 | Per a altres significats, vegeu «La guerra dels mons (desambiguació)». |
(en)The War of the Worlds | |
|---|---|
 Pàgina de títol, reimpressió d'Amazing Stories de 1927, il·lustració de la portada de Frank R. Paul. | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | H.G. Wells |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Anglaterra,Regne Unit, 1898 |
| Publicat a | Pearson's Magazine |
| Tema | invasió extraterrestre icolonialisme |
| Gènere | ficció apocalíptica,ciència-ficció,ficció bèl·lica iliteratura d'invasió |
| Representa l'entitat | Fighting Machine(en) ,marcià iHeat-Ray(en) |
| Premis | |
| Premis | top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio Els 100 llibres del segle de Le Monde |
| Sèrie | |
   | |
La guerra dels mons (The War of the Worlds en anglès) és unanovel·la deciència-ficció escrita perH. G. Wells entre 1895 i 1897,[1] i serialitzada aPearson's Magazine al Regne Unit i a la revistaCosmopolitan als Estats Units el 1897. La novel·la completa es va publicar per primera vegada en tapa dura el1898 per William Heinemann. És una de les primeres històries que detalla un conflicte entre la humanitat i una raçaalienígena.[2] La novel·la és lanarrativa en primera persona d'unprotagonista sense nom aSurrey i el seu germà petit aLondres quan el sud d'Anglaterra és envaït per marcians i és una de les obres més comentades de la ciència-ficció canònica.[3]
Ha tingut una notable influència sobre les posteriors i nombroses versions d'aquesta mateixa idea. De la novel·la de Wells, se n'han fet moltes adaptacions a diferents medis: pel·lícules, programes de ràdio, videojocs, còmics i sèries de televisió.[4]
L'acció comença aWoking, al sud d'Anglaterra, l'any1894. Ogilvy, astrònom, avisa al seu amic Ashton, el protagonista, que ha vist quelcom estrany. En un principi, considera la possibilitat que siguin meteorits o erupcions d'unvolcà marcià, però erra.
A prop de la ciutat, aterra una nau espacial, i una multitud es concentra al voltant. De sobte, se sent un soroll des de dins de la nau. A poc a poc, en surt un alienígena, de cap gegant, pell oliosa, llargs tentacles i bavejant saliva per la boca. Llavors comença la invasió marciana. El seu poderós "Heat-Ray" ('raig calòric' en anglès) fulmina qualsevol cosa que es troba al seu voltant. Ogilvy mor a l'acte, però Ashton se'n salva.
Els marcians venen a la Terra fugint del seu planeta, que s'ha tornat massa fred per a viure-hi. Així que, després d'explorar, arriben a la conclusió que la Terra era un planeta idoni: aigua, temperatura ideal, llum solar, etc. Per a establir-s'hi, doncs, han de planejar-ne la conquesta.
La gent, incrèdula, no fa cas a les paraules d'Ashton. A partir de llavors, la història se centra en la lluita per la supervivència d'Ashton, i en les formes marcianes. Per exemple, els extraterrestres es mouen més ràpidament gràcies a unstrípodes gegants, que provoquen devastació en tot allò que toquen.
Ashton intenta superar el malson amb l'ajut de companys que troba pel camí, com per exemple Bill o el vicari.
A finals de la dècada de 1890 era habitual que les novel·les fossin serialitzades en revistes o diaris abans de la seva publicació íntegra, amb cada part de la serialització acabant en uncliffhanger per atraure el públic a comprar el següent número. Aquesta pràctica era familiar a les novel·les deCharles Dickens a principis del segle xix.La guerra dels mons es va publicar per primera vegada al Regne Unit aPearson's Magazine d'abril a desembre de 1897.[5] A Wells se li va pagar 200 lliures i Pearsons va exigir saber el final abans de comprometre's a publicar-la.[6] El volum complet va ser publicat per primera vegada perHeinemann l'any 1898 i s'ha reimprès de forma continuada des de llavors.[7]
Dues serialitzacions no autoritzades de la novel·la es van publicar als Estats Units abans de la publicació de la novel·la. El primer va ser alNew York Evening Journal on la història es va publicar com aFighters from Mars or the War of the Worlds, situada en un ambient de Nova York, entre desembre de 1897 i gener de 1898.[8] La segona versió tenia els marcians aterrant a prop i al voltant deBoston, i va ser publicada perThe Boston Post comFighters from Mars, or the War of the Worlds in and near Boston l'any 1898.[9] Tot i que aquestes versions es consideren no autoritzades, Hughes i Geduld especulen que Wells podria haver acceptat sense voler la serialització alNew York Evening Journal.[10] Aquestes dues versions de la història van ser seguides perEdison's Conquest of Mars deGarrett P. Serviss.
Holt, Rinehart & Winston va reimprimir el llibre el, combinat ambLa màquina del temps, i van encarregar a Michael Koelsch que il·lustres una nova portada.[11]
La guerra dels mons va ser rebuda favorablement tant pels lectors com per la crítica.The Illustrated London News va escriure que la serialització aPearson's magazine va tenir «un èxit molt diferent".[12] La història va ser encara millor com a llibre, i els crítics la van qualificar com "la millor obra que ha produït fins ara»,[12] i destacant l'originalitat de la història en mostrar Mart amb una nova llum a través del concepte d'una invasió alienígena de la Terra.[12] Escribint per aHarper's Weekly, Sidney Brooks va admirar l'estil d'escriptura de Wells: «és un control complet de la seva imaginació i la fa efectiva convertint les seves fantasies més horribles en el llenguatge de la denominació més senzilla i menys sorprenent».[12] Lloant el "poder de la realització vívida" de Wells, el crític deThe Daily News va escriure, «la imaginació, l'extraordinari poder de presentació, la importància moral del llibre no es poden qüestionar».[12] Hi va haver, però, algunes crítiques a la naturalesa brutal dels fets de la narració.[13]
Entre 1871 i 1914 es van publicar més de 60 obres de ficció per a lectors adults que descriuen les invasions de la Gran Bretanya. L'obra original va serThe Battle of Dorking (1871) deGeorge Tomkyns Chesney, que retrata un atac i un desembarcament alemany sorprenent a la costa sud d'Anglaterra, fet possible per la distracció de laRoyal Navy en patrulles colonials i l'exèrcit en una insurrecció irlandesa. L'exèrcit alemany té poc treball amb la milícia anglesa i marxa ràpidament cap a Londres. Aquesta història es va publicar aBlackwood's Magazine el maig de 1871 i va ser tan popular que es va reimprimir un mes més tard com a pamflet que va vendre 80.000 còpies.[14][15]
Hi ha clares similituds argumentals entre el llibre de Wells iThe Battle of Dorking. En ambudes, un enemic despietat fa un atac sorpresa devastador, amb les forces armades britàniques indefenses per aturar el seu avenç implacable; i totes dues impliquen la destrucció delsHome Counties del sud d'Anglaterra.[15] Tanmateix,La guerra dels mons transcendeix la típica fascinació de laliteratura d'invasió per la política europea i les disputes internacionals, amb la seva introducció d'un adversari alienígena.[16]
El gènere de la literatura d'invasió va proporcionar una base familiar des de la qual recolzar l'èxit deLa guerra dels mons. També pot haver demostrat una base important per a les idees de Wells, ja que mai havia vist ni lluitat en una guerra.[17]
La novel·la va iniciar diversostrops marcians perdurables en l'escriptura de ciència-ficció. Aquests inclouen Mart sent un món antic; prop del final de la seva vida; sent la llar d'una civilització superior capaç de proeses avançades de la ciència i l'enginyeria; i també sent font de forces invasores, desitjoses de conquerir la Terra. Els dos primers trops van ser prominents a la sèrie "Barsoom" d'Edgar Rice Burroughs, començant amb "Una princesa de Mart" el 1912.[18]
El físicFreeman Dyson, una figura clau en la recerca de vida extraterrestre, va reconèixer el seu deute amb la lectura de les ficcions de H. G. Wells quan era un nen.[19]
La publicació i recepció deLa guerra dels mons va establir el terme vernacle demarcià com a descripció d'alguna cosa de fora del món o desconeguda.[20]
A Wells se li atribueix l'establiment de diversos temes extraterrestres que més tard van ser ampliats en gran manera pels escriptors de ciència-ficció al segle 20, incloent el primer contacte i la guerra entre planetes i les seves diferents espècies. Hi havia, però, històries d'extraterrestres i invasió alienígena abans de la publicació deLa guerra dels mons.[21]
El 1727 Jonathan Swift va publicarEls viatges de Gulliver. El conte incloïa un poble obsessionat amb les matemàtiques i més avançat que els europeus científicament. Poblen una fortalesa insular flotant anomenada Laputa, que utilitza la seva ombra per evitar que el sol i la pluja arribin a les nacions terrenals per les quals viatja, assegurant que pagaran tribut als laputians.[22]
Micromégas (1752) deVoltaire inclou dos éssers de Saturn i Sírius que, tot i tenir aparença humana, són d'una mida immensa i visiten la Terra per curiositat. Al principi, la diferència d'escala entre ells i els pobles de la Terra els fa pensar que el planeta està deshabitat. Quan descobreixen les altives visions centrades en la Terra dels filòsofs de la Terra, es diverteixen enormement per la importància que els éssers de la Terra es donen comparats amb éssers més grans de l'univers com ells mateixos.[23]
El 1892 Robert Potter, un clergue australià, va publicarThe Germ Growers a Londres. Descriu una invasió encoberta d'extraterrestres que prenen l'aparença d'éssers humans i intenten desenvolupar una malaltia virulenta per ajudar als seus plans de conquesta global. No va ser àmpliament llegida i, en conseqüència, la novel·la molt més reeixida de Wells és generalment acreditada com la història seminal d'invasió alienígena.[21]
La primera ciència-ficció ambientada a Mart pot serAcross the Zodiac: The Story of a Wrecked Record (1880) dePercy Greg. Era un llibre de llarg recorregut relacionat amb una guerra civil a Mart. Una altra novel·la de Mart, aquesta vegada sobre marcians benèvols que arriben a la Terra per donar a la humanitat el benefici dels seus coneixements avançats, va ser publicada el 1897 per Kurd Lasswitz -Auf Zwei Planeten. No es va traduir a l'anglès fins al 1971 i, per tant, no va influir en Wells, tot i que representava un Mart influenciat per les idees de Percival Lowell.[24]
Altres exemples sónMr. Stranger's Sealed Packet (1889) de Hugh MacColl, que va tenir lloc a Mart,Journey to Mars de Gustavus W. Pope (1894), iPharaoh's Broker d'Elmer Dwiggins, escrit sota el nom d'Ellsworth Douglass, en què el protagonista es troba amb unacivilització egípcia a Mart que, tot i ser paral·lela a la de la Terra, ha evolucionat de manera independent.[25]
Wells ja havia proposat un altre resultat per a la història de la invasió alienígena aLa guerra dels mons. Quan el narrador es troba amb l'artiller per segona vegada, l'artiller s'imagina un futur on la humanitat, amagada sota terra en clavegueres i túnels, porta a terme unaguerra de guerrilles, lluitant contra els marcians durant les generacions futures i, finalment, després d'aprendre a duplica la tecnologia d'armes marciana, destrueix els invasors i recupera la Terra.[26]
Sis setmanes després de la publicació de la novel·la, el diariThe Boston Post va publicar una altra història d'invasió alienígena, una seqüela no autoritzada deLa guerra dels mons, que va donar la volta als invasors.La conquesta de Mart d'Edison va ser escrit perGarrett P. Serviss, un escriptor poc recordat, que va descriure l'inventorThomas Edison liderant uncontraatac contra el invasors a la seva terra natal.[5] Tot i que en realitat es tracta d'una seqüela deFighters from Mars, una reedició revisada i no autoritzada deLa guerra dels mons, totes dues es van imprimir per primera vegada alBoston Post el 1898.[27]Lazar Lagin va publicarMajor Well Andyou a l'URSS el 1962, una visió alternativa dels esdeveniments deLa guerra dels mons des del punt de vista d'un traïdor.[28]
La guerra dels mons es va reeditar als Estats Units el 1927, abans de l'Edat Daurada de la ciència-ficció, perHugo Gernsback aAmazing Stories.John W. Campbell, un altre editor clau de ciència-ficció de l'època i escriptor de contes periòdics, va publicar diverses històries d'invasió alienígena a la dècada de 1930. Després van fer el mateix molts escriptors de ciència-ficció coneguts, inclososIsaac Asimov,Arthur C. Clarke,Clifford D. Simak iRobert A. Heinlein ambThe Puppet Masters iJohn Wyndham ambThe Kraken Wakes.[8]
El tema de la invasió extraterrestre s'ha mantingut popular fins als nostres dies i s'utilitza amb freqüència en les trames de pel·lícules, televisió, novel·les, còmics i videojocs. Lanovel·la gràfica d'Alan Moore,The League of Extraordinary Gentlemen, Volum II, torna a narrar els esdeveniments aLa guerra dels mons.
Marvel Comics va publicar una sèrie derivada ambientada al futur en què els marcians van tornar a la terra aproximadament un segle després dels esdeveniments de la novel·la amb la lliçó ben apresa. Aquesta vegada, van aconseguir establir el domini marcià a la Terra.[29] Amb el mateix títol original,War of the Worlds i protagonitzada perKillraven es va publicar com a serial dinsAmazing Adventures vol.2 des del núm. 18 (publicat el febrer de 1973 ambdata de portada maig de 1973)[30] fins al final de la col·lecció,[29] al núm. 39 el 1976.[31] Killraven i altres secundaris del serial han continuat apareixent als còmics de Marvel de manera irregular després del tancament de la col·lecció.[32]
El30 d'octubre de1938,Orson Welles, actor,guionista idirector de cinema, a més de locutor deràdio, va emetre un simulacre de noticiari, inspirat en lanovel·la original. Es va interrompre la programació habitual per a emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill,Nova Jersey (Estats Units). L'emissió ha estat descrita com prou realista com per a espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint,[33] encara que es va dir des de bon principi que no era real i, fins i tot, entre actes, posaven publicitat. No obstant això, els crítics posteriors assenyalen que el suposat pànic va ser exagerat pels diaris de l'època, buscant desacreditar la ràdio com a font de notícies i informació[34] o explotar estereotips racials.[35] Aquesta emissió va impulsar notablement la carrera d'Orson Welles.[36]
Tot i que el fet més conegut és la versió d'Orson Welles, a l'Equador també va passar quelcom de similar, el dissabte12 de febrer de1949 a Ràdio Quito, una de les emissores més prestigioses del país. Al contrari de la versió americana, el director Leonardo Páez ho va intentar fer el més real possible. Malgrat que la broma només va durar 20 minuts, va ser capaç de generar greus aldarulls, i va haver-hi un incendi a l'edifici on funcionava aquesta ràdio. En haver mort 5 persones, la ràdio va estar dos anys tancada, fins al1951.[37]
El1953, es va adaptar la novel·la al cinema, potser allunyant-se'n massa de la trama. Per exemple, la història succeeix aLos Angeles, o els humans intenten acabar amb els marcians amb labomba atòmica, sense èxit. La direcció fou a càrrec de Byron Haskin. VegeuLa guerra dels mons (pel·lícula de 1953).
Una nova versió cinematogràfica es va filmar el2005. La trama també se separa força de la novel·la original, localitzant-se aNova York, i adaptada als temps moderns. La direcció fou a càrrec deSteven Spielberg.[38][39] VegeuLa guerra dels mons (pel·lícula de 2005).
El 1978,Jeff Wayne va produir unaàlbum musical de la història, amb les veus deRichard Burton iDavid Essex. Wayne també va fer dues gires de concerts musicals en directe.[40][41]
El 2019 es va estrenar a Londres una experiència immersiva de La guerra dels mons basada en la partitura de Jeff Wayne. Jason Donovan iCarrie Hope Fletcher van assistir a la preestrena mundial el 30 de maig. L'espectacle utilitza una combinació interactiva innovadora de realitat virtual, hologrames volumètrics i teatre en directe per portar els visitants al cor d'aquesta història clàssica de ciència-ficció com mai abans. L'espectacle inclou en gran manera la partitura musical guardonada de Jeff Wayne, així com actuacions hologràfiques de Tom Brittney, Anna-Marie Wayne i Carrie Hope Fletcher, un tobogan de 10 metres, l'olor de la carn cremada i un vol en globus aerostàtic de realitat virtual a Mart. L'espectacle forma part d'una experiència nocturna on els visitants poden tastar còctels i menjar plats inspirats en steampunk, tot ambientat a la Gran Bretanya victoriana al barThe Spirit of Man.[42]
