  | |
| Títol original | La clemenza di Tito (it) |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llibretista | Caterino Mazzolà Pietro Metastasio |
| Llengua | italià |
| Basat en | fragments de laVides dels dotze cèsars deSuetoni |
| Data de publicació | segleXVIII |
| Gènere | opera seria iòpera |
| Parts | 2 actes |
| Catalogació | KV 621 |
| Sèrie | llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
| Personatges |
|
| Estrena | |
| Estrena | 6 setembre 1791 |
| Escenari | Teatre dels Estats |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena alLiceu | 14 de desembre de1963 (estrena a Espanya) |
  | |
La clemenza di Tito (La clemència de Tit) és unaopera seria en dos actes, composta perWolfgang Amadeus Mozart l'any1791 sobre llibret enitalià deCaterino Mazzolà basat en un text dePietro Metastasio. Porta per número decatàleg KöchelK. 621.
Va ser composta per a la coronació deLeopold II d'Àustria com arei de Bohèmia. Es va estrenar alTeatre dels Estats dePraga el6 de setembre de 1791. Mostra la imatge d'un governant recte però clement amb el seu poble fins i tot davant d'un intent d'assassinat contra la seua persona preparat per Vitèl·lia i dut a terme per Sext, el seu amic.
El juliol de 1791, últim de la vida de Mozart, el compositor estava capficat en la creació deLa flauta màgica. Li van encarregar llavors la composició d'unaòpera seria. Qui realitzava l'encàrrec era l'empresari Domenico Guardasoni, que vivia a Praga i a qui el juny d'aquell any li van demanar una nova obra per a la coronació de Leopold II com a Rei de Bohèmia, cerimònia que tindria lloc el 6 de setembre. Guardasoni es va desplaçar aViena, i va intentar primer contractar aAntonio Salieri, que estava molt ocupat i va declinar l'oferta. L'experiència de Guardasoni ambDon Giovanni el va convèncer que Mozart era capaç de treballar amb un termini tan ajustat.
Mozart no va dubtar a acceptar, perquè Guardasoni li va oferir el doble del que normalment li pagaven per una òpera a Viena. Va abandonar la composició deLa flauta màgica per a dedicar-se aLa clemència de Tit. Els primers biògrafs de Mozart van afirmar que l'havia compost en 18 dies, si bé avui en dia es considera una llegenda no provada. Després de treballar a Viena, es va traslladar a Praga, amb el seu alumneFranz Xaver Süssmayr i la seua muller,Constanze Mozart. Al treball que ja portava fet de Viena s'hi va sumar el realitzat al llarg del viatge. A Süssmayr li va confiar la redacció de gran part delsrecitatius secs.
Es va estrenar al Teatre Nacional de Praga el 6 de setembre de 1791. Hores abans, Leopold havia sigut coronat.Es coneixen els cantants,
Va tenir una tèbia acollida. El rei Leopold preferia l'òpera d'estil més italià, en compte de la manera germànica per la que Mozart era conegut. No se sap el que Leopold pensava d'aquesta òpera composta en el seu honor, però es conta l'anècdota que la seua esposaMaría Lluïsa es va referir a ella com « porcheria tedesca » (una "porqueria alemanya").
Va ser editada per Breitkopf & Härtel a Leipzig (1795). Va ser popular durant molts anys després de la mort de Mozart. Es va representar en llengua alemanya l'any 1796 aDresden, 1797 aKassel i en 1799 aWeimar. En italià va ser reposada a Viena en 1798. Durant les dècades següents va ser molt admirada. Va desaparèixer del repertori cap a1840.
La presència de dues veus decastrato dificulta la recuperació d'aquesta òpera. No obstant això, la gran bellesa de la partitura ha permès que s'haja representat amb més freqüència als escenaris en les últimes dècades del segle xx.
La trama es desenvolupa aRoma, en l'època de l'Imperi Romà.
En el primer acte, Vitèl·lia, filla del destronat emperador Vitel·li, clama venjança contra el nou emperador,Tit, de qui a més està enamorada. Utilitza a Sext, vacil·lant amic de Tit, que està enamorat d'ella, per a actuar contra l'emperador. Però quan Vitèl·lia coneix que Tit ha enviat Berenice, de qui ella estava gelosa, de retorn aJerusalem, li diu a Sext que espere per a dur a terme els seus desitjos, esperant que l'emperador l'elegisca a ella (Vitèl·lia) com a emperadriu.
Tit, això no obstant, tria la germana de Sext, Servília, i ordena a Annio que li porte el seu missatge a Servília. Annio i Servília, sense saber-ho Tit, estan enamorats. Servilia li conta la veritat a Tit, però reconeixent que, si Tit insisteix a casar-se amb ella, obeirà. L'emperador agraeix als déus la lleialtat de Servília i immediatament rebutja la idea d'interposar-se entre ella i Annio.
Alhora, això no obstant, Vitèl·lia ha sabut de l'interès de Tit per Servília, i de nou s'encén de gelosia. Urgeix a Sext perquè assassine l'emperador. Ell hi està d'acord, i canta una de les més famoses àries d'aquesta òpera, "Parto, parto." Gairebé alhora, Annio i el guarda Publi arriben per a portar a Vitèl·lia davant Tit, el qual ara l'ha triat a ella com a emperadriu. Ella pateix de culpa i preocupació.
Sext arriba alCapitoli amb els altres conjurats i li cala foc. Tots s'horroritzen davant l'incendi. Sext anuncia que ha vist l'emperador ferit, però Vitèl·lia el deté quan ell vol incriminar-se de l'assassinat. Tots es lamenten, en el lent i trist final de l'Acte I.
Annio li conta a Sext que l'emperador Tit és viu. En el fum i el caos, Sext l'havia confós amb un altre. Aviat arriba Publi per a arrestar a Sext, explicant que era un dels conspiradors qui vestia com l'emperador i va ser ferit, tot i que no mortalment, per Sext. El Senat jutja a Sext, alhora que Tit espera impacient, segur que el seu amic serà exonerat; però el Senat el troba culpable i l'emperador, angoixat, ha de signar la sentència de mort de Sext.
Decideix cridar primer a Sext, intentant obtenir més detalls de la conjura. Sext assumeix tota la culpa i diu que mereix morir, de manera que Tit li diu que així serà i l'acomiada. Però després d'una llarga lluita interna, Tit trenca l'ordre d'execució de Sext i decideix que preferix ser acusat de ser massa clement abans que de tenir un cor venjatiu.
Vitèl·lia pateix de remordiments, i decideix confessar-ho tot a Tit, abandonant les seves esperances de ser emperadriu, en la cèlebreària "Non più di fiori." En l'amfiteatre, els condemnats, inclòs Sext, esperen ser llançats a les bèsties salvatges. Tit mostrarà la seva clemència quan Vitèl·lia confessa que és la instigadora de la trama de Sext. Tot i que l'emperador queda consternat, la inclou a ella en el perdó general que ofereix. L'òpera conclou amb tots els personatges lloant l'extrema generositat de l'emperador, mentre que ell mateix demana als déus que escorcin la seva vida quan deixi de preocupar-se pel benestar de Roma.
L'orquestra compta amb secció decorda, duesflautes, dosoboès, dosclarinets, uncorno di bassetto, dosfagots, duestrompes, duestrompetes itimbals. Elbaix continu en elsrecitatius secs és proporcionat pelclavicèmbal i elvioloncel. La destacada intervenció del clarinet obeeix que, a l'orquestra de l'estrena, estava l'amic de Mozart,Anton Stadler.
El llibret deLa clemenza di Tito és obra dePietro Metastasio (1734), qui es va basar en alguns breus fragments de laVides dels dotze cèsars deSuetoni. Era considerat un dels llibrets més aconseguits de l'autor, i ja havia rebut la música de més de quaranta compositors, entre ellsAntonio Caldara (1670 o 1671 - 1736), l'any1734;Johann Adolph Hasse (1699-1783),Georg Christoph Wagenseil (1715-1777),Christoph Willibald Gluck (1714-1787) el 1752; oPietro Alessandro Guglielmi (1728-1804). L'any1737 el compositorGiovanni Francesco Maria Marchi també va compondre una òpera amb el mateix nom amb llibret també de Metastasio.[1]
Caterino Mazzolà, poeta de la cort, es va encarregar de retallar l'extens original per a passar de tres a dos actes. Es van eliminar àries, substituint-les per recitatius i conjunts motivats per la trama.
SegonsPaumgartner l'obertura « conserva el caràcter objectiu i solemne de la simfonia operística italiana en la forma depurada i ennoblida de les últimes pàgines mozartianes ».
L'òpera té onze àries, entre les quals destaquen la de Sext (núm. 9:Parto, parto, ma tu ben mio), probablement la més coneguda, amb un sol de clarinet (corn anglès ocorno di bassetto) i la de Vitèl·lia (núm. 23:Non piú fiori vi vaghe catene).
Sobreïxen les grandioses parts de conjunt: tres duetti (duettino), tres tercets, dos conjunts finals amb cor, tres cors i una marxa. El més assenyalat és el quintet amb cor al final del primer acte (núm. 12:Deh conservate, oh Dei!), peça irrepetible. « Ací, en el moment de la màxima tensió, es produeix la cèlebre "pausa general"; extraordinària troballa d'un geni dramàtic de primer ordre » (Paumgartner).
Altres números de grup destacats són:
La partitura i l'argument presenta similituds ambLa clemència d'Escipió, deJohann Christian Bach, havent-se assenyalat la possible influència d'aquesta obra sobre la de Mozart.
Durant llarg temps, els erudits mozartians van considerar-la una obra inferior, dins del repertori del compositor. L'any 1945 Alfred Einstein va escriure que « hom acostuma a parlar en to desdenyós deLa clemenza di Tito i menysprear-la com un producte de presses i fatiga »; en certa manera, ell mateix segueix aqueixa línia menyspreadora en considerar que els personatges són mers titelles, per exemple, « Tit és només un mer titella que representa la magnanimitat » i afirmant que l'òpera seriosa era ja una forma moribunda (Einstein, Mozart). Els crítics parlen d'una obra freda, amb la rigidesa de l'òpera seriosa, estatuària, passada de moda, morta, assenyalant la falta d'entusiasme del compositor per un tema que no li va interessar (Abert i Mila); es refereixen a una bellesa marmòria, quasi funerària (Mila); o bé acaben concloent que és « una simple òpera de circumstàncies » (Dal Fabbro).
No obstant això, en anys recents aquesta òpera ha sigut revalorada. Stanley Sadie considera que aquesta obra mostra a Mozart « responent amb música continguda, noble i càlida a una nova classe d'estímul » (New Grove Mozart). Mozart representa els sentiments a través dels recursos del cant abstracte. Aquest és un plantejament conscient per part de Mozart, el qual volia expressar la psicologia dels personatges exclusivament en termes musicals (A. Poggi).
Entre les produccions videogràfiques cal destacar:
Entre els enregistraments fonogràfics cal destacar:
Algunes àries han estat objecte de gravació en àlbums de cantants femenines. Per exemple,
| Família |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vida | |||||||||
| Música |
| ||||||||
| Influències | |||||||||
Òperes deWolfgang Amadeus Mozart | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
