 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | laz,turc igeorgià |
| Religió | sunnisme,Església Ortodoxa de Geòrgia icristianisme ortodox |
| Part de | llengües kartvelianes |
| Geografia | |
| Estat | Turquia iGeòrgia |
Elslazis olazes (llatí:laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals delsegle i o primera meitat delsegle ii. El nom de Phasis derivaria d'aquest poble però es va donar al Rion i al Corokh (clàssic Akampsis) i fins i tot a les fonts de l'Araxes.
Els autors grecs no parlen dels laz. El nomlazoi no apareix fins a l'època cristiana i l'esmentenPlini, el Periple d'Arrià iClaudi Ptolemeu.[1] La seva localitat més antiga fouLazos oLazica Vetus que Arrià situà a 130 km al sud del Port Sagrat (Novorossiski) i 180 km al nord dePityus, el que la situaria a la regió deTuaspe. En un passatge obscur, Arrià situa al riu Of la frontera entre elscòlquids (lazes ?) i la Φυαννιχη. Kiessling pensa que elslazoi podrien ser una fracció delskerketai que serien una tribu gerogiana que a l'inici de l'era cristiana van haver d'emigrar al sud pressionats pelszygoi (circassians) que s'anomenaren comadighei (adzighe).
Vers el140 apareix al front del poble un sobirà de nom Pacoros, col·locat perAntoní Pius, i que podria serAureli Pacoros d'Armènia, al que hauria estat donat el país delslazes, o potser un cap local, ja que els lazes en aquest temps reconeixien la sobirania romana. A l'època d'Arrià alsegle ii elslazoi habitaven ja al sud de Sukhumi i a l'est deTrebisonda els pobles eren: elscolchi (còlquids),sanni osannoi (sannis/sans o tzans),machelones (maquelons),heniochi (heniocs),zydritae (zidrites),lazai (subjectes del rei Malassus, client dels romans),apsilae (apsiles),abacsi (abacs o abasgues, antecedent delsabkhaz) isaniogae (saniges, prop deSebastòpolis modernaSukhumi). Aquestoslazoi olazai van agafar tanta importància que en els segles següents el país de l'antigaCòlquida fou conegut com a Lazica (Làzica). En temps deDioclecià (284-303) elrei del Bòsfor Cimeri, Sauromates (seria el fill de Criscorones, que fou rei vers 291-292) va envair el país delslazoi i va arribar fins al riu "Halys" (que seria un riu delCaucas, ja que la paraulahalys en laz voldria dir "riu".Procopi esmenta entre els pobles sotmesos alslazoi als habitants deSuania (Svanètia) iSkymnia (Lečkhum). segurament el nom de Làzica fou aplicat agafant el nom de la tribu més poderosa d'una confederació de diversos pobles.
Els lazes van esdevenir en part independents a finals delsegle iv quan els romans es van retirar de la zona, però a laCòlquida els lazes foren tributaris romans d'Orient; els emperadors investien als seus reis que a canvi vigilaven els colls occidentals del Caucas contra la invasió de nòmades procedents del nord. Les tendències monopolistes del comerç romà d'Orient molestaven a la Còlquida i el rei Gubaz I es va aliar als sassànides del que era reiYazdegerd II. L'emperadorMarcià (450-458) va derrotar el seu rei Gubaz I cap al450. Gubaz va haver d'abdicar en favor de Tsaté Gobazes.
Els lazes estaven evangelitzats a l'inici delsegle vi.Justinià I (527-565) va restaurar un temple a Làzica que per tant hauria existit ja abans si li calia restauració. Els lazes van enviar després bisbes als seus veïns. La guerra entreJustinià I iKhusraw I Anushirwan (Còsroes I el Just) de Pèrsia a la regió delPhasis es va conèixer com a "guerra làzica". Segons Procopi (que acompanyava el generalBelisari en la campanya) els lazes ocupaven els dos costats del riuPhasis, però les seves ciutats estaven totes al nord:Archeopolis, Sebastopolis, Pitius, Skanda, Sarapanis, Rhodopolis iMochoresis i al sur estava deserta i el domini laz només arribava fins a un dia de marxa; en direcció a Trebisonda es trobaven els "pòntics romans" que segurament es refereix als pobles dependents directament de l'imperi, encara que ètnicament fossin lazes o d'altres tribus.
Vegeu:Làzica
Alsegle vii el territori al sud del riu devia ser romà d'Orient plenament i al nord hauria pagat tribut al califat musulmà a finals del segle però a la meitat delsegle viii els abasgues oabkhaz es van crear un principat, que després es va unir alskartvels i alcuropalatinat de Kartli i a l'inici delsegle xi van formar el regne deGeòrgia. La reinaTamara de Geòrgia va aportar tropes que foren decisives perquèAleix I Comnè pogués formar l'Imperi de Trebisonda; segonsNicèfor Gregoràs el nou imperi va dominar a les tribus lazes i còlquides de la Còlquida. El1282Joan II Comnè va agafar el títol de "Emperador d'Orient, de la Ibèria i dels territoris d'Ultramar". Ibèria era el nom romà de Geòrgia. El1341 la princesaAnna Comnena (Anakhutlu/Anatchoutlou) va pujar al tron amb el suport de guerrers lazes. Les cròniques de Trebisonda distingeixen alssannoi (tzans) dels laz i diuen que els tzans aliats als musulmans (als turcmans) van atacar territori de Trebisonda el1348 i el1377 foren castigats per l'emperador i en endavant cal situar-los al sud-oest de Trebisonda al que fou el sandjak deSamsun oDjanik (derivat deTzan). Les possessions directes de Trebisonda arribaven segons es creu fins a Makriali mentre queGònia tenia prínceps locals autònoms segons l'historiador Miquel Panaret.
El1461 l'otomàMehmet II va conquerir Trebisonda. Els laz van entrar en contacte amb l'islam que en els següents anys va esdevenir la seva religió majoritària sota la forma delmadkhabxafiïta. Encara que no se sap com es va fer la conversió hi ha indicis que l'islam ja havia entrat fins a les regions centrals de Geòrgia com l'Akhaltsikhe, des delsegle xiii.
El1517 es va crear l'eyalat de Trebisonda que incloïaBatum.Ewliya Çelebi que va passar per la regió el1640, diu que l'eyalat estava dividit en cincsandjaks: Djanikha (que podria ser Djanik = Samsun), Trebisonda, Güniye (Gònia), Batum Inferior i Batum Superior. El Lazistan estava governat des de Gònia que estava format pels següents kada: Atina, Sumla, Wiçe o Biçe (Witse) i Arkhavi. Ewliya confon lazes amb lesguis i anomena a Trebisonda com "antic vilayat lesgui". Hadjdji Khalifa enumera els pobles del districte lesgui (de fet laz): megrils (mingrelis), georgians, abkhaz (abazes), circassians i laz o lazes i diu que aquestos darrers són els que viuen més prop de Trebisonda; al sud-est d'aquesta ciutat, a les muntanyes Çepni, esmenta l'existència de turcs que adoren com a deu al xa de Pèrsia (es tracta d'un grup xiïta extremista) que estaven associats (mushtarik) als laz. Ewliya Çelebi diu que l'eyalat tenia 41nahiyeler quasi totes les quals tenien senyors feudals (derebeys) lazes que van conservar la seva independència de fet fins alsegle xix. Al començament d'aquest segle Othman Pasha de Trebisonda va posar fi a l'autonomia dels derebeys de la regió, però un temps després els caps lazes continuaven al poder amb facultats més reduïdes, en almenys 15 feus: dos a Atina, Bulep, Artashin, Witse, Kapiste, Arkhawe, Kisse, Khopa, Makria (Makriali), Gonia, Batum, Maradit (potse Mardidi), Perlevan i Çat. Els tres darrers estaven al Çorokh, darrere la muntanya separant la vall d'aquest riu del Lazistan propi.
Un altre derebey laz era el de Hamshin a les valls superiors del Kalopotamos i del Furtuna habitats per armenis islamitzats que segons l'historiador armeni Lewon, s'havien establert a la regió en temps de l'emperadorConstantí VI (780-797) sota el seu propi príncep, Hamam Amatuni, i l'antiga Tambur va rebre el nom d'Hamshin (Hamamshen = Construït per Hamam); Clavijo que va passar per aquesta terra per anar a veure aTamerlà, l'anomena Terra d'Arraquiel i diu que els habitants tenien un senyor de nom Arraquiel (Arakel probablement) del que estaven descontents i per això es van sotmetre al senyor musulmà d'Ispir, i progressivament es van fer musulmans perdent la seva llengua que només es conserva a Khopa.
Amb la instal·lació delswilayats vers1867, es va formar elsandjak de Lazistan que va quedar integrat alwilayat de Trebisonda; elsandjak va tenir com capital aBatum fins al1878, quan aquesta ciutat fou ocupada pels russos i va passar a Rize (Rhizaion), que fou segregat delsandjak de Trebisonda (al mateixwilayat de Trebisonda). Elsandjak de Lazistan s'estenia a l'oest de la frontera russo-otomana ocupant una banda litoral d'uns 160 km de llarga i de 25 a 30 d'ample. Elsandjak estava dividit en elskaza de Khopa, Atina i Rise, subdividits en 6nahiyeler.Cuinet diu que els kaza eren quatre (el quart seria Of) i lesnahiyeler 7: Hamshin, Karadere, Mapawri, Wakf, Kura-yi saba, Witse, i Arkhawi. El1880 elsandjak tenia 364 pobles habitats i una població de 138.467 habitants dels quals 689 eren grecs ortodoxos i la resta musulmans: lazes, lazes turquitzats, turcs i armenis islamitzats. Els autèntics laz no devien ser més de 75.000.
Pel tractat truco-soviètic de1921 la frontera d'Adjària va tenir una petita alteració deixant a la població laz a la part turca que va incorporar el territori fins a Sarp (a 15 km de Batum), al sud de la desembocadura del Çorokh. Només uns centenars de lazes van quedar dins Adjària. Van agafar fama de bandolers i contrabandistes de la frontera però són un poble molt intel·ligent, hàbils cultivadors i apreciats com a jardiners a les poblacions de Turquia oriental. El seu ofici tradicional és forner o pastisser i en moltes ciutats de Turquia els que exerceixen aquest ofici són lazes o d'origen laz. Molts també van treballar en aquesta feina a Rússia fins a laSegona Guerra Mundial i tornaven al seu país amb dones russes que es convertien a l'islam. Són en general negociants hàbils i emprenedors i controlen el mercat immobiliari aIstanbul. Han mostrat molt d'interès per l'educació moderna a la que s'han abocat de manera massiva. També són molt bons mariners i formen la majoria de la tripulació de molts vaixells turcs.
La seva nació i llengua, avui molt minoritària, encara es conserva al nord-est deTurquia als districtes de Khopa (entre Kopmush i Gurup) i Atina (entre Gurup i Kemer) i té elements de l'antic idioma deCòlquida però està emparentat molt directament amb el mingrelià, dialecte georgià. Els georgians els anomenen com a txans (que correspondria al grecsannoi otzannoi és a dir als tzans, potser per una confusió entre els dos pobles) nom que sobreviu en el de Samsun/Djanik. Al districte d'Atina el laz es parla en 64 dels 69 pobles. Unes cent mil persones són d'aquesta ètnia a Turquia (però només un terç parla la llengua) i uns milers a Geòrgia i Adjària. Hi ha petites comunitats de laz a Rússia i Alemanya.
 | Aquest article té bibliografia, però no se sapquina referència verifica cada part. Podeumillorar aquest articleassignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
