 | |
| Tipus | Roca filoniana |
|---|---|
| Textura | porfiritica |
Lesroques lamprofíriques[1] olampròfirs són un grup de roquesfilonianes o hipabisals detextura porfiritica.[2] Els lampròfirs es caracteritzen per tenir defenocristalls només minerals ferromagnèsics, normalmentbiotita ianfíbol encara que també pot haver-hiaugita iolivina. Els minerals ja esmentats també poden o trobar-se en lamatriu de la roca. Elsfeldespats ifeldespatoides en els lampròfirs es troben només en la matriu. Solen tenir ocel·les de color clar que són mésfélsiques que la resta de la roca.[3]
Els lampròfirs són molt diversos entre si tenint aquestes roques diferents orígens (poligenètics) i una mineralogia variable. Els lampròfirs es meteoritzen fàcilment originantcarbonats,limonita,clorita iserpentina com a productes comuns en el procés. El terme lampròfid va ser introduït en 1874 per Carl Wilhelm von Gümbel.[4]
El geòleg Nicholas Rock va subdividir els lampròfirs en tres classes: els lampròfirsultramáfics (UML), els lampròfirs alcalins (Al) i els lampròfirs calco-alcalins (CALÇ).[5] Aquests grups es sobreposen entre si i amb altres denominacions de roques en eldiagrama de classificació TAS. En la classificació de Nicholas Rock són varietats de lampròfirs calc-alcalins la minetta, la vogesita, la kersantita i la spessartita. La sannaita, camptonita i monchiquita són varietats de lampròfirs alcalins segons la mateixa classificació i l'alnöita, l'ailliquita i la damkjernita serien varietats de lampròfirs ultramàfics.
LaUnió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) recomana usar la classificació de Nicholas Rock amb la modificació que el terme lampròfirs melilitics reemplaça a lampròfirs ultramàfics de manera que la classificació englobi les polzenites les quals no són totes ultramàfiques.[6] Nicholas Rock difereix d'aquesta classificació argumentant que hi ha lampròfirs ultramàfics sense melilita. Des de l'any 2002 l'alnöita i la polzenita ja no són classificades com a lampròfirs per la IUGS, sinó com a roques melilitiques.[7]
| Minerals de color clar | Minerals màfics predominants | |||
| Feldespat[nota 1] | Feldespatoide | Biotita >hornblenda, ±augita diopsídica (±olivina) | Hornblenda, ±augita diopsidica, ±olivina | Amfíbol, augita titànica, olivina, biotita |
| or >pl | - | minetta | vogesita | - |
| pl > or | - | kersantita | spessartita | - |
| or > pl | feldespat > feldespatoide[nota 2] | - | - | sannaïta |
| pl > or | feldespat > feldespatoide | - | - | camptonita |
| - | vidre o feldespatoide | - | - | monchiquita |
La química dels lampròfirs varia de roca en roca. En general solen ser rics enmetalls alcalins,estronci,titani,fòsfor ibari.[6][8] També solen ser rics en volàtils com ara aigua,diòxid de carboni,sofre ifluor. Els nivells deterres rares lleugeres (LREE) solen ser alts mentre que els nivells de lesterres rares pesades (HREE) solen ser més baixos i similars als continguts que tenen elsbasalts.
Les diferents varietats de lampròfir solen donar-se per la composició mineralògica: les damkjernites són una varietat de lampròfir nefelínic que contenenfenocristalls debiotita i d'augita titànica en una matriu dels mateixos minerals ambnefelina,calcita iortosa.[9] Les kersantites són lampròfirs amb més quantitat deplagiòclasi que defeldespat potàssic ibiotita com a mineral màfic dominant.[10] Les monchiquites són aquells lampròfirs ambfeldespatoides i sensefeldespat.[11] Les sannaïtes sónlampròfirs amb major contingut deplagiòclasi que de feldespat potàssic i més quantitat de feldespats que defeldespatoides.[12] Les vogesites sónlampròfirs amb mésplagiòclasi que feldespat potàssic i més feldespats que feldespatoides.[13]
