| Night on Earth | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Jim Jarmusch |
| Protagonistes | |
| Producció | Jim Jarmusch |
| Guió | Jim Jarmusch |
| Música | Tom Waits |
| Fotografia | Frederick Elmes |
| Muntatge | Jay Rabinowitz |
| Distribuïdor | Fine Line Features iNetflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica,França,Regne Unit,Alemanya iJapó |
| Estrena | 12 desembre 1991 |
| Durada | 123 min |
| Idioma original | italià francès anglès alemany finès |
| Color | en color |
| Format | 1.85:1 |
| Pressupost | 2.000.000 $ |
| Recaptació | 2.113.387 $ (mundial) 2.015.810 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia idrama |
| Qualificació MPAA | R |
| Tema | relació fugaç,urbanitat iangst(en) |
| Lloc de la narració | París,Los Angeles,Nova York,Roma iHèlsinki |
| Època d'ambientació | segle XX |
      | |
La nit a la Terra (títol original en anglèsNight on Earth) és una pel·lícula de1991 escrita i dirigida perJim Jarmusch, i coproduïda entreFrança,Itàlia, elRegne Unit,Alemanya,Estats Units iJapó. El 1993 va obtenir elPremi Independent Spirit a la millor fotografia (per Frederick Elmes).[1] La banda sonora va anar a càrrec de Tom Waits.
Seguint un esquema similar al deMystery Train, que era untríptic, lapel·lícula antològicaLa nit a la Terra presenta en 5 segments les històries paral·leles de diversos personatges que es troben en indrets ben diferents del planeta (Los Angeles, Nova York, París, Roma iHèlsinki) i les seves vicissituds en una nit plena d'anècdotes. En aquest cas, l'element comú que les uneix és un taxi.
Un vespre Victoria Snelling (Gena Rowlands), una agent decàsting, agafa un taxi a l'aeroport i es passa tot el viatge intentant solucionar negocis per telèfon. Corky (Winona Ryder), la conductora, refusa l'oferta de Victoria de convertir-la en estrella de cinema, assegurant-li que prefereix seguir amb la seva sòlida carrera al volant i convertir-se en mecànica.
Helmut Grokenberger (Armin Mueller-Stahl), un immigrant de l'Alemanya Occidental, porta el taxi des de fa poc, ja que abans treballava de pallasso. Es perd constantment en una ciutat i una cultura que no entén i li costa dominar el cotxe, detransmissió automàtica. YoYo (Giancarlo Esposito), el seu passatger, acaba conduint ell mateix fins aBrooklyn i recollint la seva cunyada Angela (Rosie Perez) pel camí.
A la nit, un taxista deCosta d'Ivori (Isaach de Bankolé) es veu en la tesitura d'haver d'expulsar del seu taxi uns diplomàtics africans que van borratxos (Pascal N'Zonzi i Emile Abossolo M'Bo), i s'hi puja una bonica noia cega (Béatrice Dalle), amb qui intentarà parlar de la vida i laceguesa. Però les seves diferències culturals i d'experiències de la vida dificultaran aquesta comunicació. Quan la noia baixa ell se sent fascinat i, despistat mirant-la, toparà amb un altre cotxe, el conductor del qual l'acusa d'estar cec.
Gino (Roberto Benigni) és un taxista excèntric que a l'alba recull un capellà (Paolo Bonacelli) i, de sobte, sent la necessitat de confessar-li els seus pecats. A mesura que va explicant-li amb detall i sense pudor tota la seva vida sexual, el passatger s'anirà incomodant cada vegada més fins a acabar patint unatac de cor al seient del darrere.
Mika (Matti Pellonpää) és el conductor del taxi al que pugen un vespre tres treballadors que van beguts (Kari Väänänen, Sakari Kuosmanen i Tomi Salmela), els quals es queixaran durant tot el viatge explicant-li històries desafortunades i parlant de la desolació i injustícia de l'amor, la vida i la mort. Però Mika té una història encara més dura per explicar.
Jarmusch va escriure el guió en uns vuit dies, i va triar algunes ciutats d'acord amb els actors amb qui volia treballar.[2]
Les històries giren entorn de la incomunicació i la soledat; el taxista, malgrat estar en permanent contacte amb altres persones per la seva feina, en realitat està aïllat dins el seu propi taxi.[3]
Jarmusch va voler retre homenatge als seus amics directorsMika iAki Kaurismäki en el segment que transcorre a Hèlsinki, utilitzant els seus noms de pila per als personatges. Els finesos han treballat amb els actors que hi apareixen en diverses ocasions.[4]
Night on Earth és un àlbum deTom Waits editat perIsland Records el 1991 i gravat als Prairie Sun Studios. Waits va escriure tots els temes, i va arranjar-los juntament amb Francis Thumm. Els músics que hi van participar van ser el mateix Waits (veu,harmònium,bateria,percussió,piano), Ralph Carney (trompeta,saxòfons,clarinets,baríton), Josef Brinckmann (acordió), Matthew Brubeck (violoncel), Joe Gore (guitarra,banjo), Clark Suprynowitz (baix) i Francis Thumm (harmònium,orgue).[5]
Waits aporta a la partitura un aire internacional molt adient al film deJim Jarmusch. La principal influència del músic ésKurt Weill, i fa servir alguns instruments per tal de recrear l'estil esgarrifós i enganxós d'aquest. Tots els temes són instrumentals, a excepció dels coescrits amb Kathleen Brennan, i que Waits interpreta d'una manera calmada i melòdica.[6]
Els temes que apareixen a la banda sonora de la pel·lícula són:
Filmografia deJim Jarmusch | |
|---|---|
| Com a director | Vacances permanents (1980) · Estranys al paradís (1984) · Coffee and Cigarettes (1986; curtmetratge) · Sota el pes de la llei (1986) · Coffee and Cigarettes: Memphis Version (1989; curtmetratge) · Mystery Train (1989) · La nit a la Terra (1991) · Coffee and Cigarettes: Somewhere in California (1993; curtmetratge) · Dead Man (1995) · L'any del cavall (1997) · Ghost Dog: The Way of the Samurai (1999) · Ten Minutes Older: The Trumpet (2002; curtmetratge) · Coffee and Cigarettes (2003) · Broken Flowers (2005) · The Limits of Control (2009) · Només els amants sobreviuen (2013) · Paterson (2016) · Gimme Danger (2016) · The Dead Don't Die (2019) |
| Com a actor | American Autobahn (1984) · Straight to Hell (1987) · Helsinki Napoli All Night Long (1987) · Candy Mountain (1988) · Leningrad Cowboys Go America (1989) · The Golden Boat (1990) · In the Soup (1992) · Iron Horsemen (1994) · Blue in the Face (1995) · L'altre costat de la vida (1996) · Cannes Man (1996) |
