Unaconsonant labiovelar (o simplementlabiovelar en l'àmbit de lafonètica) és aquellaconsonant que s'articula amb la participació delsllavis, el postdors de lallengua i elvel del paladar.^[1] Les consonants labiovelars són consonants dedoble articulació en el vel i els llavis ([k͡p, g͡b, ŋ͡m]). També s'aplica el nom a les consonants velars labialitzades, com ara l'aproximant [w] o la consonant coarticulada [k ʷ].

Les consonants pròpiament labiovelars són les oclusives i nasals que s'usen sobretot a l'Àfrica central i oriental, i són relativament comuns a la part oriental deNova Guinea. Entre els sons labiovelars identificats en les llengües del món hi ha [k͡p, g͡b, ŋ͡m]. La llengua Yélî Dnye de l'illa Rossel, aPapua Nova Guinea, té consonats labioalveolars, a més de labiovelars. També en vietnamita apareix oclusives i nasals labiovelars, encara que només a final de paraula.

Per pronunciar algun d'aquests sons, es tracta de pronunciar [k, g, ŋ] acostant simultàniament els llavis com es faria pronunciar [p, b, m]. Tot i que el 90% de l'oclusió labial i vetllar s'encavalquen; l'inici de l'articulació velar succeeix de manera molt lleugera abans que el labial, i la relaxació de l'oclusió labial passa ràpidament després de la velar. Aquestes petites diferències de simultaneïtat fa que la vocal precedent sona com si fos seguida d'una velar i la precedent com si fos precedida d'un labial i aquest detall fonètic justifica l'ordre d'escriptura [k͡p] i [g͡b]. No obstant això, aquests sons són clarament una única consonant; les característiques fonètiques són molt diferents de les seqüències dobles [kp] o [gb]. La llenguaeggon, per exemple distingeix elsfonemes entre les possibilitats /bg/, /gb/ i /g͡b/, ignorant el to. En aquesta llengua tenim per exemple:

Les oclusives labiovelars també apareixen comconsonants ejectives [k͡p’] i consonants implosives [ɠɓ] (el circumflex de lligament no s'ha escrit per facilitar la lectura). També apareixen en altres llengües del món aproximants labiovelars, com és el cas deljaponès.

• Consonants per punt d'articulació

• Control d'autoritats