| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lanuvio (Itàlia) | |||
| ||||
Lanúvium (enllatí:Lanuvium engrec antic:Λανούϊον o Λανούβιον) va ser una antiga ciutat delLatium situada en un turó a la part sud delMont Albà a uns 30 km de Roma, a la dreta de lavia Àpia amb la que estava unida per un petit branc. De vegades els mateixos autors antics la confonen ambLavínium.
La llegenda recollida perApià explica que la va fundarDiomedes, segurament per alguna connexió amb la deessaJuno (Hera) d'Argos, però el més probable és que, com d'altres ciutats, fos una colònia d'Alba Longa. Consta a la llista de les ciutats que formaven laLliga Llatina l'any496 aC, deDionís d'Halicarnàs, i és segur que va ser una de les trenta ciutats de la Lliga que va lluitar contra Roma.Valeri Cató diu que era una de les ciutats que van participar en la consagració del famós temple de Diana aArícia,segurament perquè Lanúvium ja era una ciutat poderosa.
No se'n sap gran cosa més, sinó que va ser aliada de Roma durant les guerres que es van lliurar contra elsvolscs i elseques, ja que la ciutat, per la seva situació, era rival natural d'Antium, la ciutat dels volscs. Però sobtadament, l'any383 aC van canviar de política i junt amb altres ciutats llatines es va aliar amb els volscs. L'aliança va ser derrotada aSatricum, però van poder negociar la pau en termes prou favorables i la ciutat es va mantenir tranquil·la fins a la granguerra llatina de l'any340 aC en la que van tenir un paper important. Inicialment dubtaven d'entrar a la guerra però després les seves forces van ser les principals en les darreres campanyes, especialment a la batalla dePedum el339 aC i a la d'Astura el338 aC.[1] Al final de la guerra la ciutat va obtenir laciutadania romana sense dret de sufragi i senseius magistratum, segons diuenTitus Livi,[2] iSext Pompeu Fest,[3] però més tard van obtenir els drets complets segons fa constarCiceró tot i que no diu quan els van adquirir.[1][4]
Alsegle ii era un municipi ordinari i així es va mantenir. Tenia un celebrat temple dedicat aJuno Sospita cosa que probablement va impedir que caigués en decadència com altres ciutats llatines, ja que la deessa era venerada pels mateixos romans. Va patir les guerres civils entreGai Mari iSul·la i el primer la va ocupar junt ambAntium iArícia poc abans d'entrar a Roma el87 aC.
Ciceró l'esmenta com a ciutat populosa i florent, al nivell d'Arícia iTúsculum, mentreLabicum oCollàtia estaven en decadència. El magistrat suprem conservava el títol dedictador propi de les ciutats llatines i en temps de Ciceró el portavaTit Anni Papià Miló, el famós adversari dePubli Clodi Pulcre.
A la guerra civil que va seguir a la mort de Cèsar,Octavi va ocupar la ciutat i es va apoderar de les riqueses del temple, i el seu territori el va donar a una colònia de veterans deJuli Cèsar. Després, August, com a emperador hi va enviar una nova colònia i una part del territori el va donar a lesverges vestals de Roma. Lanúvium mai va portar el títol de colònia i sempre va ser un municipi, però es va recuperar i va a tornar a ser prospera sota l'Imperi.
Hi va néixerAntoní Pius, que freqüentment hi va residir i també els seus successorsMarc Aureli iCòmmode. Còmmode mostrava la seva habilitat com agladiador a l'amfiteatre de la ciutat. Les inscripcions continuen sotaAlexandre Sever iFilip l'Àrab, cosa que demostra la vitalitat de la ciutat.
També va ser la ciutat d'origen de diverses famílies: laGens Ànnia (Tit Anni Papià Miló n'era un membre), lagens Pàpia, lagens Ròscia, la gens Tòria, la gens Procília i la gens Mètia. El famós actorQuint Rosci va néixer a la ciutat.
Lanúvium tenia un famós temple dedicat a Juno Sospita ('Juno protectora'), molt venerada pels llatins. Després de la guerra llatina, l'any 338 aC, es va establir que els romans podien participar dels mateixos rituals i cultes sagrats cap a la deessa que els habitants de la ciutat. En una època posterior es va erigir a Roma un temple dedicat a Juno Sospita, però elscònsols romans anaven a Lanúvium a participar en els rituals dedicats a Juno i a oferir sacrificis solemnes. Ciceró descriu els vestits que portava l'estàtua de la deessa, i diu que sempre va ser representada amb una pell de cabra que li cobria el cap com un casc, duia una llança a la mà, i un petit escut al braç esquerre, i portava unes sabates peculiars amb les puntes cap amunt (calceoli repandi).[5]Properci iClaudi Elià diuen que el temple tenia al voltant un bosquet on les verges vestals alimentaven una serp amb pans i pastissos, i que això provava la seva virginitat. Les mencions que en fan Titus Livi i autors com Ciceró,Ovidi iSili Itàlic, dels prodigis que passaven al temple i al bosc, mostren la importància de la ciutat en els rituals de la religió romana.
La ciutat moderna deLanuvio (l'antigaCivita Lavinia) ocupa el seu lloc i no queden pràcticament restes de l'antiga ciutat: unes restes a un turó que podrien ser del temple de Juno Sospita, una petita part del teatre (excavat el1832), algunes estàtues i restes menors.[1]
.jpg)
