Un reporter romà porta una vida de playboy, i descobreix, seguint la vida escandalosa de les estrelles, el dolç món de l'alta societat. Es lliura a aquest nou univers, abandonant-se en festeshedonistes, en les quals el límit entre els dies i les nits es fa borrós.
Mancat d'una estructura tradicional en la seva trama, la pel·lícula presenta una sèrie de nits i matins al llarg de laVia Veneto aRoma, vistes des dels ulls del seu personatge principal, un reporter anomenat Marcello (interpretat perMarcello Mastroianni). Marcello és un home que no és compromès amb res, com ho demostren les seves relacions amb la seva gelosa amant Emma (Yvonne Furneaux), amb una sofisticada dona (Anouk Aimée) amb la qual té una relació temporal, i una espectacular actriu americana de nom Silvia (Anita Ekberg) a la qual segueix mentre aquesta vagareja per Roma (incloent-hi la notable escena del seu bany nocturn a laFontana de Trevi) i amb una multitud d'altres personatges que habiten a Via Veneto. Marcello vol deixar la seva feina de columnista de xafarderies per convertir-se en novel·lista, però sembla que mai no és capaç de concentrar-se prou per fer algun progrés en els seus escrits.
Fellini descriu la solitud de l'home davant del món exterior. El protagonista, Marcello, sol viure molt ben acompanyat, però en total solitud i incomunicació.
En la famosa primera escena de la pel·lícula, Marcello està en un helicòpter per portar aVaticà una estàtua deJesús. Pel camí, l'helicòpter s'atura per observar un grup de dones que estan prenent el sol en un terrat. Marcello pregunta a les dones pel seu número de telèfon i aquestes li pregunten cap a on porta l'estàtua. El sorollós motor de l'helicòpter evita la mútua entesa. Aquest tema de la falta de comunicació es torna a tocar al llarg del film.
Entre els episodis més famosos deLa dolce vita estan la gran escenagoiesca del fals miracle, on dos nens menteixen sobre una presumpta aparició de laVerge als afores de Roma, on es veu una multitud immensa, i l'episodi de Steiner (interpretat perAlain Cuny), un amic intel·lectual de Marcello amb una vida familiar perfecta, que acaba assassinant als seus fills i suïcidant-se. Després de la mort de Steiner, Marcello s'endinsa en una vida sense sentit d'orgies, després marxa molt d'hora al matí per trobar un monstre marí mort a la platja, el simbòlic final de la pel·lícula.
L'escena on Anita Ekberg i Marcello Mastroianni es retroben a lafontana de Trevi amb aigua fins a les cuixes s'ha convertit en una escena de culte del cinema.[2]
El nom de Paparazzo, el fotògraf que acompanya el periodista Marcello Rubini, s'ha continuat fent servir en el llenguatge usual per designar els fotògrafs de premsa que intenten forçar la intimitat de persones cèlebres, elspaparazzis.
