Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ladislau Kubala Stecz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Ladislau Kubala)
Plantilla:Infotaula personaLadislau Kubala Stecz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1927Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria)Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 2002Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona (Espanya)Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de les CortsModifica el valor a Wikidata
Altres nomsLaszyModifica el valor a Wikidata
Alçada176 cmModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbolModifica el valor a Wikidata
Activitat1946Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanyaModifica el valor a Wikidata
EsportfutbolModifica el valor a Wikidata
LligaNorth American Soccer LeagueModifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampistaModifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu9Modifica el valor a Wikidata
TrajectòriaModifica el valor a Wikidata
 EquipNombre de partits/curses jugadesNombre de punts/gols anotats
1944–1944Ganz TE10(3)
1945–1946Ferencvárosi TC49(27)
1946–1947Txecoslovàquia6(4)
1946–1948ŠK Slovan Bratislava33(14)
1948–1948Hongria3(0)
1948–1949Vasas SC20(10)
1949–1950Aurora Pro Patria16(9)
1950–1950Hungaria
1951–1961FC Barcelona186(131)
1963–1965RCD Espanyol29(7)
1966–1967FC Zürich12(7)
1967–1967FC Dinamo București19(5)
 Selecció nacionalNombre de partits/curses jugadesNombre de punts/gols anotats
1953–1953 Europe XI1(2)
1953–1961 Espanya19(11)
1954–1963 Catalunya4(4)
1965–1965 Europe XI1(1)
 EntrenadorNombre de partits/curses jugadesNombre de punts/gols anotats
1961–1963FC Barcelona
1963–1966RCD Espanyol
1966–1967FC Zürich
1968–1968Toronto Falcons(en)Tradueix
1968–1969Córdoba CF
1969–1980Espanya
1980–1982FC Barcelona
1982–1986Al-Hilal SFC
1986–1987Real Murcia CF
1987–1988CD Málaga
1988–1989Elx CF
1992–1992Espanya sub-21
1995–1995ParaguaiModifica el valor a Wikidata
Participà en
juny 1980Eurocopa 1980Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBranislav Kubala DaucikModifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0473364
FIFA: 61631Find a Grave: 13750046Modifica el valor a Wikidata

László Kubala Stecz, també conegut com aLadislau,Ladislav oLadislao (versions catalana, eslovaca i castellana, respectivament, del seu nom en hongarès;Budapest,10 de juny del1927 -Barcelona,17 de maig del2002), va ser unfutbolista ientrenador defutbol d'origeneslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història (juntament ambDi Stéfano,Pelé,Cruyff,Messi oMaradona) i una de les més rellevants figures de la història delFC Barcelona. Durant la seva carrera al Barça marcà 194 gols oficials en 256 partits i 87 gols no oficials en 101 partits (un total de 281 gols en 357 partits). Forma part de la llista dels 50 millors jugadors europeus de futbol del segle XX elaborada per experts i historiadors de laFIFA i publicada per l'IFFHS el2004. El 1999, durant les celebracions del centenari del Barça, una enquesta feta entre els seguidors del club el declarà com el millor jugador de la història del club.[1]

Després de retirar-se va ser entrenador delFC Barcelona en dues ocasions (temporades 1962/1963 i 1980/1981), a més de ser l'entrenador de lesseleccions espanyoles absoluta i de l'olímpica, entre d'altres.[2][3]

Kubala era undavanter amb grans qualitats de passador, així com una rara habilitat en el regat, combinant ritme i velocitat. La compostura de Kubala en la finalització, així com la seva potència de xut també van ser qualitats molt lloades. A més, és un dels grans especialistes en el llançament de faltes directes de tota la història, capaç de llançar la pilota amb velocitat i precisió.

Biografia

[modifica]

Infància i joventut

[modifica]

Kubala va néixer aBudapest. La seva mare, Anna Stecz, una obrera a una fàbrica, tenia orígens polonesos, eslovacs i hongaresos, mentre que el pare, Pál Kubala Kurjas, un paleta, pertanyia a la minoria eslovaca d'Hongria. Per això Kubala es descrivia a si mateix com a cosmopolita. Començà la seva carrera com a jugador juvenil alGanz TE, l'equip d'una fàbrica que jugava a la tercera divisió hongaresa. Als onze anys jugava en equips on els seus companys tenien tres a cinc anys més.[4] Amb 18 anys va ser contractat pelFerencváros TC, on l'entrenador eraSándor Kocsis. El 1946 es traslladà aTxecoslovàquia, suposadament per evitar el servei militar, i s'uní alŠK Slovan Bratislava. El 1947 Kubala es casà amb Anna Viola Daučík, la germana del seleccionador txecoslovac,Ferdinand Daučík. El 1948 tornà aHongria, de nou suposadament per evitar el servei militar, i s'uní alVasas SC.

Refugiat

[modifica]

El gener de 1949, quan Hongria esdevingué unestat comunista, Kubala fugí del país a la caixa d'un camió. Inicialment arribà a la zona austríaca ocupada pels Estats Units; des d'on es traslladà aItàlia. Jugà una breu temporada al Pro Patria. Al maig de 1949 arribà a un acord per jugar amb elTorino FC en un amistós contra elSL Benfica, però no hi va poder anar perquè es va posar malalt. Al viatge de tornada deLisboa l'avió que portava el Torino s'estavellà alsturons de Superga, causant la mort de les 31 persones que hi viatjaven.

Mentrestant laFederació Hongaresa de Futbol l'acusà de trencament de contracte, abandonament del país sense permís i que no havia fet el servei militar. LaFIFA els donà la raó i imposà al jugador un any de sanció. El gener de 1950 Kubala, juntament ambFerdinand Daučík com a entrenador, formà el seu propi equip, elHungaria, format per companys refugiats que fugien de l'Europa Oriental. L'estiu de 1950 l'equip arribà aEspanya per jugar uns partits amistosos contra un Madrid XI, unEspanya XI i elRCD Espanyol.

Durant aquests partits, Kubala va ser seguit tant pelReial Madrid com perJosep Samitier, llavors cap d'observadors delCF Barcelona. Kubala va rebre una oferta del Madrid, però va ser convençut per Samitier perquè signés pel CF Barcelona. S'ha suggerit que Samitier usà les seves connexions amb el règim deFranco per arranjar el traspàs. Enmig de laGuerra Freda, la fugida de Kubala a l'oest va ser usadapropagandísticament pelfranquisme, fent-se una pel·lícula sobre la història,Los ases buscan la paz (1955), on Kubala i Samitier s'interpretaven a si mateixos.[5][6]

El Futbol Club Barcelona

[modifica]
El Racó del Kubala, alParc del Serrat de Monistrol de Calders

Ladislau Kubala, jugador fort i ros, va fitxar l'any 1950 pelFC Barcelona durant la presidència d'Agustí Montal i Galobart. Aquest fitxatge va ser aconsellat perSamitier,[7] i formava part de l'acord ambFerdinand Daučík, que seria l'entrenador del Barcelona. Després d'arribar aCatalunya va passar quasi un any reclòs aMonistrol de Calders, oficialment per tal de guarir una malaltia pulmonar. A l'any que estigué a Monistrol de Calders, va vestir en diverses avinenteses, sempre en partits amistosos, la samarreta de l'AE Monistrolenca. L'acompanyaren d'altres jugadors del FC Barcelona, com, per exemple, l'Aloy, en Basora o, anys més tard, l'Eladi. En dos amistosos jugats contra el Frankfurter S.V., guanyats pel Barcelona per 4-1 i per 10-1, Kubala marcà sis gols i en donà cinc més. També jugà a laCopa del Generalíssim, que el club guanyà el 1951. No va poder debutar a laLliga fins al 1951.

Kubala aviat es va erigir com el líder indiscutible delBarça de les Cinc Copes que assolí els cinc títols de la temporada 1951-1952. A la Lliga 1951-52, Kubala marcà 26 gols en dinou partits: això inclou set gols en un partit contra l'Sporting de Gijón (9-0), 5 contra elCelta de Vigo i hat-trics contra elSevilla FC i elRacing de Santander. Els seus set gols contra l'Sporting segueixen sent el 2012 el rècord de més gols marcats en un únic partit de la Lliga. Entrenat per Daucik i amb companys comEmilio Aldecoa,Velasco,Joan Segarra,Basora,Eulogio Martínez,César iRamallets, el Barça guanyaria la Lliga 1951-52, laCopa del Generalíssim, laCopa Llatina, laCopa Eva Duarte i elTrofeu Martini & Rossi. Una tècnica depurada, una habilitat extraordinària de protegir la pilota i un canvi de ritme portentós, tot plegat unit al seu extraordinari físic, el van catapultar a ser una de les figures més rellevants de l'època. La seva fama el convertí en un ídol de l'afició blaugrana i gràcies a ell, elBarça va poder construir un nou estadi (elCamp Nou) per encabir la gran quantitat de seguidors i socis que el volien veure evolucionar sobre la gespa.

Kubala va perdre's la major part de la Lliga 1952-53 a causa d'unatuberculosi, que amenaçà fins i tot amb acabar amb la seva carrera com a jugador. Però reeixí recuperar-se miraculosament i tornà per ajudar el Barça a reconquerir de nou la Lliga i laCopa del Generalísimo. De nou marcà a la final de la Copa, guanyada per 2-1 contra l'. Durant aquest període amb el Barça marcà un total de 14hat-tricks.

El 1958 Kubala va convèncer dos refugiats hongaresos,Sándor Kocsis iZoltán Czibor, perquè s'unissin a ell al FC Barcelona. Juntament amb un jove formaren el nucli de l'equip que guanyaria el doblet deLliga-Copa el 1959 i laLliga i laCopa de Fires el 1960. Però Kubala no tenia la confiança del nou entrenador,Helenio Herrera, i va perdre el seu lloc a l'equip, que va perdre la semifinal de laCopa d'Europa de 1960 contra elReial Madrid, que el Barça perdria per 6-2. Helenio Herrera seria destituït i Kubala tornà a l'equip. A lasegüent edició de la Copa d'Europa, el Barça seria el primer equip a eliminar el Real Madrid, guanyant per 4-3, i va arribar a la final. Kubala va jugar com a titular lafinal de la Copa d'Europa de 1961, que el Barça va perdre contra elBenfica per 2 a 3 alWankdorf Stadium deBerna, la primera final de la Copa d'Europa que jugava el Barça.[8]

Kubala es retirà breument com a jugador el 1961 i començà a entrenar equips inferiors al Barça, abans de ser l'entrenador del primer equip a latemporada 62-63, però després de perdre a laCopa de Fires contra l'Estrella Roja de Belgrad, va ser destituït.

Amb elFC Barcelona va conquerir quatreLligues, cincCopes d'Espanya, duesCopes de Fires i unaCopa Llatina.

Ídol a Barcelona

[modifica]

Durant la seva època com a jugador alFutbol Club Barcelona, es va guanyar gran part dels ciutadans de Barcelona, per la seva personalitat i la seva capacitat per mostrar-se proper a l'afició. Es diu que se'l veia pels carrers de Barcelona com un ciutadà més. També es veu reflectit el seu amor per la ciutat i per Catalunya amb frases com: «M'agrada guanyar partits per veure la cara dels catalans a l'endemà».[9]

Carrera com a entrenador

[modifica]

A començament dels anys seixanta Kubala va fitxar per l'Espanyol ja en ple declivi de la seva carrera com a jugador i va actuar també com a entrenador, on coincidí ambAlfredo Di Stéfano. Durant el seu període a l'Espanyol va fer debutar el seu fill,Branko,[10] a la Lliga, que així va ser el jugador més jove que mai ha debutat en competició oficial.

El 1966 fitxà pelFC Zürich, de nou com a jugador/entrenador, i va jugar per darrer cop a laCopa d'Europa contra el vigent campió, elCeltic FC. El 1967 Kubala marxà alCanadà, on hi va haver una mena de «reunió de família» al Toronto Falcons, on coincidí amb el seu sogreFerdinand Daučík, el cunyatYanko Daucik i el fillBranko.

A la fi de 1968 tornà a entrenar a Espanya, i després d'una breu estada alCórdoba CF, fins que va ser nomenatseleccionador espanyol. Kubala aconseguí finalitzar una absència de dotze anys alMundial i aconseguir la classificació per l'ediciódisputada a l'Argentina el 1978, tot i que no passaren de la primera fase. També va entrenar l'equip espanyol a laEurocopa 80, on també caigueren eliminats a la primera ronda.

El 1980 tornà alFC Barcelona com a entrenador per un breu període, abans de marxar cap a l'Aràbia Saudita, on entrenà l'Al-Hilal. Posteriorment tornaria a Espanya, on entrenaria l'Elx CF, elReal Múrcia i elCD Málaga, a qui faria campió de laSegona Divisió el1988. El seu darrer destí com a entrenador va ser laselecció del Paraguai.[11][12]

Carrera internacional

[modifica]

Al llarg de la seva dilatada carrera esportiva, Kubala va defensar els colors de quatre seleccions reconegudes per laFIFA:Eslovàquia,Hongria,Txecoslovàquia iEspanya,[13] a més d'alguns amistosos amb laselecció catalana.

Mentre que jugava amb elŠK Slovan Bratislava, jugà sis partits i marcà quatre gols perTxecoslovàquia entre 1946 i 1947. En tornar a Budapest el 1948, jugà tres partits amb laselecció hongaresa, tot i que no aconseguí marcar cap gol. Després d'adoptar la nacionalitat espanyola, jugà en dinou ocasions i marcà onze gols per laselecció espanyola entre 1953 i 1961. El novembre de 1957 marcà un hat-trick en un partit contraTurquia (3-0)[14][15] Malgrat haver jugat amb tres seleccions diferents, Kubala mai no jugà cap fase final de cap competició internacional. Formà part de laselecció espanyola que participà en elMundial Xile'62, però no arribà a debutar a causa d'una lesió.

A més, Kubala jugà a la selecció Europea i a laselecció catalana: el 21 d'octubre de 1953,Anglaterra juga contra un combinat europeu a l'estadi de Wembley per celebrar el 90è aniversari de l'FA, marcant dos gols (4-4). A més jugà 4 partits i marcà 4 gols amb la selecció catalana. El 26 de gener de 1955, en un partit contra elBologna FC aLes Corts, en un partit on també jugàAlfredo Di Stéfano, Kubala marcà 2 gols i Di Stéfano un tercer, en un resultat final de 6-2. el seu darrer partit amb la selecció va ser el 4 de març de 1993 a l'estadi olímpicLluís Companys, Kubala jugà de manera testimonial els 10 primers minuts amb 65 anys.

Morí a Barcelona i fou sebollit alCementiri de les Corts, al costat del Camp Nou.

Kubala a la cultura popular

[modifica]
Monument a Kubala al Camp Nou
  • El24 de setembre de2009, es va inaugurar alCamp Nou, una estàtua en honor seu.[16]
  • A la cançó «Temps era temps»,Joan Manel Serrat evoca records d'infantesa, entre ells la davantera del Barça, formada per Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
  • Joan Manel Serrat li dedicà una cançó, «Kubala».
  • El programa deTV3Aquest any, Cent!, dedicà un programa íntegre a la figura de Kubala.
  • El programa esportiu deCatalunya RàdioTot Gira creà el trofeuGol Kubala a la temporada 2008-09. Escollit per votació popular entre les propostes setmanals fetes per Pol Gustens iRicard Torquemada, es fa una tria setmanal, mensual i de la temporada. L'objectiu és distingir un gol espectacular, de qualitat, tant per la seva execució, com per la jugada que el precedeix. Els guanyadors han estatCleber Santana (2008-09),Soldado (2009-10) iWayne Rooney (2010-11)[17]

Trajectòria en clubs

[modifica]
PeríodeClubCondicióTítols assolits
1950-1961FC BarcelonaJugadorLliga (4) - Copa (5)- Copa Fires (2) - Copa Llatina (1)
1961-1962FC BarcelonaDirector de l'escola de futbolistes-
1962-1963FC BarcelonaEntrenador-
1963-1964RCD EspanyolJugador-
1964-1965RCD EspanyolEntrenador-
1965-1966Elx CFEntrenador-
1980-1981FC BarcelonaEntrenador-

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format]http://www.tv3.cat/cent/jugador.htm[Enllaç no actiu]
  2. UEFA Award
  3. UEFA Obituary
  4. www.rsssf.com
  5. Morbo: The Story of Spanish Football (2003), Phil Ball
  6. Barça: A People's Passion (1998), Jimmy Burns
  7. Cuadernos de Fútbol,Agustí Montal i Galobart: el gran presidente de la posguerra(castellà)
  8. «Copa d'Europa de 1961». UEFA.com. [Consulta: 29 juny 2025].
  9. Movistar+. «Especial. Kubala: El dia que va néixer una llegenda» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 10 desembre 2018].
  10. «Uche i Coutinho porten l'Espanyol al cel». El Punt Avui, 12-03-2011. [Consulta: 12 març 2011].
  11. «Spain manager stats». Arxivat de l'original el 2007-03-09. [Consulta: 27 juliol 2012].
  12. La Liga manager stats
  13. A la Malla[Enllaç no actiu]
  14. International Stats
  15. «Spain player stats». Arxivat de l'original el 2007-03-05. [Consulta: 17 març 2021].
  16. «El Camp Nou homenatja Kubala». fcbarcelona.cat, 24-09-2009. Arxivat de l'original el 2009-10-02. [Consulta: 21 juny 2012].
  17. [enllaç sense format]http://www.catradio.cat/seccio/2690/Gol-Kubala/programa/1040/Tot-giraArxivat 2012-06-10 aWayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Ladislau Kubala Stecz


Precedit per:
Salvador Artigas
Entrenador de laselecció espanyola
19691980
Succeït per:
José Santamaría
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Membres del Saló de la Fama delFutbol Club Barcelona
Ladislau Kubala amb laselecció espanyola - Caixes de navegació
  • Vegeu aquesta plantilla

1 Arconada •2 San José •3 Camus •4 Sanjosé •5 Pulido •6 Sánchez •7 Juanito •8 Saura •9 Idígoras •10 Vitoria •11 Esteban •12 Cundi •13 Manzanedo •14 Olmo •15 Bermejo •16 Mir •17 Juani •Entrenador: Kubala

  • Vegeu aquesta plantilla

1 Arconada •2 De la Cruz •3 Uría •4 Asensi •5 Migueli •6 Biosca •7 Dani •8 Juanito •9 Quini •10 Santillana •11 Cardeñosa •12 Guzmán •13 Miguel Ángel •14 Leal •15 Marañón •16 Olmo •17 Marcelino •18 Pirri •19 Rexach •20 Cano •21 San José •22 Urruti •Seleccionador: Kubala

  • Vegeu aquesta plantilla
Entrenadors de la selecció de futbol d'Espanya

Bru 1920 · Ruete 1921 a 22 · Berraondo 1921 a 28 · Castro 1921 a 27 · Mateos 1922 a 33 · Díaz 1922 · Argüello 1923 · Parages 1923 a 24 · Cernuda 1923 a 24 · Colina 1924 · Rosich 1924 · Olave 1924 · Gutiérrez 1925 · Cabot 1925 · Montero 1926 a 27 · García 1934 a 36 · Teus 1941 a 42 · Quincoces 1945 · Pasarín 1946 · Coronado 1947 · Eizaguirre 1948 a 50 · Alcántara &Iceta &Quesada 1951 · Zamora 1951 a 52 · Escartín 1952 a 53 · Iribarren 1953 a 54 · Melcón 1955 · Coronado &Del Valle &Jiménez &Touzón 1955 · Eizaguirre 1955 a 56 · Meana 1957 a 59 · Costa &Gabilondo &Lasplazas 1959 a 60 · Herrera 1960 a 62 · Villalonga 1962 a 66 · Balmanya 1966 a 68 · Toba 1968 a 69 · Artigas &Molowny &Muñoz 1969 · Kubala 1969 a 80 · Santamaría 1980 a 82 · Muñoz 1982 a 88 · Suárez 1988 a 91 · Miera 1991 a 92 · Clemente 1992 a 98 · Camacho 1998 a 2002 · Sáez 2002 a 04 · Aragonés 2004 a 08 · Del Bosque 2008 a 16 · Lopetegui 2016 a 18 · Hierro 2018 · Luis Enrique 2018 a 19 · Moreno 2019 · Luis Enrique 2019 a 22 ·

De la Fuente 2022
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ladislau_Kubala_Stecz&oldid=36173911»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp