Amb una població de 146.910 habitants (2021),[1] és la quarta vila més poblada de Suïssa, per darrere deZúric,Ginebra iBasilea, i per davant deBerna des de 2010.[2] És la segona ciutat més poblada de laRomandia, només per darrere deGinebra.
Lausana es troba a 495 m sobre el nivell del mar, al nord delLlac Léman. Pel centre de la ciutat, ubicat sobre els turons de Cité, Le Bourg i Saint-Laurent; hi flueixen els rius Louve i Flon. La superfície del municipi és de 41,4 km².
Els romans hi construïren un campament militar anomenatLousanna, en el lloc d'un assentament celta, a prop del llac, on ara se situen Vidy i Ouchy; en un turó on hi havia una fortalesa anomenadaLausodunon oLousodunon.
Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, la inseguretat obligà als habitants a mudar-se a l'emplaçament actual, en un lloc fàcil de defensar, a causa dels seus turons. La ciutat fou més tard governada pelsducs de Savoia i el Bisbe de Lausana. Llavors se sotmeté aBerna des de 1536 a 1798 i molts dels seus tresors culturals foren retirats per sempre, malgrat les nombroses peticions de Lausana per a recuperar-los. Durant lesGuerres Napoleòniques canvià el seu estatus. El 1803 es convertí en la capital d'un nou cantó,Vaud, amb el qual entrà a laConfederació Helvètica.
El 1906, amb l'obertura deltúnel de Simplon, que uneix Suïssa i Itàlia, Lausana creix i es converteix en un centre per al transport internacional per ferrocarril. El 24 de juliol de 1923 es firmà elTractat de Lausana, que servia per ratificar elTractat de Sèvres sobre la partició de l'Imperi Otomà.
Des del 30 d'abril fins al 25 d'octubre de 1964 s'hi celebrà l'exposició nacional suïssa.
Entre els anys cinquanta i els setanta hi emigraren molts italians, espanyols i portuguesos, que sobretot s'establiren a la zona industrial deRenens.
