival d'art cristià per«sensibilitzar el visitant al costat espiritual del Mont-Saint-Michel». Això va tenir lloc el juliol de 2008, coincidient amb lesJornades Mundials de la Joventut de 2008 organitzades aSydney. Durant aquest mes de juliol, amb l'ajuda de les Fraternitats Monàstiques de Jerusalem del Mont-Sant-Michel, es van proposar dues setmanes de festa major, compostes per una setmana de concerts i activitats diverses (clàssica,gòspel, etc.) i una altra exposició (cal·ligrafia,enquadernació,dibuix). A més, van tenir lloc celebracions, revetlles i altres festes relacionades amb la JMJ a Sydney.
Després d'aquesta edició fundacional, el festival es va perpetuar, celebrant-se durant una setmana cada estiu.
El Mont-Saint-Michel fa temps que«pertany» a unes poques famílies, que compartien els negocis de la ciutat i es feien càrrec de l'administració del poble. Elturisme és, de fet, la principal, i fins i tot gairebé única, font d'ingressos per al municipi malgrat l'agricultura alspòlders. Hi ha una cinquantena de negocis per a 2,5 milions de turistes, mentre que només 25 persones dormen cada vespre al Mont (monjos inclosos) excepte alshotels. Encara avui, unes deu famílies comparteixen els principals establiments del municipi:[62]
Éric Vannier, propietari del grupMère Poulard (propietari de la meitat dels restaurants, botigues i hotels del municipi intra i extramurs, així com tres museus);
Patrick Gaulois, antic regidor, hoteler i restaurador intramuros (i aSaint-Malo);
diverses famíliesmontoises que controlenSodetour (cinc hotels, un supermercat i negocis tots extramurals, inclòs elMercure La Caserne que es beneficia de l'afluència de turistes en el marc del Projecte Saint-Michel i rep el sobrenom de «Las Vegas» pels seusrètols cridaners).[63]
Aparcament, 2011
Turistes a Mont-Saint-Michel, 2017
Accès a Mont-Saint-Michel, 2019
El Mont-Saint-Michel va ser anomenat«comuna turística» des de l'agost de 2009.[64]
Com altres llocs que poden requerir la regulació dels fluxos turístics,[65] el lloc és víctima del seu èxit i massificació turística. L'estiu del 2019, la policia va haver de descongestionar les 25.000 persones diàries, fet que va portar Yan Galton, alcalde de la ciutat, a voler«fer turística la badia» i no només el Mont.[66] Per a Jean-François Rial, conseller delegat deVoyageurs du monde i president de l'oficina de turisme deParís, és«un dels pitjors exemples de França» i«una bona solució és anar aCancale per mirar de lluny».[67] Jacques Bono, alcalde del Mont, va mantenir aquesta política en creure que el Mont-Saint-Michel ha de continuar sent«un municipi, amb llibertat de moviment»[67] i va subratllar que sovint els turistes vénen de molt lluny sense fer reserves.[67]
S'entra a la ciutadella per tres portes successives:
les portes de l'Avancée (Avançat) que s'obren a les platges i al mar, s'obren al Cour de l'Avancée (Pati de l'Avançat) i estan formades per una porta per acarros (Porta del Carro) i una de vianants.[Nota 17] Els pelegrins que l'utilitzaven eren controlats pels guàrdies i després podien saciar la set, a la cantonada de l'escala del pati, a la font d'aigua potable la conca de la qual pren forma depetxina de Sant Jaume. El Pati de l'Avançat, que forma un espai triangular (un traçat que l'amaga dels trets des del camí d'accés), va ser dissenyat l'any 1530 pel tinent Gabriel du Puy.[49] Defensat per una passarel·la elevada (elcami de ronda) i una torre amb forma mitja lluna flanquejant les obertures del pati següent, aquest pati protegia l'entorn del pati del Boulevard.[68] L'escala condueix a l'antic cos de guàrdia burgès, una construcció de granit recoberta de petites teules, que ara acull l'oficina de turisme del Mont-Saint-Michel. Aquest pati exhibeix duesbombardes, anomenades«michelettes», de 3,64 i 3,53 m de llarg, respectivament, amb un diàmetre intern de 0,48 i 0,38 m, i amb un pes de 2,5 tones, llançaven projectils de 75 a 150 kg.[Nota 18][69][70] La tradició del Mont diu que aquests canons van ser abandonats per les tropes de Tomàs de Scales el 17 de juny de 1434 durant laGuerra dels Cent Anys i van ser repatriats intramuros com a trofeu pels habitants del Mont que en van convertir en el símbol de la seva independència;[71]
al fons del pati, la Porta del lleó (referència a aquest animal gravada en un escut amb les armes de l'abat Robert Jollivet) s'obre al pati del Boulevard construït l'any 1430 per Louis d'Estouteville,[49] capità de Mont-Saint-Michel (1424-1433) i governador deNormandia. Aquest pati reduït està ocupat per edificis moderns del segle xix, entre els quals hi ha el restaurant Mère Poulard i l'hotel Terrasses Poulard, propietats del grup Mère Poulard, grup industrial i hoteler propietari de gairebé la meitat dels hotels i restaurants del Mont;[72]
originalment l'única entrada al poble, la Porta del Rei va ser construïda cap a 1415-1420 per Louis d'Estouteville.[49] Va ser protegit deu anys més tard per unabarbacana que ara es diu Cour du Boulevard. Equipat amb unrastell, està precedit per unpont llevadís reconstruït l'any 1992 per l'arquitecte Pierre-André Lablaude, i per unaséquia plena d'aigua els dies de marea alta.[73] Damunt d'aquesta porta hi ha l'habitatge del Rei, un apartament de dos pisos que servia d'allotjament a l'oficial que representava el poder reial i encarregat pel sobirà de vigilar l'entrada al poble. Aquest allotjament acull actualment l'ajuntament del Mont. El marc rectangular situat a sobre de la Porta del carro estava antigament decorat amb un relleu que ara s'ha esvaït. Representava l'escut del rei, l'abadia i la ciutat: dos àngels que sostenien l'escut reial amb tresflors de lis coronades per la corona reial, per sota de dues línies depetxines col·locades de dos en dos (recordatori del Mont,vassall delrei de França) i com a suport dos peixos col·locats en doble faixa ondulada (evocació ones del mar durant les marees).[74]
A continuació, el visitant entra a la Grand-Rue (carrer principal) del poble, uncarreró estret de només 200 metres de llarg que s'enfila cap a l'abadia, serpentejant entre dues fileres de restaurants, hotels i botigues que ofereixen objectes religioses i nombrososobjectes de record fets a laXina, motiu pel qual estan designats com els«Comerciants del Temple».[Nota 19][75][76][77] L'explosió del turisme de masses a ladècada del 1960 va portar elsMontois a convertir aquest carreró en el carrer comercial més rendible deFrança permetre quadrat transformant les seves cases en negocis els aparadors i l'arquitectura dels quals evoquen un imaginarimedieval i històric reconstruït i reinterpretat; el lloc turístic, que atrau entre 2,5 i 3,5 milions de visitants a l'any, s'ha convertit en una font de beneficis sucosos i cobejats a l'origen d'una rivalitat comercial i una batalla legal entre els alcaldes Patrick Gaulois i Éric Vannier, que tots dos tenen importants interessos comercials al Mont.[78][62] No obstant això, continua sent la principal artèria de la població, plena de turistes els dies de feina, la qual cosa fa que la pujada a l'abadia sigui dificultosa.[Nota 20] Segons el periodista Lomig Guillo,«és el camí més marcat, fet per la majoria dels visitants; Tanmateix, té poc interès. Totes les cases del carrer alberguen botigues de souvenirs, hotels o restaurants i són reconstruccions més o menys recents de residències de l'edat mitjana. Els venedors d'entrades amb descompte del museu marítim, després els del museu històric, animen els turistes que es dirigeixen a l'abadia a visitar aquests establiments privats: és millor evitar-los, la seva entrada és cara i l'interès és mediocre».[79]
Pla general del Mont-Saint-Michel d'Édouard Corroyer (1874)
Vista de la badia de les fortificacions
Les cases de la Grand-Rue daten majoritàriament de finals de segle xix i principis delxx; la Casa de la Carxofa,[Nota 21] l'Hotel Saint-Pierre (de la família Picquerel-Poulard construït l'any 1987 davant de l'hotel La Licorne), la Casa de Tiphaine (que acull el quart museu privat del Mont i que encara pertany als descendents deBertrand du Guesclin).[80]
Prop d'aquesta casa, es pot veure una portaromànica, darrer vestigi del convent de Santa Caterina.[81] La fonda Mouton Blanc amb la façana coberta de taulers de fusta és una de les poques cases que es remunten a l'edat mitjana.[81] La pujada final cap a la porta de l'abadia es fa pel gran graó exterior (escala). De 4 metres d'amplada, estava bloquejat a mig camí per una porta basculant, custodiada per un vigilant instal·lat en un rebaix visible a l'esquerra. ElsMontois anomenen a aquesta escala elsMonteux.[82] L'entrada a l'abadia es fa a través de laBelle Chaise, tant la porteria com la caseta de guàrdia on l'abat administrava justícia i que va ser construïda per l'abat Richard Turstin entre 1236 i 1264.[81]
Casa de la Carxofa
Detall de la Casa de la Carxofa
Elcamí de ronda de lesmuralles, travessada perlladroneres i flanquejada per set torres, ofereix nombroses vistes sobre la badia, fins on es veu, però també sobre les cases del poble. Els blocs d'habitatges estan formats per dos tipus de construcció (habitatges d'entramat i de pedra), però la coloració de les façanes no sempre permet diferenciar-les.[83] Les torres són successivament i de baix a dalt: Torre del Rei (prop de l'entrada), Torre Arcade, Torre de la Llibertat, Torre inferior (reduïda al segle xvi per donar una esplanada a l'artilleria), torre de Cholet, Torre de la Boucle i el seu granbaluard i la sevapoterna Trou du Chat (avui inaccessible) i finalment la Torre Nord.[49]
Pati del Boulevard amb el restaurant Mère Poulard a l'esquerra i la Porta del Rei al fons
Una petita escala uneix a la dreta el pati de labarbacanaemmerletada dissenyada a finals de segle xiv durant l'abadiat de l'abat Pierre Le Roy. Dotada d'espitlleres, protegia la porta d'entrada de l'abadia formada per dues torres rodones col·locades enmènsules, sostingudes percul-de-lampe piramidals motllurats. El pati està dominat pelgablet oriental de la Merveille i per la silueta esmolada de la Torre Corbins que el flanqueja.[Nota 22] Sota l'arc escarser de l'entrada hi ha una escala molt empinada que es perd a l'ombra de la volta, per això s'anomena«le Gouffre». S'accedeix a la sala de la Guàrdia, l'autèntica entrada de l'abadia.[84]
L’entrada del Mont i el Pati de l’Avancée amb els seus panells informatius a la paret
Bombardes angleses amb les seves bales de canó de pedra
A l'oest, la segona entrada al Mont, amb el conjunt fortificat de Fanils, està formada per la porta i elrevellí de Fanils (1530), la Torre de Fanils iTalaia de la Pilette (segle xiii) i la Torre de Gabriel (1530).[49]
Seixanta-un edificis situats a l'illa estan protegits com amonuments històrics, per diverses campanyes de protecció, realitzades especialment els anys 1928 i 1934.
L'abadia, les muralles i determinats edificis, entre ells l'edifici conegut comels Fanils, són propietat de l'Estat i gestionats pelCentre dels Monuments Nacionals (CMN) de França, establiment d'administració pública sota la supervisió del Ministeri de Cultura. L'any 2011, l'abadia va rebre 1.335.000 visitants. És el segon monument nacional més visitat, després deNotre-Dame de París (laTorre Eiffel i elPalau de Versalles no són gestionats pel CMN).
Des de l'any 2001, elsgermans igermanes de lesFraternitats Monàstiques de Jerusalem, procedents de l'església de Saint-Gervais-Saint-Protais de París, tenen presència religiosa durant tot l'any. Substitueixen els monjosbenedictins, que havien tornat al Mont des del 1966. Són els llogaters del Centre dels Monuments Nacionals i no intervenen en la gestió de l'abadia. Des del 2008, el germà Théophane és el prior de les confraries,[85] present al Mont amb onze religiosos (cinc germans i sis germanes).[86]
Així, cada dia, la comunitat es reuneix per als oficis a l'església de l'abadia (o a la cripta de les espelmes de Notre-Dame des Trente Cierges a l'hivern), retornant així l'edifici a la seva funció original, per pregar i cantar la glòria de Déu. Això no deixa d'atraure visitants i pelegrins que acudeixen en gran nombre a les diferents celebracions litúrgiques. La restauració d'una casa del Mont, elLogis Saint-Abraham, va ser realitzada per la comunitat, i ha permès, des de l'octubre de 2012, acollir els pelegrins jubilats.
Des del 2021, les confraries col·laboren amb sacerdots de lacomunitat de Saint-Martin, convocats pel bisbe de Coutances, Laurent Le Boulc'h, per servir el santuari del Mont i elpriorat d'Ardevon.[87][88][89] Pierre Doat exerceix de rector del santuari i és assistit per altres dos membres de la comunitat per atendre les necessitats de les parròquies veïnes dePontorson iSaint-James.[90] El va succeir Maurice Franc.
No lluny del Mont, elbisbat de Coutances i Avranches ha fet, des de l'any 2015, del priorat d'Ardevon un lloc addicional d'acollida per a pelegrins i altres visitants.[91]
El Mont Saint-Michel es troba a ladesembocadura delCouesnon. Pel costat de la terra, els anticsdics han permès, fins avui, recuperar terres al mar dedicades a l'agricultura i laramaderia (inclosa la d'ovelles, anomenadaovella de prat salat). La carn devedella o d'ovella de prat salat és una especialitat local que es degusta millor a labrasa al foc de llenya.
Una important activitat mediàtica, en la qual va participarde facto el dissenyadorChristophe amb la seva família Fenouillard, envolta l'elaboració de latruita de la Mère Poulard (del nom del restaurant situat al poble i reconegut per aquesta especialitat). Està feta d'ous icrema fresca, batut a fons en un recipient decoure amb una llarga batedora a un ritme especial que els vianants poden escoltar abans de cuinar-la en una paella de coure al foc de llenya.
L'any 1887, aLe Horla, una història fantàstica deGuy de Maupassant, el personatge principal acaba el seu viatgeterapèutic al Mont-Saint-Michel.
L'any 1890, aNotre cœur, una novel·la de Guy de Maupassant, els dos personatges principals, André Mariolle i Michèle de Burne, passegen pel Mont-Saint-Michel.
L'any 1967, en el seucicle de Prínceps d'Ambre,Roger Zelazny es va inspirar en els desenvolupaments i particularitats de Mont-Saint-Michel per crear la seva ciutat d'Amber.
El 1984, el Ministeri de Cultura francès va publicar el llibre de François Rouillay, que permet reviure els mil anys d'història i arquitectura del Mont-Saint-Michel, amb un prefaci de Françoise Chandernagor.
L'any 1998, la novel·laLe Crâne percé d'un trou d'Évelyne Brisou-Pellen evoca el personatge principal, Garin Trousseboeuf, que resol una misteriosa història sobre unarelíquia molt preuada i unescriba que mor a la seva arribada. En aquest llibre, l'autora combina aventura, suspens, humor i belles pàgines sobre la vida dels monjos del Mont Saint-Michel.
El 2005, el thrillerLe Sang du temps de Maxime Chattam té lloc al Mont-Saint-Michel el 2005 i aEgipte a ladècada del 1920.
L'any 2011, la novel·la deciència-ficcióL’Ère du Vent de Pierre Bameul en què Mont-Saint-Michel es va convertir en la seu d'un NouVaticàpostapocalíptic.
El 2014, la novel·laSaint-Michel, priez pour eux! de Jean-Pierre Alaux on el comissari Séraphin Cantarel rep l'encàrrec de restaurar l'estàtua de l'arcàngel.
L'any 1961,Jacques Martin va fer evolucionar Guy Lefranc en part al Mont aL'Ouragan de feu, la segona part de les aventures del periodista.
El 1999 i el 2000,Bruno Bertin va publicar a Éditions P'tit Louis dues tires còmiques infantils de lesAventures de Vick i Vicky amb Mont-Saint-Michel com a escenari, sota el títol comúLes Archanges du Mont-Saint-Michel: Le Testament (volum 1) iLes Archanges du Mont-Saint-Michel:La Malédiction (volum 2).
L'any 2008, el còmicLe Diable & l'Archange, text i dibuix de Guillaume Néel, color de Julien Gondouin, reprèn una antiga llegenda medieval sobre la creació del Mont-Saint-Michel, i s'acompanya d'un llibret didàctic per a entendre millor el Diable i l'Arcàngel, la història del Mont, i el poble.
El lloc delmangaBlue Exorcist, anomenatTrue Cross Academy, està inspirat en el Mont-Saint-Michel.
Al mangaRosario+Vampire II, la seu de l'organització Fairy Tale està molt inspirada en el Mont-Saint-Michel.
L'any 2012, a la sèrie de còmics estatunidencsGlory de Joe Keatinge i Ross Campbell publicada perImage Comics, l'acció té lloc al Mont Saint Michel.
Gilles Chaillet també fa evolucionar el seu heroi Vasco al Mont Saint-Michel aLe dogue de Brocéliande.
L'any 1988,Le Mont Solaire, una obra efímera d'art natura, va transformar Mont-Saint-Michel en unrellotge de sol utilitzant l'agulla de l'abadia durant l'equinocci de tardor. Amb una longitud de 1125 m que va de 7:30h a 16:30hUT, estava format per setxifres romanes, del IX al III, d'uns vint metres de llargada, a més de punts que simbolitzaven les mitjes hores.[95][96][97][98]
El 28 de juliol de 1993, el compositorJean-Michel Jarre hi va oferir un concert, un espectacle que inaugurava la seva gira mundial en honor a les meravelles arquitectòniques classificades com aPatrimoni de la Humanitat per laUNESCO.
El 1996, el compositoranglèsMike Oldfield va publicar l'àlbumVoyager, un dels temes del qual està dedicat al Mont-Saint-Michel.
El 1998, el compositor francès Patrick Broguière va publicar un àlbum conceptual derock progressiu íntegrament dedicat a les llegendes del Mont-Saint-Michel sota el títolMont Saint-Michel.
L'any 1999, l'arpistabretó Kirjuhel va publicar l'àlbumEcho of Mont-Saint-Michel.
El Mont apareix en un joc del CD-I de Phillips titulatThe Angel and the Demon. El joc consta de nombroses preses interiors del Mont i unes quantes aèries. El jugador ha de trobar elements per despertar l'arcàngel Sant Miquel perquè pugui evitar que elDimoni destrueixi el món.
APokémon X i Y, el Mont Saint-Michel està representat per la Torre del Mestre, una ubicació a la regió deKalos.
↑Les persones que visiten laMeravella de l'Abadia del Mont només constitueixen una petita meitat dels visitants del Mont.
↑Lesnormals s'utilitzen per representar el clima. Es calculen al llarg de 30 anys i s'actualitzen cada dècada. Després de les normals 1971-2000, es van definir les normals del període 1981-2010 i, des del 2021, les normals 1991-2020 són la referència a Europa i arreu del món.
↑Elrang tèrmic anual mesura la diferència entre la temperatura mitjana de juliol i la de gener. Aquesta variable es reconeix generalment com un criteri de discriminació entre els climesoceànics icontinentals.
↑Laprecipitació, enmeteorologia, és una col·lecció organitzada de partícules d'aigua líquida o sòlida que cauen en caiguda lliure dins l'atmosfera. La quantitat de precipitació que arriba a una part determinada de la superfície terrestre en un interval de temps determinat s'estima mitjançant la profunditat de la precipitació, que es mesura ambpluviòmetres.
↑La distància es calcula a vol d'ocell entre la pròpia estació meteorològica i la capital del municipi.
↑Perestació meteorològica històrica entenem l'estació meteorològica que es va posar en servei abans de 1970 i que és la més propera al municipi. Així, les dades s'estenen en almenys tres períodes de trenta anys (1971-2000, 1981-2010 i 1991-2020).
↑Segons la zonificació de municipis rurals i urbans publicada el novembre de 2020, en aplicació de la nova definició de ruralitat validada el 14 de novembre de 2020 pel comitè rural interministerial.
↑Aquesta torre és un bastió circular equipat amb tres càmeres de tir superposades. L'any 1627 els monjos van instal·lar un molí a la terrassa de la torre per moldre el blat recollit dels pagesos de la senyoria en forma dedelme, abans d'emmagatzemar-lo als Fanils (avui està sense ales). Latalaia establerta sobre el parapet i restaurada al segle xix es va convertir en el«far del final del Mont»: durant dècades, la seva llum fixa indicava la roca per als vaixells però també l'entrada al canal de Couesnon per a les barques petites.
↑ElsFanils (delllatífœnum, «fenc») són magatzems destinats a l'emmagatzematge defarratge i aliments, construïts al segle xiv i del qual només en queden vestigis. Van ser substituïts per lesBarraques, construïdes l'any 1828 per a l'ús de les tropes que vigilaven la presó central, després el 1865 per unorfenat per iniciativa delbisbe de Coutances. La base circular de l'antiga torre de Fanils (corruptament anomenada torre Stéphanie) encara és visible entre l'edifici de la caserna i l'avanç de Fanils (pati trapezoïdal amb tres canoneres, fortificat al segle xvi). Actualment, l'edifici acull l'estació degendarmeria. La passarel·la de Fanils, que serpenteja per l'oest de l'illot, és la ruta més tranquil·la per arribar a l'abadia des de les altures del poble.
↑Aquestes dues naus estaven tancades antigament per portes basculants (les anomenades«portes corredisses»). Les portes aèries pivotaven al voltant d'una biga horitzontal, una de les quals reconstituïda sobre la porta del carro recorda aquesta funció.
↑Aquestesbombardes van ser restaurades al laboratori Arc'Antique deNantes l'any 2017. Des del 2013, una d'elles, dividida en tres, ja no s'exposava a l'entrada del Mont-Saint-Michel.
↑Segons Olivier Mignon, guia-conferenciant del Mont-Saint-Michel, aquesta denominació és un menyspreu perquè aquests comerços ofereixen un veritable servei d'acollida als visitants i els permeten relaxar-se, menjar i recordar la seva visita.
↑Altres carrerons i escales permeten l'accés a l'abadia evitant aquesta aglomeració, per exemple el passeig de la muralla o lavenelle des cocus (carreró dels banyuts), davant de l'entrada de l'hotel La Croix Blanche, que permet arribar al petit cementiri del poble. Aquesthodònim de «banyut» fa referència al folklore local que diu que les parelles il·legítimes venien a besar-se en aquest lloc discret, o que un home infidel no pot creuar aquest camí estret.
↑La seva façana és enmènsules però la seva torre es recolza a terra. Els marcs de fusta estan representats ambcreus de Sant Andreu i no amb simples descàrregues.
↑Nom per la seva característica arquitectònica, lescorbeaux (mènsules).
↑ «Mont-Saint-Michel : à qui profite le jackpot ?» (en francès). Capital, 22-04-2014. Aquesta zona comercial«alberga la majoria d'hotels de la zona. Establiments que juguen amb l'ambigüitat de la seva ubicació per atraure viatgers. Escriure 'Mont-Saint-Michel' a Booking o Expedia no garanteix que dormiu a la roca: tres quartes parts de les 580 habitacions disponibles es troben al continent. Però la combinació els permet mostrar una taxa d'ocupació del 70%, deu mesos a l'any»
Andrade, Marie-Odile «À propos du Mont Solaire» (en francès). Artension, 7, desembre 1988.ISSN:0294-3107.
Aubert, Jean-François «La baie des heures» (en francès). Le Matin (Suïssa), setembre 1988.
Bazin, Germain.Le Mont Saint-Michel: histoire et archéologie de l'origine à nos jours (en francès). Hacker Art Books, 1978.
Beck, Bernard.Châteaux forts de Normandie (en francès). Rennes: Ouest-France, 1986.ISBN 978-2-858-82479-7.
Bernage, Georges. «Saint-Lois, Coutançais, Avranchin». A:La Normandie médiévale. 10 itinéraires (en francès). Éditions Heimdal, 1980 (La France Médiévale).ISBN 978-2-902-17118-8.
Bouchard, André E. «À la recherche d’un beau cadran solaire de type monumental dans le répertoire mondial. Le Mont Saint-Michel» (en francès). Le Gnomoniste, XVI(3), setembre 2009.ISSN:1074-3197.
Bouet, Pierre. «Des origines à l'arrivée des Bénédictins». A:Le Mont-Saint-Michel (en francès). París: Éditions du Patrimoine, Centre des monuments nationaux, 2015.ISBN 978-2-757-70441-7.
Dag'Naud, Alain.Les secrets du Mont-Saint-Michel, pyramide des mers (en francès). Éditions Jean-Paul Gisserot, 1992.BNF355273465.
Delahaye, François Caligny. «Le village du Mont-Saint-Michel». A:Le Mont-Saint-Michel (en francès). París: Éditions du patrimoine, Centre des monuments nationaux, 2015.ISBN 978-2-757-70441-7.
Dupont, Étienne.Les Légendes du Mont-Saint-Michel : historiettes et anecdotes sur l'abbaye et les prisons (en francès). Éditions Notre-Dame, 1969.
Jones, William.Histoire d'Angleterre, depuis l'invasion de Jules-César jusqu’à la Révolution de 1768 (en francès). 3, 4, 1830.
Labaune-Jean, Françoise.Le plomb et la pierre : petits objets de dévotion pour les pèlerins du Mont-Saint-Michel, de la conception à la production (XIVe-XVe siècles) (en francès). Presses universitaires de Caen, 2016.
Mignon, Olivier.À la découverte du Mont-Saint-Michel: guide de la baie, du village et de l'abbaye (en francès). Siloë, 1999.
Miré, Georges de; Miré, Valentine de; Vercel, Roger.Le Mont Saint-Michel au péril de la mer (en francès). Hachette Livre, 1953.
Neveux, François. «L'abbaye à l'époque ducale et sous les rois de France». A:Le Mont-Saint-Michel (en francès). París: Éditions du Patrimoine, Centre des monuments nationaux, octubre 2015.ISBN 978-2-757-70441-7.
Peguet, Jean-Charles.La 7e porte (en francès). Éditions Dervy-Medecis, 2002 (Les Lieux de la Tradition).
Pickstone, Charles «Earthly powers: On letting old stones sing» (en anglès). Modern Painters, 5(1), primavera 1992.ISSN:0953-6698.
.svg)
![A la riba sud de la roca, la Torre Gabriel al fons a l'esquerra,[Nota 9][36] reforça la caserna i l'avanç dels Fanils.[Nota 10][37] Al centre, la Porta de l'Avançat, la Torre del Rei i la Torre de l'Arcada (que ha conservat la seva antiga coberta cònica), a l'est la Béatrix o Torre de la Llibertat](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aMont-Saint-Michel_2022.jpg)
.jpg)
.jpg)
_Mont_Saint-Michel.JPG)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
_ancien.svg)
.svg)
.jpg)
