Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

La Vaur

Coord.:43° 41′ 56″ N, 1° 49′ 08″ E / 43.6989°N,1.8189°E /43.6989; 1.8189
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Vaur
Vista aèria
Imatge
Tipusmunicipi francèsModifica el valor a Wikidata
Localització
lang=caModifica el valor a WikidataMap
 43° 41′ 56″ N, 1° 49′ 08″ E / 43.6989°N,1.8189°E /43.6989; 1.8189
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióOccitània
DepartamentTarn
DistricteDistricte de Castres
Cantócantó de La VaurModifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població10.884(2022)Modifica el valor a Wikidata (173,23hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Tolosa de Llenguadoc
unitat urbana de La VaurModifica el valor a Wikidata
Superfície62,83 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAgoutModifica el valor a Wikidata
Altitud141 m-105 m-274 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• AlcaldeModifica el valor a WikidataBernard CarayonModifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal81500Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webville-lavaur.frModifica el valor a Wikidata

X: VilledeLavaurModifica el valor a Wikidata

La Vaur (enoccitàLa Vaur[la ˈβaw]; en francèsLavaur[lavɔʀ]) és unmunicipifrancès situat al departament delTarn i a la regió d'Occitània.[1] L'any 1999 tenia 8.537 habitants.

Geografia

[modifica]

Se situa a la riba esquerra de l'Agot, cap al nord-est deTolosa, al sud deGalhac i a l'oest deCastres. Als seus habitants se'ls aplica el gentilicivaurés -esa en occità iVauréen -éenne en francès.La superfície de la comuna és de 6283 hectàrees; la seva altitud varia des de 105 a274metres.[2]

Demografia

[modifica]
Evolució de la població Ehess iINSEE[3]
179318001806182118311836184118461851
5 5006 2376 5516 6727 1797 2057 0147 0157 331
185618611866187218761881188618911896
7 3317 4387 3767 3317 5636 9296 9636 4776 382
190119061911192119261931193619461954
6 5356 3886 1305 4435 7046 0455 5025 9135 934
196219681975198219901999200620112016
6 2917 6657 8977 9728 1488 537---
2019--------
---------


Història

[modifica]

A la primeria del segle xii, el bisbe càtar de Tolosa, en realitat, residia a La Vaur.

L'any1181, es produeix elsetge de La Vaur, abjuració del bisbe càtar de la regió de Tolosa.

La Vaur vaser assetjada perSimó de Montfort el1211, durant lacroada albigesa amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa. El setge durava massa i això va irritar a Simó i a la rendició no va tenir aturador. Va encendre la foguera més gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc,Dama Giralda, que la llençà a un pou i ordenà alscroats de fer-hi punteria amb rocs.[4][5] El seu germàEimeric de Montreal i vuitanta cavallers van ser degollats.

L'any1213,Pere I, procurà d'aconseguir del pontífex el cessament de la croada. Amb ambaixades a Roma i amb el seu desplaçament personal alconcili de La Vaur, convocat per a decidir la qüestió de la croada, el rei esperava d'obtenir el seu objectiu. Però si aconseguí de convèncerInnocenci III —que per escrit desaprovà gairebé tot el que fins aleshores havien fet els croats—, els bisbes i arquebisbes occitans reunits a La Vaur malmeteren hàbilment els resultats de la diplomàcia catalana i persuadiren el papa que l'aturament de la croada seria un daltabaix general.

El 1892 es va fundar el comitè de laUnió de Dones de França (Creu Roja),[6] després a partir de 1913 el comitè de la Societat de Socors per als ferits militars (Croix-Red).

Durant la Primera Guerra Mundial, els soldats ferits eren atesos a l'hospici o a l'escola superior de nois de la rue de la Mairie, transformada en un hospital voluntari i després complementari.[7][8]

Catedral de Sant Alan

Monuments i llocs d'interès

[modifica]

Fills il·lustres

[modifica]

Agermanaments

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Site officiel de la ville de Lavaur». [Consulta: 11 maig 2021]..
  2. «géographique des communes, publié par l'Institut national de l'information géographique et forestière.». Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 25 maig 2024].
  3. Population en historique depuis 1968, INSEE
  4. «The Local Area around ourTarn Gite close to: Lavaur, Toulouse, Castres, Albi, Gaillac, Nalanda Buddhist Monastery, Vajrayogini Buddhist Institute, Cordes-sur-Ciel». Arxivat de l'original el 2010-03-01. [Consulta: 30 abril 2010].
  5. «Languedoc (Traditional province, France)». www.crwflags.com. [Consulta: 13 abril 2018].
  6. Union des Femmes de France. «Bulletin Union des Femmes de France», 1892..
  7. Ysec éditions.Hôpitaux militaires dans la guerre 1914-1918 (en français), 2016.ISBN 9782846731379. 
  8. Société de Secours aux Blessés Militaires. «Bulletin Société de Secours aux Blessés Militaires», 1931..
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis delTarn
Açac  •Aguts  •Aigafonda  •Alans  •Albanh  •Albi  •Albina  •Algans e Lastens  •Amarens  •Ambialet  •Ambres  •Andilhac  •Andoca  •Angles  •Apèla  •Arfonts  •Arifat  •Artés  •Auçac  •Aussilhon  •Banhièras  •Barre  •la Barta de Bluèis  •la Bastida de Denat  •la Bastida de Gavauça  •la Bastida de Lèvis  •la Bastida de Roairós  •la Bastida de Sant Amanç  •la Bastida de Sant Jòrdi  •lo Bèç  •la Becièira de Candelh  •Bèlagarda  •Bèlasèrra  •Bèlcastèl  •Berlats  •Bernac  •Bèrtre  •la Bessoniá e Mont-redond  •Biuvais  •Blaia  •Blan  •Boisseson  •la Bolbena  •Borionac  •Bornasèl  •la Botariá  •Braçac  •Brens  •Britèsta  •Bròsa  •Brossa  •la Bruguièira  •Burlats  •Buscas  •las Cabanas  •Cabanés  •la Cabareda  •Cadaluènh  •Cadiç  •Cambon d'Albi  •Cambon de la Vaur  •Cambonés  •Cambonet  •Campanhac  •Canhac  •la Capèla de Pinet  •la Capèla de Segalar  •la Capèla d'Escrós  •les Capmases  •Carbas  •Carlús  •Carmauç  •la Casa  •Casasnòvas del Pont  •Castanet  •Castèlnòu de Braçac  •Castèlnòu de Lèvis  •Castèlnòu de Montmiralh  •Castras  •Caucalièira  •la Cauna  •Caüsac de Sanch Amauç  •Caüsac de Vera  •Cervièrs  •la Cogòta e Cadol  •Combafan  •Confolèuç  •Còrdas  •Corris  •Crespin  •Crespinet  •la Croseta  •Lacroisille  •Cuc  •Cuc Tolzan  •Cunac  •Curvala  •Damiata  •Denat  •Dijonet  •Donasac  •lo Dorn  •Dornha  •Durfòrt  •l'Empèut  •Escorsens  •l'Escot  •l'Escura d'Albigés  •Esperauças  •Faissac  •las Falhadas  •Faucèrgas  •Fauch  •Fenòls  •Ferrièiras  •Fiac  •Florentin  •lo Fraisse  •Fraissinhas  •Fraucelhas  •Frejairòlas  •Frejavila  •Galhac  •la Gardiòla  •Garravacas  •lo Garric  •la Garriga  •Garrigas  •Girocens  •las Graissas  •Grasac  •Graulhet  •la Grava  •Guitalens e l'Albareda  •Ichac  • l'Illa  •Jocavièlh  •Jonquièiras  •Lautrèc  •Ledàs e Pentièrs  •Livèrs e Casèlas  •Lobèrs  •Lombèrs  •Lopiac  •Luganh  •Maçac  •Maçaguèl  •Maçals  •Magrinh  •Mailuòc  •lo Mairac  •Marçac  •Marçal  •Marnavas  •lo Marnhès  •Masamet  •lo Masnòu  •Maurens e Escotpònt  •Mesens  •la Milhariá  •Milhars  •Milhavet  •Missegle  •Molairés  •Molarés  •lo Molin Màger  •Monestièr  •Mont-rosièr  •Montans  •Montauriòl  •Montcabrièr  •Montcogol  •Montdragon  •Montdurauça  •la Montelariá  •Montelhs  •Montfan  •Montgalhard  •Montirat  •Montjuèi  •Montpinhièr  •Montvalent  •Mosens  •Mosièis e Panens  •Mosièis e Teulet  •Muòlas  •Murat  •Najas  •Navés  •Noalhas  •Nòstra Dama de Noalhac  •Orbanh  •Padièrs  •Pairinh e Autmontelh  •Palavila  •Pampalona  •Parisòt  •la Parroquial  •Paulinh  •Peiregós  •Peiròla  •Pena  •Podiç  •Polanh e Posòls  •lo Pont de l'Arn  •Pradas  •Pratvièlh  •Puègbegon  •Puègcalvèl  •Puègcèlsi  •Puèglaurenç  •Puèjaudièr  •Puèjorsin  •Puòggoson  •Rabastens  •Raiçac  •Reialmont  •lo Rialet  •Ribièiras  •lo Riòl  •Roairós  •la Ròca  •Ròcacorba  •Ròcamaura  •Ròcavidal  •Rofiac  •Romegós  •Ronèl  •Rosièiras  •Rossairòlas  •Sais  •Salas  •Salièrs  •Salvanhac  •Sanch Amauç  •Sanch Inhan  •Sant Africa  •Sant Amanç de Valtoret  •Sant Avit  •Sant Bausèli  •Sant Benesech de Carmauç  •Sant Cristòfol  •Sant Gausenç  •Sant German dels Prats  •Sant Germièr  •Sant Joan de Marcelh  •Sant Joan de Ribas  •Sant Joan de Vals  •Sant Juèri  •Sant Julian dal Puòg  •Sant Liuç de la Vaur  •Sant Liuç e la Fenassa  •Sant Paul  •Sant Salvaire  •Sant Salvi dels Ròcs  •Sant Sarnin de la Vaur  •Sant Somplesi  •Santa Ceselha del Cairon  •Santa Gèma  •la Sausièra e Sant Joan  •Saussenac  •Sauvatèrra  •lo Segur  •Semalens  •Senaus  •Senolhac  •Sent Andrieu  •Sent Antonin de la Calm  •Sent Cirgue  •Sent Gorgòri  •Sent Guinièis  •Sent Julian e Gaulena  •Sent Marcèl e Campas  •Sent Martin de la Guépia  •Sent Miquèl de Bag  •Sent Miquèl de l'Abadiá  •Sent Orsesi  •Sent Pèire de Trevesi  •Sent Salvi de Carcavés  •Senta Crotz  •lo Sequèstre  •Serenac  •Sestairòls  •Siurac  •Soal  •Soelh  •Sorese  •Tais  •Tanús  •Taulat  •Tauriac  •Tecon  •Teissòde  •Telhet  •Terçac  •Tèrraclapièr  •Totnac  •lo Travet  •Trebanh  •Trebàs  •Treviènh  •Vabre  •Valdariás  •Valdurenca  •Valença d'Albigés  •Vaur  •la Vaur  •Velhas  •Venés  •Verdala  •lo Verdièr  •Viana  •Vièlhmur  •Vilafranca d'Albigés  •Vilanava de la Vaur  •Vilanòva de Vera  •Vindrac e Alairac  •lo Vintron  •Virac  •Vitèrba  •Vius  •Vivièrs  •Vuvièrs
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Vaur&oldid=34334927»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp